tag:blogger.com,1999:blog-35228300528676019262024-03-13T21:14:00.440+01:00i tot plegat!des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.comBlogger57125tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-62536716009275947282020-06-22T14:51:00.000+02:002020-06-22T15:38:05.131+02:00Els barcelonins, els turistes, el català, l'estat d'alarma... que tomba, que gira... <div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acaba l’estat d’alerta i entrem en l’estat de represa, la <i>nueva normalidad</i> que diuen a Espanya. Això vol dir que ens podem anar acomiadant d’aquestes imatges que hem estat vivint aquests mesos: aquest centre de Barcelona desert, el Born sense una ànima a les 22h d’un dissabte a la nit... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdCjjKKwV2KdX1GRK0c8t_VudLLgxWbTUamIKS47LCjeaqVQp2LOrnRX-sqELgH2p1Ty-KzeakbdmOrNIKs36hvgR5EHXJhAruqHm4H6lUe1UolSePHMFxhHCAKnFNUnNbLSDwsnB8TkbI/s1600/IMG_2289.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdCjjKKwV2KdX1GRK0c8t_VudLLgxWbTUamIKS47LCjeaqVQp2LOrnRX-sqELgH2p1Ty-KzeakbdmOrNIKs36hvgR5EHXJhAruqHm4H6lUe1UolSePHMFxhHCAKnFNUnNbLSDwsnB8TkbI/s640/IMG_2289.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix1CUHx3dMMVwutuvm6XqxyKtalzmEzigoPYS4mU9vx8kvsuulSy48sztmw03RMFxD_p2egoGnukrhylL6a7DllJT_6TezVhI2TJicNhBWCeFVvGRnbLey0OEtPG-MJiHHsnBS49nd9QPN/s1600/IMG_2387.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix1CUHx3dMMVwutuvm6XqxyKtalzmEzigoPYS4mU9vx8kvsuulSy48sztmw03RMFxD_p2egoGnukrhylL6a7DllJT_6TezVhI2TJicNhBWCeFVvGRnbLey0OEtPG-MJiHHsnBS49nd9QPN/s640/IMG_2387.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha estat un veritable plaer fer aquests passejos nocturns per una Barcelona buida de turistes i habitada només per barcelonins, tot i que passejant pel Born i la Barceloneta, que són els barris més propers a casa meva i per on més he passejat, m’ha sorprès la poca diferència que trobo entre l’aspecte dels turistes i el dels barcelonins. Passejant aquests dies per la Barceloneta, la diferència entre una primavera normal i la d’aquest any ha estat la quantitat de persones que hi passegen. Però la fauna sembla la mateixa. Se sent parlar tot tipus de llengües. Molt d’anglès, molt d’espanyol. Moltes llengües que no sé quines són. I gairebé gens de català. I entens que els barcelonins, avui dia, som una barreja de tot tipus de procedències: allò que es diu de “una ciutat cosmopolita”. I t' adones que el català té els dies comptats. Perquè els catalanopalants cada cop som menys. I en els últims temps he anat detectant entre els castellanoparlants una tendència a perdre la paciència amb els que intentem mantenir el català amb un ús habitual. Potser és només una percepció meva, però anys abans notaves un interès i una humilitat en aquells a qui et dirigies en català i no t’entenien. Ara s’ha convertit en gest de fastigueig i cert menyspreu. És una percepció personal, fruit de la meva pròpia experiència i no és extrapolable a tota la població, només faltaria. Però prendre consciència de la pèrdua de terreny de la llengua pròpia em preocupa i m’entristeix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh3752pFtsuzHnd4EUJEpTBV3rAPgDLMbAkJ3o9JL0lmlDsM0yhJI5d2LC3fR4KItlvjRgg5IezNtbwN93fkGt8iflXA26ICmKjDYPppcuqDK06c3W3r1ZIJRy0X8NA15Uzxh-5kaOeJ5R/s1600/IMG_2548.HEIC" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh3752pFtsuzHnd4EUJEpTBV3rAPgDLMbAkJ3o9JL0lmlDsM0yhJI5d2LC3fR4KItlvjRgg5IezNtbwN93fkGt8iflXA26ICmKjDYPppcuqDK06c3W3r1ZIJRy0X8NA15Uzxh-5kaOeJ5R/s640/IMG_2548.HEIC" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF8T_nLIYOjiX4-NK-0Wm-9woR3t_5FxfsyMxFkEiudnUnPNeK1n9OJRqblGjwdKDVRRgUS2CkGBP3TC45Qq-GcHzt2UHxptil2-5tdD3vGltjYbiqumHTMlImN0nddL5SwNNNGM_aIy2H/s1600/IMG_2561.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF8T_nLIYOjiX4-NK-0Wm-9woR3t_5FxfsyMxFkEiudnUnPNeK1n9OJRqblGjwdKDVRRgUS2CkGBP3TC45Qq-GcHzt2UHxptil2-5tdD3vGltjYbiqumHTMlImN0nddL5SwNNNGM_aIy2H/s640/IMG_2561.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per sort, la immersió lingüística resisteix malgrat l’atac fins i tot d’alguns partits que en el seu moment l’havien defensat a mort. Avui dia és de les poques iniciatives que mantenen la llengua arrelada a la població però estem sempre amb l'ai al cor de si al govern de torn se li girarà la castanya i la prohibirà. No serà per falta de ganes de bona part del Congreso español. De moment, el Suprem ja ha prohibit que les Balears, el País Valencià i el Principat es comuniquin entre ells en català com fins ara es feia amb normalitat, dient entre altres bestieses que la llengua d'ús la decideix l'Estat i que cada comunitat només pot usar la seva llengua pròpia en el seu territori: aquesta obsessió malaltissa de separar els parlants del català en diferents parlars. Com si això ho hagués de decidir un jutge i no un filòleg. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però estem en uns moments en què qualsevol gest es pot convertir en un polvorí. Un amic, <i>español y mucho español</i>, un dia em va escriure furiós per unes declaracions "racistes i supremacistes" de l’alcaldessa de Vic. Jo no les havia sentit i li vaig dir que no sabia de què em parlava. Vaig buscar la declaració i vaig trobar que el que s’hi deia tenia sentit. Feia seva una campanya d’un grup de nouvinguts que demanen que no els parlis en castellà només perquè pensis que pel seu aspecte o per com parlen no t’entendran en català. Per tant, el que diu l’alcaldessa és tot el contrari del supremacisme. Diu: Tracta tothom igual malgrat les aparences. Així li ho vaig dir al meu amic i la resposta va ser triple dosi de bilis i mala llet. I és que aquestes declaracions van generar una guerra mundial mediàtica. Perquè la gent no té interès a analitzar el text o el context. Es queden amb el titular que segurament estarà manipulat pel mitjà de comunicació que vol escalfar l’ambient: "L’alcaldessa de Vic distingeix els catalans autòctons pel seu aspecte físic i el seu nom." I coses pitjors he llegit... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entenc que en els temps actuals aquella declaració es podia considerar políticament incorrecta. Posava en una mateixa frase paraules i conceptes que són pólvora per a la caverna mediàtica espanyola. Però és que quina pena que fa aquesta tirania de la correcció, aquest anar amb peus de plom, aquesta censura constant. De debò que ara ens hem de replantejar i revisar la programació d'<i>Allò que el vent s’endugué</i>? No som prou grans per entendre el context històric de l’obra? Ens estem infantilitzant i perdent criteris de referència per poder conviure en una societat culta i madura. I les xarxes hi tenen molt a veure. Vomitar merda contra qui no t’agrada surt de franc a internet i cada cop l’estat d’ànim de la xarxa el tenen més en compte els qui remenen les cireres en tots els àmbits. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhamiUo2Wcy_k_WS4-n5VeuJNVmg4P2t7hYFEosWx48XWehDcoG7bID_X-PZgPmhECwa3zvdtWvleRJakguiUSM8CtSVWRbLi1UhATakG6cUc3sj6HoSb7P-Ml3Hs7pb6BnqUO8QF_NC2vJ/s1600/IMG_2526.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhamiUo2Wcy_k_WS4-n5VeuJNVmg4P2t7hYFEosWx48XWehDcoG7bID_X-PZgPmhECwa3zvdtWvleRJakguiUSM8CtSVWRbLi1UhATakG6cUc3sj6HoSb7P-Ml3Hs7pb6BnqUO8QF_NC2vJ/s640/IMG_2526.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiaKV7P99AKODwbDbNusrQJh_0N04a7iWfvmNzzLoCjFNMUbcwi3Qa7fQZqA9NCagmqPo5bR5kiwn3K2E1eLdBCSYc5OZpd4OwGJ8X3MSGZmCtcsnjiqf6ktPRgTj55d_HIOyXR9kVGS8/s1600/IMG_2539.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiaKV7P99AKODwbDbNusrQJh_0N04a7iWfvmNzzLoCjFNMUbcwi3Qa7fQZqA9NCagmqPo5bR5kiwn3K2E1eLdBCSYc5OZpd4OwGJ8X3MSGZmCtcsnjiqf6ktPRgTj55d_HIOyXR9kVGS8/s640/IMG_2539.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, que me n’he anat per les branques. La qüestió és que, per una realitat demogràfica, el català va perdent tirada. Alguns diran que és llei de vida i que què hi vols fer. Segurament aquests alguns no dirien el mateix si el cas fos que l’espanyol estigués amenaçat per l’àrab, per exemple, a la península ibèrica. Em resulta inimaginable que l’estat espanyol no respongués amb absoluta contundència i orgull a qualsevol escenari on la seva llengua es veiés amenaçada. Si es fa des de Catalunya el mateix amb el català és que són uns supremacistes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La supervivència de la llengua depèn dels seus usuaris i de nosaltres depèn que no mori. Algunes persones em diuen: Com és que el teu bolc és en català i no en castellà? En castellà tindries 500 milions de parlants i en català només 10. Ho entenc quan veig algunes pàgines de Youtube gestionades per catalans catalanoparlants totalment en castellà o pàgines dedicades a explicar totes les bondats de Barcelona on el català hi és absolutament absent de qualsevol entrada, comentari o opinió dels lectors. El negoci és en les visites i la pela és la pela.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhQoBbc75zmq_7oJFjvfCw9EKv2IsgQ_jk1Tuc3hTkfo7qQ8ksCbPtMSUtdC1Y5h0Mbw6WMPnrJvLpR8puGdnj4DgS4Wpg6qhEPBkHJAsRaAnSfMz4cGgOFs45WFVt1fBvgML6-ZHSRZe/s1600/IMG_2558.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhQoBbc75zmq_7oJFjvfCw9EKv2IsgQ_jk1Tuc3hTkfo7qQ8ksCbPtMSUtdC1Y5h0Mbw6WMPnrJvLpR8puGdnj4DgS4Wpg6qhEPBkHJAsRaAnSfMz4cGgOFs45WFVt1fBvgML6-ZHSRZe/s640/IMG_2558.jpg" width="425" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4FAPnu3IoU_d4pTwIkZFLAlGZzslnT1eWm3oSJmyCZVcf52Dt1ZKn2ag7ofjc8_aY53Tlzag-0bHeNqytdHX9Kr-ev_IohfG9fL8Ytuv9i_CzeSPXEEGL2zyDfp6AEHdu_4oi92F0FrNa/s1600/IMG_2554.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4FAPnu3IoU_d4pTwIkZFLAlGZzslnT1eWm3oSJmyCZVcf52Dt1ZKn2ag7ofjc8_aY53Tlzag-0bHeNqytdHX9Kr-ev_IohfG9fL8Ytuv9i_CzeSPXEEGL2zyDfp6AEHdu_4oi92F0FrNa/s640/IMG_2554.jpg" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em costa més quan passejant per la ciutat veig que es més freqüent l’anglès i menys freqüent el català. És com tenir la sensació que t’estant prenent casa teva, que la teva ciutat ja no és per a tu. Allò de "hostes vingueren que de casa ens tragueren". Evidentment la ciutat és de tots i de tots els que decideixen quedar-s'hi a viure. I de cap manera voldria semblar <i>trumpista</i> amb allò de <i>Americans first</i>. Són sensacions, preocupacions, reflexions... No tinc cap solució al problema. La política es barreja amb l’economia i la demografia. Que cadascú parli com vulgui o pugui, faltaria més. Però una llengua és més que simplement un mitjà de comunicació. És història, cultura, t’identifica, t’agermana... Però no tenir poder de decisió i la capacitat de prendre les mesures corresponents sense que et vigilin i et censurin des del poder central és com conduir amb una mà lligada a l'esquena. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenim el català a l'UVI. És responsabilitat de tots treure’l d’allí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-28313376393224141942020-03-26T20:38:00.000+01:002020-03-26T20:40:08.791+01:00Nova York - Nadal 2016 (3 anys després...)Els confinaments és el que tenen... Que et fan recuperar hàbits antics. I he recordat que tenia un blog on hi penjava coses com comentaris dels espectacles que anava a veure a Londres o Nova York. I veig que l'últim que hi tinc penjat és del Nadal del 2016. Ha plogut força des d'aleshores i la veritat és que he vist força cosa. Potser és una mica absurd després de tant de temps i segurament la memòria em fallarà i no recordaré exactament què em van semblar tots els espectacles que he anat veient. Però què carai...<br />
<br />
De fet el Nadal del 2016 el vaig deixar a mitges. Vaig comentar <i>Something Rotten</i> i <i>Dear Evan Hansen</i>. Però me'n vaig deixar uns quants dels que no en vaig dir res:<br />
<br />
<i>Falsettos, The last ship, The front page, Sweet Charity</i> i<i> Fiddler on the roof.</i><br />
<br />
Així doncs, tot i que en versió més breu, aquí van quatre ratlles de cada un:<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Falsettos</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjsrFZra3z920Kg673do1ex11U7hxkHmNKnlp3LqwP0lujAS1wyg_v2RThQKbFOeMiMdp722Zq0zvAXGdIpZOmQ-YG14ycZdv-AqQQXRMwSkySXwDbd2yTBhz3uK6nbChQEOuAi5sia7oC/s1600/Falsettos+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjsrFZra3z920Kg673do1ex11U7hxkHmNKnlp3LqwP0lujAS1wyg_v2RThQKbFOeMiMdp722Zq0zvAXGdIpZOmQ-YG14ycZdv-AqQQXRMwSkySXwDbd2yTBhz3uK6nbChQEOuAi5sia7oC/s1600/Falsettos+1.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>Falsettos</i> era un dels motius del viatge. Un clàssic de William Finn i James Lapine dirigit pel mateix Lapine amb un repartiment de luxe. Una història costumista d'una Modern Family que avui dia no sembla tan agosarada com quan es va estrenar. De fet són dos musicals en un <i>March of the falsettos</i> (1981) i <i>Falsettoland</i> (1990) que es van ajuntar en un sol musical l'any 1992 i es van convertir en <i>Falsettos,</i> el musical que ara ens ocupa. Jueus, gais, lesbianes, psicòlegs, bons menjars, sida i moltes discussions i molta estima. Un món molt woodyallenanià que potser es passa de rosca amb el melodrama i que està conduït amb una música totalment al servei de la història, una posada en escena molt dinàmica en la que es va molt al gra i s'expliquen moltes coses en molt poc temps. Plena de referències culturals pensades per a un públic determinat que es poden perdre si no hi estàs molt al cas. Un musical molt àgil i divertit pensat per a un públic madur. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu-CdjdlhCJWR-uBuQdGJphJiQ_At7zcyKQAT38ilABV85-70FgFHxonjIV6u7rj5Rp8ABJqDR2j4Tn07no3DPd9Y18jE4WQwWhK8o5uBLw-vOrD1X4fmLLehLgQ8t2DgFhGwbFtJ4gnzX/s1600/falsettos+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="970" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu-CdjdlhCJWR-uBuQdGJphJiQ_At7zcyKQAT38ilABV85-70FgFHxonjIV6u7rj5Rp8ABJqDR2j4Tn07no3DPd9Y18jE4WQwWhK8o5uBLw-vOrD1X4fmLLehLgQ8t2DgFhGwbFtJ4gnzX/s640/falsettos+2.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I és una llàstima que per a aquesta revisió més de 25 anys després de la seva estrena s'hagi optat per la contenció i la censura. El musical original és rabiós, ple d'insults i paraules malsonants, extrem i arribant a l'histerisme. Aquí en canvi, tot està més mesurat, s'han censurat moltes paraules gruixudes, i els personatges són molt més racionals. Segueix essent un gran musical però a mi m'hagués agradat que fossin més agosarats. I per què si tota l'escenografia juga amb aquests blocs de construcció amb els que formen tots els decorats de l'obra, a l'escena final tenim una habitació d'hospital absolutament realista amb tots els elements perfectament definits? Un rampell de mandra per part de l'escenògraf... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglVZXHcWMW851A1MiUxxpQco25xwsA3a1usSZIMtiNZE0k-9FpnNPEHbDOUTQgbod8VkqMNKN7KKgW2v_cvnalRK3Mwpc-WSDzjDniGob41Wd3YN2nDLb5Hie6Y3l0hGYvkK2DksK41WnF/s1600/falsettos+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="630" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglVZXHcWMW851A1MiUxxpQco25xwsA3a1usSZIMtiNZE0k-9FpnNPEHbDOUTQgbod8VkqMNKN7KKgW2v_cvnalRK3Mwpc-WSDzjDniGob41Wd3YN2nDLb5Hie6Y3l0hGYvkK2DksK41WnF/s320/falsettos+3.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b>The last ship</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdONsIwpEe804bgnTPFhaphE6Wak5UCcumvv8pkf60Uos3sdoDMSbpbzcBKk_h0rOoYExTnRPM4Fq3RhQdJDPaJRt4klsksT7_CS6x-lB_sztffvtX051KnV2h8dpZ0xXG278BAACsIj9M/s1600/the+last+ship+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdONsIwpEe804bgnTPFhaphE6Wak5UCcumvv8pkf60Uos3sdoDMSbpbzcBKk_h0rOoYExTnRPM4Fq3RhQdJDPaJRt4klsksT7_CS6x-lB_sztffvtX051KnV2h8dpZ0xXG278BAACsIj9M/s640/the+last+ship+2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest musical va ser una petita sorpresa. Explica la història d'un poble amb una comunitat dedicada a la construcció de vaixells. En un moment on el negoci no funciona i s'han de desmantellar les drassanes, es decideix construir un últim vaixell. Un musical benintencionat i amb resultats modestament satisfactoris, amb aquell esperit que respirava <i>How green was my valley</i>, el de la noblesa de la classe treballadora que amb esforç i sacrifici tira la vida pròpia i la dels seus, endavant. Bonic, emotiu, sense grans ambicions en la posada en escena, funciona amb correcció i crea moments interessants. No va anar massa bé de públic i per atraure més espectadors van incloure al compositor, l'Sting, en un dels papers secundaris, cosa que jo particularment, vaig agrair. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuYaxmi4v8V-YIZGNcrn0EgUCEn38Ka3NNzjkUzr8MS-72R45HzKE39JAjQY7uw0h3LI8dLBF9r-8Z4ZTuJ67_cmEoAq6QdfJm03IlwR51c0BCvPyaKlGAny6X8AYXlYqGIh_7u59fa7TH/s1600/the+last+ship+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="813" data-original-width="1200" height="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuYaxmi4v8V-YIZGNcrn0EgUCEn38Ka3NNzjkUzr8MS-72R45HzKE39JAjQY7uw0h3LI8dLBF9r-8Z4ZTuJ67_cmEoAq6QdfJm03IlwR51c0BCvPyaKlGAny6X8AYXlYqGIh_7u59fa7TH/s640/the+last+ship+3.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAPh3zW__cY5GoKqGW5e9KYn4laG9wOcAPVXGq-SAjosqWiv60ru6hSZj4x5EsradvK2gdkRbcLhaeZ4eutqLccCvra8BGdoaJCVFF6jWeB8KEyh3RRGW7xfE0_WqcKdy_XyiyLio_2Z67/s1600/the+last+ship+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="930" data-original-width="1600" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAPh3zW__cY5GoKqGW5e9KYn4laG9wOcAPVXGq-SAjosqWiv60ru6hSZj4x5EsradvK2gdkRbcLhaeZ4eutqLccCvra8BGdoaJCVFF6jWeB8KEyh3RRGW7xfE0_WqcKdy_XyiyLio_2Z67/s640/the+last+ship+1.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">The front page</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLAQMaz02u5oivm1Bdz3alLpPcqEvfIrVO6GnD_N0-xAqsBQp4WankJcouwx5iTIHEGSmjsuia00gIfqBe9v2lg-dxgydwwSwoLmdlVvVzvCV2d0J2yv8I8ynM5gPzeWR48O6ra0ZgsMy/s1600/the+front+page+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="782" data-original-width="1069" height="467" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLAQMaz02u5oivm1Bdz3alLpPcqEvfIrVO6GnD_N0-xAqsBQp4WankJcouwx5iTIHEGSmjsuia00gIfqBe9v2lg-dxgydwwSwoLmdlVvVzvCV2d0J2yv8I8ynM5gPzeWR48O6ra0ZgsMy/s640/the+front+page+1.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Volíem veure Waitress però al tkts no hi quedaven entrades. Així que com que és un clàssic i el repartiment tenia bona pinta, vam optar per <i>The front page, </i>aquesta obra fantàstica que s'ha adaptat tantes vegades al cinema. Jo soc especialment fan de <i>His girl friday</i> i fins i tot vaig riure molt amb <span style="background-color: white; color: #3c4043;"><span style="font-family: inherit;"><i>Switching Channels </i>o sigui que hi anava amb ganes. Però em vaig trobar amb un muntatge que es rendia a les estridències d'en Nathan Lane. Tot eren crits, estirabots i ganyotes. Va ser tant francament insuportable que aquí ho deixo. </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #3c4043;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #3c4043;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggikYCne8YfHOpn7m4w3L2DRHExVIw0AhZVwPEopQib20JdroOUE0d9kekjHIQ3cqF9nbbCj5HcdyjyurD9BzbF8QKsNDEz6IXz_KVWtFWde_dOFyYdVapoqeVOrBy6T4Kgv8GbZgpBMWv/s1600/the+front+page+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggikYCne8YfHOpn7m4w3L2DRHExVIw0AhZVwPEopQib20JdroOUE0d9kekjHIQ3cqF9nbbCj5HcdyjyurD9BzbF8QKsNDEz6IXz_KVWtFWde_dOFyYdVapoqeVOrBy6T4Kgv8GbZgpBMWv/s640/the+front+page+2.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Sweet Charity</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3sGE8E3jE_Yx-INb5pr04anvCUPJOle7-W0uDaN2EEOKOJmsMnRZvQjMC6pEgaaZE5CylyQNmgkzIBUqtWc7FjEn89zTBtmKvdYQxsUtzlBAnPvz-xawrGlWb6X8lAFdOkZg13d19ZnK3/s1600/sweet-charity-the-new-group-production-photos-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3sGE8E3jE_Yx-INb5pr04anvCUPJOle7-W0uDaN2EEOKOJmsMnRZvQjMC6pEgaaZE5CylyQNmgkzIBUqtWc7FjEn89zTBtmKvdYQxsUtzlBAnPvz-xawrGlWb6X8lAFdOkZg13d19ZnK3/s640/sweet-charity-the-new-group-production-photos-5.jpg" width="425" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>Sweet Charity</i>, Off Broadway i Sutton Foster. Què podia sortir malament? I realment va ser una gran experiència viure aquest clàssic esplèndid en un format tan petit i proper. Poder allagar el peu des de la butaca i trepitjar un escenari de Nova York sempre és bonic. L'abscència de mitjants estava ben suplida amb imaginació en la posada en escena i el repartiment estava entregat i era perfectament solvent. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLOusl7oNPysSc4Hkmtz6yR7YEY-9EimJ6_QabXXrH7LTJVTF72p6uPljbWBsNjN3ze9AWTmuCQQVtWLzoH41epL94ymahqu7PaOuk_2eDD0FUhU2xYsuh0nKI8NK2KImhq47S9LjqWjyZ/s1600/SweetCharityMain+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLOusl7oNPysSc4Hkmtz6yR7YEY-9EimJ6_QabXXrH7LTJVTF72p6uPljbWBsNjN3ze9AWTmuCQQVtWLzoH41epL94ymahqu7PaOuk_2eDD0FUhU2xYsuh0nKI8NK2KImhq47S9LjqWjyZ/s640/SweetCharityMain+1.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tant que l'estrella, la Sutton Foster, no acabava de brillar com semblava que ho hauria de fer algú del seu nivell. Fins al punt que em va fer pensar que potser és una actriu amb algunes limitacions interpretatives. És evident que balla com ningú (especialment el claqué) i que va estar estupenda a dos dels musicals on havia pogut veure-la, a <i>The drowsy chaperone</i> i a <i>Anything goes. </i>Però és cert que a tots dos musicals no tenia un treball de personatge amb fons, amb un viatge emocional tan fort com el que té la Charity Hope. I si a sobre tens tan present la meravellosa interpretació de Shirley MacLaine a la pel·lícual d'en Bob Fosse, doncs és cert que la Foster no ho tenia fàcil. A mi em va semblar poc creïble i amb poc matís i va ser una petita decepció. Me n'esperava més d'algú de la seva talla. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbc7bL_dnrA3b-OkfarTTr1_eo5wqK7t_bNqUK2b73n7eLJiH73lZdk_z6yxzngs0vR1Oimsz9yGj8rEsjC58NlCqYfcXli6mz3gId61F7UBK8QK_Admil1GllmYtk8c-LIRAV8onokeca/s1600/sweet-charity-the-new-group-production-photos-04-hr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbc7bL_dnrA3b-OkfarTTr1_eo5wqK7t_bNqUK2b73n7eLJiH73lZdk_z6yxzngs0vR1Oimsz9yGj8rEsjC58NlCqYfcXli6mz3gId61F7UBK8QK_Admil1GllmYtk8c-LIRAV8onokeca/s640/sweet-charity-the-new-group-production-photos-04-hr.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Fiddler on the roof</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJJLY3Id9M0eQR6SzsgG_3d-OBExBO00a76ft1qyoB3IbcNXCE7a6_ZQE0_ovnw1COr3bNL-h0tlXIj3KyzOSvNs-cnk75_XtN01P_fwjSOYMyyu8Hx8sA_8Q3GZzc66DBANIR20xDhvj/s1600/fiddler-on-the-roof-broadway-poster__03818.1531442632.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="811" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJJLY3Id9M0eQR6SzsgG_3d-OBExBO00a76ft1qyoB3IbcNXCE7a6_ZQE0_ovnw1COr3bNL-h0tlXIj3KyzOSvNs-cnk75_XtN01P_fwjSOYMyyu8Hx8sA_8Q3GZzc66DBANIR20xDhvj/s640/fiddler-on-the-roof-broadway-poster__03818.1531442632.jpg" width="404" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un altre súper clàssic. Hi havia coincidit unes quantes vegades però mai m'havia decidit a veure'l. Daniel Burstein va ajudar a decidir-me després de l'alegria que em va causar a <i>Follies</i> pocs anys abans. I Judy Kuhn va ser una sorpresa inesperada i molt benvinguda. El muntatge va ser bastant convencional. Una d'aquelles operacions historicistes, mantenint coreografies originals, etc. En aquest cas, com que Burstein és un actoràs, va ser tot un plaer seguir les peripècies d'en Tevye a través d'aquest grandíssim musical al que no li passen els anys i que tindria ocasió de veure pocs anys després a Londres en una enorme versió d'en Trevor Nunn. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2_WQESh6wqZxSRV5Il_q9qIYIw-vEVElzw6GhUwnvvzuUM2U75C3gBfeGClXsl40zkA-o0WjQ8wcs3rK8Kqj8veoUpa4bnLmTGxDwYx6OWt8oUClK9eRpukaiMWiEspxLJhN8aIN_I-Fp/s1600/fiddler_on_the_roof_production_still+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="750" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2_WQESh6wqZxSRV5Il_q9qIYIw-vEVElzw6GhUwnvvzuUM2U75C3gBfeGClXsl40zkA-o0WjQ8wcs3rK8Kqj8veoUpa4bnLmTGxDwYx6OWt8oUClK9eRpukaiMWiEspxLJhN8aIN_I-Fp/s640/fiddler_on_the_roof_production_still+5.jpg" width="426" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I crec que no vaig veure res més. Poc més de tres anys després i ben sintètic però almenys hi he deixat constància! </div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-65733525844330236582017-10-03T08:06:00.000+02:002017-10-03T08:06:24.524+02:00Pertinença<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: #454545;">Ja som al dia 2 d’octubre. El famós dia 2. I no tinc ni idea del que passarà a partir d’ara. De fet, ha arribat un moment en què un ja no sap ni el que passarà d’aquí a una hora. Però em passen coses per dins i volia aprofitar per exposar-les aquí, a veure com es veuen un cop són fora.