diumenge, 31 de juliol del 2011

1000 visites

En començar aquest blog, em preguntava els motius d'escriure'l. I em reafirmo en la idea que és més terapèutic que no pas exhibicionista. Però he de reconèixer que la pestanya d'estadístiques amb la qual pots veure el nombre de visites del blog, és un lloc que consulto de tant en tant. La veritat és que em fa gràcia veure les visites que tinc, des d'on vénen i quins són els posts més visitats.

I ara he arribat a les 1000 visites. No sé si són moltes o poques. I no m'importa gens. No penso canviar la manera ni el contingut dels posts. Perquè escric allò que em ve de gust en cada moment i em sembla molt bé que sigui així. Però aquesta xifra, ben significativa, em dóna una excusa per a fer una valoració del que han estat per a mi aquests 6 mesos de blog.

És curiós recordar l'empenta inicial en començar-lo. La meva idea era escriure sobre moltes coses i especialment sobre totes les pel·lícules i obres de teatre que veiés. Vaig començar amb molta disciplina i vaig fer una crònica sobre les primeres dues pel·lícules que vaig veure. Però de seguida em vaig adonar que això de donar contingut a un blog i fer posts interessants i ben fets, porta molta feina! I el meu ritme de veure pel·lícules és molt més ràpid que el meu ritme de fer posts. Així és que entenc que resulta estrany que en aquests 6 mesos només hagi parlat de Tangled i 127 hours, dues pel·lícules que tampoc no són massa especials. N'he vist moltes més. Que ningú no es pensi que són les úniques que he vist! Però he entès que si vull dedicar un temps a explicar coses, han de ser coses que em vingui molt de gust explicar perquè hi hauré de dedicar molt de temps. Per això he dedicat alguns posts a alguns espectacles que m'han impressionat (i he volgut posar el meu gra de sorra en la seva difusió) o a alguns temes que m'indignen especialment com l'homeopatia o la religió i, en especial, he volgut dedicar uns quants posts al viatge de l'estiu passat començant per Yellowstone i que espero completar amb els altres parcs naturals que vam visitar. En definitiva: coses que m'interessen i em commouen.

Això dels blogs és un format amb moltes possibilitats. El fet de poder posar fotos, vídeos i enllaços, penso que enriqueix molt el que podria ser un simple diari personal. Les noves tecnologies fan que puguis deixar una empremta en el món virtual però també que tinguis un record de les teves vivències i pensaments a tot color i en cinemascope! No sé si continuaré escrivint aquí durant molts anys, o si el mes que ve me'n cansaré i no hi tornaré a escriure, però el que és segur és que una part de tu queda registrada entre aquests zeros i uns i serà bonic fer un repàs, d'aquí a 10 anys, del que pensava quan en tenia 36.

6 mesos, 1000 visites i 20 posts. I el gust de saber que no hi ha cap exigència, que sóc lliure per a continuar aquest blog com a mi em vingui de gust. Moltes idees i molts temes possibles em vénen al cap. I segur que de mica en mica aniran caient en els posts venidors.

No hi ha pressa. A veure si quan arribo a les 2000 visites he fet 20 posts més. Potser faré un altre post per a comentar-ho. O potser no.

Sigui com sigui estic content d'haver entrat al món dels bloggers i espero que la cosa continuï per molts anys.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Phenomena - Regreso al futuro / ET el extraterrestre

