dimecres, 23 d’agost del 2017

Odi a la xarxa



Sens dubte, internet és un dels més grans invents dels últims anys. L'impacte en la societat ha estat tan immens que es fa molt difícil d'imaginar com seria la nostra vida, avui dia, sense la www. Però com tot allò que té relació amb la humanitat, a internet també hi trobem el millor i el pitjor. Una meravellosa base de dades i un pou d'informació, i una eina de comunicació impressionant que ens permet estar comunicats els uns amb els altres en tot moment i a tot arreu. 



I aquesta eina brutal dóna fruits en funció de l’ús que se'n faci. En un món perfecte, simplement amb gent bona, responsable, respectuosa i de bons sentiments, internet excel·liria i només en podríem dir coses bones. Però els humans som capaços del millor i del pitjor, com he dit abans, i això ens demana separar el gra de la palla, contrastar i buscar allò que necessitem entre tones ingents de porqueria digital. 

I avui m'interessa parlar d'una porqueria en especial. Una porqueria que em sorprèn, em repugna i fins i tot em fascina. 

L'odi. 

La capacitat d'odiar dels humans, el plaer que genera insultar, difamar, mentir i fer mal que té la humanitat i que es manifesta de forma triomfal a la xarxa. 

I aquest post me l'ha provocat l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona. Un desgraciat atac terrorista que ha acabat amb la mort de 14 persones. 

D'aquí en podrien sortir dotzenes d'articles tractant els tres mil aspectes que afecten aquest incident des de moltíssims punts de vista. Però a mi, de vegades, m'agrada centrar-me en un aspecte minúscul en relació a l'envergadura general de l'assumpte i tirar del fil des d'aquí. 

Bueno, pues molt bé, pues adiós. 

Aquesta va ser la reacció espontània del major Trapero, cap dels Mossos d'Esquadra quan un periodista va sortir indignat d'una roda de premsa on va contestar en català a una pregunta feta en català. Quan el periodista li va demanar que contestés en castellà, ell va dir que respondria cada pregunta en funció de la llengua en que li fessin. El periodista es va alçar i va marxar i ell va dir aquesta expressió que ja és un clàssic de la nostra cultura pop recent i que va ser trendic topic aquella nit. 

Bueno, pues molt bé, pues adiós. 



I no va servir de res que Joaquim Forn, conseller d'interior, digués que si ho volien després repetirien la resposta en castellà. Una roda de premsa feta en 4 llengües diferents: català, castellà, anglès i francès. Una roda de premsa feta per als mitjans de comunicació, provinents de tot el món, que volien les respostes en el idiomes del seu mitjà. I si calia es repetia la resposta en la llengua que es demanava. Elegància, educació, cultura i demostració de cosmopolitisme al demostrar que es pot parlar al món en una diversitat i competència lingüística que ja voldria el govern espanyol. 

Un podria pensar que després de l'èxit del cos de Mossos d'Esquadra desarticulant la banda terrorista i acabant amb tots els seus membres morts o detinguts en tan poc temps només hi hauria mostres de gratitud i admiració per l'eficàcia amb la qual s'havien fet les coses i que aquesta pataleta d'aquest periodista seria objecte de crítica per part de tota la societat. 

Però, esclar, no podríem estar més equivocats. L'odi, protagonista d'aquest post, no ha trigat ni mig minut a aparèixer, en forma de catalanofòbia, tan en voga darrerament. 


  • Ese funcionario público, se cree que vive en su pueblo... y no se da cuenta que trabaja para los ciudadanos...


  • El catalán no tiene derecho a ser usado fuera de Cataluña ni para actos (Como este del que se habla) que sean de toda España.


  • ¿Y no ha dimitido todavía por grosero, mal educado, paleto y lo que es muchisimo mas grave aprovechar un terrible atentado para hacer política de la más baja estopa inmunda y rastrera? ¡¡¡Que vergüenza de energumeno!!!

  • Desde que no se fusila a los traidores no damos pie con bola.

  • A ver que muy bien que difundais la noticia de Barcelona pero que total han muerto catalanes, no personas tampoco hay que alarmarse.


L'argument és clar. Si tothom parla una de les dues llengües oficials a Catalunya (en són tres, però deixarem la qüestió aranesa per a una altra ocasió) no té cap sentit fer servir el català, que només el parla una part minoritària del públic objectiu d'aquella roda de premsa. Fer servir el català en aquesta roda de premsa és utilitzar de forma política l'atemptat, és una falta d'educació i és una mostra més de la deriva independentista de la minoria catalana que no té la decència d'aparcar el procés ni en un moment tan delicat com el d'aquest atemptat. 

