Tràiler
Curiosament, la primera alegria que vam tenir a Broadway va
ser amb una producció de l'Off Broadway, el revival de Into the woods. Pocs dies
abans havíem vist l'estrena de la pel·lícula i ens feia gràcia veure aquesta
producció i comparar. I aquesta producció de la Roundabout Theatre Company /Fiasco Theatre va
guanyar per golejada.
Es tracta d'una versió de petit format, amb pocs actors i un sol piano com a instrument central acompanyat de tant en tant per un músic que toca el cello o la guitarra i tota una colla de petits instruments, alguns de joguina, que generen un univers sonor infantil i de conte.
L'escenografia és ben simple i juga amb el piano com a
element principal, sobre una plataforma mòbil que els actors van movent i on
s'hi van enfilant. El fons de l'escenari simula les entranyes d'un piano, amb
unes cordes gegants que es creuen, com si fossin les cordes del piano d'un
gegant i que simulen també un bosc ben espès. I al voltant de l'escenari hi ha
un gran marc creat a partir de diferents arpes de pianos ben diferents, i
penjant del sostre una colla de llums d'aranya, de formes i tamanys diversos,
que donen un aire d'època, antic a la història. Tot plegat crea un ambient
artesanal, poc sofisticat i molt entranyable.
I amb aquests pocs mitjans, han usat la imaginació per
superar les traves que suposa fer una gran producció amb recursos limitats. I
aquesta falta de recursos és el que fa sorgir les millors idees. Partint de la
base que tothom coneix Into the woods, es poden permetre certes llicències i picades
d'ull al públic.
Quan entres a la platea, els actors ja són per allà, a
l'escenari xerrant entre ells o entre les butaques comentant la jugada amb el
públic, creant una complicitat molt agradable. I quan comencen ja veus que no
serà un Into the woods tradicional. Per començar no hi ha narrador. Comença el
pianista dient: "Once upon a time!" I aleshores tots alhora reciten les primeres
frases del narrador totes seguides. La figura del narrador se l'aniran tornant
els diferents personatges durant tota l'obra. La vaca està interpretada per un
actor que li dóna molta expressivitat i omple d'emocions el personatge creant
moments hilarants. Les germanastres de la ventafocs estan interpretades pels
prínceps que es posen davant una barra amb dos vestits de dona penjant.
Els
ocells de la ventafocs són fulls de paper moguts pels actors... I en els 15
primers i trepidants minuts has vist tantes sorpreses que se t'han posat a la
butxaca. Després les bones idees es succeeixen. La mare de la ventafocs l'interpreten totes
les dones parlant i cantant a cor. Una simple escala serveix de torre de Rapunzel,
un cap de llop dissecat portat per l'actor que fa de Prince Charming (també codirector de l'espectacle, juntament amb el forner i la fornera, i possiblement el cantant més fluix) fa un llop molt
expressiu, estil low cost de El Rei Lleó, ombres xineses per la mort del llop o
la mort de la geganta...
En general, ple d'idees visuals, recursos escènics
diferents, i molta veritat en tots els actors. Al ser un teatre petit i tenir
els actors ben a prop (un dels prínceps em va demanar si li podia aguantar l'espasa
durant una cançó) l'emoció es dispara i cap a "A moment in the woods", jo ja no
podia aguantar les llàgrimes. Tota la comèdia que hi havia fins aleshores es transforma
i el drama sorgeix de forma natural. Els personatges pateixen fins arribar al
clímax amb "No more" que el forner canta amb tanta emoció que deixa tota la platea
encongida.
El missatge de l'obra s'entén perfectament. El bosc com a
metàfora de la vida, la maduresa, el conflicte de la pèrdua, el fer-se gran i
el toc d'atenció sobre com eduquem els nostres nens, agafen tota la seva transcendència.
I acabes remogut, emocionat, i amb l'alegria immensa d'haver
gaudit de teatre en majúscules. Per fi!