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Jo sóc un tipus força fred. M’encanta plorar amb una pel·li o un musical però a la vida real aguanto el tipus amb força facilitat. Quan va succeir el passat atemptat a les Rambles de Barcelona, em va saber molt de greu, va ser un cop dur per a la ciutat que més m’estimo i ho vaig viure amb molta preocupació però el que em venia al cap era que ja tardàvem a tenir un atemptat a casa, després de veure com Londres, Berlín o Niça ja havien passat pel mateix, que el conflicte amb el terrorisme islàmic és un problema complex, que necessita solució global, etc. Tot molt racional contrastant enormement amb la gent que plorava desconsolada davant de tots els memorials plens de flors i espelmes.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Però avui em trobo tou i amb llàgrimes als ulls cada dos per tres. I penso: què em passa? </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Dijous passat ja van començar els primers símptomes. En un parell de dies, per whatsapp, els músics catalans es van organitzar per a fer un concert a la Plaça de la Catedral. Amb una capacitat de reacció impressionant, un miler de músics van arribar a la plaça amb la partitura apresa i tots plegats vam interpretar unes quantes peces. Un repertori que jo no programo mai als meus concerts. Jo no treballo mai la cançó catalana patriòtica. Ni Els Segadors, ni el Cant de la Senyera ni La Santa Espina. Jo no sóc gens nacionalista. De fet, en condicions normals, no tindria cap problema per a dir el que va dir amb aquella grolleria simpàtica el catxondo del Rubianes sobre la unitat d’Espanya, sobre Catalunya.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Però no estem en condicions normals.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I cantant aquestes cançons, enmig d’aquella gentada, dirigits pels millors directors del país, notant aquella energia i aquell sentiment que surt del cor i de la il·lusió, en més d’un moment no vaig poder seguir cantant. En aquell context, per fi, els vaig trobar sentit i les vaig cantar amb tota l’ànima. Allà vaig començar a sentir el sentiment de pertinença. La sensació que tota aquella gent amb qui compartia, almenys, un objectiu, estava sintonitzada en la mateixa ona que jo, que ens feia vibrar un mateix sentiment. I el més bonic de tot és que l’esdeveniment va sorgir de la gent, d’una colla de músics que ho van organitzar i de tota una altra colla que s’hi va presentar.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">La gent. El poble. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I van passar els dies i va arribar el cap de setmana.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Dissabte vaig dinar al meu col·legi electoral, vaig jugar al sorral de l’escola amb el meu nebot, vaig dormir a la sala polivalent, ens vam alçar a les 5 de la matinada després de no poder dormir en tota la nit per culpa dels helicòpters que passaven a baixa alçada (per acollonir la gent, suposo) i, cal reconèixer-ho, pel merder que feia el jovent pel pati, i vam passar tot el dia al col·legi fins a les 21:30h on van acabar el recompte. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Impressionant veure la gentada a les 5 de la matinada sota la pluja. Negra nit, plovent, gent al porxo de l’escola, altres als porxos de l’altra banda del carrer. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Va arribar un cotxe dels mossos. Amb una fermesa implacable tothom va creuar el carrer i va tapar l’entrada del col·legi. I els mossos es van quedar a l’altra banda. </span><br />
<span style="color: #454545;"><br /></span>
<span style="color: #454545;">Una periodista valenciana de Tele5 es queixava que durant els 13 dies que portava a Barcelona no n’havia passat un en què no l’assetgessin per pertànyer a aquell canal. “Jo intento fer la meva feina el millor que puc. No tinc la culpa del que fan els meus caps amb el material que els envio”, ens deia. </span><br />
<span style="color: #454545;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Vaig xerrar amb molts veïns, vaig conèixer gent molt maca. Durant una bona estona vaig estar fent de porter a les portes de l’escola per anar deixant entrar mica en mica la gent que, civilitzadament feien cua a l’espera de poder votar. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I esgotant la bateria del mòbil xerrant amb els amics que estaven en altres col·legis electorals, veient fotos d’uns i altres i, ben aviat, veient com les forces de "seguretat" espanyoles perdien els papers i començaven a atonyinar la població. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Al començament no ens ho podíem creure. Però va ser tan ingent la quantitat de fotos i vídeos que van començar a arribar des de tots els racons de Catalunya que de seguida vam veure que havíem arribat a un punt d’inflexió. Res no tornaria a ser el mateix. Per edat, aquest salvatgisme no l’he viscut mai al meu país. Són coses que t’expliquen els pares: “Com corríem davant dels grisos!”, sempre diuen els grans. I veure aquest menyspreu, aquesta prepotència, aquesta violència, aquests cops de porra envers gent pacífica que l’única cosa que vol fer és votar, t’esquerda el cor. Perquè aquests, figura que són els que t’han de defensar, els que han de vetllar per la teva seguretat. I en canvi, van actuar com si nosaltres fóssim l’enemic a combatre. Vam ser els "ellos" d’aquell “a por ellos, oé” que ens va esgarrifar sentir quan alguns andalusos els van acomiadar en sortir de la seva terra cap a Catalunya.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Suposo que aquesta contundència de bon matí pretenia espantar la gent perquè no sortís. Són molt de fer por, aquesta colla. Però en nosaltres va generar un esperit revolucionari sorprenent i ens vam assegurar que aquelles urnes que s’anaven omplint ràpidament amb els vots de tants i tants veïns, no ens les prendrien sense la resistència pacífica que tots plegats sabíem que érem capaços de du a terme. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Nervis. Un punt de paranoia que ens feia a tots plegats estar ben atents per si de cop havíem de córrer de pressa cap a la porta del col·legi per fer un tap impenetrable. Aplaudiments als grans que sortien satisfets d’haver pogut votar. Aquells silencis que es feien de tant en tant perquè semblava que passava alguna cosa però que no eren res i generaven riures...</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I xerrar molt amb uns i altres, com si ens coneguéssim de tota la vida. La veïna de Pere IV amb qui comparteixo passat i present polític, el navegant que em va fer un interrogatori per assegurar-se que la meva parella no era un infiltrat de la secreta (no es pot fer 190 cm sense despertar sospites), el senyor de la porta que ens explicava que el cens estava al núvol i com el “gobierno” estava treballant per tombar-lo i com se n’anaven fent rèpliques, l’estibador que ens explicava els moviments de policia que havia observat al port aquests dies, els bascos que han vingut a donar suport... </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Més vídeos, més fotos, alguna notícia falsa d’aquelles que s’escampen en un sospir, més violència i, per fi, les reaccions d’indignació en els mitjans de comunicació. Trucades i missatges de la família, sms i correus electrònics d’amics que viuen a l’estranger o en altres punts d’Espanya i estaven veient, horroritzats, el que estava passant a casa nostra. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Els mossos, que després d’estar tot el dia davant del col·legi, entren. Tots ens posem davant la porta. No hi cap una ànima. Sentim que pregunten: Qui està al càrrec de tot això? Diem: Toooots! Després: Ens deixareu entrar? I diem: Nooooooo! </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I marxen. I els fem sentir el nostre agraïment sent conscients que el seu paper ha estat clau en aquesta jornada. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Grans aplaudiments quan a les 20h van tancar el col·legi per a fer el recompte i una ovació quan els membres de les meses i els observadors internacionals van sortir finalment a dir-nos que 3195 persones havien pogut votar aquell dia, de forma pacífica i sense incidents. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I, mort, arribar a casa a veure la tv esperant dades de participació i les rodes de premsa de rigor. La Soraya i la “proporcionalidad” i “profesionalidad”, el Rajoy i el “no ha habido referéndum”... “El objectivo de sus actuaciones nunca han sido las personas, sino el material electoral”, “España: democracia madura, amable y tolerante”, “La culpa de esa violencia es solo de Puigdemont”... </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I arribem al dia 2. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I avui veig el vídeo d’un mosso a la Vall d’Aran que està emocionat fent una fila mentre els veïns volen votar i algú se li atansa i l’abraça. I m’emociono. La Rahola i el Xavier Sardà s’abracen a Rac1 i tots ploren, i m’emociono. I l’Empar Moliner fa un monòleg en castellà perquè allà l’entenguin i ella s’emociona i jo, m’emociono. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I vaig pel carrer i veig com passen deu furgones de la policia espanyola i la gent els xiula, el cotxes piten, i sento que hi ha un ells i un nosaltres. Uns ells, que ens han atacat, ens han fet mal, i són culpables d’unes escenes negríssimes que passaran a la història d’aquesta Europa vella i insolidària. I uns nosaltres. La noia que li trenquen els dits, els veïns asseguts en bancs de l’església que han posat al mig del carrer, la senyora gran amb un trau al cap i la cara plena de sang, els mossos que han desoveït l’estat espanyol i han jugat un paper molt difícil, les àvies amb el caminador intentant arribar a l’urna, els meus veïns, que no conec de res, però que van passar tot el dia amb mi per defensar allò en què creuen. </span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">I jo, que sóc tirant a fred, penso en tots ells i alguna cosa s’encongeix, m’emociona, i em fa estar orgullós de tota aquesta colla que és el meu poble.</span><br />
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;"><br /></span>
<span style="color: #454545; font-family: .sfuidisplay;">Un altre dia potser parlaré de percentatges i legitimitats, de diversitats i majories silencioses, i de la políticament correcta equidistància. Avui només volia parlar del sentiment de pertinença.</span></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-1901787106155053092017-08-23T12:57:00.002+02:002017-08-26T12:35:28.329+02:00Odi a la xarxa<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjciZ6umKbVAJaMD3b4q0QbblYayRYLjZtXbti4v-OEATH8JY0dEuZLj5Upozym3JdaxV2qPeQqKFZOX0RypG1LysO8sOEoSc8jpinaM9yvE7QeW6-1ghRJngrcrX7eHe0UCyT-kU8M983Z/s1600/WhatsApp+Image+2017-08-21+at+21.27.19.jpeg" imageanchor="1" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="760" data-original-width="512" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjciZ6umKbVAJaMD3b4q0QbblYayRYLjZtXbti4v-OEATH8JY0dEuZLj5Upozym3JdaxV2qPeQqKFZOX0RypG1LysO8sOEoSc8jpinaM9yvE7QeW6-1ghRJngrcrX7eHe0UCyT-kU8M983Z/s640/WhatsApp+Image+2017-08-21+at+21.27.19.jpeg" width="431" /></a></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white;">
</div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="m-698156477255160099s1" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222;">Sens dubte, internet és un dels més grans invents dels últims
anys. L'impacte en la societat ha estat tan immens que es fa molt difícil
d'imaginar com seria la nostra vida, avui dia, sense la www. Però com tot allò que
té relació amb la humanitat, a internet també hi trobem el millor i el pitjor.
Una meravellosa base de dades i un pou d'informació, i una eina de comunicació
impressionant que ens permet estar comunicats els uns amb els altres en tot
moment i a tot arreu.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222;"> </span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"></span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;">
</span></span></span><br />
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">I aquesta eina brutal dóna fruits
en funció de l’ús que se'n faci. En un món perfecte, simplement amb gent bona,
responsable, respectuosa i de bons sentiments, internet excel·liria i només en
podríem dir coses bones. Però els humans som capaços del millor i del pitjor,
com he dit abans, i això ens demana separar el gra de la palla, contrastar i
buscar allò que necessitem entre tones ingents de porqueria digital.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">I avui m'interessa parlar d'una
porqueria en especial. Una porqueria que em sorprèn, em repugna i fins i tot em
fascina.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">L'odi.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">La capacitat d'odiar dels humans,
el plaer que genera insultar, difamar, mentir i fer mal que té la humanitat i
que es manifesta de forma triomfal a la xarxa.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">I aquest post me l'ha provocat
l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona. Un desgraciat atac terrorista que ha
acabat amb la mort de 14 persones.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">D'aquí en podrien sortir dotzenes
d'articles tractant els tres mil aspectes que afecten aquest incident des de
moltíssims punts de vista. Però a mi, de vegades, m'agrada centrar-me en un
aspecte minúscul en relació a l'envergadura general de l'assumpte i tirar del
fil des d'aquí.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Bueno, pues molt bé, pues adiós.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Aquesta va ser la reacció
espontània del major Trapero, cap dels Mossos d'Esquadra quan un periodista va sortir indignat d'una roda de premsa on va contestar en català a una
pregunta feta en català. Quan el periodista li va demanar que contestés en castellà, ell va dir que respondria cada pregunta en
funció de la llengua en que li fessin. El periodista es va alçar i va marxar i ell va dir aquesta expressió que ja és un clàssic de la nostra cultura
pop recent i que va ser <i>trendic topic</i> aquella nit.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Bueno, pues molt bé, pues adiós.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcPdwy9stDlMaGhrxFxuNnW6r08RAG-Ijj9GUj1rR-X5LiGrNMSYMQUt9HgPjepASts81uzG_s2_X0FuWw91kAxIZsU5CWBR0PV2sfJHHwbd8iLkNZxf3rRaLW7mLM7_c-aGk7N9mdqE15/s1600/trapero+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="720" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcPdwy9stDlMaGhrxFxuNnW6r08RAG-Ijj9GUj1rR-X5LiGrNMSYMQUt9HgPjepASts81uzG_s2_X0FuWw91kAxIZsU5CWBR0PV2sfJHHwbd8iLkNZxf3rRaLW7mLM7_c-aGk7N9mdqE15/s320/trapero+1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">I no va servir de res que Joaquim
Forn, conseller d'interior, digués que si ho volien després repetirien la
resposta en castellà. Una roda de premsa feta en 4 llengües diferents: català,
castellà, anglès i francès. Una roda de premsa feta per als mitjans de
comunicació, provinents de tot el món, que volien les respostes en el idiomes
del seu mitjà. I si calia es repetia la resposta en la llengua que es demanava.
Elegància, educació, cultura i demostració de cosmopolitisme al demostrar que
es pot parlar al món en una diversitat i competència lingüística que ja voldria
el govern espanyol.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Un podria pensar que després de
l'èxit del cos de Mossos d'Esquadra desarticulant la banda terrorista i acabant
amb tots els seus membres morts o detinguts en tan poc temps només hi hauria
mostres de gratitud i admiració per l'eficàcia amb la qual s'havien fet les
coses i que aquesta pataleta d'aquest periodista seria objecte de crítica per
part de tota la societat.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Però, esclar, no podríem estar
més equivocats. L'odi, protagonista d'aquest post, no ha trigat ni mig minut a
aparèixer, en forma de catalanofòbia, tan en voga darrerament.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Ese funcionario público, se cree que vive en su pueblo... y no se da cuenta que trabaja para los ciudadanos...</i></span></li>
</ul>
<br />
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>El catalán no tiene derecho a ser usado fuera de Cataluña ni para actos (Como este del que se habla) que sean de toda España.</i></span></li>
</ul>
<br />
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span style="color: black; text-align: start;">¿Y no ha dimitido todavía por grosero, mal educado, paleto y lo que es muchisimo mas grave aprovechar un terrible atentado para hacer política de la más baja estopa inmunda y rastrera? ¡¡¡Que vergüenza de energumeno!!!</span></i></span></li>
</ul>
<div style="text-align: start;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: start;">
<ul>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Desde que no se fusila a los traidores no damos pie con bola.</i></span></li>
</ul>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<ul>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>A ver que muy bien que difundais la noticia de Barcelona pero que total han muerto catalanes, no personas tampoco hay que alarmarse.</i></span></li>
</ul>
</div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<br />
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">L'argument és clar. Si tothom
parla una de les dues llengües oficials a Catalunya (en són tres, però deixarem
la qüestió aranesa per a una altra ocasió) no té cap sentit fer servir el
català, que només el parla una part minoritària del públic objectiu d'aquella
roda de premsa. Fer servir el català en aquesta roda de premsa és utilitzar de
forma política l'atemptat, és una falta d'educació i és una mostra més de la
deriva independentista de la minoria catalana que no té la decència d'aparcar
el procés ni en un moment tan delicat com el d'aquest atemptat.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">És ben trist que aquestes alçades
de la pel·lícula s'hagi de justificar que es parli català a Catalunya i més si
ho fan funcionaris públics. Però és que no cal. L'odi no entén de raons. Encara
que els expliquis que també es fa en castellà (que es faci en anglès i en
francès, curiosament, no és objecte de cap crítica) és igual. El fet és que (a
Catalunya!) es fa servir (també) el català per a coses importants com una roda
de premsa. I això hi ha molta gent que no ho pot suportar. Els genera un odi
visceral. I aquest odi es manifesta a les xarxes socials.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Esto es de vergüenza , siempre volvemos a lo mismo , periodistas e informadores de varios países y la explicación en catalán .</i></span></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>La inmensa mayoría de los catalanes son anti-españoles, nos odian, por lo tanto, es de recibo que nos den asco.</i></span></li>
</ul>
</div>
<br />
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Si te realizan la pregunta en catalán... Te pones a la misma altura q el maleducado del periodista y la respuesta la contestas en el mismo idioma. Sí señor!! Y que luego te vuelvan a realizar la misma pregunta en castellano y te cabrees cm un mono porque ya la has respondido. Vosotros cobráis con lo que se recauda con lo que pagamos con nuestros impuestos TODOS LOS ESPAÑOLES, para obtener ciertos servicios. Me parece ridículo que no se responda en un idioma común, el español, cuando no hablas solo en esta rueda de prensa para personas que hablen y entienda el catalán. Estás gilipolleces nos están tocando muchiíimo los cojones y que no se haga nada por ello, y se os aclaren ciertas cosas, ns los toca aún más.</i></span></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span style="color: black; text-align: start;">Los catalanes ya me dan más asco que los vascos.</span></i></span></li>
</ul>
</div>
<br />
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Así acabaran todos los catalanes.</i></span></li>
</ul>
<br />
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Ha estat interessant (i dolorós)
llegir opinions als diaris i a facebook de tot tipus de gent de tot arreu
d'Espanya. Evidentment, hi ha de tot. Però llegint aquests comentaris i
opinions, posa els pèls de punta veure la mala educació, els insults, la mala
llet, la ràbia, l'odi en definitiva, que a generat aquest incident tan
anecdòtic. Gent que no vol entendre encara que hi hagi alguns que tenen la
paciència d'intentar explicar de forma ordenada com van anar les coses, gent
que només crida i vol imposar el seu criteri. La "massa
descervellada" que funciona a cop de bilis i no li cal raonar les coses,
ni entendre els contextos ni posar-se en la pell dels altres.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">A tot això, no ajuden gens els
mitjans de comunicació, d'una toxicitat social fora de mida. Han abocat tantes
mentides per simple interès polític que tristament provoquen que un dels grans
valors d'internet, un lloc on trobar informació, on poder-te formar una opinió
de les coses, perdi totalment la seva validesa. Avui dia, es vital contrastar
tot allò que ens arriba per internet. Pels mitjans de comunicació i per les
xarxes. És veritablement al·lucinant que es publiquin coses en mitjans
"seriosos" com que el mosso que va abatre els terroristes a Cambrils
sigui un legionari suposo que perquè la resta del país relacioni l'èxit policial i la valentia amb quelcom tan espanyol com la Legión, o que el conductor de la mortífera furgoneta era voluntari
pel referèndum. En totes les preguntes que li han fet a Carles Puigdemont en relació a si aquest atemptat canviaria en alguna cosa el full de ruta del procés, ha respost amb el mateix, que aquesta qüestió ara no tocava i que ens havíem de centrar amb l'atac i les víctimes. I tot seguit El País publica aquesta vinyeta tan indecent com aplaudida pels seus lectors convençuts. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd8LXZrW2ooH2HKj7KNESAbu8ykqdqzP9bN3IxIyPGLc6oesosgyqQQ3sb3EwoY6Ok-rdfXZG4BNJ9LKqSXNW8Cu16DZJQgjiOmWZ-zDLobM8XLO9apv5GVIpNQd9XQR2e97ll5I6D2JTt/s1600/peridis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="980" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd8LXZrW2ooH2HKj7KNESAbu8ykqdqzP9bN3IxIyPGLc6oesosgyqQQ3sb3EwoY6Ok-rdfXZG4BNJ9LKqSXNW8Cu16DZJQgjiOmWZ-zDLobM8XLO9apv5GVIpNQd9XQR2e97ll5I6D2JTt/s400/peridis.jpg" width="391" /></a></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Quin sentit té publicar mentides amb total coneixement de
causa? Generar estat d'opinió, atiar l'odi general i beneficiar certes
tendències polítiques. Que sigui una falta de professionalitat absolutament
lamentable no els importa gens. Al contrari, el seu públic ho celebra i la gent
sense criteri ho compra a cegues i ajuda incrementar el seu argumentari i ha augmentar el seu odi.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">També és igualment sorprenent els
missatges que han arribat per WhatsApp on gent amb suposats contactes amb els
mossos asseguraven que hi havia un munt d'amenaces de bomba per tot Barcelona i que ens havíem de quedar a casa per no patir un altre atemptat. Però què li
passa pel cap a una persona per, en un moment així, inventar-se aquestes
històries per generar més malestar i inquietud? Costa molt d'entendre i et fa
estar en guàrdia amb aquest gran invent que és internet.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> Sempre s'ha de contrastar.</span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">He centrat l'ODI d'aquest post en
la catalanofòbia però ha estat a tall d'exemple. Els odiadors (haters) estan a
tot arreu. Odiar per internet és fàcil, anònim i permet dir-ne de tots colors
sense repercussions. Potser es una vàlvula d'escapament. Potser la violència
que la humanitat du a l’ADN i que està continguda per aquesta civilització que
ens conté a tots plegats dins d'unes normes de conducta ha de sortir per alguns
banda. També és cert que qui no vol pols que no vagi a l'era. No cal entrar en
contacte en aquest món. I podem deixar als odiadors que es barallin entre ells.
