divendres, 26 de juny del 2015

Honeymoon in Vegas - Nova York- Nadal 2014



Honeymoon in Vegas és un musical basat en una pel·lícula de Andrew Bergman (trailer) i protagonitzada per Nicholas Cage, Sarah Jessica Parker i James Caan. Abans de veure el musical vaig voler veure-la per saber els antecedents. I vaig pensar que, si més no, seria impossible que el musical fos pitjor que la pel·lícula. 

Costa d'entendre com Jason Robert Brown s'ha embolicat amb un projecte que parteix d'un material tan dolent. Segurament la història li permetia fer un tipus de música que li venia de gust experimentar: el so de les big bands, els crooners, etc. I s'ha de dir que el llibret del musical poleix moltes estupideses del guió de la pel·lícula. Així doncs, i sense conèixer massa la música, vam anar a veure una de les prèvies del musical, que encara no s'havia estrenat oficialment.

I he de reconèixer que la sorpresa va ser molt gran. El primer acte em va entusiasmar! El segon acte baixa el nivell però, en general, és un espectacle molt digne i força per sobre de la mitjana de Broadway.


L'espectacle comença amb l'Overture. I és espectacular. Vam tenir la sort d'aconseguir entrades a primera fila i veure des d'aquella posició aquella big band va ser extraordinari. La banda ocupa tot l'escenari i vaig pensar que l'espectacle seria tipus Chicago, amb la banda sempre present en primer terme. Gran so, molt de swing i una partitura inspirada de Brown van ser un bon aperitiu. I, com només pot passar a Broadway, després de l'obertura, la gran big band es va desplaçar cap al fons de l'escenari, es va dividir en tres i es va amagar pels laterals deixant l'escenari lliure, com si mai no hi haguessin estat.




I apareix Rob McClure.


Uau! Quin actor! Me l'hagués endut a casa sense dubtar! El seu I love Betsy no podria ser més rodó. Encantador, apocat, carismàtic, divertit, sensible... Un poca pena insuperable. Tot el primer acte flueix com la seda. Molt divertit i molt enginyós. A tots nivells. Especialment les cançons i la posada en escena, senzilla i plena d'idees i gags. L'escena de la partida de cartes quan el protagonista sap que té un pòquer i ha de dissimular però trenca la quarta paret per ensenyar-nos-ho amb una colla de coristes que van carretejant les seves cartes tamany pòster, mentre la seva promesa canta Betsy's getting married és un dels moments més hilarants que he vist mai a Broadway.




La trama que a la pel·lícula era absurda i gens creïble, passa molt millor a la versió teatral. I arribem al final del primer acte amb un Rob McClure disposat a recuperar la seva dona de les mans del mafiós Tommy, més simpàtic que bon actor, en Tony Danza, que té un punt metateatral perquè és un crooner clàssic dels de tota la vida. Una coreografia divertidíssima on el protagonista brilla intensament un cop més, Do something.




I arriba el segon acte i la trama s'encalla. El mafiós intentant enamorar Betsy ocupa bona part de l'acte i després de l'eufòria de l'acte anterior, no està a l'alçada i baixa l'interès. Per altra banda, les dificultats de McClure per arribar a Hawaii i un cop allà trobar Betsy té moments divertits com les hostesses que no li troben cap combinació de vols raonable o l'escena al cotxe i el fem el Friki-Friki. Fins que no arriba el gran número dels Elvis, no es recupera el nivell de la primera part, Higher love. Però ja estem acabant l'espectacle. 




Tampoc no ajuda l'augment de protagonisme de la mare difunta. L'aparició a l'inici del musical en el flashback on li demana al seu fill que no es casi mai perquè vol ser l'única dona de la seva vida, fa gràcia per la sorpresa. Però quan l'astracanada es repeteix per efecte i al segon acte acaba per fer-se força antipàtica.


Per sort el musical acaba amb la cançó més enganxosa del musical Honeymoon in Vegas (que, per cert, estic cantussejant per dins des que he començat a escriure aquest post) i eleva l'esperit de la platea.


Malauradament aquest musical no ha durat gaire en cartell. I les nominacions als Tony no han tingut compassió i no l'han nominat a res. Ni a Rob McClure.


En aquest viatge m'ha sobtat veure Kinky Boots, un horror guanyador del Tony al millor musical i ple fins a la bandera, al costat de Honeymoon in Vegas, infinitament millor i que no s'ha menjat un rosco. Broadway és així.


Ara a esperar el nou musical de Jason Robert Brown. Un home que està construint una carrera molt sòlida i que, sens dubte, serà un dels grans clàssics del gènere.