És ben trist que aquestes alçades de la pel·lícula s'hagi de justificar que es parli català a Catalunya i més si ho fan funcionaris públics. Però és que no cal. L'odi no entén de raons. Encara que els expliquis que també es fa en castellà (que es faci en anglès i en francès, curiosament, no és objecte de cap crítica) és igual. El fet és que (a Catalunya!) es fa servir (també) el català per a coses importants com una roda de premsa. I això hi ha molta gent que no ho pot suportar. Els genera un odi visceral. I aquest odi es manifesta a les xarxes socials. 


  • Esto es de vergüenza , siempre volvemos a lo mismo , periodistas e informadores de varios países y la explicación en catalán .

  • La inmensa mayoría de los catalanes son anti-españoles, nos odian, por lo tanto, es de recibo que nos den asco.


  • Si te realizan la pregunta en catalán... Te pones a la misma altura q el maleducado del periodista y la respuesta la contestas en el mismo idioma. Sí señor!! Y que luego te vuelvan a realizar la misma pregunta en castellano y te cabrees cm un mono porque ya la has respondido. Vosotros cobráis con lo que se recauda con lo que pagamos con nuestros impuestos TODOS LOS ESPAÑOLES, para obtener ciertos servicios. Me parece ridículo que no se responda en un idioma común, el español, cuando no hablas solo en esta rueda de prensa para personas que hablen y entienda el catalán. Estás gilipolleces nos están tocando muchiíimo los cojones y que no se haga nada por ello, y se os aclaren ciertas cosas, ns los toca aún más.

  • Los catalanes ya me dan más asco que los vascos.


  • Así acabaran todos los catalanes.


Ha estat interessant (i dolorós) llegir opinions als diaris i a facebook de tot tipus de gent de tot arreu d'Espanya. Evidentment, hi ha de tot. Però llegint aquests comentaris i opinions, posa els pèls de punta veure la mala educació, els insults, la mala llet, la ràbia, l'odi en definitiva, que a generat aquest incident tan anecdòtic. Gent que no vol entendre encara que hi hagi alguns que tenen la paciència d'intentar explicar de forma ordenada com van anar les coses, gent que només crida i vol imposar el seu criteri. La "massa descervellada" que funciona a cop de bilis i no li cal raonar les coses, ni entendre els contextos ni posar-se en la pell dels altres. 

A tot això, no ajuden gens els mitjans de comunicació, d'una toxicitat social fora de mida. Han abocat tantes mentides per simple interès polític que tristament provoquen que un dels grans valors d'internet, un lloc on trobar informació, on poder-te formar una opinió de les coses, perdi totalment la seva validesa. Avui dia, es vital contrastar tot allò que ens arriba per internet. Pels mitjans de comunicació i per les xarxes. És veritablement al·lucinant que es publiquin coses en mitjans "seriosos" com que el mosso que va abatre els terroristes a Cambrils sigui un legionari suposo que perquè la resta del país relacioni l'èxit policial i la valentia amb quelcom tan espanyol com la Legión, o que el conductor de la mortífera furgoneta era voluntari pel referèndum. En totes les preguntes que li han fet a Carles Puigdemont en relació a si aquest atemptat canviaria en alguna cosa el full de ruta del procés, ha respost amb el mateix, que aquesta qüestió ara no tocava i que ens havíem de centrar amb l'atac i les víctimes. I tot seguit El País publica aquesta vinyeta tan indecent com aplaudida pels seus lectors convençuts. 


Quin sentit té publicar mentides amb total coneixement de causa? Generar estat d'opinió, atiar l'odi general i beneficiar certes tendències polítiques. Que sigui una falta de professionalitat absolutament lamentable no els importa gens. Al contrari, el seu públic ho celebra i la gent sense criteri ho compra a cegues i ajuda incrementar el seu argumentari i ha augmentar el seu odi. 

També és igualment sorprenent els missatges que han arribat per WhatsApp on gent amb suposats contactes amb els mossos asseguraven que hi havia un munt d'amenaces de bomba per tot Barcelona i que ens havíem de quedar a casa per no patir un altre atemptat. Però què li passa pel cap a una persona per, en un moment així, inventar-se aquestes històries per generar més malestar i inquietud? Costa molt d'entendre i et fa estar en guàrdia amb aquest gran invent que és internet. Sempre s'ha de contrastar.

He centrat l'ODI d'aquest post en la catalanofòbia però ha estat a tall d'exemple. Els odiadors (haters) estan a tot arreu. Odiar per internet és fàcil, anònim i permet dir-ne de tots colors sense repercussions. Potser es una vàlvula d'escapament. Potser la violència que la humanitat du a l’ADN i que està continguda per aquesta civilització que ens conté a tots plegats dins d'unes normes de conducta ha de sortir per alguns banda. També és cert que qui no vol pols que no vagi a l'era. No cal entrar en contacte en aquest món. I podem deixar als odiadors que es barallin entre ells. Però realment costa assumir que hi ha gent que sent aquesta ràbia per coses que a tu et semblen d'allò més coherents i raonables. Sigui com sigui, més val no barallar-s'hi. Molt millor dir-los:

Bueno, pues molt bé, pues adéu.