Però realment costa assumir que hi ha gent que sent aquesta ràbia per coses que
a tu et semblen d'allò més coherents i raonables. Sigui com sigui, més val no
barallar-s'hi. Molt millor dir-los:</span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="m-698156477255160099s1"><span style="color: #222222;">Bueno, pues molt bé, pues adéu.</span></span><span class="m-698156477255160099apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="m-698156477255160099p2" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizaWkHptM4htdnjaOdtVJF_Nkd0373jKvISSB2atnEdi_7RGuhvjxf7jGuu5WxRjsyBkMXqL-1gudGgRQBjlKXs5Ma3RCjz02ssX3NOxVygfVE8wHbjco6K5ih9-Vv87GQL2vkeujvEzNu/s1600/WhatsApp+Image+2017-08-21+at+21.41.50.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1600" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizaWkHptM4htdnjaOdtVJF_Nkd0373jKvISSB2atnEdi_7RGuhvjxf7jGuu5WxRjsyBkMXqL-1gudGgRQBjlKXs5Ma3RCjz02ssX3NOxVygfVE8wHbjco6K5ih9-Vv87GQL2vkeujvEzNu/s400/WhatsApp+Image+2017-08-21+at+21.41.50.jpeg" width="400" /></a></div>
<div class="m-698156477255160099p1" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-33961804076983477782017-02-10T12:06:00.001+01:002017-02-10T12:10:57.415+01:00Something Rotten - Nova York - Nadal 2016<br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Hj420FGHQtStw7PKTtfyBjYbWAeehAL2j5dARvGxWjvchKq1SsRglQ2iueDiEyOeecp7uCBtYJaqGcRTJswL1duggrznTJbAguy1UANoEc-TNi9JdfwLw1-kp0BCErJMMmZfGESv8o4m/s1600/Something-Rotten_Broadway.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Hj420FGHQtStw7PKTtfyBjYbWAeehAL2j5dARvGxWjvchKq1SsRglQ2iueDiEyOeecp7uCBtYJaqGcRTJswL1duggrznTJbAguy1UANoEc-TNi9JdfwLw1-kp0BCErJMMmZfGESv8o4m/s640/Something-Rotten_Broadway.jpg" width="512" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "roboto" , "arial" , sans-serif; text-align: start;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=9fvmVhpc0fc">Welcome to the Renaissance</a></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<i>Something rotten</i> és simplement una broma. Un acudit graciós, ben explicat i molt ben acabat. Un musical intranscendent, sense segons lectures, i pensat únicament i exclusiva per a entretenir. I tot això, que a algunes persones els podrien semblar defectes insuperables, no és cap impediment per a que aquest musical destaqui com a una de les millors propostes de la cartellera novayorkesa. I és que la transcendència no hauria de ser un valor sinó una caracterísitica. En nom de la gravetat es poden fer grans ploms i de la lleugeresa argumental en poden sortir grans obres mestres. I tot i que és cert que molt sovint es confon el gènere de l’evasió amb la broma barata, el recurs fàcil i la falta de idees, en aquest cas ens trobem amb un espectacle ben pensat i creat des de l’estima cap al musical com a gènere teatral. Una mona vestida de seda. Però una mona simpàtica, graciosa i que s’acaba fent entranyable perquè actua des del cor i amb honestedat. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMA1-9ZdvYxWEjcRCoZ5iRWyWe8ffXp7QmvvX6QYRWuXed8VK9MfJbg0tnqoBtar_Vs_AMEvtdIPPrG6EMZ9xSota10o4USjLs46JmD0-rMvgFU57VT8IlPQOmRBMGMCIbm87-67M0oBWx/s1600/3414.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMA1-9ZdvYxWEjcRCoZ5iRWyWe8ffXp7QmvvX6QYRWuXed8VK9MfJbg0tnqoBtar_Vs_AMEvtdIPPrG6EMZ9xSota10o4USjLs46JmD0-rMvgFU57VT8IlPQOmRBMGMCIbm87-67M0oBWx/s640/3414.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
L’excusa argumental te gràcia. En una època on Shakespeare és com una estrella de rock que eclipsa a tots els altres autors i companyies teatrals, un autor paga a un “vident”, el nebot del gran Nostradamus, perquè li expliqui què ha de fer per a poder competir amb el gran autor. I aquest li explica que el que triomfarà i omplirà teatres en el futur és el teatre musical, obres de teatre amb música i dansa on pots deixar reposar el cervell una estona. I aleshores comença una declaració d’amor, un constant homenatge al musical ple de mil i una referències, gags impagables i picades d’ullet a aquells que coneixen una mica la història del gènere. A diferència de <i>Spamalot</i>, un musical que es burlava del musical i d’aquells a qui els agrada, aquí es vol jugar amb les regles que està homenatjant i per tant hi ha una cura especial en fer números musicals fastuosos, molt ben coreografiats i perfectament executats. Els dos fantàstics stopping numbers <a href="https://www.youtube.com/watch?v=fODTmgI0gno&index=1&list=PLOdRUUA2P9eq_g2NgFcg9c2ZNr4AHBSMr">A musical</a> i <a href="https://www.youtube.com/watch?v=EyS_oRvR9D8">Make an omelette </a> són una joia que et reconcilia amb el musical frívol i de lluentons.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi87RIuHEmo3XuZgWH5E-x_RvpjbdG6QpU1_FNYv2u0LNWbGWYEz0VVm72-dVDGdRFPtRk20EDfsh4I7XIiNneXoI5zaeE_p_nO3GSZ46874_vIX8BrOFmD-8EH06MoqIOI5hcLHNlR8mr6/s1600/1471625851-something_rotten_tickets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi87RIuHEmo3XuZgWH5E-x_RvpjbdG6QpU1_FNYv2u0LNWbGWYEz0VVm72-dVDGdRFPtRk20EDfsh4I7XIiNneXoI5zaeE_p_nO3GSZ46874_vIX8BrOFmD-8EH06MoqIOI5hcLHNlR8mr6/s640/1471625851-something_rotten_tickets.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
De fet, tot i que a simple vista podria semblar un musical a l’estil de <i>Spamalot</i>, penso que té molts més punts en comú amb <i>The Drowsy Chaperon</i>. A <i>Spamalot</i> hi ha una voluntat constant en fer que els números llueixin poc, amb coreografies ràncies i mal ballades. Els altres dos, juguen de forma molt hàbil amb els recursos d’una gran producció de Broadway des del coneixement i l’estima. Llegint el programa ja veus de quin peu calcen els autors. Quan li demanen al compositor que expressi el que significa per a ell tenir un espectacle a Broadway comenta que podria fer servir moltes frases de cançons de musicals: "Everything coming up roses", "What I did for love", Have I found my "Corner in the sky"... Però només una ho pot expressar exactament. I esclar, ve de Sondheim:"Look I made a hat where there's never was a hat". </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7dXdimPo9utptV2glMpWkvW-q7A5-pUZRZE0VsHh0lnx_t0gPp0AAtgSSnKrJo-0CaIMb27y04C8KNQLUdJaQg_VsbrIqwmRr5p63yKLkTyBiHZNXnhswlGjRdWpDxc9aMdvQqugLrDHW/s1600/something-rotten-andre-ward-and-cast-16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7dXdimPo9utptV2glMpWkvW-q7A5-pUZRZE0VsHh0lnx_t0gPp0AAtgSSnKrJo-0CaIMb27y04C8KNQLUdJaQg_VsbrIqwmRr5p63yKLkTyBiHZNXnhswlGjRdWpDxc9aMdvQqugLrDHW/s640/something-rotten-andre-ward-and-cast-16.jpg" width="640" /></a></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0246 W 44th St, New York, NY 10036 Estats Units d'Amèrica40.7580099 -73.9881401000000116.567291899999997 -115.29673410000001 64.9487279 -32.67954610000001tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-86543146259513612262017-02-10T11:37:00.001+01:002017-02-10T12:09:22.926+01:00DANNY ELFMAN'S Music from the Films of TIM BURTON - 15 de maig de 2016<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6y6zAfN32_slhFji_ZBBtMT7ucX5QW9vjCv6RM88El5MRr5ZkHN5Hvi6n_QhCMJ8wdXV2kLUy6wlUHCengSit_IW9ArU76Y71zuA4zig13__Ljxw1hV3AB5hWztN617l4eESC37KMaO2y/s1600/Danny-Elfmans-Music-from-the-Films-of-Tim-Burton.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; font-family: Helvetica; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6y6zAfN32_slhFji_ZBBtMT7ucX5QW9vjCv6RM88El5MRr5ZkHN5Hvi6n_QhCMJ8wdXV2kLUy6wlUHCengSit_IW9ArU76Y71zuA4zig13__Ljxw1hV3AB5hWztN617l4eESC37KMaO2y/s640/Danny-Elfmans-Music-from-the-Films-of-Tim-Burton.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "helvetica";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "helvetica";"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=335XRwP14OI">Fragment de Nightmare before Christmas</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "helvetica";">El Royal Albert Hall va encarregar un projecte a Danny Elfman: un concert, repàs de la seva carrera fent bandes sonores per a les pel·lícules de Tim Burton. Com a resultat, va sorgir aquests Danny Elfman’s Music from the Films of Tim Burton que s’ha pogut veure en diverses ciutats del món i fa molt poc a L’Auditori de Barcelona. </span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
He de començar dient que aquest ha estat, possiblement, un dels concerts més emocionants als que he anat mai. I no només pel fet de poder gaudir de la meravellosa música d’Elfman en tot el seu esplendor sino perquè també vam poder gaudir de la seva presència en escena cantant pràcticament tots els temes de <i>Nightmare before Christmas</i>. Ser conscient que l’home que hi havia allà davant era el creador de tota aquella música (a part de lletrista i veu protagonista de <i>Nightmare</i>) va ser tota una experiència. I és que tinc un gran record del descobriment d’aquest home, allà pels anys 80. Recordo el dia que vaig comprar el disc de Batman o de quan vaig anar a veure <i>Edward Scissorhands</i> un estiu que estava de vacances a Sant Sebastià i, avorrits al càmping, amb el meu germà vam anar d’excursió al cine Victoria Eugenia i vam caure enamorats per sempre d’aquell personatge i, especialment, de la seva música. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggv-tus7nKAYMg-Qcj1Nsub-ty6GNraS-xaZ9BtMcoygmPKVSTxJEoF4zL1b0VFKtJHK76iz8jmYdxTqeONZN4CHMqh6U_Vn-Zo5lzgsYeLEqFMAvrF5siCGer4EpY7cbXfaIq3sD0zLeQ/s1600/1383065061852.cached.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggv-tus7nKAYMg-Qcj1Nsub-ty6GNraS-xaZ9BtMcoygmPKVSTxJEoF4zL1b0VFKtJHK76iz8jmYdxTqeONZN4CHMqh6U_Vn-Zo5lzgsYeLEqFMAvrF5siCGer4EpY7cbXfaIq3sD0zLeQ/s640/1383065061852.cached.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
També recordo l’impacte que em va causar <i>Nightmare before Christmas</i> quan vaig arrossegar tots els meus amics a l’antic Capsa de Barcelona, que era l’únic cinema on la feien en versió original. I quan em vaig comprar el cd i l’escoltava a totes hores, cantant el lament de Jack o les veuetes tan divertides d’aquells personatges tan encantadors (weeee!!!). </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJJPOm6akj15teNYNpNGGGemiL4_I11n9cypukzrauBCTCJVKhTeJviHbNdc-zAoPdd3zEfmY6-cgaM753sFzeAi5fI3dIiFCl0T8lmoxZgO5aHQUkzcB2dP-iwos_FsLONAPq8eklBNxS/s1600/IMG_5825.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJJPOm6akj15teNYNpNGGGemiL4_I11n9cypukzrauBCTCJVKhTeJviHbNdc-zAoPdd3zEfmY6-cgaM753sFzeAi5fI3dIiFCl0T8lmoxZgO5aHQUkzcB2dP-iwos_FsLONAPq8eklBNxS/s640/IMG_5825.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Per això quan aquest home elf va sortir a l’escenari, la pell se’m va posar de gallina immediatament. I quan va començar a cantar, amb aquella veu tan característica, amb 25 anys més però la mateixa expressivitat, les llàgrimes no van abandonar els ulls fins que va sortir d’escena. S’ha de dir que van augmentar en quantitat amb This is Halloween, el millor moment del concert. 4 membres del cor, disfressats d’habitants de la ciutat de Halloween, es van posar en primera línia amb en Danny al mig. I tots cinc i el cor van fer una gran interpretació de la cançó, amb totes les veuetes i caràcters dels diferents personatges. Va ser rodó. I la cançó és tan magnífica que, per tot plegat, la sensació de tocar el cel per uns minuts es va fer totalment present. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
He de dir que alguna llagrimeta ja havia caigut abans sense la presència d’Elfman. La suite d’<i>Edward Scissorhands</i> va ser irresistible. Primer vaig agrair el fragment tan divertit de quan Edward fa la primera tallada de cabell. El virtuosístic fragment original es va ampliar amb l’ajuda d’una gran violinista, vestida a l’estil del personatge, que va interpretar una llarga cadència amb motius de la pel·lícula, mig ballant, mig descabellant-se amunt i avall de l’escenari. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj06w6R8ee1w5cgUbd9xb1oFtNza3UcD7_W1OEQ3rGVC6R5QpL7b8tewyQ1ly858WC6MJy-RfiPNaluVEH4gJ_VPq_qivVG3Elr9EnWehVwY67j5-o4cWSDIfdfyHdMexyv_7V_68ULIY02/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj06w6R8ee1w5cgUbd9xb1oFtNza3UcD7_W1OEQ3rGVC6R5QpL7b8tewyQ1ly858WC6MJy-RfiPNaluVEH4gJ_VPq_qivVG3Elr9EnWehVwY67j5-o4cWSDIfdfyHdMexyv_7V_68ULIY02/s400/maxresdefault.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj4vwwJVw1KBDtBgVkhQ6eBtioGybMa_j1He2ZyVdABOVIRAVOHA209IR7jdcrqGb78Sm2pyRYWWMR30xEzhkfDkZQU3qUIh7c1lU8VIRy6VrgjBA1ew8RRIfghxyIIq4u3ZZxf4wGFRHh/s1600/1152281.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj4vwwJVw1KBDtBgVkhQ6eBtioGybMa_j1He2ZyVdABOVIRAVOHA209IR7jdcrqGb78Sm2pyRYWWMR30xEzhkfDkZQU3qUIh7c1lU8VIRy6VrgjBA1ew8RRIfghxyIIq4u3ZZxf4wGFRHh/s400/1152281.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "helvetica"; text-align: justify;">Així com va entrar, a mig de la suite, va marxar i la suite va continuar, sense interrompre el ritme del concert i donant pas al Grand Finale. Aquest fragment posa un nus a la gola a qualsevol. Les imatges de la pel·lícula recordaven l’emocionant escena final de la pel·lícula i la grandesa de la música va fer plorar a tota la sala. </span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Al llarg de les diferents suites t’anava arribant l’amor d’aquest tàndem cap als diferents, la gent que no encaixa en aquesta societat, l’estima cap a la lletjor, la poesia dels monstres. La voluntat de donar un merescut reconeixement a tots aquells que pateixen per no ser com la majoria i que lluiten pel seu lloc al món. I aquest posicionament s’acaba fent entranyable i ajuda també a alimentar aquesta emoció que esclata al final amb la presència d’en Danny. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Per a mi, l’única queixa que em permeto manifestar, és l’excessivitat de la primera part. És molt contundent i enèrgica, sense donar cap respir a l’espectador. I com que, a sobre, està tot amplificat i el volum és un punt excessiu, arribes a la mitja part una mica fatigat i el cap com un timbal. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Les suites estan molt ben contruïdes i està tot allò que hi ha de ser. La suite de Batman, per exemple, és impecable i és un goig veure com a banda dels temes principals, també hi trobes temes incidentals que són una delícia com <span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;">Descent into Mystery, el </span><span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;">Waltz to the Death </span><span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;">o el Finale. Es nota que de l</span><span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22px;">’</span><span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;">arranjament (que no de les orquestracions) se n</span><span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22px;">’</span><span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;">ha ocupat en Danny Elfman personalment i ha elaborat les suites donant interès musical al concert, fins i tot creant música nova perquè tot flueixi millor. </span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 22.4px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh60Mumn8qlaEwfgYTYopW9PpyUjwKw4_H2CwYdfeOEORCG5BfILV0gHGhQOTcWnGSRu86kn3QCVHlfz-NSvHZCnmi9raAr16rTSQ1WQwuu7N07qr8Mxb2xqtRbYN2NqPfhmYSDEj4YSaDM/s1600/108.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh60Mumn8qlaEwfgYTYopW9PpyUjwKw4_H2CwYdfeOEORCG5BfILV0gHGhQOTcWnGSRu86kn3QCVHlfz-NSvHZCnmi9raAr16rTSQ1WQwuu7N07qr8Mxb2xqtRbYN2NqPfhmYSDEj4YSaDM/s640/108.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: sans-serif;"><span style="line-height: 22.4px;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Impressionant veure el nivell d’aquesta producció: l’OBC ampliada, almenys 6 percussionistes, theremin, 3 teclats, guitarres, saxos, la coral Càrmina, tot molt curosament amplificat, i una gran pantalla on s’anaven projectant els títols de les obres, esbossos i dissenys del propi Burton i fragments de les pel·lícules a les que corresponia la música en qüestió. Es notava que el producte està molt cuidat i molt controlat. És difícil muntar una producció així en pocs dies i com que tot va anar impecablement, és fàcil imaginar el gran equip de producció que hi ha al darrera i els tècnics que es deuen conèixer perfectament el concert i ja saben com dur-lo a bon terme sense que res no falli.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Per últim, s’ha de destacar que tot i que en Danny Elfman ho va estrenar a Londres i ha actuat en alguna altra ciutat, no sempre hi actua. De fet, no estava prevista la seva presència al concert i va ser a última hora que es va anunciar gràcies a l’estima que li té el compositor a la ciutat. O sigui que estic doblement agraït per aquest regal. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHUnV0wiwNbgvRsVBnNbsDdjd4FeY58NRrOJRo3Vk_HJPZttBBLLp-Ic7G_EpzFSGu2PA_0MmzeCtHWmW4977-JZAaa_6aPJBY_Bauhx54DRkdL93bSGMYBczfxnQBusDvzyPQl6OYg6Mz/s1600/cartellcarrer_OBC_TIM-BURTON-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHUnV0wiwNbgvRsVBnNbsDdjd4FeY58NRrOJRo3Vk_HJPZttBBLLp-Ic7G_EpzFSGu2PA_0MmzeCtHWmW4977-JZAaa_6aPJBY_Bauhx54DRkdL93bSGMYBczfxnQBusDvzyPQl6OYg6Mz/s400/cartellcarrer_OBC_TIM-BURTON-1.jpg" width="286" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
Sembla que la música de cinema s’està posant de moda a Barcelona i al món. Moltes gràcies a L’Auditori i a l’OBC per aquesta oportunitat. Esperem més concerts tan interessants com aquest!</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0GPicOXfek-aoU0Vd0tCEM_MiMjn-Be3vekLw1oRX9sHq_Xz_BZM6yhR8GxsNndxbL8FEDZ08oxWsz5m0U8pTl1_xrED6zKfozMWkkewz0f2IP4450Vz_TLNmP62Et5uQhwkriiF1CdfF/s1600/IMG_5833.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0GPicOXfek-aoU0Vd0tCEM_MiMjn-Be3vekLw1oRX9sHq_Xz_BZM6yhR8GxsNndxbL8FEDZ08oxWsz5m0U8pTl1_xrED6zKfozMWkkewz0f2IP4450Vz_TLNmP62Et5uQhwkriiF1CdfF/s640/IMG_5833.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; text-align: justify;">
<br /></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0El Fort Pienc, Barcelona, Espanya41.398831523455691 2.184841632843017641.397342523455691 2.1823201328430177 41.40032052345569 2.1873631328430174tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-71923577058362694722017-01-20T23:36:00.000+01:002017-01-20T23:40:46.500+01:00Dear Evan Hansen - Nova York - Nadal 2016<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCeGC92NK5AjPrOg4W7o4X8MhOHeXIkDHZAczge-NuhWOxQrz3sEMXe6upy2F0pizrGe7NBZ1T3yaPGlJtSZuVLDHgv2mR9GVM_oYnIuDabKBgQySQolq-uZ-ynqNM4SFFcq2tKM7obf9v/s1600/dear-evan-hansen.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCeGC92NK5AjPrOg4W7o4X8MhOHeXIkDHZAczge-NuhWOxQrz3sEMXe6upy2F0pizrGe7NBZ1T3yaPGlJtSZuVLDHgv2mR9GVM_oYnIuDabKBgQySQolq-uZ-ynqNM4SFFcq2tKM7obf9v/s640/dear-evan-hansen.png" width="640" /></a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=jEmPrKxN3vk">Escenes</a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">Ben conmogut surto del Music Box Theatre després de veure aquest musical. I ben content de veure com encara es poden fer joies com només a Broadway les saben fer.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">El director Michael Greif torna a una història contemporània i familiar, com ja va fer amb <i>Next to normal</i>, amb els seus drames, neguits i necessitats. En aquest cas fa un homenatge a aquest personatge tan típic de les ficcions americanes: el "loser" o "nerd", aquest adolescent solitari, que li costa fer amics (ser tímid és pecat en una societat tan extrovertida com l'americana) i és carn de mofa dels companys del "high school". I ho fa a partir d'una història plena d'enganys i desitjos, on les noves tecnologies i les xarxes socials hi tenen un paper bàsic.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgcuBDOtieD0QysOqubeXyO5Dd5VryCvvewojjUKHJSpnjSCYXU47-aA9MY8kqin5VwTk9O_f3uoRZ5lYwzfFn4AeACLYcSZW9zPk4tSroXvn07NMG9BVeQ00B5fZCBzfYNZjdi9gm1ygx/s1600/dearevanhansen-arenastage-hr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgcuBDOtieD0QysOqubeXyO5Dd5VryCvvewojjUKHJSpnjSCYXU47-aA9MY8kqin5VwTk9O_f3uoRZ5lYwzfFn4AeACLYcSZW9zPk4tSroXvn07NMG9BVeQ00B5fZCBzfYNZjdi9gm1ygx/s640/dearevanhansen-arenastage-hr.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">Dear Evan Hansen és un espectacle rodó, emocionant com pocs, amb una direcció brillant i uns actors en estat de gràcia, especialment el seu protagonista, Ben Platt, que broda el seu personatge amb una interpretació rica, desbordant i plena de matisos. <span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">L'escenografia és realment espectacular. Juga amb un complex sistema de projeccions on constantment estem veient el contingut d'un munt de pantalles diverses, processadors de textos, twiter, facebook, etc. (amb dissenys propis per no identificar cap xarxa concreta), que es projecten en diferents panells mòbils distribuits per tot l'escenari. Aconsegueix donar la sensació d'estar vivint immers en el ciberespai, en un món virtual on qualsevol cosa que diguis o facis por posar-se, de cop, a l'abast de tot el món amb un sol clic.</span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTCzTb4r5xMUP78HAclDDdQAKgO3oY2vZ9uUjWP0rhD76lsnY8CwqeAwQgxZxBd0FUMGte79sxzwH1W8cf0_fQw_FibKQA_r9o2IekssXtN-6jKhzhTJuUM6RTQ0Hh1dKfwt6PXfVaJ5D/s1600/Ben-Platt-center-and-cast-of-Dear-Evan-Hansen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTCzTb4r5xMUP78HAclDDdQAKgO3oY2vZ9uUjWP0rhD76lsnY8CwqeAwQgxZxBd0FUMGte79sxzwH1W8cf0_fQw_FibKQA_r9o2IekssXtN-6jKhzhTJuUM6RTQ0Hh1dKfwt6PXfVaJ5D/s640/Ben-Platt-center-and-cast-of-Dear-Evan-Hansen.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">I aquest és un dels punts forts de l'espectacle. Aquestes xarxes socials en les que vivim i l'us que en podem fer. El consum de continguts que ens emocionen però que al cap de poques hores ja els hem oblidat i ja en necessitem d'altres, més intensos, més morbosos. La banalitat amb que tractem el dolor aliè, la popularitat que genera el patiment.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span>Un dels moments culminants de l'obra és el final del primer acte quan l'Evan fa un discurs d'inauguració del nou web en homenatge a Connor, un adolescent que s'ha suicidat, fet que desencadena tota la trama del musical. Quan aquest discurs en reconeixement a tots aquells que se senten oblidats arriba a la xarxa, al moment es converteix en viral "You will be found". L'atordidora emoció de l'Evan és tan autèntica que estaborneix a tot el públic de forma aclaparadora. Tothom se sent identificat amb el missatge "tu no estàs sol" i el comparteix immediatament. Però tota aquesta emoció està basada en una mentida (per una sèrie de circumstàncies l'Evan ha fet creure que va ser el millor amic d'en Connor quan, en realitat, pràcticament no es coneixien) i la barreja de sentiments contradictoris fa difícil retenir les llàgrimes just abans de la mitja part.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaiuB2B_3LcnZzHGnsWZqFuq_gyIKTld3cmYoYKdvdPDjNxOcM1e9cDRPb88CgPCS6IyGlCsmwYW_yI7b30DUxqY1Bzwgzdqs5HD0Bjrw97zjKFmb31jBvmBlxSa1qURrC63pZsucpUeg-/s1600/dear_evan_hansen_production_still.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaiuB2B_3LcnZzHGnsWZqFuq_gyIKTld3cmYoYKdvdPDjNxOcM1e9cDRPb88CgPCS6IyGlCsmwYW_yI7b30DUxqY1Bzwgzdqs5HD0Bjrw97zjKFmb31jBvmBlxSa1qURrC63pZsucpUeg-/s640/dear_evan_hansen_production_still.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">Altres grans moments són "For forever" quan l'Evan comença a inventar tota una vida plena de moments feliços d'en Connor dels quals la seva família no en sabia res i com tots aquests detalls són rebuts per tots ells: per la mare com un raig de vida al creure que el seu fill no va ser tan infeliç com sempre havia pensat, i pel pare i la germana amb incredulitat i desconfiança.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2xHDeIqG3eOeRIn7jcDNeZps2oPWkjDOWfq4L-HvIXVAri7aWfhgoOU7KiLI5U4CsdL8zb1WhmASS3qN4ibiO3OTG8VQVuyN9lUTflMAOLR7VWFA3NMrf2U9A-PrOc14P_LOYJryWd78i/s1600/DEAR-EVAN-HANSEN-Ben-Platt-Michael-Park-Jennifer-Laura-Thompson-and-Laura-Dreyfuss-Photo-by-Margot-Schulman-172.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2xHDeIqG3eOeRIn7jcDNeZps2oPWkjDOWfq4L-HvIXVAri7aWfhgoOU7KiLI5U4CsdL8zb1WhmASS3qN4ibiO3OTG8VQVuyN9lUTflMAOLR7VWFA3NMrf2U9A-PrOc14P_LOYJryWd78i/s640/DEAR-EVAN-HANSEN-Ben-Platt-Michael-Park-Jennifer-Laura-Thompson-and-Laura-Dreyfuss-Photo-by-Margot-Schulman-172.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">O "Words fail" quan finalment l'Evan confessa la seva mentida a la seva "família adoptiva". La colpidora explicació dels fets i la reacció de la família de'n Connor, especialment el desconsol de la mare, és un moment culminant.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">Malgrat que la posada en escena i la imaginativa i espectacular escenografia són extraordinàries, voldria destacar el valor de la interpretació. En un gènere on s'acostuma a menystenir els actors per falta de profunditat, en aquest cas s'ha de dir que l'impacte dramàtic no seria igual si no fos per la gran actuació de tota la companyia. És impressionant veure com diuen cada frase i com reben cada rèplica. Moltes vegades brollen les llàgrimes no tant per la bellesa de la música o per la perfecció del moviment escènic sinó per aquest treball tan delicat de direcció d'actors i d'interpretació. I també és l'avantatge de veure una obra d'estrena i no una franquícia amb molts anys a l'esquena. Estar a primera fila com era el meu cas també ha estat un privilegi impagable.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5sdBjOMBvXBnTAGPg1_yesnYP5Y-Xm8EgISch5ay2GC7qnCurCEzX15Z3fL5ZwJDq_gkRIg8hsNtozW4lNvk3PqpIKggetPbiDnDwpI0TjZU6QUIor42dgbvgaEcATCI2S3WWI7L_9_9Q/s1600/Ben-Platt-in-Dear-Evan-Hansen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5sdBjOMBvXBnTAGPg1_yesnYP5Y-Xm8EgISch5ay2GC7qnCurCEzX15Z3fL5ZwJDq_gkRIg8hsNtozW4lNvk3PqpIKggetPbiDnDwpI0TjZU6QUIor42dgbvgaEcATCI2S3WWI7L_9_9Q/s640/Ben-Platt-in-Dear-Evan-Hansen2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"><span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="m_-1473941098727537129p2" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1"></span><br /></div>
<div class="m_-1473941098727537129p1" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span class="m_-1473941098727537129s1">En definitiva, un gran musical al que li desitjo una bona i llarga estada al carrer 45.<span class="m_-1473941098727537129Apple-converted-space"> </span></span></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0Theater District, New York, NY, Estats Units d'Amèrica40.758732886060947 -73.98728728294372640.757981386060948 -73.988547782943726 40.759484386060947 -73.986026782943725tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-26835852868573397492016-03-06T21:28:00.000+01:002016-03-06T21:35:57.400+01:00Regreso al futuro en concert<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyTobyuYtJ_0M0J6uHKODIt931jAP6Kb-gZ1Hgo0m4cdJbJ4f1cmugYSzRIwtKuOcy4uZg3z7vetyOXXD-7_RdeNrkHER4fqswhu_Z7P61QRLxQDo38blCmMsC4ZOH2fV8x2WLbksukMXD/s1600/cartel3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyTobyuYtJ_0M0J6uHKODIt931jAP6Kb-gZ1Hgo0m4cdJbJ4f1cmugYSzRIwtKuOcy4uZg3z7vetyOXXD-7_RdeNrkHER4fqswhu_Z7P61QRLxQDo38blCmMsC4ZOH2fV8x2WLbksukMXD/s640/cartel3.jpg" width="456" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=3ODEymgigHM">Tràiler</a></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div style="font-size: 9.5pt; line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">És
habitual últimament veure en les sales simfòniques projeccions de pel·lícules
amb les bandes sonores interpretades per orquestres simfòniques. Pel 20è
aniversari d'</span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">ET</i><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">, cap allà el 2002, ja
van projectar-la amb John Williams dirigint l'orquestra en directe. I es poden
veure arreu del món experiments tan virtuosos com </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">West Side Story</i><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> on les veus de les cançons són les de la pel·lícula
però tota la música instrumental és a càrrec de l'orquestra de torn.</span></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-size: 13px; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">A
Barcelona vam poder assistir a una projecció de luxe de </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">El senyor dels anells</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> a l'auditori, amb l'OBC, gran cor i la
solista de la pel·lícula.</span></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">A mi,
particularment, aquest tipus de concerts/projeccions no m'interessen gaire
perquè acaben no sent ni una cosa ni l'altre. La projecció no te les qualitats
d'imatge i so necessàries per a gaudir d'una pel·lícula com pot ser en una sala
de cinema i com a concert passa molt desapercebut perquè és inevitable acabar absorbit
per la màgia del cinema i costa estar atent a les meravelles d'una simfònica en
directe. Per mi seria molt més interessant fer la banda sonora sense cap
projecció. Com a molt fotografies de la pel·lícula. Adaptar la banda sonora en
forma de suites que vagin més enllà dels temes principals més coneguts i poder
gaudir dels moments més rics i interessants musicalment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Tot i
així, quan vaig veure que a Madrid feien </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso
al futuro</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> en concert, que al dia següent hi havia de ser per un assaig i
que l'orquestra seria la Film Symphony Orchestra (una jove orquestra dedicada
en exclusiva a la música de cinema) vaig pensar que li podia donar una
oportunitat. </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso al futuro</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> és una
pel·lícula extraordinària, la banda sonora és meravellosa i Alan Silvestri va
adaptar la banda sonora a aquest tipus d'acte, afegint uns 20 minuts de música
a la banda sonora, amb una obertura i un interludi a la mitja part, i tenia
curiositat per saber com sonava aquesta orquestra. Una orquestra a bolo i que
va començar amb un repertori impossible (per llarg i difícil) dedicat a John
Williams em feia desconfiar. Molt bones intencions, molta ambició... Però
Espanya té tants músics que es puguin afegir a aquestes aventures puntuals i
crear una orquestra de bolos del nivell necessari?</span></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Sense
pensar-m'ho massa vaig comprar la meva entrada i el passat 13 de juny em vaig
presentar al Palacio Vistalegre, una antiga plaça de toros reconvertida en
centre cultural per actes diversos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVRcDO803Fy9UPa9ereKwq6CfLFPOkT2UIZwE-B9bnfh0IAAr78aOYHxUklYF4pm1HQmEhHSQszzweLGx-rWx3Qu9FjH5E6wz_aVW4QybFSIIZWKfMm8sAc0-s60Qxrx2I-wwao7X-Q3q0/s1600/FullSizeRender.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVRcDO803Fy9UPa9ereKwq6CfLFPOkT2UIZwE-B9bnfh0IAAr78aOYHxUklYF4pm1HQmEhHSQszzweLGx-rWx3Qu9FjH5E6wz_aVW4QybFSIIZWKfMm8sAc0-s60Qxrx2I-wwao7X-Q3q0/s640/FullSizeRender.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Només
arribar, va sobtar que l'organització no preveiés un accés més àgil a l'espai.
A l'hora de començar, la cua encara donava la volta a al palau! No cal dir que
vam començar tard.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">L'orquestra
va entrar, va afinar i, finalment, va entrar el director, el Constantino
Martínez-Orts, amb el seu vestuari típic, que sembla extret d'una pel·lícula de <i>Matrix</i></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">. Una mica pompós, pel meu gust...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigipFejKCIQ7aQiFj0rzVOtaCSTZ-ACCi-ZKTJ0EJXr2K347Ep3Kn4R77IQYNKzPTKTpHDaDCInkS2OAyjjUIig2jftwKXOxs0txZXfW9Lgi2vIBwr0Rr56SNUv-pWZ6DeVB3CbEI_3U6W/s1600/director.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigipFejKCIQ7aQiFj0rzVOtaCSTZ-ACCi-ZKTJ0EJXr2K347Ep3Kn4R77IQYNKzPTKTpHDaDCInkS2OAyjjUIig2jftwKXOxs0txZXfW9Lgi2vIBwr0Rr56SNUv-pWZ6DeVB3CbEI_3U6W/s640/director.jpg" width="612" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">I va
començar l'obertura. El clàssic tema de </span><i style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso
al futuro</i><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">. Ni més ni menys. Un tema fantàstic, ben resolt per l'orquestra,
amb una petita enganxada d'un trompeta (molt exposats en aquests repertoris).