Quina vetllada... La veritat és que no sé per on començar. Suposo que pel començament estaria bé...
Vaig demanar de sortir abans del curs que estic donant encara, per poder fer una bona estona de cua i poder aconseguir les millors butaques. Recordant els vells temps en que anava a l'Urgell a veure Spielbergs el dia de l'estrena, vaig pensar que amb una hora i mitja en tindria prou. Ben tranquil i content vaig arribar al cinema, tot passejant. I a l'arribar, el món em va caure als peus... La cua era impressionant! Faltava una hora i mitja per començar i la cua ja arribava a Compte Borrell!!! No sabia què fer, si anar a la taquilla a agafar les entrades o anar directament a fer cua. Vaig optar per la segona opció esperant que el meu company de butaca arribés aviat per a poder anar a buscar les entrades. La cua seguia augmentant i no arribava ningú. Vaig demanar als que tenia darrera meu si em podien guardar el lloc mentre anava a buscar les entrades. Amb cara de desconfiança i pocs amics, van acceptar. I quan em dirigia cap a la taquilla, la cua va començar a moure's. Evidentment, a la taquilla hi havia una persona amb problemes amb la seva entrada. La gent entrava ràpidament al cinema i la meva taquillera no tenia gens de pressa. Finalment li vaig donar la meva targeta de crèdit, ella em va donar les meves dues entrades i vaig tornar a la cua. Amb el temps just perquè ja arribàvem a l'entrada. Acabat aquest neguit vaig començar a gaudir de l'event. Destacava per sobre de tot un De Lorean aparcat a l'entrada del cinema! Amb la matricula del De Lorean del Doc Emmet Brown!



Vaig buscar el "condensador de flujo" però no hi era...

I acostumat a les multisales dels Icària havia oblidat com era anar a un cinema on posen les fotos de la pel·lícula i el cartell a les parets del vestíbul. Em va fer molta gràcia perquè es veia que les fotos eren de l'època, velletes i amb història. Fins i tot vaig tenir un record de quan vaig anar a veure aquestes pel·lícules i em quedava veient les fotos abans d'entrar. I com a la sortida em quedava tot estranyat de veure que hi havia fotos amb imatges que no eren exactament com s'havien vist a la projecció. Tot això ho anava pensant mentre corria per entrar a la platea. Quan vaig entrar va ser un espectacle. Ple de gent amb ordinadors, bosses de menjar, samarretes amb "back to the eigthies", molt d'enrenou... Es notava l'excitació. Es podia palpar. Vaig trobar un parell de llocs en un lateral que em van semblar prou bons ja que estava mentalitzant a no trobar una bona localitat. Vaig deixar les meves coses allà i vaig investigar per si trobava res millor. Per sort, a mi m'agrada veure les pel·lícules de ben a prop i a les primeres files hi havia alguns forats. Vaig córrer per agafar les meves pertinences i les vaig portar a les noves butaques. Fila 3 relativament centrats. Tampoc no havia anat tan malament la cosa... El problema era ara com donar-li l'entrada al meu company sense deixar les butaques. Però de seguida vaig veure que mig cinema estava ple de bosses reservant seients o sigui que vaig deixar la meva motxilla i la meva ronyonera i vaig sortir. Vaig aprofitar per mirar amb calma les fotografies, els cartells, la parada amb samarretes, el De Lorean... Es nota que aquest cicle està fet amb molt d'amor pel cinema i per una manera de veure'l que ja no s'estila. Tot està molt cuidat perquè l'experiència estigui plena de detalls i alegries. I això s'agraeix molt.


 





















Finalment va arribar el meu company. Un cop entres, pots sortir si et posen una marca a la mà, com a les discoteques. Així doncs vaig sortir i li vaig donar l'entrada. També hi era el meu germà que havia intentat aconseguir entrades però es va trobar que s'havien esgotat. Va haver de treure-les pel dia següent. Es veu que divendres també va estar ple com un ou. Em va saber greu no compartir aquesta experiència amb ell. No va viure aquestes pel·lícules al cinema però ens havíem fet un fart de veure-les en VHS. Si més no, ens vam fer la foto davant del De Lorean. Tot seguit ens vam acomiadar d'ell i vam entrar. Després de seure vam berenar una mica gràcies a una bossa de menjar de supervivència que portàvem. I l'ambient s'anava caldejant cada cop més. 