Els trombons sonaven molt contundents però les trompes sonaven molt poc. En general va ser una bona introducció que va escalfar l'ambient immediatament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiLYy9wSNWhhKYJzNUW16k8Dg5Kq2ooJccYyg1I50pzn2hUy7Fl3PF8GBnmwqDEfimEMkwK2_xohDmq1VStB8nG9yQYjHKQDy4Lei3_8PKiIQyMhMPDfWjHnkMDGELTV4MaNtVNeV-yB6x/s1600/volver-al-futuro-concierto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="446" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiLYy9wSNWhhKYJzNUW16k8Dg5Kq2ooJccYyg1I50pzn2hUy7Fl3PF8GBnmwqDEfimEMkwK2_xohDmq1VStB8nG9yQYjHKQDy4Lei3_8PKiIQyMhMPDfWjHnkMDGELTV4MaNtVNeV-yB6x/s640/volver-al-futuro-concierto.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">I sense
pausa va començar la pel·lícula. I aquí van començar els problemes. </span><i style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso al futuro</i><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> no té gaire música
incidental. De manera que quan la música apareix és molt efectiva. Tota la seqüència
inicial a la casa de Doc, amb tots els seus artilugis en funcionament juga amb
els efectes de so i l'àudio en off de la televisió. Però per justificar
l'esdeveniment, l'orquestra no calla mai i subratlla musicalment cada accent i
moviment a la pantalla. I el resultat és una barreja confusa que no causa el
mateix efecte de misteri i inquietud que en la versió original. Sumat a que el
so en aquell espai no era massa nítid, l'experiència no va començar massa bé.</span></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhlrWQFuN6aWDiWy5Zvl60qUuHxokp5MIxyB62_C2SCj72cXal28HY7urRemh39InbnOEffkU0YA0PnI3F8JUhhiAL0wnOMr5BxX-YDzhrihn-rX0RdDQIbT7cInwJkj4LWOu6CCqtHruB/s1600/Regreso-al-Futuro-en-concierto-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhlrWQFuN6aWDiWy5Zvl60qUuHxokp5MIxyB62_C2SCj72cXal28HY7urRemh39InbnOEffkU0YA0PnI3F8JUhhiAL0wnOMr5BxX-YDzhrihn-rX0RdDQIbT7cInwJkj4LWOu6CCqtHruB/s640/Regreso-al-Futuro-en-concierto-04.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Però la
màgia del cinema i la de </span><i style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso al
futuro</i><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> en particular no va trigar en fer efecte i mica en mica els defectes
van deixar d'estar presents i ens vam ficar de cap en la història.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">És
sorprenent com per aquesta pel·lícula no passen els anys. Després de 30 anys
continua funcionant com el gran mecanisme de rellotgeria que és. El guió,
fermament travat, funciona a la perfecció en aquesta barreja de ciència ficció
i comèdia, els actors, sobretot Michael J. Fox, estan en estat de gràcia i, especialment,
la posada en escena és brillant. Va ser una època especial, els principis dels
80, on Spielberg i Amblin van donar aquestes produccions per a tota la família
cuidades amb una cura excepcional. </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Los
Gonnies, Gremlins, El secreto de la pirámide, ¿Quién engañó a Roger Rabbit?</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">...
I </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso al futuro</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> és, possiblement,
la millor de totes elles. Tots els ingredients estan posats de forma molt intel·ligent.
De fet, no és un gran producció ni té molts efectes especials. Funciona per com
juga el guió amb la informació que et dóna en el present i la va transformant
en el passat, milions de referències que a acabes apreciant després d'haver
vist la pel·lícula un munt de vegades, per l'enginy de barrejar la joventut
d'un fill amb la dels seus pares i per fer que la seva mare s'enamori d'ell. No
hi ha gaires escenes d'acció. La primera amb els terroristes, al mig amb la
gran escena del monopatí i la persecució de Biff i els seus amics i la llarga
seqüència final. Però tots aquests ingredients estan tan ben equilibrats que el
resultat és tan encantador com irresistible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiFDfa6lHVeUH_mEECk-H7skMQBW0S-27z9e6ZAwNcUbbquAFZaep-VoAwiFneS0X7wmFQMQUYZazTTaFhcGUS7tGOCRmCT39vfMYZj6T1nPp9me3F8Kj2HWItMhv00t8a69wmfCGQloPV/s1600/IMG_4838.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiFDfa6lHVeUH_mEECk-H7skMQBW0S-27z9e6ZAwNcUbbquAFZaep-VoAwiFneS0X7wmFQMQUYZazTTaFhcGUS7tGOCRmCT39vfMYZj6T1nPp9me3F8Kj2HWItMhv00t8a69wmfCGQloPV/s640/IMG_4838.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">De
l'experiència vull destacar un moment que sempre m'ha agradat però que amb
l'orquestra en directe em va posar tota la pell de gallina. El moment on Marty
toca la guitarra i els seus pares ballen </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Earth
Angel</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">. Si els pares no es fan un petó ell desapareixerà del món perquè els
pares no es casaran i ell ni els seus germans naixeran com pot veure en una
foto dels seus germans on ells ja no hi són i ell està tornant-se transparent.
El pare, que acaba de tombar en Biff i encara no es creu el seu nou estatus no
sap què fer quan un desaprensiu l'aparta de Lorraine i es posa a ballar amb
ella. L'orquestra comença a sonar sobre la cançó i Marty comença a desaparèixer
i no pot tocar més la guitarra. La música incidental sona tensa i atonal mentre
George no sap com fer-ho per recuperar la que serà la mare dels seus fills. </span></div>
</span><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVSgKVS9tQo-UQ1HPLJiHJ3Y_l5BQsNCWagp5js4ZRJ_3Mr_klfOxobrYvm6hL2-V2PdmdlAtGNY-UyU-FIjV_44O-KLdNsAirU2xD4tCc5dudTdXtEXSeyNhML_s09mQn9bwvQNFW7AP/s1600/IMG_4835.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVSgKVS9tQo-UQ1HPLJiHJ3Y_l5BQsNCWagp5js4ZRJ_3Mr_klfOxobrYvm6hL2-V2PdmdlAtGNY-UyU-FIjV_44O-KLdNsAirU2xD4tCc5dudTdXtEXSeyNhML_s09mQn9bwvQNFW7AP/s640/IMG_4835.PNG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Mentre la cançó </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Earth Angel</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> prepara
el seu clímax, l'orquestra arriba al punt àlgid de tensió i Marty veu a través
de la seva mà mentre jau a terra, George McFly es treu de sobre el desaprensiu
que l'havia fet fora, agafa Lorraine i li fa un petó. Aquest moment on es resol
una de les trames més importants de la història, és màgic. Marty s'incorpora en
plena forma donant un acord ben contundent amb la guitarra quan la cançó torna
amb el seu </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Earth Angel</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"> i
l'orquestra, en directe s'afegeix al moment acompanyant la cançó amb unes
cordes vibrants i emotives. Veiem com a la foto, que Marty té enganxada a la
guitarra, reapareixen els tres germans, un a un, acompanyats d'una nota de les
cordes per a cada un. És un moment feliç, meravellosament resolt, de pell de
gallina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfQ5P1cOPQ0URRqI0tBU3I4ajCqv-A2vfrATHJ9LbrXl545kQ-TJiyW34Rr_G8ny1BEdBaP49Znt2Z6s80e4x6yDDj_PkqRRTSvx48dM3wkuSOYExzFcUVfRpTfxyq1yYOQrysB3v0KHgu/s1600/IMG_4836.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfQ5P1cOPQ0URRqI0tBU3I4ajCqv-A2vfrATHJ9LbrXl545kQ-TJiyW34Rr_G8ny1BEdBaP49Znt2Z6s80e4x6yDDj_PkqRRTSvx48dM3wkuSOYExzFcUVfRpTfxyq1yYOQrysB3v0KHgu/s640/IMG_4836.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=4Obt_Pe87is">Escena - Earth Angel</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">En
definitiva va ser una experiència grata. Va ajudar que la pel·lícula és
fenomenal i la música, excel·lent. Jo no hagués afegit més música a la
pel·lícula. Ja estava bé com estava i l'excés de música molesta, fa nosa. Es va
agrair l'obertura i l'entreacte, on van fer un fragment de la tercera part de
la saga, el tema western de </span><i style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Regreso al
futuro III</i><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">.</span></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBrOGM4QZ8xre29sNyhckCx9C9Xt98cX_6PjiQvNEz2vX07ysqWR4CSWT27QUZM05jCiBbnf4jCcSj1T218VOzm2OpVYN_OH2ipCWBbvq8Dn2aT5_I_BfkTqv8BRaf5F-yZcQ9na1sUk9I/s1600/FullSizeRender_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="376" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBrOGM4QZ8xre29sNyhckCx9C9Xt98cX_6PjiQvNEz2vX07ysqWR4CSWT27QUZM05jCiBbnf4jCcSj1T218VOzm2OpVYN_OH2ipCWBbvq8Dn2aT5_I_BfkTqv8BRaf5F-yZcQ9na1sUk9I/s640/FullSizeRender_1.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">L'orquestra
va ser mol solvent i el director molt correcte. Jo imagino que no ha de ser
fàcil aconseguir una sincronia perfecte i no escatimar en musicalitat. I, a
part d'algun desajust sonor (tota l'orquestra estava sonoritzada) com un excés
de piano i trombons i falta de trompes, l'orquestra va estar precisa,
contundent, amb bon so i musicalitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI1LjkfrYdtaeWT1qmzsUteta8cA9sHBUxWKqwd_AO3wtBvP0sHmKxI8XRKb5NOTKbZqF_ekmS0gvx7C3cONoGP4T7RGlgfE9XCFQmaS9n0A-Ny0Uc3Dmnh8f2HPb4up7qypOQC4gTHtKv/s1600/FullSizeRender_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI1LjkfrYdtaeWT1qmzsUteta8cA9sHBUxWKqwd_AO3wtBvP0sHmKxI8XRKb5NOTKbZqF_ekmS0gvx7C3cONoGP4T7RGlgfE9XCFQmaS9n0A-Ny0Uc3Dmnh8f2HPb4up7qypOQC4gTHtKv/s640/FullSizeRender_3.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">No vam
marxar sense un altre bis del tema principal. Que em fa pensar: què se n'ha fet
de les bandes sonores dels 80... Necessitem amb urgència un nou John Williams
que recuperi l'esperit de Korngold i torni a posar la música de cinema al nivell
que va estar de finals dels setanta a principis dels 90, per mi, l'edat d'or de
la banda sonora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcvqMDAPOElblos_9ztDdaSfCj3kJqe3WZ8JqnK3VRh1HxvgByCj9vVUGjH_UgAbHAVn2HtT4KQpWhGvCiu12Y8oCfs7F82cNgZSjtP3g_6j4hdKOU7DlhY9XXv5UNkrH13nMlO2-YqfKn/s1600/FullSizeRender_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcvqMDAPOElblos_9ztDdaSfCj3kJqe3WZ8JqnK3VRh1HxvgByCj9vVUGjH_UgAbHAVn2HtT4KQpWhGvCiu12Y8oCfs7F82cNgZSjtP3g_6j4hdKOU7DlhY9XXv5UNkrH13nMlO2-YqfKn/s640/FullSizeRender_2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span></span></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-63182645561803473072016-03-05T14:22:00.002+01:002016-03-05T15:42:17.762+01:00On the town - Nova York - Nadal 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHeESM-cz1UFYdg4hcNaVcNLFGTzH5x1yvbAnSWkij7rb2s93AT4wtsoAhIYa76kPiYL6eysiCu4l7F1WlS0icvjJBMJpBiFZSWfkwb_nNvlA5cb1d70Vpzx1rp8R5_egJnGsNoallrOcc/s1600/OntheTown.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHeESM-cz1UFYdg4hcNaVcNLFGTzH5x1yvbAnSWkij7rb2s93AT4wtsoAhIYa76kPiYL6eysiCu4l7F1WlS0icvjJBMJpBiFZSWfkwb_nNvlA5cb1d70Vpzx1rp8R5_egJnGsNoallrOcc/s640/OntheTown.jpg" width="402" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=gQMU8EJuQeg">tràiler</a><br />
<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=_Cbx7k3jCwU">New York, New York! en escenaris reals</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">El gran clàssic de Bernstein a Broadway! Com diuen per Can Fanga: Hi ha canari!</span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">I l'entrada fa una mica de por. Mentre seiem, una bandera dels Estats Units de tamany absolutament colossal omple tot l'escenari. És cert que els protagonistes del musical són uns mariners de l'excèrcit un dia de permís durant la segona guerra mundial però, aquest musical, no té res de patriòtic... Abaixen llums, entra el director i... Comença l'himne americà i bona part del públic es posa dret i a cantar. I jo em quedo sense paraules. A mi, que els rampells patriòtics em produeixen més aviat vergonya aliena, no em podien començar l'experiència amb més <i>mala pata</i>.</span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy9b2EQhR5LXbqtwEUAKH-ilEpexg7MuL-L82M3sI9Ca-qyoGdW7urUc1gxy8aZ44ipAMaBlEp7rIrRLPshaEHcdMQAvPeXBr47U37UZW3D_QfKJMTxdXQLoDCOFnYd2UwIR-Mk5xEDNiD/s1600/tumblr_njz3y3nFP01r9ia2vo1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy9b2EQhR5LXbqtwEUAKH-ilEpexg7MuL-L82M3sI9Ca-qyoGdW7urUc1gxy8aZ44ipAMaBlEp7rIrRLPshaEHcdMQAvPeXBr47U37UZW3D_QfKJMTxdXQLoDCOFnYd2UwIR-Mk5xEDNiD/s640/tumblr_njz3y3nFP01r9ia2vo1_500.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">Amb el cap girat i sense deixar de preguntar-me la necessitat d'aquell començament començo a escoltar l'obertura. I aquí sí que no puc més que rendir-me a a una orquestra imponent i a una partitura formidable. No li podrem agrair mai prou a Bernstein que es volgués dedicar al teatre i ens deixes unes poques joies tan meravelloses.</span></div>
<br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">Una altra sorpresa desagradable només començar és l'escenografia. Realment els anys 40 no els identifico amb el plàstic color blau elèctric. Lleig...</span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD8lBk0A1z1lGKI8JrJ75vLn9fR4nK4Ul21fGOQohT8GhSHvw5Li_Wv0MJ5TisMkypkzQrryenoLryZpxnFXgFxNlyBiImxXaqDsYB68vLl2sI2Z9nDLxTuhcuccvvqi7tTVNfP259B6jM/s1600/la-et-cm-on-the-town-broadway-20141017.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD8lBk0A1z1lGKI8JrJ75vLn9fR4nK4Ul21fGOQohT8GhSHvw5Li_Wv0MJ5TisMkypkzQrryenoLryZpxnFXgFxNlyBiImxXaqDsYB68vLl2sI2Z9nDLxTuhcuccvvqi7tTVNfP259B6jM/s640/la-et-cm-on-the-town-broadway-20141017.jpeg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">Un amic em fa la broma sovint per comentar cert tipus de teatre que es fa a Broadway. "Pels de Kentucky", diu. Jo m'imagino els autocars que venien de poblacions llunyanes per omplir els teatres on representaven les obres de Joan Pera i Paco Morán.</span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">Doncs aquest <i>On the town</i> és "pels de Kentucky" al quadrat. De seguida veus que l'humor és gros i que no hi ha espai per la subtilitat ni l'enginy. Tot són crits, ganyotes, posats ridículs (res més ridícul he vist a Broadway que les persecucions en aquest musical durant les transcicions entre escenes).</span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9GoTKkpPeo7RAU9XU2VuLnbsWSobva_IYgHvKMH5wUdn8NBfAXeaEs2iK1APnkE49QvwVY8Fh0stZ5-dSQbPjM1p0MDiNv1-QO0E_-Zu9UorYLHOoKQyuxuS85Rw9NOo2xgOVMzM-MQRQ/s1600/on_the_town_production_still.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9GoTKkpPeo7RAU9XU2VuLnbsWSobva_IYgHvKMH5wUdn8NBfAXeaEs2iK1APnkE49QvwVY8Fh0stZ5-dSQbPjM1p0MDiNv1-QO0E_-Zu9UorYLHOoKQyuxuS85Rw9NOo2xgOVMzM-MQRQ/s640/on_the_town_production_still.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">El plat fort de l'estracanada se l'endú <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Jackie_Hoffman">Jackie Hoffman</a> en el paper de Madame Dilly. És una actriu coneguda al seu país i realment li van celebrar les gracietes amb rialles i aplaudiments abundants. Però el sentiment de vergonya aliena es disparava cada cop que la dona sortia a escena.</span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMdKonoilhQCDJEhBfpXjtLivMJIRfVgmFmjRMdBudQIT5Pj-IZ6DVqmfh8FdpMVhOQuDb4cg0ayjrT59OEuF_hCMWU6fuaZYp5USAp74R3boWciD6Q9cBP2sZ2kRf8A6_850XFQRFMhML/s1600/Jackie_Hoffman_during_rehearsals_for_A_Chanukah_Charol_01a29081f17d9225da99cef99a136d57.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMdKonoilhQCDJEhBfpXjtLivMJIRfVgmFmjRMdBudQIT5Pj-IZ6DVqmfh8FdpMVhOQuDb4cg0ayjrT59OEuF_hCMWU6fuaZYp5USAp74R3boWciD6Q9cBP2sZ2kRf8A6_850XFQRFMhML/s320/Jackie_Hoffman_during_rehearsals_for_A_Chanukah_Charol_01a29081f17d9225da99cef99a136d57.jpg" width="267" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Afortunadament, de tant en tant hi havia una escena de ball. I aquí sí que no hi ha res a dir. Grans coreografies i grans ballarins. Un plaer veure una gran producció de Broadway en tot el seu esplendor. </span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBfgBwZZhkhA2WNi1zxE7m4BcH1nOxqLyaVVdN8UL6dm9DOqeyLd1vhLJQHuGOhgvILkxY8Fh25mCIV0m2iP8GpvOvU5OKO76tZHWqO0m2bofJJm_Ynval4DCDlLl4m6oK8su9xHLFOApP/s1600/on-the-town-barrington.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBfgBwZZhkhA2WNi1zxE7m4BcH1nOxqLyaVVdN8UL6dm9DOqeyLd1vhLJQHuGOhgvILkxY8Fh25mCIV0m2iP8GpvOvU5OKO76tZHWqO0m2bofJJm_Ynval4DCDlLl4m6oK8su9xHLFOApP/s640/on-the-town-barrington.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, malgrat tot, un bon protagonista. Tony Yazbeck fa un bon Gabey, discret i entranyable, gens extrafet. Canta i balla que és un gust veure'l. Un Tony al millor actor de musical que seria ben guanyat si no fos perquè Rob McClure se'l mereixia molt més per <i>Honeymoon in Vegas</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQQM-PBQmGa9uby6t7tJYnDwdqBF_-8IxVQag36SbjlN4NLUEiTG4P4Fasya1aR9xhogCxgWKV-rn1VcQ7G8FFkJ8PTTMDmTpf1Skic7qmYb6xQ4OK4k6h2_tKRBFpSvDJ8wnt3eRRNNTA/s1600/3.213683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQQM-PBQmGa9uby6t7tJYnDwdqBF_-8IxVQag36SbjlN4NLUEiTG4P4Fasya1aR9xhogCxgWKV-rn1VcQ7G8FFkJ8PTTMDmTpf1Skic7qmYb6xQ4OK4k6h2_tKRBFpSvDJ8wnt3eRRNNTA/s1600/3.213683.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><div style="text-align: start;">
<span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0); font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Aquí hi ha alguns bons moments com <a href="https://www.youtube.com/watch?v=T7UK916DHT8">Lonely town</a> o <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ERkPHNo71lg">Times Square Ballet</a> però el sentiment general és, altre cop, el d'un musical pensat per a fer riure a qualsevol preu perdent bona part de la dignitat pel camí.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: rgb(34 , 34 , 34); font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
Tot plegat és una pena perquè li tinc molt de "carinyo" a aquesta història. La pel·lícula és una excel·lent adaptació (malgrat es van carregar pràcticament tota la partitura de Bernstein) i desprèn aquella simpatia i alegria de viure que Stanley Donnen sabia donar tan bé als seus musicals.<br />
<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=ri4OegFn3Jk">Tràiler de la pel·lícula</a></div>
<div style="background-color: white; color: rgb(34 , 34 , 34); font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: rgb(34 , 34 , 34); font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
No acostumo a tenir sort amb els revivals de clàssics. Queda pendent una bona adaptació moderna i rigurosa que pugui apropar aquest tipus d'espectacles als nous temps.</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0214 W 43rd St, New York, NY 10036, Estats Units d'Amèrica40.7569709 -73.987636715.234936399999999 -115.2962307 66.2790054 -32.6790427tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-82983066787343771752015-06-26T11:09:00.000+02:002015-06-26T13:30:50.100+02:00Honeymoon in Vegas - Nova York- Nadal 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWkawMQR2PtmbGgZlczpKG9mZq_GVeMtv8uFuMPEi4DwyB79wIlvb_U_lFd3avr68du15vzAfoBRP8I-W6lWd3LqRwxJZfiPSdLqzyFxn3gw_Pr8KIqDB7rXgsC_Lc2DNU80svggIHnGWK/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWkawMQR2PtmbGgZlczpKG9mZq_GVeMtv8uFuMPEi4DwyB79wIlvb_U_lFd3avr68du15vzAfoBRP8I-W6lWd3LqRwxJZfiPSdLqzyFxn3gw_Pr8KIqDB7rXgsC_Lc2DNU80svggIHnGWK/s640/maxresdefault.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=EGvDYqK3nJg">vídeo</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;"><i>Honeymoon in Vegas</i> és un
musical basat en una pel·lícula de Andrew Bergman (<a href="https://www.youtube.com/watch?v=e9Q6r1UpNUQ">trailer</a>) i protagonitzada per Nicholas
Cage, Sarah Jessica Parker i James Caan. </span><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 115%;">Abans de veure el musical vaig voler
veure-la per saber els antecedents. I vaig pensar que, si més no, seria impossible
que el musical fos pitjor que la pel·lícula. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;">Costa d'entendre com Jason Robert
Brown s'ha embolicat amb un projecte que parteix d'un material tan dolent.
Segurament la història li permetia fer un tipus de música que li venia de gust
experimentar: el so de les big bands, els crooners, etc. I s'ha de dir que el
llibret del musical poleix moltes estupideses del guió de la pel·lícula. Així
doncs, i sense conèixer massa la música, vam anar a veure una de les prèvies
del musical, que encara no s'havia estrenat oficialment.</span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 14.5666675567627px;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;">I he de
reconèixer que la sorpresa va ser molt gran. El primer acte em va entusiasmar!
El segon acte baixa el nivell però, en general, és un espectacle molt digne i
força per sobre de la mitjana de Broadway.</span></div>
<div style="color: #222222; line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="color: #222222; line-height: 115%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM0C29xRWuM7w-xhy_tKmnFSvodo1wCwMWaYpJ1D0fSmc54QczJWRDuSeCfyKkLsYy6yKAtnb-Y3uizXHezDRaErMNCjA_q-Ljz1HnHfu1pETnwW6jOAQQeAK6FEmgiZ-k-46tQ4Dl9urw/s1600/5a3d32388c8d8661cccfd822e337d116.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM0C29xRWuM7w-xhy_tKmnFSvodo1wCwMWaYpJ1D0fSmc54QczJWRDuSeCfyKkLsYy6yKAtnb-Y3uizXHezDRaErMNCjA_q-Ljz1HnHfu1pETnwW6jOAQQeAK6FEmgiZ-k-46tQ4Dl9urw/s400/5a3d32388c8d8661cccfd822e337d116.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">L'espectacle
comença amb l'</span><b style="line-height: 115%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=pB5eR0BQn5A&list=PLI67v9Ep2XM7sCHMVVEY9ba4A0CEclRYZ&index=1">Overture</a></b><span style="line-height: 115%;">. I és espectacular. Vam tenir la sort d'aconseguir
entrades a primera fila i veure des d'aquella posició aquella big band va ser
extraordinari. La banda ocupa tot l'escenari i vaig pensar que l'espectacle
seria tipus Chicago, amb la banda sempre present en primer terme. Gran so, molt
de swing i una partitura inspirada de Brown van ser un bon aperitiu. I, com
només pot passar a Broadway, després de l'obertura, la gran big band es va
desplaçar cap al fons de l'escenari, es va dividir en tres i es va amagar pels laterals deixant l'escenari lliure, com si mai no hi haguessin estat.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn3cJfNryjOzFZdDxu430lbfDrGq3_RCpoNFZB2MhJufQLc6Ttjsn7DsKc23VnGsKUkZIsCRK5wsu2rc2BDRrd78jrcR4SmaMgQc73szHJa3dOQCq1ftda-ShWRX4O5PzI3DKimG3cjtgS/s1600/honeymooncover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn3cJfNryjOzFZdDxu430lbfDrGq3_RCpoNFZB2MhJufQLc6Ttjsn7DsKc23VnGsKUkZIsCRK5wsu2rc2BDRrd78jrcR4SmaMgQc73szHJa3dOQCq1ftda-ShWRX4O5PzI3DKimG3cjtgS/s640/honeymooncover.jpg" width="640" /></span></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">I apareix
Rob McClure.</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;">Uau! Quin
actor! Me l'hagués endut a casa sense dubtar! El seu <a href="https://www.youtube.com/watch?v=6vIP-kznS8M"><b>I love Betsy</b></a> no podria ser
més rodó. Encantador, apocat, carismàtic, divertit, sensible... Un poca pena
insuperable. Tot el primer acte flueix com la seda. Molt divertit i molt
enginyós. A tots nivells. Especialment les cançons i la posada en escena,
senzilla i plena d'idees i gags. L'escena de la partida de cartes quan el
protagonista sap que té un pòquer i ha de dissimular però trenca la quarta
paret per ensenyar-nos-ho amb una colla de coristes que van carretejant les
seves cartes tamany pòster, mentre la seva promesa canta <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=WkiNAV2fXLw&list=PLI67v9Ep2XM7sCHMVVEY9ba4A0CEclRYZ&index=8">Betsy's getting married</a></b> és
un dels moments més hilarants que he vist mai a Broadway.</span></span></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIgFT7aPl-S9OTkdeIIh0ddjwI8IrZYBPQhbU_TkKCIjRHCaIb4l6d_iTolYT0rtd9KQV8n9Sdy1aCR69Uuf-VV63P63Vd6l8I_AKX3tmJTHYNf4Z2onzvUfRhOZ1qE10f1AeXqVqJ47Un/s1600/Honeymoon2.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIgFT7aPl-S9OTkdeIIh0ddjwI8IrZYBPQhbU_TkKCIjRHCaIb4l6d_iTolYT0rtd9KQV8n9Sdy1aCR69Uuf-VV63P63Vd6l8I_AKX3tmJTHYNf4Z2onzvUfRhOZ1qE10f1AeXqVqJ47Un/s640/Honeymoon2.jpeg" width="582" /></a></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">La trama
que a la pel·lícula era absurda i gens creïble, passa molt millor a la versió
teatral. I arribem al final del primer acte amb un Rob McClure disposat a
recuperar la seva dona de les mans del mafiós Tommy, més simpàtic que bon actor, en Tony Danza, que té un punt metateatral perquè és un crooner clàssic dels de tota la vida. Una coreografia divertidíssima on el protagonista brilla intensament un
cop més, </span><b style="line-height: 115%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=PhZZRUEY82U&index=10&list=PLI67v9Ep2XM7sCHMVVEY9ba4A0CEclRYZ">Do something</a>.</b></span></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxghDRRP0wf29pyZbOBqLgkCJMNyIpGuyiS9X2F4dwJ0BjeuFjmtELZ5k0mopH_f2iARK0EMCzsZBnuiM_tg0gqzHeqKtimfaF0ivT0ifHRXWUDNmlmpH7nAoN_UUE8xTAwK43rqtdQx2C/s1600/01vegas-tmagArticle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxghDRRP0wf29pyZbOBqLgkCJMNyIpGuyiS9X2F4dwJ0BjeuFjmtELZ5k0mopH_f2iARK0EMCzsZBnuiM_tg0gqzHeqKtimfaF0ivT0ifHRXWUDNmlmpH7nAoN_UUE8xTAwK43rqtdQx2C/s640/01vegas-tmagArticle.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">I arriba
el segon acte i la trama s'encalla. El mafiós intentant enamorar Betsy ocupa
bona part de l'acte i després de l'eufòria de l'acte anterior, no està a
l'alçada i baixa l'interès. Per altra banda, les dificultats de McClure per
arribar a Hawaii i un cop allà trobar Betsy té moments divertits com les
hostesses que no li troben cap combinació de vols raonable o l'escena al cotxe
i el fem el </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=ArFNy1bJG9E" style="line-height: 115%;"><b>Friki-Friki</b></a><span style="line-height: 115%;">. Fins que no arriba el gran número dels Elvis, no es
recupera el nivell de la primera part, </span><b style="line-height: 115%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=K-an3UtfIB4&index=20&list=PLI67v9Ep2XM7sCHMVVEY9ba4A0CEclRYZ">Higher love</a></b><span style="line-height: 115%;">. Però ja estem acabant l'espectacle. </span></span></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG23Oh5dJq8KxS2IFTbt0bkytHQqxRrO2FztTCnvS9KikTF3jhNb199v2EC7WdOhY_NxmbaVrmG1vA8UGCfzs50ikgGstfZ5oApsfBrtu7Dt8rLVfGtH5llqp25dL8v9d8JWGewr0oLuzW/s1600/maxresdefault+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG23Oh5dJq8KxS2IFTbt0bkytHQqxRrO2FztTCnvS9KikTF3jhNb199v2EC7WdOhY_NxmbaVrmG1vA8UGCfzs50ikgGstfZ5oApsfBrtu7Dt8rLVfGtH5llqp25dL8v9d8JWGewr0oLuzW/s640/maxresdefault+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;">Tampoc no
ajuda l'augment de protagonisme de la mare difunta. L'aparició a l'inici del
musical en el flashback on li demana al seu fill que no es casi mai perquè vol
ser l'única dona de la seva vida, fa gràcia per la sorpresa. Però quan l'astracanada
es repeteix per efecte i al segon acte acaba per fer-se força antipàtica.</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">Per sort
el musical acaba amb la cançó més enganxosa del musical </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=77aIxssc864&list=PLI67v9Ep2XM7sCHMVVEY9ba4A0CEclRYZ&index=23" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><b>Honeymoon in Vegas</b></a><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">
(que, per cert, estic cantussejant per dins des que he començat a escriure
aquest post) i eleva l'esperit de la platea.</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">Malauradament
aquest musical no ha durat gaire en cartell. I les nominacions als Tony no han
tingut compassió i no l'han nominat a res. Ni a Rob McClure.</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">En aquest
viatge m'ha sobtat veure </span><i style="line-height: 115%; text-align: justify;">Kinky Boots</i><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">, un horror guanyador del Tony al millor
musical i ple fins a la bandera, al costat de </span><i style="line-height: 115%; text-align: justify;">Honeymoon in Vegas</i><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">, infinitament
millor i que no s'ha menjat un rosco. Broadway és així.</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara a
esperar el nou musical de Jason Robert Brown. Un home que està construint una
carrera molt sòlida i que, sens dubte, serà un dels grans clàssics del gènere.</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQN806Ub7ahCqHKm48t_5fAqGL36sPzaLAS62cneAqBqwzgPmaC4vb_2cbUWqP5e6ZjIa2ElWBGAGfnP-A13KE1kbN13tVhZW9ioHkDEixFpfFFMgTrBquah7mZ79U68ivXremqyHOBksy/s1600/maxresdefault+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQN806Ub7ahCqHKm48t_5fAqGL36sPzaLAS62cneAqBqwzgPmaC4vb_2cbUWqP5e6ZjIa2ElWBGAGfnP-A13KE1kbN13tVhZW9ioHkDEixFpfFFMgTrBquah7mZ79U68ivXremqyHOBksy/s640/maxresdefault+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></span></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 9.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</span>des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-24517078024566882242015-02-05T15:20:00.000+01:002015-09-20T21:39:40.717+02:00Into the woods - Off Broadway - Nova York- Nadal 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8nvtWgYLHa84kURKEQKCywxr554E8-C7E4WqdHsnqUySsW7bIJz7_IAwcAGLChd6LEIV37uXDYuavVpF_0sOyg-08xV41YaVwrG4JqtYRta9kfbFekYFWq-_D2MKGQU9sUQoGPozng2qi/s1600/ITW_640x230.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8nvtWgYLHa84kURKEQKCywxr554E8-C7E4WqdHsnqUySsW7bIJz7_IAwcAGLChd6LEIV37uXDYuavVpF_0sOyg-08xV41YaVwrG4JqtYRta9kfbFekYFWq-_D2MKGQU9sUQoGPozng2qi/s1600/ITW_640x230.png" height="230" width="640"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<br>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tràiler</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Curiosament, la primera alegria que vam tenir a Broadway va
ser amb una producció de l'Off Broadway, el revival de <i>Into the woods</i>. Pocs dies
abans havíem vist l'estrena de la pel·lícula i ens feia gràcia veure aquesta
producció i comparar. I aquesta producció de la Roundabout Theatre Company /Fiasco Theatre va
guanyar per golejada. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJQHsrVk7JV_k50FrmS9GczembyOKV4rs_0R5448jyle6G4Wg4bgVV7U5F6aqRbsmkiR0TCADcTIf3yrnT_JIKEEzgL2t1EsJuHZbm7SnAhFrDU0yOcCEmkH_hZlqbZrhcbhssUo7wBq40/s1600/Into-the-Woods7_605x329.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJQHsrVk7JV_k50FrmS9GczembyOKV4rs_0R5448jyle6G4Wg4bgVV7U5F6aqRbsmkiR0TCADcTIf3yrnT_JIKEEzgL2t1EsJuHZbm7SnAhFrDU0yOcCEmkH_hZlqbZrhcbhssUo7wBq40/s1600/Into-the-Woods7_605x329.jpg"></a></div>
<br>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Es tracta d'una versió de petit format, amb pocs actors i un sol piano com a instrument central acompanyat de tant en tant per un músic que toca el cello o la guitarra i tota una colla de petits instruments, alguns de joguina, que generen un univers sonor infantil i de conte.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L'escenografia és ben simple i juga amb el piano com a
element principal, sobre una plataforma mòbil que els actors van movent i on
s'hi van enfilant. El fons de l'escenari simula les entranyes d'un piano, amb
unes cordes gegants que es creuen, com si fossin les cordes del piano d'un
gegant i que simulen també un bosc ben espès. I al voltant de l'escenari hi ha
un gran marc creat a partir de diferents arpes de pianos ben diferents, i
penjant del sostre una colla de llums d'aranya, de formes i tamanys diversos,
que donen un aire d'època, antic a la història. Tot plegat crea un ambient
artesanal, poc sofisticat i molt entranyable. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9W8AR2HGBU5yZRZovXw-Wv5WLGdi9PTFO172_SDEzn7mtYLwDrzo7lLcYc5-C0H-88WbBk0lTu8F02heHAg-LqKm6eV1j9b_3b_I3vg5y404Idd0P097lAiH7m7uLud0BMhJchokfpCFj/s1600/into-the-woods-2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9W8AR2HGBU5yZRZovXw-Wv5WLGdi9PTFO172_SDEzn7mtYLwDrzo7lLcYc5-C0H-88WbBk0lTu8F02heHAg-LqKm6eV1j9b_3b_I3vg5y404Idd0P097lAiH7m7uLud0BMhJchokfpCFj/s1600/into-the-woods-2014.jpg" height="427" width="640"></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I amb aquests pocs mitjans, han usat la imaginació per
superar les traves que suposa fer una gran producció amb recursos limitats. I
aquesta falta de recursos és el que fa sorgir les millors idees. Partint de la
base que tothom coneix <i>Into the woods</i>, es poden permetre certes llicències i picades
d'ull al públic.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan entres a la platea, els actors ja són per allà, a
l'escenari xerrant entre ells o entre les butaques comentant la jugada amb el
públic, creant una complicitat molt agradable. I quan comencen ja veus que no
serà un <i>Into the woods</i> tradicional. Per començar no hi ha narrador. Comença el
pianista dient: "Once upon a time!" I aleshores tots alhora reciten les primeres
frases del narrador totes seguides. La figura del narrador se l'aniran tornant
els diferents personatges durant tota l'obra. La vaca està interpretada per un
actor que li dóna molta expressivitat i omple d'emocions el personatge creant
moments hilarants. Les germanastres de la ventafocs estan interpretades pels
prínceps que es posen davant una barra amb dos vestits de dona penjant. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXUX4d52laIsqpeCf5xpULd05u5rh4yL-vfLG2a3ZI54cytoWpFhKHUHPZJfAtbGLSzf2QYQtP0xPnWihNslfYncSyKe_SS_GQ6U7-ECcJLKPrGhBLUvW-2LsyOxJXGv2JqmDdFx5Q1dt/s1600/400x235xtn-500_woods7.jpg.pagespeed.ic.Cz8QTWMHvQ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXUX4d52laIsqpeCf5xpULd05u5rh4yL-vfLG2a3ZI54cytoWpFhKHUHPZJfAtbGLSzf2QYQtP0xPnWihNslfYncSyKe_SS_GQ6U7-ECcJLKPrGhBLUvW-2LsyOxJXGv2JqmDdFx5Q1dt/s1600/400x235xtn-500_woods7.jpg.pagespeed.ic.Cz8QTWMHvQ.jpg"></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Els
ocells de la ventafocs són fulls de paper moguts pels actors... I en els 15
primers i trepidants minuts has vist tantes sorpreses que se t'han posat a la
butxaca. Després les bones idees es succeeixen. La mare de la ventafocs l'interpreten totes
les dones parlant i cantant a cor. Una simple escala serveix de torre de Rapunzel,
un cap de llop dissecat portat per l'actor que fa de Prince Charming (també codirector de l'espectacle, juntament amb el forner i la fornera, i possiblement el cantant més fluix) fa un llop molt
expressiu, estil low cost de <i>El Rei Lleó</i>, ombres xineses per la mort del llop o
la mort de la geganta... </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh03mayNA9FJn3Sfcg9e5fhCRqeAXFXqXg5y7PGj962DUi9_FRvH8ScsXtpPz6369-j0CAL0MQXSlE2kDnYYw4-sdYcVMMcwGXxuzov3hgwEhxGXRP0tvbtwOxw-7i6aer523QjlhjMJqJc/s1600/at_nov14_Into-the-Woods_Old-Globe2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh03mayNA9FJn3Sfcg9e5fhCRqeAXFXqXg5y7PGj962DUi9_FRvH8ScsXtpPz6369-j0CAL0MQXSlE2kDnYYw4-sdYcVMMcwGXxuzov3hgwEhxGXRP0tvbtwOxw-7i6aer523QjlhjMJqJc/s1600/at_nov14_Into-the-Woods_Old-Globe2.jpg" height="426" width="640"></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8SZXKcHPXn5g4tjfRZRkbLDd47rVzAznQWdnuaqWYn3bWxdfmxmKnBRrtWdAQtAlFoGS7ILYd8udjZLvFFs-uVKyvxQ7rbJKZtGcySqY7OVr0NmnJpDQIfWO5V5hZuRFSL2HN8Puc2c30/s1600/Into_the_Woods3_web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8SZXKcHPXn5g4tjfRZRkbLDd47rVzAznQWdnuaqWYn3bWxdfmxmKnBRrtWdAQtAlFoGS7ILYd8udjZLvFFs-uVKyvxQ7rbJKZtGcySqY7OVr0NmnJpDQIfWO5V5hZuRFSL2HN8Puc2c30/s1600/Into_the_Woods3_web.jpg" height="425" width="640"></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En general, ple d'idees visuals, recursos escènics
diferents, i molta veritat en tots els actors. Al ser un teatre petit i tenir
els actors ben a prop (un dels prínceps em va demanar si li podia aguantar l'espasa
durant una cançó) l'emoció es dispara i cap a "A moment in the woods", jo ja no
podia aguantar les llàgrimes. Tota la comèdia que hi havia fins aleshores es transforma
i el drama sorgeix de forma natural. Els personatges pateixen fins arribar al
clímax amb "No more" que el forner canta amb tanta emoció que deixa tota la platea
encongida. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Be709A0G3ZjICMCwH3Tvj4rz9kyoAPzNuMgW2fT24j_Y4FAxZFqqNob9bSw0ze9sFRJ0e7g_78qzrjb2H9UwhATE6BTXa5um7pnZyPqJJDkpKky4ZAgqCjkfz93ZQ8soRs-TQMW7jYxU/s1600/23JPINTOTHEWOODS-articleLarge-v2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Be709A0G3ZjICMCwH3Tvj4rz9kyoAPzNuMgW2fT24j_Y4FAxZFqqNob9bSw0ze9sFRJ0e7g_78qzrjb2H9UwhATE6BTXa5um7pnZyPqJJDkpKky4ZAgqCjkfz93ZQ8soRs-TQMW7jYxU/s1600/23JPINTOTHEWOODS-articleLarge-v2.jpg"></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El missatge de l'obra s'entén perfectament. El bosc com a
metàfora de la vida, la maduresa, el conflicte de la pèrdua, el fer-se gran i
el toc d'atenció sobre com eduquem els nostres nens, agafen tota la seva transcendència.
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<br>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I acabes remogut, emocionat, i amb l'alegria immensa d'haver
gaudit de teatre en majúscules. Per fi!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu9NWa9uIV2D4YZVy48P091TNbXf6qmJTMbNu2Yda432tQSqt92yPjci3vpyvfxHkA7xP1TEdtZFwCNAqtuIJH4FqAdeMX6d0rlmgrwZPNVM-hqeiRu_SyMq2tzNSJ8MmFyFjoVUnp8dJv/s1600/7E6A3DED-0BFE-6C4C-A912AFE65E44F6C8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu9NWa9uIV2D4YZVy48P091TNbXf6qmJTMbNu2Yda432tQSqt92yPjci3vpyvfxHkA7xP1TEdtZFwCNAqtuIJH4FqAdeMX6d0rlmgrwZPNVM-hqeiRu_SyMq2tzNSJ8MmFyFjoVUnp8dJv/s1600/7E6A3DED-0BFE-6C4C-A912AFE65E44F6C8.jpg"></a></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-33886526550277397012015-01-05T06:00:00.001+01:002015-01-05T06:39:17.092+01:00Side Show - Nova York, Nadal 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDUP8F4Oc6bzq4eVga5YVIOOBJKvMp6ROt56CinASzHmZo_1q__TrX19WO2i12QD75QZP5zIRjo6_qIv2Yr_fD4ApP-e7XRazOSZBOlAGQjco3LYCbN6ew9QZUGi-99CnN0hVxQowSW0aM/s1600/sideshowrevivalposter.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDUP8F4Oc6bzq4eVga5YVIOOBJKvMp6ROt56CinASzHmZo_1q__TrX19WO2i12QD75QZP5zIRjo6_qIv2Yr_fD4ApP-e7XRazOSZBOlAGQjco3LYCbN6ew9QZUGi-99CnN0hVxQowSW0aM/s1600/sideshowrevivalposter.jpg" height="358" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=iau--dMlElo">Vídeo</a></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i>Side Show</i> és un d'aquells musicals dels quals n'has sentit a parlar vagament però dels que no en saps massa. Només sabia que el protagonitzava una parella de germanes siameses enganxades pel meluc. Tenia com una aureola de musical de culte, de musical fosc i difícil, i per això tenia la sensació que havia de ser un musical interessant perquè partia d'un material poc convencional i podia donar lloc a una història diferent i sorprenent.</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Com intento fer sempre abans de veure un musical, vaig escoltar la música llegint les lletres. I aquí va arribar la primera decepció al descobrir que malgrat la colla de protagonistes del musical (els <i>freaks</i> de la pel·lícula de Todd Browning) tenien molta substància, el musical es centrava exclusivament en els desitjos de les dues protagonistes (una que vol ser una artista famosa i l'altra, que vol casar-se) i les seves relacions amb els dos homes que les descobreixen a Coney Island i les converteixen en estrelles. A nivell argumental, el conflicte surgeix quan els homes no poden resistir el fet que casar-se amb una de les noies implica compartir la vida amb l'altra. </div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69pk8foTHBUSjp4SZ26aTwG-USDoTlopurX1JHqCq-Gpm9IFxmbb8XpSB1IF_VDLTqOUgwTxxQUB_Hf8MXVpkKcmMrrCH2DoF4m40auc8OHsRRTBu-x2PEKFFbyjXHjHva02PzicmOAG8/s1600/side-show-kennedy-center.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69pk8foTHBUSjp4SZ26aTwG-USDoTlopurX1JHqCq-Gpm9IFxmbb8XpSB1IF_VDLTqOUgwTxxQUB_Hf8MXVpkKcmMrrCH2DoF4m40auc8OHsRRTBu-x2PEKFFbyjXHjHva02PzicmOAG8/s1600/side-show-kennedy-center.jpg" height="360" width="640" /></a></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Primer de tot: i si fem un tallet de no res i les separem? I aquí s'acaba la història. Perquè per molt que estigui basat en una història real, aquesta unió física entre les noies no és gens creible. Al musical ho justifiquen dient que els metges asseguren que si se les separa poden morir... Ja... Un petit tall, les separem i ho deixem córrer i no continuem amb tot plegat...</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Però conclouen amb el fet que per estar unides i ser una raresa poden ser més famoses que si se les separa i passen a ser dues noies ordinàries, ja que Todd Browning no les contractaria per a formar part del repartiment de Freaks. </div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7fv3RdM5KnqCS2QkULpuhLA4_z0hZcFPH9d035xC54MRBwxFbnWL7I0rAGz5e1e6jSWFpW9Mef3FlI9XP-dBHs9MVdZkWwbueiE0AInVS3o2Avp-7JG1MHofaUIi08jZ6dqnkK89JQtz0/s1600/Sideshow_Spread1401920521.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7fv3RdM5KnqCS2QkULpuhLA4_z0hZcFPH9d035xC54MRBwxFbnWL7I0rAGz5e1e6jSWFpW9Mef3FlI9XP-dBHs9MVdZkWwbueiE0AInVS3o2Avp-7JG1MHofaUIi08jZ6dqnkK89JQtz0/s1600/Sideshow_Spread1401920521.jpg" height="314" width="640" /></a></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Sigui com sigui, el que prometia ser una història fosca, grotesca i incòmoda, resulta ser una mena de culebrot extravagant sense cap mena de profunditat psicològica. </div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
I després, la música. Fluixa és dir poc! Com que es deia que era un musical difícil jo esperava una música tipus Michael John LaChiusa. I està molt més a prop de la música barata i simplona de Frank Wildhorn que no pas de les creacions arriscades de l'autor de Hello Again. Baladetes convencionals, pop senzill... I això que el primer tema semblava interessant!</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=zLyvYa3k_PM&list=RDzLyvYa3k_PM#t=0">Come look at the Freaks</a></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Però tot seguit deixa clar el nivell i va combinant pop de garrafa amb les cançons d'estil vodevilesc que interpreten les germanes en les seves actuacions, que acaben sent el més interessant de l'espectacle.</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Així doncs, no anava massa convençut al teatre.</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
S'ha de dir que la posada en escena de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Condon">Bill Condon</a> és correcta. Té el punt just de creativitat i aconsegueix imatges boniques i transcisions interessants. </div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
L'inici és molt atractiu. La presentació dels diferents personatges del <i>carnivale </i>és suggerent. </div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgijvsrz57UF383qxDL94bi9SvJLZA3aaDQ5SURyLptAvLZCpBJjrpg6KFoCVI_iDo_TtTDCf5liPmSnIKISgt6Hdya1NBPlz_nSbzKC-Q2asyZgw8xQqHKNZrsm0xxa5M2WxcLVPTVaQuE/s1600/side-show.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgijvsrz57UF383qxDL94bi9SvJLZA3aaDQ5SURyLptAvLZCpBJjrpg6KFoCVI_iDo_TtTDCf5liPmSnIKISgt6Hdya1NBPlz_nSbzKC-Q2asyZgw8xQqHKNZrsm0xxa5M2WxcLVPTVaQuE/s1600/side-show.jpg" height="426" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">Però al cap de poc l'engrescament d'aquest inici s'esvaeix. L'acció avança molt lentament i fins que les noies no abandonen la fira passa una eternitat. Després, les actuacions de les noies animen una mica la funció. Però quan una d'elles comença a dir que vol casar-se per ser feliç, tot plegat comença a perdre gas. Mentre tenen fama, Daisy és feliç i Violet infeliç perquè desitja el matrimoni. Quan un dels nois li proposa a Violet que es casi amb ell, Daisy se sent gelosa de la seva germana perquè aquesta boda li dóna més notorietat a la seva germana que a ella. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">I amb aquestes intrigues, que si em caso, que si no, que si es casa l'altre que si tampoc, que si ens separem, que si ni parlar-ne perquè si no Todd Browning no ens contracta, arribem al final de la funció, amb la sensació que ens podrien haver explicat moltes més coses, molt més interessants i amb un punt de sordidesa que els personatges demanaven a crits. I pel camí anem veient una pila de baladetes com aquesta </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Taf0Ed_q7ww" style="font-family: arial, sans-serif;">I will never leave you</a><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"> que fan embogir la platea però que em semblen absolutament ordinaries.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVR-caJtdobde1F7s52iKq5HKwSPIOdPEqgFTkYQ6CoR225H4wMfZbifzwJYVIODl9Bc8_J83NQXQhe5u8-VqHWIBAuXKJgplDLatf3qlc0zBZXl84yhTt4xCZDvKWDg9tyRDSxYP32rc/s1600/458023758_101226989.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVR-caJtdobde1F7s52iKq5HKwSPIOdPEqgFTkYQ6CoR225H4wMfZbifzwJYVIODl9Bc8_J83NQXQhe5u8-VqHWIBAuXKJgplDLatf3qlc0zBZXl84yhTt4xCZDvKWDg9tyRDSxYP32rc/s1600/458023758_101226989.jpg" height="422" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; color: black; font-family: Times; text-align: left;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">I entre tanta cançons on els personatges canten sense aportar massa a la història, el cap se me n'anava a altres coses. Em va ser difícil concentrar-me en el musical.</span></div>
<div style="font-size: small;">
<br /></div>
<div style="font-size: small;">
Això sí, just al final, amb la represa de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=pPv_dOiuLnA&list=PLXuQgEdpxHisFJBkGcs9kl-0daFLRPJmx&index=24">Come look at the Freaks (reprise)</a> hi ha un moment de pell de gallina quan la colla de <i>freaks</i> de la fira del començament apareixen a escena i Todd Browning els comença a dirigir i l'escenari es converteix en el rodatge de la famosa pel·lícula. És un moment veritablement ben trobat que emociona i genera l'eufòria tan necessària en un musical i que s'ha trobat tan a faltar durant tota la funció. </div>
</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
En tot cas, en aquesta ocasió, el problema ha estat més de base que de posada en escena. El que podria haver estat sòrdid, grotesc, fosc, enverinat, complex, profund, amb densitat psicològica, acaba sent blanc, tou, simple, sentimentaloide i amb la profunditat d'un culebrot de migdia. Amb un mal llibret i una mala música és molt difícil fer un bon musical. I aquesta no ha estat l'excepció.</div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBTkg27wk6K17-ruzJ6bqx9RGUOtiWu0lrT6shlSLAoiQNcZlO1QEjVHX50yzjrjktZgfXKoza_BSKfyoS01xHiKWkF4ew3Vqqnhg7o-dreKMQ7wI24CA0epowDGNx0KM696_-ypjTPzM4/s1600/sideshow.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBTkg27wk6K17-ruzJ6bqx9RGUOtiWu0lrT6shlSLAoiQNcZlO1QEjVHX50yzjrjktZgfXKoza_BSKfyoS01xHiKWkF4ew3Vqqnhg7o-dreKMQ7wI24CA0epowDGNx0KM696_-ypjTPzM4/s1600/sideshow.jpg" height="426" width="640" /></a></div>
</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-77209366760031928572015-01-02T05:14:00.001+01:002016-05-25T08:44:15.681+02:00If/Then - Nova York, Nadal 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0GfH-snR29FVGiUhhzMkOvi4UDVPAeKLz4MjhiWnTnx6J6DFV2QdV28iKIhRhGjiHZBRvxNVMAkLdXO0kH85Vtt-zcUItUe0QYIO75plX1nZrEkwPleFE1lwgmFRmDEwhZtOV9NB52b_e/s1600/if-then-logo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0GfH-snR29FVGiUhhzMkOvi4UDVPAeKLz4MjhiWnTnx6J6DFV2QdV28iKIhRhGjiHZBRvxNVMAkLdXO0kH85Vtt-zcUItUe0QYIO75plX1nZrEkwPleFE1lwgmFRmDEwhZtOV9NB52b_e/s1600/if-then-logo.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=470Iflk-3qE">Vídeo</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 13px;">Aquest és un exemple clar de musical com a vehicle de lluiment per a una actriu important. Idina Menzel ha estat implicada des dels workshops d’aquest projecte i hi ha participat fins al final. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
La història narra la vida d’una noia a punt de fer-ne quaranta, a Nova York. Com a partir d’una decisió trivial la vida la pot portar per un costat o per un altre. Elizabeth ara es dirà Eliza o Beth en funció de si veiem la seva vida a partir de la decisió A o la dicisió B. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo-RbgT2n2DRbD-2sFMcLkl-KQGmnhGC4xl8QvtdsqC9GXHFR2f46URv0Rws_MKifgU0SUjzFyLyn9oKgpzOklnfZcxwo09SutyOyrRgW59yo5ml9u_OQAKlheHyPDArgXw_sJYD58RVwX/s1600/01-if-then-musical-morris-review-archpaper.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo-RbgT2n2DRbD-2sFMcLkl-KQGmnhGC4xl8QvtdsqC9GXHFR2f46URv0Rws_MKifgU0SUjzFyLyn9oKgpzOklnfZcxwo09SutyOyrRgW59yo5ml9u_OQAKlheHyPDArgXw_sJYD58RVwX/s1600/01-if-then-musical-morris-review-archpaper.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
S’agraeix veure a Broadway una història contemporània i quotidiana. No és comú i s’ha de valorar la valentia d’oferir una història costumista ambientada avui dia. No hi passen grans coses a <i>If/Then</i>. Bàsicament tracte el tema laboral i l’amorós. Malauradament aquest és el principal problema, que la història no té cap interès. Deixant de banda que l’excusa formal de presentar dues realitats possibles que es van desenvolupant successivament no funciona perquè les dues històries no estan prou contrastades i molt sovint no entens si estàs veient la història de Eliza o la de Beth, (aquest recurs no és nou i funcionava enormement millor a <i>Our House</i>) el musical no interessa perquè cap situació té prou entitat com per a mantenir-nos pendents dels personatges. Hi ha pocs moments divertits, com la cançó <b>What the fuck</b>, on Beth acaba preguntant-se com és possible que hagi acabat anant-se al llit amb el seu millor amic,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=zBZyKtD5d2M"><br /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=zBZyKtD5d2M">What the fuck</a><br />
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
o dramàtics com la cançó <b>I love you, I hate you</b>. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=WrwBNFWDxQc">I love you, I hate you</a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Aquest és un dels millors moments del musical on veiem com el marit de l’Eliza s’acomiada i se’n va a la guerra i tot seguit li notifiquen la seva mort. Tot això durant una cançó on Eliza li canta al seu marit com l’estima i com l’odia per abandonar-la a ella i als seus fills. La cançó es va agreujant fins que ella, destrossada remarca que el va estimar, en passat, i com l’odia, acabant amb un sentit “fill de puta”. Aquest és un dels pocs moments emotius, que impacta per la seva intensitat emocional. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwQN74PwDbUlItZEqpRAlT3U7D7Gw-r9KvrRwB96FtCYEgtD76HR_honiHuwyAhPfWjJl8mr8Z1Y8IWUNx4nz5pJps7nVtv0Kuj-TJrPUJGdCzotljvSt4QmMbjKHikOSsKpjfZ0hmmoXp/s1600/Idina-Menzel-and-James-Snyder-in-if-Then.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Times; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwQN74PwDbUlItZEqpRAlT3U7D7Gw-r9KvrRwB96FtCYEgtD76HR_honiHuwyAhPfWjJl8mr8Z1Y8IWUNx4nz5pJps7nVtv0Kuj-TJrPUJGdCzotljvSt4QmMbjKHikOSsKpjfZ0hmmoXp/s1600/Idina-Menzel-and-James-Snyder-in-if-Then.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