Finalment, quan va ser l'hora, Nacho Cerdà va fer la presentació. Molt content de com havia anat aquest primer anys de Phenomena, va agrair a tots aquells que ho havien fet possible i va presentar les pel·lícules. 
La festa va començar amb un reportatge sobre aquest primer any de projeccions amb tot el públic en pes cridant i aplaudint sense parar. Realment em va saber molt de greu haver-me assabentat tan tard d'aquesta iniciativa. Aliens, Indiana Jones i el templo maldito, Terminator, Tiburón... I tantes altres. L'any que ve estaré més a l'aguait. 

El moment Movierecord va ser divertit amb tota la platea cantant sense complexos la sintonia. I tot seguit van començar una colla d'anuncis ben antics. Van fer riure molt. I després uns quants tràilers: una de Bruce Lee, Willow, El secreto de la piràmide, Gremlins 2. Després del tràiler d'aquesta última un va començar a xiular el tema de Gizmo i va ser seguit per una immensa colla de gent. En aquest moment em vaig adonar que alguna cosa passava. Tanta gent capaç de reconèixer el tema de Jerry Goldsmith i xiular-lo... Molts cops he comentant amb gent que és molt futbolera la passió que senten d'anar al camp, de sentir com la massa t'arrossega i que entre tots comparteixen una passió. Vaig pensar, assegut a la meva butaca i sentint el tema de Gizmo, que segurament el meu lloc on compartir passions era allà, entre tants amants del cinema.  



I aleshores ja va començar Regreso al Futuro. Una còpia digital impecable en pantalla gegant i amb els subtítols fora de la pantalla. El so potser hauria pogut ser millorable però tot i així em vaig deixar portar. Tot el públic estava entregat i aplaudia i cridava en els moments clau que han passat a l'història. Això ho feia encara més emocionant. I la pel·lícula ha resistit el pas del temps d'una forma immillorable. Vista en aquestes condicions va ser tot un espectacle i, quan va acabar, estava en ple "subidón". 

Mitja hora de descans entre pel·lícula i pel·lícula et permet sortir a fora per mirar de menjar alguna cosa. Tenia ganes d'un entrepà i vaig sortir per a buscar algun bar que me'n fes un. Però aquell tros de barri no dóna abast per a 1800 persones afamades i vaig haver d'anar força lluny per a trobar un lloc amb poca gent. Tres illes de cases més enllà em van fer un entrepà de bull i després de saludar un parell de cinèfils més que acabaven d'arribar (la marca a la mà ens feia ben reconeixibles) vaig tornar cap al cinema. 

I va començar ET el extraterrestre. I va ser una altra festa. Aquesta més intensa i tot. 1800 persones amb el cor en un puny emocionats per la història d'Elliott i ET. Una catarsi col·lectiva. I un immens plaer gaudir altre cop d'aquesta pel·lícula en aquestes condicions. S'entén que en el moment de la seva estrena causés l'impacte que va causar. Tota una obra mestra.

Vam entrar a les 19:00h i sortíem a la 01:00h. Jo vaig sortir cansat però amb tot el cos esborronat. No sé si és perquè és el cinema de la meva infància o què, però jo crec que aquestes pel·lícules tenen alguna cosa especial, única. Potser d'aquí a 25 anys, tota una generació sent el mateix per Harry Potter. Potser és una qüestió de distància i nostàlgia. Però em resisteixo a creure-ho. El seu lloc a la història del cinema ho demostra.

Sigui com sigui, jo no puc fer res més que agrair-li a Steven Spielberg la gran quantitat de bons moments que m'ha donat, sobretot a l'inici de la seva carrera,  i a Nacho Cerdà que me'ls hagi fet recordar, d'aquesta manera, al cinema Urgell de Barcelona.



________________________________________________________________________________________________________


Aquí una foto, regal del meu germà que, com que té una casa gran, em guarda tots els vhs històrics que vam devorar quan érem petits. Tantes hores fent manualitats, retallant mil i una revistes per a tenir les caràtules ben presentables per després acabar amb un disc dur immens enganxat a l'ordinador del menjador. A un clic ho tinc tot i en format panoràmic, versió original, subtítols i perfecte definició. Realment, han canviat els temps...