La resta, són anècdotes: unes amigues lesbianes, el seu amic de l’ànima que en una de les històries té una parella gai i en l’altra s’embolica amb ella, un embolic amb el seu cap que li va oferint millors feines…</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Res especialment atractiu. I això és capital. El musical no s’enlaire en cap moment, a part d’algun instant aïllat.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCWXd3OzdZJkFUlCuhbSngMObhFRQwQJ1fdXSQS_AssnNg9E9jW1tVTq_3tpP7T_3M3RUFgqX40Ph2v3h7-zE8Zi2_VMFV7gfkzCcjNKyrlVbsmT5zo75biHAyFCs2Fp0jsDuU7na9qTIO/s1600/if_then.jpg.size.xxlarge.letterbox.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCWXd3OzdZJkFUlCuhbSngMObhFRQwQJ1fdXSQS_AssnNg9E9jW1tVTq_3tpP7T_3M3RUFgqX40Ph2v3h7-zE8Zi2_VMFV7gfkzCcjNKyrlVbsmT5zo75biHAyFCs2Fp0jsDuU7na9qTIO/s1600/if_then.jpg.size.xxlarge.letterbox.jpg" width="640" /></a></div>
S’agraeix la música de Tom Kitt, el compositor de <i>Next to normal</i>, que és interessant, treballada, amb recursos inesperats i amb unes bones orquestracions de Michael Starobin, el creador de les fantàstiques orquestracions de <i>Sunday in the park with George.</i> La pega és que al no tenir un bon text que la suporti, de vegades no n’hi ha prou amb la qualitat musical com per mantenir l’atenció.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
La partitura no és fàcil i el repartiment la canta amb molta solvència. Dóna gust sentir cors tan ben afinats i amb tanta energia, fent, en alguns casos, filigranes harmòniques. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvVIqgQCaXcDcIW6m-X2dR7e72EWrLi0wuLi8KwCya3Jo7-fFE4zTg1qS9aSbHcGie1WB6LHF7GzCdquxTaa77bi6-svkz5S61TXUyJtc9iy2jaY9-0s6dh1XXLuujjbo6Ph0KFfBNEMUR/s1600/WEB+if+then+PC+Joan+Marcus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvVIqgQCaXcDcIW6m-X2dR7e72EWrLi0wuLi8KwCya3Jo7-fFE4zTg1qS9aSbHcGie1WB6LHF7GzCdquxTaa77bi6-svkz5S61TXUyJtc9iy2jaY9-0s6dh1XXLuujjbo6Ph0KFfBNEMUR/s1600/WEB+if+then+PC+Joan+Marcus.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
El repartiment és correcte tot i que no especialment destacable. A part d’Idina Menzel i Anthony Rapp (el Marc Cohen de Rent), destaca Rhona LaChanze Sapp, la guanyadora del Tony pel seu paper de Celie a The color purple que és qui s’acaba enduent la funció malgrat la popularitat de Idina Menzel fa tornar bojos als seus fans. Idina Menzel està simplement correcta. No destaca ni per a bé ni per a malament a part dels moments que ja he esmentat abans. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
La posada en escena de Michael Greif, el director de <i>Rent</i> o <i>Next to normal</i>, és senzilla i funcional. Un immens mirall mòbil de vegades fa de sostre i d’altres es col·loca de manera que reflexa el que passa en escena creant imatges interessants, com a l’escena de l’accident d’avió on s’hi reflexen uns llums que hi ha al terra giratori i simulen estels. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWlHqH7BT6F-j5nyPbWtpZNImEcqp8nCknv87CZWR5qLsOynKQyFEPTSJzbo-Ug44fuS0kNW_L-L6kRtFkFSo0UKGwW6awikgG3fWE9PJGOV25EXPquGJ4XpnaXbfX3GB92b5DjXVQz9-k/s1600/Idina+Menzel+and+IF+THEN+Cast+Photo+By+Joan+Marcus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWlHqH7BT6F-j5nyPbWtpZNImEcqp8nCknv87CZWR5qLsOynKQyFEPTSJzbo-Ug44fuS0kNW_L-L6kRtFkFSo0UKGwW6awikgG3fWE9PJGOV25EXPquGJ4XpnaXbfX3GB92b5DjXVQz9-k/s1600/Idina+Menzel+and+IF+THEN+Cast+Photo+By+Joan+Marcus.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Però en general dóna la sensació de ser un espectacle sobreproduït per justificar el preu d’una entrada de Broadway. Estic convençut que l’espectacle funcionaria molt millor en una versió de petit format, amb els actors més a prop i una escenografia més senzilla. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Un altre exemple de bones intencions i de resultats mediocres, en aquest cas, per culpa exclusiva del llibret.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTK18taURDTR-itEnT-7XaGdp780HALt2ydN5lwmF4YXqZs5vmaStZaLWedq6VhAjpWo3iro2WeMi_wU3-FglOe4CmmwpMG3r4UmJOYbHaaSEQ13xDhdZknBNW_2-CrU-5US6UwE3FnAv_/s1600/IfThen_007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTK18taURDTR-itEnT-7XaGdp780HALt2ydN5lwmF4YXqZs5vmaStZaLWedq6VhAjpWo3iro2WeMi_wU3-FglOe4CmmwpMG3r4UmJOYbHaaSEQ13xDhdZknBNW_2-CrU-5US6UwE3FnAv_/s1600/IfThen_007.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-62877060127616825592014-12-29T07:29:00.000+01:002015-01-05T06:02:14.949+01:00Kinky Boots - Nova York, Nadal 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwOfxa1R0WmnDDdSc5og31y2VpBkF_h-vB4AfdQsZSvwU3AaR1Bli8JkE7PvwEWXXZ86CAwFvR0gZhTLkLA3FsiPFf2QsCvLn9Ei5xczs_JgL5lizekW63-5cMbAnmRqSk7jsyTurDj9V7/s1600/interior-logo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwOfxa1R0WmnDDdSc5og31y2VpBkF_h-vB4AfdQsZSvwU3AaR1Bli8JkE7PvwEWXXZ86CAwFvR0gZhTLkLA3FsiPFf2QsCvLn9Ei5xczs_JgL5lizekW63-5cMbAnmRqSk7jsyTurDj9V7/s1600/interior-logo.png" height="273" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=0PhhhBvfUzE">Vídeo </a> de l'entrega dels Tony 2013</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Avui ha tocat l’obra guanyadora del Tony al millor musical de l’any passat. Tenint en compte que competia amb <i>Matilda</i>, havia de complir uns mínims. De manera que, tot i que no tenia massa expectatives pel poc que havia vist i sentit, hem comprat les entrades. Per saber una mica de què anava havia vist la pel·lícula en que es basa el musical uns dies abans. Una historieta d’aquelles per fer sentir bé els espectadors, una crowd-pleaser que diuen els americans. Amb els seus tòpics i els recursos barats per emocionar però que funciona raonablement bé per la seva sobrietat, tan anglesa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><a href="http://www.filmaffinity.com/es/film843296.html">info </a> de la pel·lícula.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I el musical és un horror. No s’aguanta per enlloc. Em rebenta veure coses així. Són la decadència del gènere. I donen arguments a tots aquells que, de forma despectiva, diuen que no els agraden els musicals. A mi tampoc m’agraden <i>aquests</i> musicals! </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9TmbDacWjM4M7sBmQcYi67_i0rGpA-h513h7X-ztLmmP1C5Q4Xyt7uuceDrWeJBP0a-jnUGzgZZqyHWHAHn0GW0f5Y2VyQ16VLGuRX2ie60GbP7UmOuqavP5c5LbD0gayC89JhFW3KYvh/s1600/kinky-boots5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9TmbDacWjM4M7sBmQcYi67_i0rGpA-h513h7X-ztLmmP1C5Q4Xyt7uuceDrWeJBP0a-jnUGzgZZqyHWHAHn0GW0f5Y2VyQ16VLGuRX2ie60GbP7UmOuqavP5c5LbD0gayC89JhFW3KYvh/s1600/kinky-boots5.jpg" height="366" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Ja fa temps que veig a Broadway una manera de fer teatre que no m’agrada gens. Els seus grans musicals són fàbriques de fer diners i per tant han de seguir una sèrie de patrons que ells creuen que porten més gent al teatre. I l’humor barat es veu que ven molt. I d’aquesta manera, totes les històries, per més serioses que siguin, han de tenir una dosi de pallasada, de caricatura, d’humor infantil que m’indigna. Ja em va passar fa poc amb </span><i style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Once</i><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">. I aquí la cosa se’n va de mare. Tot allò que a la pel·lícula era realisme, contenció, credibilitat i empatia amb l’espectador, aquí és fer l’idiota, cridar i fer el mico. El personatge de Lola a la pel·lícula te l’enduries a casa. Entens el seu dolor, la seva lluita constant, el contrast entre la seva part masculina i la seva part femenina. En el musical, en canvi, és un caballot que es passa tota l’obra cridant i fent ganyotes. El personatge de Lauren a la pel·lícula és discret i sobri. Al musical sembla directament subnormal…</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Potser el problema és haver vist la pel·lícula abans. Però igualment, aquest punt de comedieta estupida amb humor digne de la parella Joan Pera/Paco Moran, no l’aguanto. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
On són els personatges? On és la credibilitat? On és la complexitat dels sentiments? Tots aquests elements són imprescindibles per crear empatia amb l’espectador, per emocionar-te amb la història i els personatges. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWE_E4NnaVU35AueaVYt9hDJ3hOMdSweKlMEpeRHyIZrqyrJSMcPci35fW-2vuylIgY2fPZsIuua3LkDLX3SlWqK1pI5q8E06XEx42qzWxkvHMGVETd1SY5fry9lgYkCJFcMDkevBWI6DK/s1600/item2.rendition.slideshowVertical.kinky-boots-musical-sets-03-nightclub-scene-dancers.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Times; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWE_E4NnaVU35AueaVYt9hDJ3hOMdSweKlMEpeRHyIZrqyrJSMcPci35fW-2vuylIgY2fPZsIuua3LkDLX3SlWqK1pI5q8E06XEx42qzWxkvHMGVETd1SY5fry9lgYkCJFcMDkevBWI6DK/s1600/item2.rendition.slideshowVertical.kinky-boots-musical-sets-03-nightclub-scene-dancers.jpg" height="426" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Però als creadors de l’invent no els interessa gens això. Tot ben simple, sense transicions ben pensades, tot tal com raja, ben cridat i subratllat.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
On és la posada en escena? Cap idea interessant. I en general, per ser Broadway, un montatge low cost. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I què dir de la música? Interès zero. Un grapat de cançons disco i una altra colla de cançons argumentals que s’obliden al minut 1 d’haver-les sentit.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Finalment tinc la sensació que la idea principal és crear tot un seguit de números de drag-queens ben vistosos perquè agradin els turistes i els forats entre número i número s’omplen amb la història amb total desinterès i de la forma més rutinària possible.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I som a Broadway. I per tant la qualitat tècnica de tot plegat “se le supone”. Amb el preu de les entrades, ja no es pot considerar un valor que la il·luminació sigui espectacular o que el so sigui impecable.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Partint d’aquí el que se li demana a Broadway és creativitat, interès, emoció. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
A Kinky boots de tot això hi ha 0, 0 i 0.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I això va guanyar a Matilda??? Tonys, shame on you!</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrespxLxoYLnOY95NW_Ep8R20WF9Mw45PyYbS7px4DfmCM1cjXhE0edZJ5EV2tBXXZP1Q7Irptj6wzt0Nkcr_w7EjTUA328f4nZ9r0E87PcTIwI6pcR-MraNlu-T9zZHpPyyB5S877Fv1v/s1600/kinky-boots-broadway-650-430.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Times; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrespxLxoYLnOY95NW_Ep8R20WF9Mw45PyYbS7px4DfmCM1cjXhE0edZJ5EV2tBXXZP1Q7Irptj6wzt0Nkcr_w7EjTUA328f4nZ9r0E87PcTIwI6pcR-MraNlu-T9zZHpPyyB5S877Fv1v/s1600/kinky-boots-broadway-650-430.jpg" height="422" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-32563168660484544022014-12-29T07:26:00.000+01:002015-01-05T06:02:36.837+01:00Into the woods - Nova York, Nadal 2014<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Curiosament, la temporada nadalenca de musicals a Nova York ha començat amb una pel·lícula. Into the woods, dirigida per Rob Marshal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZOg2316jPfSeTgVEMJoJOHFr98yrxhXuwSAFeA2yumsUy05CMN_SRMdnHGcgfLFRJEq8Oa0cTlh3QnEP8Cf74hCOvOpW3PvLWdS5NGH-YM5qumOLrcwA9XFEYDlI3X8VsehRJtPGLvCx/s1600/Into-the-Woods-banner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZOg2316jPfSeTgVEMJoJOHFr98yrxhXuwSAFeA2yumsUy05CMN_SRMdnHGcgfLFRJEq8Oa0cTlh3QnEP8Cf74hCOvOpW3PvLWdS5NGH-YM5qumOLrcwA9XFEYDlI3X8VsehRJtPGLvCx/s1600/Into-the-Woods-banner.jpg" height="187" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=2Byk9Is3TjY">tràiler</a></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Jo tinc una relació contradictòria amb Into the woods. Tot i que és un dels musicals de Sondheim més aplaudits pel públic en general, jo crec que és una obra molt irregular. La idea és fantàstica: reunir en una mateixa història un munt de contes de fades per explicar-nos què passa després d’aquell “i van ser feliços i van menjar anissos.” I tot plegat serveix per fer una reflexió sobre el fer-se gran, el pas a la maduresa, com la vida ens marca i ens canvia, com l’experiència ens fa créixer. Aquestes boscos són la vida on hi trobarem el sexe, l’aventura, la passió, l’amor, la mort. I després de passar pels boscos, haurem canviat.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTn0yiyylO3aFJuDTUK9GIOPyVDgj0ZLCPeN2n-3qyV9rUtAhA0wOtrgiYmAtZNv7x_KpSs-Y6CfYrO9QL0Nx_LGyKFh7ZTKNzMBGuq-aDO-aKtVNDe4M-DDV-a0TSZNf3ov3ZOVRHWMt2/s1600/streep-into-the-woods-1335_612x380.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTn0yiyylO3aFJuDTUK9GIOPyVDgj0ZLCPeN2n-3qyV9rUtAhA0wOtrgiYmAtZNv7x_KpSs-Y6CfYrO9QL0Nx_LGyKFh7ZTKNzMBGuq-aDO-aKtVNDe4M-DDV-a0TSZNf3ov3ZOVRHWMt2/s1600/streep-into-the-woods-1335_612x380.jpg" height="396" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
La idea és molt atractiva però el conjunt no està equilibrat perquè hi ha una gran desproporció qualitativa entre el llibret i les cançons. Jo penso que el llibret no acaba de funcionar. És redundant en moltes ocasions, és llarg i el segon acte, on el drama té molt més pes, té com una lleugeresa frívola que no ajuda a aguantar la trama. En moltes ocasions és molt trivial, els diàlegs tenen poc nivell i l’argument no va enlloc. La qual cosa fa perdre brillantor i espurna a una història que ho demana a crits. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
No vol dir tot això que no hi hagi res aprofitable en el llibret. Ni molt menys! Està farcit de gags molt divertits, de situacions molt enginyoses i el pes de la idea general al voltant del pas a la maduresa es fa sentir en molts moments i emociona. Però el problema arriba quan entre un llbret de nivell mitja hi van apareixent cançons que estan en una altra dimensió. A part que musicalment són sensacionals i tota la partitura brilla sense donar treva a l’espectador, les lletres de les cançons són d’una profunditat i d’una inteligència que deixa bocabadat. El virtuosisme de les rimes poques vegades a quedat més present en un musical de Sondheim com a <i>Into the woods</i>. I la maduresa d’alguns versos, plens d’humor i tendresa emociona molt més que la trama en sí. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<b>Children will listen</b> no té desprerdici. Educació i responsabilitat:</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=Ji6Y6LQ4MrU">vídeo</a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Careful the things you say</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Children will listen</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Careful the things you do</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Children will see and learn</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><div style="text-align: justify;">
Children may not obey, but children will listen</div>
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><div style="text-align: justify;">
Careful before you say "Listen to me"</div>
</span><br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Children will listen</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
Careful the tale you tell</div>
<div style="text-align: justify;">
That is the spell</div>
<div style="text-align: justify;">
Children will listen</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<b>Moments in the woods </b>parla de la infidelitat. Per què sempre ha de ser “o” i mai “i”? Brillant!</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=SOPXo8PmdYs">vídeo</a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Back to life, back to sense,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Back to child, back to husband,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
You can't live in the woods.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
There are vows, there are ties,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
There are needs, there are standards,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
There are shouldn'ts and shoulds.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">Why not both instead?</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">There's the answer, if you're clever:</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">have a child for warmth,</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><div style="text-align: justify;">
And a Baker for bread,</div>
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><div style="text-align: justify;">
And a Prince for whatever-</div>
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><div style="text-align: justify;">
Never!</div>
</span><span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><div style="text-align: justify;">
It's these woods.</div>
</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
Is it always "or"?</div>
<div style="text-align: justify;">
Is it never "and"?</div>
<div style="text-align: justify;">
That's what woods are for:</div>
<div style="text-align: justify;">
For those moments in the woods…</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<b>I know things now</b> parla del desobriment del sexe. Especialment graciós quan qui la canta és la Caputxeta Vermella que acaba de tenir una trobada amb el Llop i li ha despertat el desig sexual. Una cançó plena de dobles sentits:</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=RK81Rv65fgQ">vídeo</a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
And he showed me things</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Many beautiful things,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
That I hadn't thought to explore.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
They were off my path,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
So I never had dared.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I had been so careful,</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I never had cared.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
And he made me feel excited-</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Well, excited and scared.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;"><br /></span></div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
N’hi ha d’hilarants, com la competició dels dos prínceps a veure quin pateix més d’amor per la seva estimada. O absolutament virtuoses com <b>Your fault</b> on els personatges es donen la culpa els un als altres de les seves desgràcies en un reguitzell de retrets cantats a una velocitat supersònica.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Per mi <b>No more</b> és de les millors cançons del musical. El forner, derrotat després de saber que la seva dona ha mort, es rendeix. Pell de gallina:</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=MMwIBI3TrcU">vídeo</a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
No more giants waging war!</div>
<div style="text-align: justify;">
Can't we just pursue our lives, with our children and our wives,</div>
<div style="text-align: justify;">
'Til that happy day arrives, how do you ignore</div>
<div style="text-align: justify;">
All the witches, all the curses,</div>
<div style="text-align: justify;">
All the wolves, all the lies, the false hopes, the good-bye's,</div>
<div style="text-align: justify;">
The reverses,</div>
<div style="text-align: justify;">
All the wondering what even worse is still in store!</div>
<div style="text-align: justify;">
All the children.</div>
<div style="text-align: justify;">
All the giants..</div>
<div style="text-align: justify;">
No more. </div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Així doncs, entre tanta inteligència a les lletres, el llibret més bàsic de James Lapin es fa llarg en més d’una ocasió i feia preveure una adaptació difícil de cara a la versió per al cinema.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicYlDmsfSFZmTO0HErR8nOZsam2tJH6yJDE8QU2uppLpAjs_Kly5FoSfKP8tsG83lyLyHeLL6YJ5_6YV-JwsbhLypPwzs40NBtSlzyHxYw4HMQQ_c2Yyne0NM4I9mG0DjfH6tofo30m8Gi/s1600/into-the-woods-07.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicYlDmsfSFZmTO0HErR8nOZsam2tJH6yJDE8QU2uppLpAjs_Kly5FoSfKP8tsG83lyLyHeLL6YJ5_6YV-JwsbhLypPwzs40NBtSlzyHxYw4HMQQ_c2Yyne0NM4I9mG0DjfH6tofo30m8Gi/s1600/into-the-woods-07.jpg" height="426" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Lapine s’ha encarregat del guió amb la qual cosa podíem esperar una adaptació força fidel de l’obra. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I ens trobem amb la que possiblement sigui la millor adaptació d’un musical de Sondheim al cinema. Malauradament això no és dir massa tenint en compte la mala sort que ha tingut sempre Sondheim amb les seves adaptacions. I en aquest cas, tampoc no ens trobem amb una pel·lícula rodona, ni molt menys.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Han entrat amb les tisores amb força. Han retallat un munt de cançons i han suavitzat uns quants aspectes que podrien haver causat enrenou no sé on. Però és clar, som en una producció Disney. I certes qüestions relacionades amb el sexe no hi poden sortir. Ni amb la mort. Per tant la Caputxeta és una simple nena que ha patit l’atac d’un llop, la dona del forner simplement s’ha fet uns petons amb el Príncep, les morts sempre s’elideixen i no es mostren mai i Rapunzel sobreviu a tot plegat. Com si la mort de la mare de Bambi no hagués curat d’espants a tota la quitxalla mundial...</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Tampoc apareix l’home misteriós ni la figura del narrador, que simplement és una veu en off, perdent un dels millors moments del musical, quan els personatges de la història volen oferir a la geganta el narrador perquè, diu la bruixa, a alguns no els agrada com explica la història. I altre cop, com passava a <i>Sweeney Todd</i>, no hi ha cap cor en escena. Els moments corals són sempre en off. Cosa molt sorprenent en un musical tan coral com és <i>Into the woods</i>. Fins i tot el cor final després de <b>Children will listen</b> que és un fragment a canon a tres veus s’ha simplificat i l’han deixat a una sola veu perdent la gràcia del contrapunt original. Altre cop dóna la sensació que vulguin fer un Sondheim per a tontos. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6X8bPZZ7VvQ6bDEJ1RBeCAddjNh4ZHvr_w6OI-kok625tsCYMzh2eJaCYPl33B04L1hYP-DRvKAiHTJ8siraohmBXVdG9enovggUh0URWq1RgiCncXvxAin0Fc9Fq2ZxX_UI3SjDJBJgd/s1600/into-the-woods-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6X8bPZZ7VvQ6bDEJ1RBeCAddjNh4ZHvr_w6OI-kok625tsCYMzh2eJaCYPl33B04L1hYP-DRvKAiHTJ8siraohmBXVdG9enovggUh0URWq1RgiCncXvxAin0Fc9Fq2ZxX_UI3SjDJBJgd/s1600/into-the-woods-04.jpg" height="426" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I ens han tret dos dels millors moments de l'obra. No hi ha <b>Ever after</b> ni <b>No more</b>. !!!!!!!!!!</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I la sensació final és que és una pel·lícula més o menys fidel a l’obra però que per un munt d’imposicions d’uns i altres s’ha volgut fer una obra per a masses, sense risc i convencional. La història es segueix amb facilitat i tot està correctament explicat i filmat. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Però no hi ha ànima. No hi ha emoció. El director es diverteix poc amb el que està explicant. És una producció Disney, per tant de molts diners. Per què aleshores sembla que vulguin ser fidels al muntatge teatral i no han optat per fer una pel·lícula ben espectacular? La història es prestava a mostrar la terra dels gegants, els balls fastuosos del Príncep… Però en tot moment es conté i es limita a filmar els personatges davant la càmara. Especialment greu és <b>Giants in the sky</b>. Quin número més avorrit! I la imaginació que Rob Marshal ens havia mostrat a <i>Chicago</i>? Després del desastre de <i>Nine</i> i aquest <i>Into the woods</i>, ja he aparcat a Marshal de la meva llista de directors capaços de dur a terme un musical en condicions.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I quan els personatges moren, no sembla que hi hagi conseqüències en els vius que els ploren. És cert que on hi hauria d’haver <b>No more</b>, el forner plora una mica. Però on és la tristor d’en Jack? Amb una mica més de contundència s’hauria pogut commoure més als espectadors que es remouen incòmodes durant bona part del segon acte esperant que acabi ja la pel·lícula. Durant la meva projecció, vaig veure sortir un munt de gent de la sala i en acabar vaig sentir uns quants al darrera lamentat-se d’haver triat aquesta pel·lícula i descant el seu avorriment mortal. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSUIWTQI_NftQGB8Zd9D2DGNADssNLN-s79RsNcFRGZ9wLwp6ZoerHseGGid-zl1ak76QYXZzWhNW7M1URcI3l-oExxh0VyUechOpD03ul7r2X-u6ArBWqBPX4a-iXifM58l4IZSFOnQTX/s1600/Into-the-Woods-Lilla-Crawford.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSUIWTQI_NftQGB8Zd9D2DGNADssNLN-s79RsNcFRGZ9wLwp6ZoerHseGGid-zl1ak76QYXZzWhNW7M1URcI3l-oExxh0VyUechOpD03ul7r2X-u6ArBWqBPX4a-iXifM58l4IZSFOnQTX/s1600/Into-the-Woods-Lilla-Crawford.jpg" height="330" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
S’ha volgut fer una pel·lícula per nens perquè la vegin tots els públics. Però és massa adulta perquè els nens la gaudeixin i s’ha suavitzat massa perquè els adults la trobin prou interessant.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Una pena perquè els ingredients hi són. El repartiment és força destacable. Meryl Streep està esplèndida, com no podia ser d’una altra manera. Emily Blunt fa una fornera creible i plena de matisos. Els dos nens són correctes i Anna Kendrick fa una Ventafocs solvent. Malauradament el forner, que és qui porta el pes de la trama és massa pla i no li treu prou suc al seu personatge provocant una falta de química amb l’espectador que no ajuda gens a la pel·lícula. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Els dos prínceps estan fantàstics i el seu <b>Agony</b> és un dels millors moments de la pel·lícula. El director juga amb ells i amb la cançó i aconsegueix una posada en escena divertida i dinàmica que fa aplaudir el públic. Llàstima que no surtin després a fer l’<b>Agony (represa)</b>. Malauradament els seus flirts amb la Bella Durment i la Blancaneus han quedat fora de la pel·lícula. </div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
La factura és impecable i el disseny de producció molt bonic. La música sona molt bé i en general està molt ben cantat.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
I destacant per sobre de tot tenim el <b>Pròleg</b>. Els fantàstics 18 minuts amb els que s’inicia el musical. Un <i>tour de force</i> on es presenten bona part dels personatges, els seus conflictes i convergeixen tots plegats al bosc on es barrejaran i la vida seguirà el seu curs. És una joia de creació, entre el millor que ha fet mai Stephen Sondheim i a la pel·lícula funciona perfectament i arriba al que va ser el meu únic moment de pell de gallina que és just al final amb aquell <i>And home before dark!</i> amb aquell moviment de càmera de grua, el sol, i la visió dels personatges endinsant-se en el bosc i el nou arranjament vocal, sorprenentment més complex que l’original. És un moment eufòric que malauradament no continua durant la resta de la pel·lícula…</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Una obra imperfecta, bones cançons i un repartiment eficaç. Malauradament, la productora no era la més adient i el director no ha sabut treure el millor partit de tot plegat.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
Una altra oportunitat perduda d’aconseguir un gran musical cinematogràfic. Ho serà The last five years? No perdrem l’esperança!</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRnK8C1O27vmrwjCcDmKrmgqYLq5oUMQOB2SVz2iiVhFgFAi0__3ThlrwcEnXpKzFaFY7-XoQxm3WVszAaBSkzL1hbGJc92thJdhiOWNoMCCzVmqFlqm4buhHF_oXAoU3mznJvtjRaaoD8/s1600/disney-releases-magical-new-into-the-woods-trailer.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRnK8C1O27vmrwjCcDmKrmgqYLq5oUMQOB2SVz2iiVhFgFAi0__3ThlrwcEnXpKzFaFY7-XoQxm3WVszAaBSkzL1hbGJc92thJdhiOWNoMCCzVmqFlqm4buhHF_oXAoU3mznJvtjRaaoD8/s1600/disney-releases-magical-new-into-the-woods-trailer.jpeg" height="550" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-1611709150445963242014-05-14T08:59:00.001+02:002015-11-20T20:22:16.408+01:00Londres 2014 - Urinetown<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPRTYGA1KTmthv_Bo5BOAZ61-l24fowS6Pq4SG1XnDAWfor78njhFmNoZPqGpD9nqP4LMBFPcgRLrGPotj2HHiV6MlNlM2DuSvigLkyL5ROG_8oSE1bz8lO6uAdwFt3L3aeAsu7a-JhiST/s1600/Urinetown-The-Musical-Poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPRTYGA1KTmthv_Bo5BOAZ61-l24fowS6Pq4SG1XnDAWfor78njhFmNoZPqGpD9nqP4LMBFPcgRLrGPotj2HHiV6MlNlM2DuSvigLkyL5ROG_8oSE1bz8lO6uAdwFt3L3aeAsu7a-JhiST/s640/Urinetown-The-Musical-Poster.jpg" width="441" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<br />
<div>
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=TQDhZYhQJWE">Trailer</a><br />
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La cartellera de Londres no està massa bé quan després d'un any de no anar-hi, passar-m'hi 4 dies i anar cada dia al teatre, he repetit Matilda, tripetit Jersey Boys i he anat a una obra de text, Let the right one in. Matilda i Jersey Boys són meravelloses i ja n'he parlat en altres posts. Però vull dedicar aquest post a l'única proposta nova i brillant d'aquest viatge: Urinetown, al St James Theatre. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Urinetown és un musical que beu de Kurt Weill i Bertolt Becht i les seves L'òpera de 3 rals i Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagony, obres amb una gran crítica social, humor cruel i el distanciament brechtià típic de l'autor. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuHj9_7iFhxe4LELdDkgfNqXWFig8YJAge0xD51YcopXyWxlSUWPnjGOckLoh_3QSfBhyphenhyphenRYDXd2NSoh4Me9oFB22p8ucrfc5unBWBAe35rI5frMXSJxDaQiX3yM0GbpH7kLR6rsUBP7tD_/s1600/Jonathan-Slinger-Officer-Lockstock-Urinetown-the-Musical-St-James-Theatre-Photo-by-Johan-Persson-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuHj9_7iFhxe4LELdDkgfNqXWFig8YJAge0xD51YcopXyWxlSUWPnjGOckLoh_3QSfBhyphenhyphenRYDXd2NSoh4Me9oFB22p8ucrfc5unBWBAe35rI5frMXSJxDaQiX3yM0GbpH7kLR6rsUBP7tD_/s640/Jonathan-Slinger-Officer-Lockstock-Urinetown-the-Musical-St-James-Theatre-Photo-by-Johan-Persson-.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Urinetown parteix d'una situació inversemblant: per causa d'un llarga sequera de més de 20 anys, s'ha racionalitzat l'ús de l'aigua de tal manera que només es pot anar al lavabo en llocs concretament habilitats i pagant uns diners. No s'hi val a fer les necessitats darrere d'un arbust. És il·legal i la condemna és anar a Urinetown, un lloc del qual no n'ha tornat mai ningú. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Una metàfora en la qual podem veure l'abús d'autoritat de les societats dictatorials o del capitalisme radical, on els drets més fonamentals estan legislats per governants corruptes i amb ànsies de poder que només pensen a enriquir-se a còpia de sotmetre al poble i negar-li les necessitats més bàsiques.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO3NTjV_a9KpeGbmO72RMU8HS3gP-R_8dQU4jEI_jk_5kawATL_Yv-BS0VEQlfSLRrrcd4ksOD4MBMy8vQFIzn5THiLHkuE_13Lwrdpog9XmoSudFWYZFzIdKX9Y1MB7mOJlLyuY_muFFt/s1600/Rosanna+Hyland+%2528Hope+Cladwell%2529+and+Richard+Fleeshman+%2528Bobby+Strong%2529+-+Urinetown+The+Musical+-+St+James+Theatre+-+Photo+by+Johan+Persson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="407" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO3NTjV_a9KpeGbmO72RMU8HS3gP-R_8dQU4jEI_jk_5kawATL_Yv-BS0VEQlfSLRrrcd4ksOD4MBMy8vQFIzn5THiLHkuE_13Lwrdpog9XmoSudFWYZFzIdKX9Y1MB7mOJlLyuY_muFFt/s640/Rosanna+Hyland+%2528Hope+Cladwell%2529+and+Richard+Fleeshman+%2528Bobby+Strong%2529+-+Urinetown+The+Musical+-+St+James+Theatre+-+Photo+by+Johan+Persson.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
I amb aquesta premisa i amb molt d'humor, aquest musical explica la història d'uns personatges, els de dalt i els de baix, els rics i poderosos i el pobres miserables que lluiten cada dia per aconseguir els cèntims necessaris per poder pixar legalment i no acabar a Urinetown. Bobby Strong, treballador d'un urinari públic iniciarà una revolta que acabarà amb els seus ossos a Urinetown. De fet, el llançaran des del terrat d'un edifici, pocs segons abans de descobrir que Urinetown no existeix i que tots els que es diu que hi van acaben morts, assassinats per la policia. Urinetown és, de fet, una amenaça inventada per a tenir espantada i sota control la població. La ironia del final no pot ser més cruel. La població es rebela, mata els seus governants i s'allibera d'haver de pagar per poder anar al WC. Es dóna accés lliure a l'aigua a tothom. Però com que hi ha sequera, sense control, les reserves d'aigua s'acaben i la població acaba encara pitjor que al començament. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoff2OnUD3wxq_R-y63SvGDrmZIMwDkHdIj4mHtrT9X3hEvWAfogIs3oRexhLIMSWLWsaJ4wUdgwj2zSMuV_v-lpVKf7AoU5JPJSFl_Ub2k-A50EXCgrI38r880dnCGtgEvcmz1dWK4GNb/s1600/Richard+Fleeshman+%2528Bobby+Strong%2529%252C+Jenna+Russell+%2528Penelope+Pennywise%2529+and+Cast+-+Urinetown+The+Musical+-+St+James+Theatre+-+Photo+by+Johan+Persson.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoff2OnUD3wxq_R-y63SvGDrmZIMwDkHdIj4mHtrT9X3hEvWAfogIs3oRexhLIMSWLWsaJ4wUdgwj2zSMuV_v-lpVKf7AoU5JPJSFl_Ub2k-A50EXCgrI38r880dnCGtgEvcmz1dWK4GNb/s640/Richard+Fleeshman+%2528Bobby+Strong%2529%252C+Jenna+Russell+%2528Penelope+Pennywise%2529+and+Cast+-+Urinetown+The+Musical+-+St+James+Theatre+-+Photo+by+Johan+Persson.jpeg" width="640" /></a><br />
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El musical té un parell de narradors: l'oficial de policia, que explica el perquè de tot plegat, i Little Sally, que li fa preguntes i li planteja dubtes sobre la història, els personatges o, fins i tot, el títol. Amb molt d'humor negre van esquivant els forats que planteja la narració i fan avançar la trama fins al final, en què se'ns proposa la lectura de l'obra de Malthus i les seves idees per al control de la població. Juguen al distanciament, al teatre dins del teatre i les seves opinions sobre l'obra o com hauria de ser un musical per a ser comercial i atraure públic al teatre generen una bona complicitat amb el públic. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC2A1mEZNnG8lQI7U-bVleKI8m3kzPrABETxNckMm1TfIdlqrkB0O44TJ8WQPmqx9rX-LOaWgLLoCP6uBjrz84pPYqe2TvqynEBBXkRmOfWCB_3gcJCEwrPvJMIh9BUmgxrGPtkj_zgbns/s1600/8B6C9F8A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC2A1mEZNnG8lQI7U-bVleKI8m3kzPrABETxNckMm1TfIdlqrkB0O44TJ8WQPmqx9rX-LOaWgLLoCP6uBjrz84pPYqe2TvqynEBBXkRmOfWCB_3gcJCEwrPvJMIh9BUmgxrGPtkj_zgbns/s640/8B6C9F8A.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Amb un material tan potent, la producció del St James s'hi ha implicat del tot en oferir una obra visceral, divertida i brutal. La platea és una grada gairebé vertical de manera que tens l'escenari molt a prop, els actors actuen a molt pocs metres de tu i l'energia de tot el repartiment arriba com un vendaval des de la primera escena. És un musical molt coral i la força de la companyia hi és present durant tot l'espectacle.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
L'escenografia omple perfectament el petit escenari amb una estructura de dos pisos on tenim l'urinari al pis de baix i el despatx de l'amo de l'empresa d'urinaris al pis de dalt. I al voltant de l'urinari, una plataforma giratòria que dóna moltes possibilitats teatrals i molt de ritme al musical. L'aspecte és brut, el so d'ambient, malaltís (se senten mosques i tot) i gairebé pots sentir l'olor infecta d'un urinari públic en les pitjors condicions. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Dllbz7goNFZ9OOTMRlXxLzgtyNtF0y8E5tYur939xQUcT3SeeS-2gUIqzHJPLBK7ygXzEZDnd8zXOLuQSBwAPQlnafJ7GHWJN5EzPfzLoGrFtXyWWqN0woKSxI-CF4P25ZQBPWroTi-B/s1600/tumblr_n4y06jNZde1ryltkvo1_1280.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="502" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Dllbz7goNFZ9OOTMRlXxLzgtyNtF0y8E5tYur939xQUcT3SeeS-2gUIqzHJPLBK7ygXzEZDnd8zXOLuQSBwAPQlnafJ7GHWJN5EzPfzLoGrFtXyWWqN0woKSxI-CF4P25ZQBPWroTi-B/s640/tumblr_n4y06jNZde1ryltkvo1_1280.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La posada en escena és molt rica en el detall, plena d'idees visuals molt efectives i divertides com l'aspecte de zombie dels morts que són colpejats per la policia durant la cançó <i>Cop song </i>(un moment terrible i hilarant alhora) que tenen la cara plena de sang; el moment en què tiren Bobby Strong des de dalt d'un edifici i veiem com cau, lentament, un Bobby de joguina. Quan la joguina cau a terra, un raig de sang cau a la cara de l'actor, que ha quedat immòbil i il·luminat per un zenital; el dinamisme de tota la companyia sobre la plataforma giratòria en moviment, els diferents plans simultanis dels rics i els pobres, actuant alhora; els moviments espasmòdics del cor quan els personatges somien alguna cosa... Meravella sempre la precisió de tot el repartiment i la seva dedicació i energia, especialment Jenna Russell, que es torna a lluir amb el paper de Penny.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD3Eqxm2G-3ZOHGKpVYN49jwHNOYdArM7UYxpGlqwVxlClQkI7z1We_HL9OJ9ODwXxHk2UP4FHpvD-YRwGenK5QcNxnbAXr1oznpA4npFtUkdovCNmLeovLPO-09n-eL1n_ErG_JsXVMuH/s1600/Jenna-Russell-Penelope-Pennywise-Urinetown-The-Musical-St-James-Theatre-Photo-by-Johan-Persson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD3Eqxm2G-3ZOHGKpVYN49jwHNOYdArM7UYxpGlqwVxlClQkI7z1We_HL9OJ9ODwXxHk2UP4FHpvD-YRwGenK5QcNxnbAXr1oznpA4npFtUkdovCNmLeovLPO-09n-eL1n_ErG_JsXVMuH/s640/Jenna-Russell-Penelope-Pennywise-Urinetown-The-Musical-St-James-Theatre-Photo-by-Johan-Persson.jpg" width="426" /></a></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva, un musical interessant que resulta meravellós gràcies a una posada en escena valenta i una companyia entregada. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Així és un gust anar al teatre!</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-9054922864013377432013-11-11T10:31:00.000+01:002013-11-11T10:56:44.496+01:00Londres estiu 2013 - Merrily we roll along<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><span style="font-size: large;">Merrily we roll along</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: large; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="640" src="http://aciviliansguidetothetheatre.files.wordpress.com/2013/05/mwra_es_portrait_online.jpg" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="609" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA">
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px; text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=ATAJlK-lUxk" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"></a><a href="http://www.youtube.com/watch?v=ATAJlK-lUxk" style="color: #222222;">Trailer</a></div>
</span><br />
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=UqqaYPzFe2Y">Franklin Shepard INC</a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;">Maria Friedman, després d'haver interpretat el paper de Mary fa vint anys en una de les revisions de l'espectacle, ha agafat les regnes d'aquesta nova versió, que es va estrenar a la Menier Chocolate Factory i, atès l'èxit aconseguit, ha passat al West End. Friedman és una especialista en Sondheim. Ha protagonitzat </span><i style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;">Sunday in the park with George, Passion</i><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;">, el mateix </span><i style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;">Merrily</i><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;">, i ha fet gires amb concerts dedicats en exclusiva a Sondheim. Sap el material que té entre mans i la seva sensibilitat, sòbria i emotiva alhora, s'ajusta com un guant a les necessitats de l'espectacle.</span></div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="399" src="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/02412/merr_2412405b.jpg" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
Aquest <i>Merrily</i> és un muntatge fantàstic que presenta en safata de plata totes les virtuts del musical. Surts del teatre pensant, si això és encara possible, que Sondheim és encara més gran del que un creia. Musicalment és impecable. Totes les cançons funcionen a la perfecció i les joies s’acumulen una rere l'altra: “Merrily we roll along”, “That's Frank”, “Franklin Shepard INC”, “Old friends”, “Not a day goes by”, “Now you know”, “It's a hit”, “Good thing going”, “Opening door”s, “Our time”...</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
Com és habitual en Sondheim, text i musica van perfectament units i les reflexions sobre la vida, l'amistat o les il·lusions quallen en l'espectador per sempre. A més Sondheim juga amb els motius de l'obra i segons el viatge dramàtic dels personatges podem localitzar motius amagats que ja han aparegut en altres cançons contínuament. El tàndem Sondheim/Furth torna a treballar junt després de l'aclaparador èxit artístic de <i>Company</i>. I aquí tornem a trobar algunes de les seves claus. El llibret és mordaç, enginyós i divertit però, a diferència de <i>Company</i> que mossegava sense cap compassió, aquest <i>Merrily</i> té un punt d'optimisme i de candidesa. Tot plegat és fals, és clar. Un dels grans encerts de l'obra és la seva estructura: una colla de situacions que se succeeixen retrocedint en el temps. Així doncs, comencem quan en Frank és ric i famós i es baralla amb la seva amiga Mary de tal manera que es queda sol i sense cap amic, i, a mida que avança el musical, anem descobrint com hem arribat fins aquí: el trencament amb el seu gran amic i col·laborador Charles, el seu divorci, el seu primer èxit comercial, la seva primera revista, fins arribar a aquell moment on, de ben joves, els tres amics van veure volar pel cel el satèl·lit Sputnik, una proesa tal per a la humanitat que els fa creure que tot és possible i que el món està als seus peus. </div>
</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="480" src="http://d3rm69wky8vagu.cloudfront.net/article-photos/large/3.166355.jpg" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;">Pel camí anirem profunditzant en la relació del trio protagonista i ells ens aniran parlant dels somnis, les il·lusions, les expectatives que hi posen a la vida i, sobretot, de l'amistat, de com s'ha de regar perquè no mori. El musical passa d'una escena molt dura i agre al començament a una escena d'innocència i somnis de joventut al final en un viatge que es va endolcint mica en mica. Però és una dolçor fictícia perquè tot i que cada escena és més amable que la següent, en el fons saps que aquests personatges acabaran tots barallats i aquesta amistat tant bonica que el públic va apreciant escena rera escena, acabarà desapareixent de la pitjor de les maneres. Aquesta seqüenciació de la història crea un sentiment molt contradictori al final de l'espectacle. Per una banda t'emociona l'actitud dels joves que es volen menjar el món plens d'esperances i il·lusions posades en el seu futur i per altra banda et sap molt de greu saber que en aquest futur, els seus camins aniran per separat.</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="360" src="http://im.ft-static.com/content/images/4388c997-83ba-450f-bc26-316efbe67adc.img" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
El muntatge és senzill (un decorat únic i modest que fa pensar en el seu origen a la Menier Chocolate Factory, que amb pocs canvis passa a ser tots els escenaris de l'obra) i es centra especialment en els actors i la seva interpretació. Guanya per golejada Jenna Russell que fa una gran creació amb el seu personatge de Mary (potser jugava amb avantatge perquè és un personatge que Maria Friedman coneix molt bé). Des de la borratxera de l'inici, tots els intents per aconseguir calmar els ànims entre Charles i Frank, el seu amor amagat per en Frank, la ingenuïtat de les últimes escenes.</div>
</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="480" src="http://www.londontheatredirect.com/img/eventgallery/MerrilyWeRollAlong_2816.jpg" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
Alguns moments em semblen especialment emotius. La represa d'”Old friends”, quan després de discutir acaben fent les paus tots tres i fan el gest de l'amistat agafant-se del del dit petit "here's to us, who's like us, damn few", emociona perquè fa una estona, en una escena anterior, la relació estava tan degradada que no han sigut capaços de fer aquest gest. Quan Beth canta "Not a day goes by" a Frank, veus que s'estimen però ella no és capaç de perdonar la infidelitat del seu marit. La cançó és tan potent que posa la pell de gallina. El final, al terrat veient passar l'Sputnik posa un nus a la gola. Després de saber tot el que els passarà, veure els seus orígens i les seves esperances és veritablement entranyable.</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
Altres moments són festius i espectaculars, amb el punt de complexitat que afegeix sempre Sondheim a les seves partitures: "Now you know" és un final d'acte impecable. Jenna Russel està esplèndida convencent a Frank que malgrat ja ha vist que la vida pot ser una merda, és el moment de tornar a començar. I el contrapunt dels diferents cors és molt engrescador.</div>
</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="425" src="http://www.londontheatredirect.com/img/eventgallery/MerrilyWeRollAlong_2815.jpg" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
La festa que organitza Gussie plena de gent del món de l'espectacle (és curiós com els autors carreguen amb tanta mala llet contra la gent que orbita al voltant dels que són algú en aquest món) on en Frank i en Charly canten "Good thing going" sorprèn amb la facilitat que es desenvolupa si pares a pensar en com n'és de complexa. Les actituds dels protagonistes cantant cridant la seva cançó mentre ningú a la festa els fa el més mínim cas no té preu.</div>
</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="415" src="http://www.independent.co.uk/incoming/article8600921.ece/BINARY/original/MWRA-27_Retouch-Crop.jpg" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
"Opening doors" és un prodigi de cançó. Els tres amics treballant en tres ambients diferents, fent música amb un piano i dues màquines d'escriure creen un moment fantàstic. I durant 5 minuts veiem procés de creació, audicions davant productors (divertidíssima la referència a "Some enchanted evening" per il·lustrar el poc cantable que són les cançons de Sondheim), frustració quan les coses no van bé, l'empenta per tirar endavant un projecte malgrat totes les dificultats. Entremig, parlen de mil coses: el moviment cultural de l'època, dels pares, de My Fair Lady... Tot plegat a ritme d'Old Friends i amb una alegria absolutament contagiosa.</div>
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">També fa gràcia l’ampliació de l’obertura del segon acte, amb la cançó “He’s only a boy” amb una estètica francesa i referències musicals a <i>Sunday in the park with George</i>.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="426" src="http://www.standard.co.uk/incoming/article8600238.ece/ALTERNATES/w620/Merrily-We-Roll-A.jpg" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;" width="640" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">En definitiva, un plaer i privilegi poder gaudir de moments teatrals d’aquest nivell, emportant-te a casa un munt d’emocions a flor de pell. </span></div>
</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-29674990541798764972013-11-10T14:19:00.000+01:002015-01-02T05:32:19.976+01:00Londres 2013 - Charlie and the chocolate factory<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 14px;">Charlie and the chocolate factory</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 14px;"><img src="http://i.huffpost.com/gen/1035048/thumbs/o-CHARLIE-AND-THE-CHOCOLATE-FACTORY-facebook.jpg" height="452" width="640" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: large; line-height: 14px;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=nWlNFLYr0IQ">Vídeo</a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><span style="color: #222222; font-size: large; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><span style="color: #222222; font-size: large; line-height: 14px;">Tot són bones expectatives abans d'entrar a veure <i>Charlie and the chocolate factory</i>: una adaptació d'un llibre famós d'un autor de moda avui dia (Roald Dahl) gràcies a l'immens èxit de <i>Matilda, the musical</i>; un equip de compositor i lletrista (Marc Shaiman i Scott Wittman) amb solvència, autors de l'energètic <i>Hairspray</i>; un director de prestigi (Sam Mendes) tant en el món del musical (<i>Company, Cabaret</i>) com en el del cinema (<i>American Beauty, Revolutionary Road</i>); un teatre monumental (Royal Drury Lane Theatre) i un pressupost més que folgat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><span style="color: #222222; font-size: large; line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: large; line-height: 14px;"><img src="http://www.charlieandthechocolatefactory.com/imgs/player/CATCF_Player_Reviews_Image.png" height="343" width="640" /></span></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-size: large; line-height: 14px;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;"><br /></span></span></span>
Però al poc de començar ja s'intueix que les coses no aniran per bon camí. Ens trobem davant d'una superproducció cuidada en tots els seus detalls però que no funciona en absolut perquè falla en els aspectes principals: posada en escena, dramatúrgia i música. L'estructura està mal plantejada. El primer acte queda allargat com un xiclet perquè volen reservar l'arribada a la fàbrica per al segon acte. Així doncs, la màgia que esperes d'aquesta història és inexistent en tot el primer acte que es dilata fins l'avorriment dedicant números sencers a cada un dels nens que troben un del 5 tiquets daurats i... doncs intento recordar i no trobo massa cosa més que hagi succeït en el primer acte, a part de presentar-nos a en Charlie i la seva família. El que hauria pogut durar mitja hora ho allarguen tot un acte. I acaba resultant molt avorrit. En bona part perquè Sam Mendes no li sap donar cap interès a la trama ni als personatges. Tot és pla, simple i previsible. Els personatges, grisos del primer a l'últim. Fins i tot en Charlie i el Willy Wonka estan poc cuidats. I ni tan sols l'escenografia és especialment espectacular, cosa que esperes en una producció nova i caríssima com aquesta.</span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #222222;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #222222;"><span style="line-height: 14px;"><img src="http://spyhollywood.com/wp-content/uploads/2013/06/Charlie-and-the-Chocolate-Factory-musical28.jpg" height="360" style="color: #222222; line-height: 14px;" width="640" /></span></span><br /><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;"><br /></span></span></span></span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-size: large; line-height: 14px;">Però, segurament, la llosa més gran que arrossega el musical és la música. Poc inspirada, feta a l'antiga, molt passada de moda malgrat els estirabots tecno que deixa anar de tant en tant per definir un dels nens protagonistes. Una música que no emociona ni queda en el record un cop acabada la funció. Alguns números del primer acte haurien pogut passar amb més encant i energia si la música hagués aportat quelcom més que un simple suport narratiu. Ni coreografies interessant ni números corals remarcables en tot un acte (amb la discreta excepció del número quan en Charlie mosta el seu tiquet guanyador a la família) condemnen aquest primer acte al tedi.</span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #222222;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #222222;"><span style="line-height: 14px;"><img src="http://www.londontheatrebookings.com/user_content/images/shows/360-charlie_and_the_chocolate_factory/gallery/charlie%201.jpg" height="426" style="color: #222222; line-height: 14px;" width="640" /></span></span><br /><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 14px; text-align: justify;"><br /></span></span></span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: large; line-height: 14px; text-align: justify;">Malauradament el segon acte no millora gaire. És cert que apareixen els Oompa Loompa (sens dubte el millor de la funció i els únics que aconsegueixen donar una mica d'humor, creativitat i vida al musical) però la narrativa episòdica de l'acte, on cada escena serveix per a fer desaparèixer cada un dels nens candidats al gran premi promès per Willy Wonka fa avançar la trama de forma rutinària i poc interessant i el final, poc intens i sense cap clímax destacable (el vol amb l'ascensor de vidre és digne de les rebaixes d'un off off West End, tot i que veient el vídeo publicitari penso que potser aquell dia van tenir una avaria perquè jo no vaig veure cap ascensor) deixen un regust de pèrdua de temps i de diners.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #222222;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #222222;"><span style="line-height: 14px;"><img src="http://www.thepublicreviews.com/wp-content/uploads/12.-Mya-Olaye-Violet-and-Tom-Klenerman-Charlie-in-Charlie-and-the-Chocolate-Factory.-Credit-Helen-Maybanks.-125.jpg" height="457" style="color: #222222; line-height: 14px;" width="640" /></span></span><br /><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;"><br /></span></span></span></span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-size: large; line-height: 14px;">És una pena. Que el més destacable del musical siguin les idees de vestuari dels Oompa Loompa o les seves coreografies donen una idea del resultat final. No puc entendre com amb una producció d'aquesta envergadura no han vetllat abans per tenir un material de partida de primera qualitat.</span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;"><img src="http://i1.ytimg.com/vi/7P1YxEF3f00/maxresdefault.jpg" height="360" width="640" /></span></span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">No crec que duri gaire al West End. Em pregunto si ni tan sols arribarà a l'any en cartell…</span></span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"></span></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;">
<span style="color: #222222; line-height: 14px;"></span></span>
</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;">
</span></span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"></span></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;">
<span style="color: #222222; line-height: 14px;"></span></span>
</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;">
</span></span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"></span></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;">
<span style="color: #222222; line-height: 14px;"></span></span>
</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;">
</span></span>
</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;">
</span></span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"></span></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;">
<span style="color: #222222; line-height: 14px;"></span></span>
</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; line-height: 14px;">
</span></span>
</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: Times, Times New Roman, serif;">
<span style="color: #222222; line-height: 14px;"></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-family: Times, Times New Roman, serif; line-height: 14px;">
</span>
</span>des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-66912363209898189502013-11-10T14:04:00.000+01:002013-11-11T10:33:10.811+01:00Londres estiu 2013 - The Color Purple<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">The color purple</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<img height="446" src="http://confessionsofatheatregirl.files.wordpress.com/2013/07/purple1.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">La Menier Chocolate Factory s'està convertint en la competència directa a la Donmar (l'anomenat per alguns Teatre Lliure anglès). Les últimes temporades està apostant per espectacles ambiciosos de petit format liderats per creadors de prestigi. I els resultats estan convertint la sala en un dels teatres de referència de la ciutat on bona part dels seus espectacles passen al West End o fins i tot arriben a Broadway.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">El musical d'aquest estiu és </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">The color purple</i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">, dirigit per John Doyle.</span></div>
<br />
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><a href="http://www.bloomberg.com/image/iw9J7sszzTYk.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="'The Color Purple' " border="0" height="425" src="http://www.bloomberg.com/image/iw9J7sszzTYk.jpg" width="640" /></a></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">Vaig veure aquest musical a Nova York fa uns quants anys i no en guardava un gran record. Va ser un muntatge força gris i convencional i l'adaptació feia enyorar constantment la meravellosa pel·lícula de Steven Spielberg, basada en la mateixa història. Però si tenia clar que havia de passar per la Menier, no era per l'obra escollida si no pel director. He tingut la immensa sort de veure tres muntatges dirigits per John Doyle de tres obres de Stephen Sondheim, </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">Sweeney Todd, Company</i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"> i </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">Road Show</i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">, aquesta última a la mateixa Fàbrica de Xocolata, i les tres experiències van ser grandioses. Certament el material de partida era de primera divisió, però la visió d'aquest director sap aportar sempre sang, idees i emocions noves.</span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"><img alt="'The Color Purple' " height="427" src="http://www.bloomberg.com/image/i2lRXX8c_beA.jpg" width="640" /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;">Menys és més. Un escenari buit, 11 cadires i un llençol són els únics elements que fan falta per explicar aquesta història. Aquesta economia de mitjans, l' imaginació per combinar-los, i la proximitat de tot el repartiment, que actua a 2 metres de distància, fan d'aquest musical una experiència molt positiva. Tot és molt bonic i flueix amb naturalitat. Tots els actors canten, es mouen i actuen fantàsticament i la posada en escena genera alguns moment preciosos com quan Celie pareix i es va traient un llençol de sota el vestit mica en mica i el va plegant fins a convertir-lo en el seu fill o l'inici amb tots els personatges donant la mà al públic com si tots forméssim part de la missa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<img height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbM0aT8D2MEWBqn8eeBvhrr0fTWAQ_Y3pOihVZT1KyPpOBpA7WMiHqGm6rH6TWvk_hECiwXHdqadQuv2SkZ4KkIKoUCt9MVcfavehseo4iE65uPPRNHmibtokNPWa6nycPz9_xOpL4ppg/s640/TRNobby+Clark+NICOLA+HUGHES%252C+CYNTHIA+ERIVO+025.jpg" style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="426" /></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;">
<span style="line-height: 14px;"></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">Però està clar que ni un director genial com John Doyle pot fer miracles. S'entén que sempre intenti muntar musicals de Sondheim. Són materials de partida amb moltíssimes possibilitats. Aquest Color Porpra és un musical més just. Musicalment no acaba de quallar. Tant espiritual negre fa com una bola on costa distingir les diferents melodies, hi ha poques cançons que cridin l'atenció i que emocionin al públic. Too Beautiful For Words, What About Love? i I'm here són les cançons més destacades de l'obra i curiosament són els moments més intimistes.</span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">
</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<img height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBRQ4iQuOoBs27LzRSZbN8MfuaF1Lgu1EHoQoZjjRjT6w6SK2JFWmNCmj5F4JkN0ZANw3e92ZYrKX_bG3GkniTSDzEUerpgcKV7TVIoEqBqhMzPGb3P8q_DAQ2Y_9VJ9EcA-eiQPzoZ_c/s640/TRNobby+Clark+IBINABO+JACK,+NICOLA+HUGHES,+SAMANTHA-ANTOINETTE+SMITH,+KEISHA+T+FRASER,+CYNTHIA+ERIVO,+JENNIFER+SAAYENG,+SOPHIA+NOMVETE035.jpg" style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14px;" width="640" /></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;">
<span style="line-height: 14px;"></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">D'altra banda, és molt decepcionant com es resol la relació entre Celie i el seu marit Albert. Vaig llegir el llibre fa temps però no recordo si succeeix així en la història original. Sigui com sigui, la pel·lícula oferia una resolució impecable i creïble: després de totes les barbaritats que li havia fet l'Albert a la Celie, ella es revelava, el maleïa i ell no tornava a aixecar el cap fins que en un moment de màxima decadència arreglava els papers perquè la germana de Celie i els seus fills poguessin tornar. Però ells dos no es tornaven a veure mai més. Quan en el musical l'Albert li demana que es tornin a casar i ella li diu que millor que siguin amics, em cau als peus. No pot ser que la Celie vulgui ser amiga d'algú que l'ha apallissat tota la vida, que l'ha separat de la persona que més estima i que li ha amagat les seves cartes durant tants anys. Amics? Aquesta Celie no me la crec.</span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">
</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"></span><br />
<div style="line-height: 14px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><img height="399" src="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/02618/colour_purple_2618758b.jpg" width="640" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">I tinc un però per a John Doyle. Quin retrobament és aquest? Després de tot el musical esperant que les dues germanes es retrobin, quan això succeeix amb prou feines es miren i passen a cantar la cançó final. ???? Potser estic contaminat per la pel·lícula però aquell final tenia una força dramàtica que m'ha fet plorar sempre. Aquí passa sense pena ni glòria. No ajuda gens l'interpretació de Cynthia Erivo que fa una Celie tan continguda sempre que costa d'emocionar-te amb ella. Tinc la sensació que el director li ha demanat molta contenció, com si tingués por de caure en la sensibleria de la que molts acusen a la pel·lícula de Spielberg. Però el resultat és una Celie freda, gairebé autista, a la que li bull la sang breument quan es revela en contra del seu marit i que s'emociona poc quan descobreix que la seva germana és viva i viu amb els seus fills o quan es retroba amb tots ells a l'escena final.</span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;">
<span style="line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
<img height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvl1ca3v9NudpUjksRf4SJ0BSD7xWtN4h1FgoE0XGYsHfY91TB0Br9yrMmN78ryoV_Y2YzsmdQcJajfsuvE5q89T-Ny6_ORoL8m_klI9hMv_PmhqqovKOcsHgiL8xcprt6p4DxensDEPA/s640/color+purple+centre.jpg" width="640" /></div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
Així doncs em quedo amb un sentiment contradictori. És un espectacle preciós visualment però que emociona més per la forma que per la història.</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="line-height: 14px;"><div style="text-align: justify;">
Espero amb candaletes un nou tàndem Doyle/Sondheim...</div>
</span></span>des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-91869891218664938592012-12-22T14:24:00.003+01:002015-09-25T00:50:49.450+02:00John Williams i Tanglewood<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzquZj_sDLV4vt54jmravGXnPUONi8wS6GWN5eopbkdJYwZuSdLBS3oBJYsZY6uQn09Wx2aykjP7knCJdfFPA2pTQ42ppBOpAkNvCALDXziA-B1PEG5ygHS6-blHzOVGdchBFP5mDL1vsB/s1600/3118_211395.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzquZj_sDLV4vt54jmravGXnPUONi8wS6GWN5eopbkdJYwZuSdLBS3oBJYsZY6uQn09Wx2aykjP7knCJdfFPA2pTQ42ppBOpAkNvCALDXziA-B1PEG5ygHS6-blHzOVGdchBFP5mDL1vsB/s640/3118_211395.jpg" width="640"></span></a></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><a href="http://video-embed.masslive.com/services/player/bcpid650412348001?bctid=1793113861001&bckey=AQ~~,AAAAQBxUOok~,jSZP67EiqBfdanXKroxIIVWLsKxZU7LJ">Reportatge del concert</a></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><a href="http://www.jwfan.com/?p=4931">Àudio del concert</a></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Aquest estiu vaig tenir la immensa fortuna de realitzar una d'aquelles assignatures pendents que arrossegava des que tinc ús de raó, una d'aquelles coses que somiava des que era petit. Des de molt jove, John Williams es va convertir en el protagonista principal del meu univers musical. En un principi, hi pesava molt el fet que ell era el compositor de les pel·lícules que em causaven més fascinació: <i>E.T.</i>, <i>Indiana Jones</i>, <i>Star Wars</i>... Però, a mesura que em vaig anar fent gran, vaig entendre que aquella passió també era deguda a l'extraordinària qualitat d'aquest compositor, que s'ha convertit en una de les més grans figures musicals de la seva època i, sens dubte, en el millor compositor de música de cinema de tots els temps. </span></span><br>
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">I John Williams ha fet 80 anys, la Boston Pops ho ha volgut celebrar a Tanglewood i... jo hi vaig ser.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%; text-align: center;">La Boston Pops Orchestra és la versió estival de la Boston Symphony Orchestra, una orquestra dedicada a una música més popular i festiva. John Williams va ser director titular d'aquesta orquestra durant molts anys i ha enregistrat amb ells molts discos de gran qualitat. Aquesta orquestra té la seva seu a Tanglewood, un complex cultural amb un parell d'auditoris enmig d'un entorn natural ple de prats i boscos, prop de Lennox, Massachusetts. Aquesta zona es diu Berkshire i és un entorn especial: molt bonic i enormement sobri i elegant. Un lloc de molta classe, on viu gent d'alt poder adquisitiu i on es respira cultura pertot arreu.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">La nostra aventura va començar el dia abans. Veníem de Niagara Falls, passant pels Finger Lakes, i havíem de fer nit a prop de Tanglewood per poder viure la jornada del dia següent ben descansats. Vam arribar a Lennox i vam intentar trobar algun lloc per a dormir perquè no teníem reserva. Va ser impossible. Els dos llocs que vam trobar amb allotjament disponible tenien uns preus desmesurats i la resta estaven plens del tot. És una zona molt popular per al turisme autòcton i tot estava ocupat. Vam anar reculant i a Lee, finalment, vam trobar un motel amb habitacions lliures. Contents per tenir un lloc on passar la nit vam anar a sopar. Era el segon cop que els tres viatgers trepitjàvem Nova Anglaterra i a mi em feia especial il·lusió, perquè guardo un record preciós d'aquell viatge. Així doncs, no va faltar al sopar un bon plat de "clam chowder", la sopa de cloïsses de Nova Anglaterra que vam descobrir llavors i que tantes alegries ens ha donat des d'aleshores. Tot seguit vam anar a dormir i ens vam preparar per al dia D.</span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 115%;">El dia no podia començar millor. Malgrat que el dia anterior havia plogut moltíssim, ens vam llevar amb un ambient clar i fresc i un cel blau sense cap núvol. Vam fer un esmorzar discret i tot seguit vam enfilar cap a Tanglewood: teníem entrades per a l'assaig general a les 10h del matí.</span></span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAYTIqF835AYRE3Pv0GyeauRASzFsM5v1FeL3ujbYJaKZyKBvXiWp-8gvXpiyUwS-97qANxS45j1QGl0rnycWRidY3HxeaOOBFNKyLeIjmu4XV5IaQdkWyzSSdJzvCVjEEBKFz-qZjYYqN/s1600/IMG_6437.JPG" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAYTIqF835AYRE3Pv0GyeauRASzFsM5v1FeL3ujbYJaKZyKBvXiWp-8gvXpiyUwS-97qANxS45j1QGl0rnycWRidY3HxeaOOBFNKyLeIjmu4XV5IaQdkWyzSSdJzvCVjEEBKFz-qZjYYqN/s640/IMG_6437.JPG" width="640"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Content i emocionat</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 115%;">Vam arribar força abans perquè havíem quedat amb uns amics espanyols que havien organitzar la sortida i tenien les entrades. Ens vam saludar i de seguida vaig veure que estaven tan emocionats com jo. </span></span><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;">Tanglewood és un lloc mític per als amants de la música de John Williams.</span><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgovkqnfB2Xl8UhQ4CY5466LNLaJvIhGin9Elow-aQpJOlzjYJSNILE7U7F0tb5sVQlxPcB7E3rfhlTmzJmRzJJeOsDmRpkr2E83xkycSdEI_qHF_YZUcNZtyE27Xpv7tHTn0BBdJzatxBE/s640/IMG_6439.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tota la colla a punt d'entrar a Tanglewood</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgovkqnfB2Xl8UhQ4CY5466LNLaJvIhGin9Elow-aQpJOlzjYJSNILE7U7F0tb5sVQlxPcB7E3rfhlTmzJmRzJJeOsDmRpkr2E83xkycSdEI_qHF_YZUcNZtyE27Xpv7tHTn0BBdJzatxBE/s1600/IMG_6439.JPG" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Vam entrar al recinte i vam veure la gran esplanada on la gent porta mantes i cadiretes per escoltar els concerts que es fan a l'auditori </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">The Shed</i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">, que està cobert però no té parets i per tant el públic en pot gaudir des de l'exterior. </span><br>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span><br>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioUmR6T5RIvID9IoexdDUcAuJzpRtR7ZvTSsjnocAuB5D3CNV8pu6_3R94TctYHVyWlIXDiftFaVCrEKoXXCR_OqHlulzGMIgnwGX3Hof0hoU0xgx-YvG2wuTVEaAkorJGrmoxgoj5HlYv/s1600/IMG_6516.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioUmR6T5RIvID9IoexdDUcAuJzpRtR7ZvTSsjnocAuB5D3CNV8pu6_3R94TctYHVyWlIXDiftFaVCrEKoXXCR_OqHlulzGMIgnwGX3Hof0hoU0xgx-YvG2wuTVEaAkorJGrmoxgoj5HlYv/s640/IMG_6516.JPG" width="640"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La gent va molt preparada a Tanglewood...</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Més enllà hi havia una caseta de fusta on hi ha fotos, maquetes i molta història. En una petita sala hi havia un preciós piano de cua. No me'n vaig poder estar i vaig dedicar a John Williams uns quants compassos d'<i>E.T.</i> per al seu aniversari. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUFsZnkZN4wfXCwhHnTgjEOevz3YtdHsSIiEZwuS234w2koCmRhyLZE3Bu-Eq3h69IIGQqr6JvZOQcC32Q4hHfdduCgWzt7QE2Bzmy5bjvnhMFDBlnOhjuge3uOAlJX4duM_FYM6T-93Qd/s640/IMG_6453.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tocant uns quants compassos de Flying de<i> E.T. l'extraterrestre</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUFsZnkZN4wfXCwhHnTgjEOevz3YtdHsSIiEZwuS234w2koCmRhyLZE3Bu-Eq3h69IIGQqr6JvZOQcC32Q4hHfdduCgWzt7QE2Bzmy5bjvnhMFDBlnOhjuge3uOAlJX4duM_FYM6T-93Qd/s1600/IMG_6453.JPG" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><span style="font-family: inherit;">Veure fotos amb Williams, Bernstein, Copland, etc. a Tanglewood et feien adonar que estaves en un lloc especial. Perquè aquell racó de món no és cap capital important. És un raconet rural enmig del no-res i la seva importància li la dóna la història i els seus protagonistes.</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEt0Z9DwbWZJhfG7hjoXfZ_-RSeiKsOkZlLt4Exo4Dl6KWMWsDZHLL6FjFMB7qh1v84uTeTlSHk0wdmVU_y5DTy3t5CwqJ-RO7k55E-fHZeRdIBsxja2q1C72bhzhmHLHe1jjS1CYpE_aL/s640/IMG_6452.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Leonard Bernstein, Aaron Copland i jo...</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEt0Z9DwbWZJhfG7hjoXfZ_-RSeiKsOkZlLt4Exo4Dl6KWMWsDZHLL6FjFMB7qh1v84uTeTlSHk0wdmVU_y5DTy3t5CwqJ-RO7k55E-fHZeRdIBsxja2q1C72bhzhmHLHe1jjS1CYpE_aL/s1600/IMG_6452.JPG" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br>
<img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguVOPwyUnb0Jf3uhtheJJNQ0j_doqwMnYZc59ec33iOXqqGO52D2az1OLf31pzznxYEjbUgVGq7ga8vy5zTZcG3EpeR9BTfK9xlUoafuH1Y1RpvJlQZ8WOewD3V3H_wc0fgthnsZQ-pkRi/s640/IMG_6459.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una imatge de l'entorn bucòlic de Tanglewood</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">S'acostaven les 10h i anava sent hora d'ocupar els nostres llocs. Teníem unes localitats immillorables, entrades que a l'acte de la nit estarien reservades a la </span><i style="color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">crème de la crème</i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"> de la societat americana. Però en aquell assaig serien nostres!</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqFXr19T6XiJEbEe1XgsKM9YjIPJRr0vWH1-Fw8u1UivNg-nGzSYXPtehukL6nS9F17BGEVOP8ipHPwAh8vB_tQj5Ianwv4I-A4Tgv8M5kDinfAiPQOYS-jSLeFtTPXhlfsEsIRJ3fvPYk/s640/IMG_6483.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esperant l'inici de l'assaig</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqFXr19T6XiJEbEe1XgsKM9YjIPJRr0vWH1-Fw8u1UivNg-nGzSYXPtehukL6nS9F17BGEVOP8ipHPwAh8vB_tQj5Ianwv4I-A4Tgv8M5kDinfAiPQOYS-jSLeFtTPXhlfsEsIRJ3fvPYk/s1600/IMG_6483.JPG" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;">Va sortir Keith Lockhart, actual director de la Boston Pops i el primer director del concert. Va fer-nos algunes explicacions de com aniria tot plegat i de seguida es va posar mans a l'obra.</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGfCndXfiMbuSXTXEdcgRwB_G0fU3J05Mk_qtGkQ6x9K6L9STG3s6ML1jA4hLs1FKKCa_UWJHShwuJv06j3qgRCWCieU9DgG5RxaJzhacREcl6K_1VFCec9RYTbseD1kaxd7DoT_r0PEGO/s1600/IMG_6534.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGfCndXfiMbuSXTXEdcgRwB_G0fU3J05Mk_qtGkQ6x9K6L9STG3s6ML1jA4hLs1FKKCa_UWJHShwuJv06j3qgRCWCieU9DgG5RxaJzhacREcl6K_1VFCec9RYTbseD1kaxd7DoT_r0PEGO/s640/IMG_6534.JPG" width="640"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Keith Lockhart donant instruccions</td></tr>
</tbody></table>
<br></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%; text-align: justify;">De cop, catorze soldats vestits de gala i amb unes trompetes especials van sortir a l'escenari i, amb un moviment tots alhora ben impressionant, es van col·locar en posició. I la “Olympic fanfare and theme” va començar. Tots els pèls de punta, llàgrimes als ulls i un nus a la gola. El so era brutal. Quina potència! Quina força! No podien haver triat un començament més poderós. Vam escoltar la peça gairebé sense respirar i quan va acabar, els aplaudiments van ser especialment generosos. Molt emocionant. I constantment essent conscient del lloc on era i què estava veient i escoltant.</span><br>
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDcwK1tBSxHwU86xMtE6uUfcaE38vpHmkr3QEoKL-L5-oFAojh2o2Wv8GMe2XjK4iAKNF-xxt7aArJcqilvF4xzpSeF66lzEzzYm1Cxf4gS1WaTIh298zuSuKl88hxiYHyU5q0Qs_IuitK/s640/U.S.-Army-Herald-Trumpets-performed-the-Olympic-Fanfare-to-open-John-Williamss-80th-Birthday-Celebration-at-Tanglewood-8.18.12-Hilary-Scott.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els tompetistes de la U.S. Army Herald interpretant "Olympic fanfare and theme"</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDcwK1tBSxHwU86xMtE6uUfcaE38vpHmkr3QEoKL-L5-oFAojh2o2Wv8GMe2XjK4iAKNF-xxt7aArJcqilvF4xzpSeF66lzEzzYm1Cxf4gS1WaTIh298zuSuKl88hxiYHyU5q0Qs_IuitK/s1600/U.S.-Army-Herald-Trumpets-performed-the-Olympic-Fanfare-to-open-John-Williamss-80th-Birthday-Celebration-at-Tanglewood-8.18.12-Hilary-Scott.jpg" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;">Just després van tocar un arranjament de Williams d'una cançó de Jerome Kern i Oscar Hammerstein II, “The song is you”<i>,</i> que a la nit cantaria Jessye Norman. </span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMHJ6kCEZmg0Jm0ILFEOxT8oWyPFv6S5WZKnQOJGFXHp-70oTI1DZ4jJxaZxdq3Z3M16xLPF5kegXpRphyb3icWrmzgs4XVntw-TK57q0okvLf4arUnS21EzDbZlLjI2MHbZhjP40GQ-64/s640/Jessye-Norman-and-Keith-Lockhart-with-the-Boston-Pops-Stu-Rosner1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jessye Norman i Keith Lockhart interpretant "The song is you"</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMHJ6kCEZmg0Jm0ILFEOxT8oWyPFv6S5WZKnQOJGFXHp-70oTI1DZ4jJxaZxdq3Z3M16xLPF5kegXpRphyb3icWrmzgs4XVntw-TK57q0okvLf4arUnS21EzDbZlLjI2MHbZhjP40GQ-64/s1600/Jessye-Norman-and-Keith-Lockhart-with-the-Boston-Pops-Stu-Rosner1.jpg" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Després Lockhart es va acomiadar i va entrar Shi-Yeon Sung, directora assistent de la Boston Symphony Orchestra, que ha fet una feina tan destacable que la van convidar a dirigir la part del concert dedicada a la música de concert del compositor, en concret, els concerts per a solista i orquestra. Van tocar un moviment del concert d'oboè, un del concert de tuba i un del concert de trompa.Va ser una ocasió única per a gaudir en directe d'aquesta música de tan alt nivell que, encara, no s'acostuma a programar gaire en el nostre país. Els solistes, extraordinaris. I em quedo especialment amb el nocturn del concert de trompa, un moviment preciós que demostra el domini de Williams per tot tipus d'instrumentació i climes sonors. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;">Després va sortir Leonard Slatkin i va dirigir “Adventures on Earth”, l’històric final de <i>E.T. l’extraterrestre</i>. No cal dir que vam acabar tots del tot emocionats. I aquí va acabar la primera part de l'assaig, que coincidiria amb la mitja part del concert de la nit. <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">En aquest moment vam aprofitar per visitar la botiga. Tot tipus de material, entre discs, samarretes, tasses, gorres. No vaig poder resistir la temptació i em vaig comprar un jersei que precisament ara mateix porto posat mentre escric aquestes paraules i una batuta amb el nom de Tanglewood. Espero que se m'enganxi alguna cosa. Començava la segona part, o sigui que vam tornar als nostres llocs. <o:p></o:p></span></span><br>
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span><br>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY2SumLeRB7sN5anY0QOHI3Z9Q-m2jZf8_p-nysHIGAyaHAMjdL32EEBEPLGiKsSEf0iXTxn-YkGLCm2F_Q21GrbAZXQjIclFGnlEaytwha5vpe_mqbLcIOO7wTO6OCU98-G29oeWRMQ3d/s1600/IMG_6472.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY2SumLeRB7sN5anY0QOHI3Z9Q-m2jZf8_p-nysHIGAyaHAMjdL32EEBEPLGiKsSEf0iXTxn-YkGLCm2F_Q21GrbAZXQjIclFGnlEaytwha5vpe_mqbLcIOO7wTO6OCU98-G29oeWRMQ3d/s640/IMG_6472.JPG" width="640"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Secció de CDs a la botiga de Tanglewood</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Aquesta segona part va estar més dedicada a la música de cinema però va començar amb Keith Lockart dirigint “ Fanfare for Fenway”, una obra dedicada als Red Socks, l’equip de beisbol de Boston. Van abaixar una pantalla i la música va sonar perfectament sincronitzada amb les imatges. No cal dir que el públic va reaccionar apoteòsicament davant aquell homenatge al seu equip de beisbol preferit.</span><span style="font-family: inherit;"> I jo no parava de recordar: Tot el camp (plas, plas, plas), és un clam (plas, plas, plas)... Vaig tenir un brot de vergonya aliena. Potser si l'himne del Barça fos de John Williams m'agradaria el futbol......</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Després va dirigir “Hedwig theme” de <i>Harry Potter i la pedra filosofal,</i> ple de màgia. Una gran obra. I va marxar. <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;">Tot seguit tocaria “Air and simple gift”, l’obra que Williams va arranjar per a la presa de possessió de Barack Obama com a president dels Estats Units. Però és una obra de cambra i la van reservar per al concert. </span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;">Va sortir altre cop Leonard Slatkin acompanyat de Yo-Yo Ma i ens van oferir “Going to school” de <i>Memòries d’una geisha</i> i després Gil Shaham va fer de violí solista a <i>Schindler’s List</i>. Tot seguit va tornar a baixar la pantalla i amb imatges de les pel·lícules vam sentir el tema principal de <i>Star Wars</i>. Tot plegat va ser meravellós. Obres mestres de la història del cinema.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><br>
</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;">Per acabar van tocar una curiosa peça que Williams va escriure per a l'aniversari de </span><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;">Seiji Ozawa</span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;">: “Happy birthday variations”. A l'orquestra se li van afegir diverses colles de joves músics agrupats per famílies instrumentals i tots plegats van interpretar aquesta obra tan curiosa com complexa que té com a contingut temàtic el "Moltes felicitats" i del qual extreu un ventall de variacions tan sofisticat com sorprenent.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">I llavors ja va acabar l'assaig.</span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Vam estar comentant la jugada i tots vam estar d'acord que havia estat una experiència única. I només era l'assaig general! </span><br>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Vam dinar i cada un va anar al seu hotel/motel. Ens trobaríem més tard al concert. </span><br>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Després de descansar i descobrir, per casualitat, un outlet on vam comprar molta roba bé de preu, vam fer camí cap a Tanglewood altre cop. Estava tan ple que ens van enviar a un pàrquing que estava ben lluny de l'auditori. Vam deixar el cotxe enmig de la gespa i vam agafar un caminet que, entremig de boscos, portava a l'entrada del recinte. Va ser realment impressionant veure la immensa gentada que hi havia. Tota la part exterior de l'auditori estava plena de gent perfectament equipada amb mantes, cadiretes i "tumbones", neveres, menjar, fins i tot ampolles i copes de vi. Venien disposats a gaudir de l'ambient i del concert amb totes les de la llei. Vam arribar a l'auditori i vam seure als nostres llocs. Les localitats no tenien res a veure amb les del matí però bé, érem allà a unes files d'on era John Williams. L'emoció es palpava en l'ambient i de tant en tant descobríem entre el públic algun personatge conegut. </span><br>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Es va fer fosc, van entrar els soldats i el concert va començar. </span><br>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Va anar tot més o menys com a l'assaig del matí amb la diferència que estàvem més lluny, que hi havia l'emoció d'un concert i, a més, amb la presència de John Williams entre el públic. Jessye Norman va aparèixer i vam poder gaudir de la cançó de Kern en la seva plenitud tot i que s'ha de dir que la soprano ja no és el que era i té una veu poc equilibrada en els diferents registres. Hi va haver algunes sorpreses com alguns vídeos de felicitació de George Lucas, Bill Clinton, Barack Obama, </span><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Seiji Ozawa</span></span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">... Si algú no ho tenia clar, aquell concert va servir per a demostrar la importància d'aquest compositor a qui molts d'ells van anomenar "tresor nacional". </span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: inherit; line-height: 115%;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfOLRs8CabtRC-QvJzt9pd0pBtGzqfn4O21uazl-CZPkhmwPrdlPPdK6DQuX5Gc9UmAH3yWWBcxIKyf3vZk0ShWfRyV4rrkd4l252tDA9WREWRVSgxcA-8cq4_-LXm6HYK6BzYzkOXOTjZ/s640/President-Obama-offers-video-tribute-to-John-Williams-Stu-Rosner.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barack Obama felicitant John Willams</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; line-height: 115%;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">Un altre moment important va ser quan va sortir Steven Spielberg en persona per presentar una de les peces. Va ser emocionant veure tanta gent de tant de talent en un mateix acte. També va aparèixer James Taylor amb una guitarra i li va dedicar “You've got a friend”.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br>
</span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZyK3b0_gWcQB4qTjSYpiCaO0KznJmJn9S-tBrNxIZLf3rWhI0O6HhZBp5_5bgID_YF5qNXc76aZu0HE5TqhJXAbHxtxidZke4unZKn0yRlXHZ7FE5je_uSdh3LJKbiLN-CJ20IpH0Fo3/s1600/galjames-taylor-made-a-surprise-appearance-at-tanglewood-for-john-williamss-80th-birthday-celebration-hilary-scott.jpg" imageanchor="1" style="line-height: normal; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZyK3b0_gWcQB4qTjSYpiCaO0KznJmJn9S-tBrNxIZLf3rWhI0O6HhZBp5_5bgID_YF5qNXc76aZu0HE5TqhJXAbHxtxidZke4unZKn0yRlXHZ7FE5je_uSdh3LJKbiLN-CJ20IpH0Fo3/s400/galjames-taylor-made-a-surprise-appearance-at-tanglewood-for-john-williamss-80th-birthday-celebration-hilary-scott.jpg" width="266"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">James Taylor interpretant "You've got a friend"</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;">I finalment John Williams va pujar a l'escenari, tot emocionat. Rodejat d'una pila d'amics i grans artistes. I tots plegats li vam cantar un "Happy birthday" per acabar la festa. Tocat, va abandonar l'escenari i es va acabar el concert.</span><br>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRVf1jwDFmgFDq-hfmRQB6YNcfBTUA1w35UbSNVBFwKSS-HbVpCk8ibAbB_sl2xEPEdSZ6xWgz32mOShCY2hHOHPbGpvZkxmR-rrdWG1gb7jnO8B_jK4VCbUzHYE0CGAEjQfK5a1m2U_Lv/s1600/Williams-80th-banner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRVf1jwDFmgFDq-hfmRQB6YNcfBTUA1w35UbSNVBFwKSS-HbVpCk8ibAbB_sl2xEPEdSZ6xWgz32mOShCY2hHOHPbGpvZkxmR-rrdWG1gb7jnO8B_jK4VCbUzHYE0CGAEjQfK5a1m2U_Lv/s640/Williams-80th-banner.jpg" width="640"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><div style="text-align: center;">
John Williams envoltat dels seus amics Steven Spielberg i Jessye Norman</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 115%;"></span></span><br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<span style="font-family: inherit;"> </span></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; line-height: 115%; text-align: justify;">I nosaltres, des del públic, concients d'haver assistit a un acte especial i, en el meu cas, d'haver format part d'un ambient i d'una manifestació artística que he admirat des de ben petit. És d'aquells dies en què et sents ple i penses que estàs en el lloc i en el moment que toca.</span><br>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></span></span><span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br>
</span></span></span><br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNZO1pgB7s8NP7xGKcYMUmtDUgTacGONG7gOaqcmlMgLrXode7wt5uc83qIeTQsQYbXwZ7Nu9VYT1GVD3dsxZrEo5v1XjaXpGgoKvWJGJNgfGvU8B-350NxEP2C35RI1spDg3vpY1K857D/s1600/john-williams-64f904a853d35f18c31a2a011273c9da6edee070.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNZO1pgB7s8NP7xGKcYMUmtDUgTacGONG7gOaqcmlMgLrXode7wt5uc83qIeTQsQYbXwZ7Nu9VYT1GVD3dsxZrEo5v1XjaXpGgoKvWJGJNgfGvU8B-350NxEP2C35RI1spDg3vpY1K857D/s400/john-williams-64f904a853d35f18c31a2a011273c9da6edee070.jpg" style="font-family: inherit; text-align: center;" width="400"></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><br>
</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background: white;"></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="background: white;"><br>
</span></span></div>
</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-20032389983513185102012-10-25T14:36:00.000+02:002013-11-11T10:34:38.458+01:00Musicals a Nova York 2011-2012<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després de
decidir que mai més no tornaré a demanar excuses per deixar passar tant de
temps entre post i post (prou dura és la vida per a afegir-hi més
preocupacions) he pensat que podria ajuntar en un mateix post tots els musicals
que he vist aquest any a Nova York: els d'aquest Nadal i els d’aquest estiu.<br />
<br />
En un post passat ja vaig comentar els concerts que vaig veure a Broadway amb
Patty Lupone, Mandy Patinkin o Hugh Jackman, i en un altre ja vaig parlar de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Follies</i>, la joia del viatge. Però em
vaig deixar els altres musicals que vam veure.<br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">The
Book of Mormon</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_2VB1QSTvrjqSZ60JKxzZ7Nzerv5IThwe_zhmvYeVlXzP35hXYF_Td5G87gTrXIRjIcMZKLpYSgvWqn0KG1RxEPof2q_Mu5ixy4qMK7Qelk0l2wPKZCVdzx82apLuPi9psDHNf943BQMC/s1600/thebom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_2VB1QSTvrjqSZ60JKxzZ7Nzerv5IThwe_zhmvYeVlXzP35hXYF_Td5G87gTrXIRjIcMZKLpYSgvWqn0KG1RxEPof2q_Mu5ixy4qMK7Qelk0l2wPKZCVdzx82apLuPi9psDHNf943BQMC/s320/thebom.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></b><br />
L'última gran sensació de Broadway. Tots els premis i sempre ple fins a la
bandera. Tan ple que no hi havia entrades. Ben armat de paciència vaig anar a
la cua de les entrades retornades. De fet la cua era jo sol. Passar un matí del
mes de gener al hall d'un teatre (sort que no era enmig del carrer) amb la
companyia d'un “hot chocolate” no és el més atractiu que es pot fer a Nova York
però quan una hora i mitja després la taquillera em va cridar per dir-me que
tenia un parell d'entrades per a mi, la sensació de felicitat va fer que l’espera
valgués la pena... Si no fos perquè enmig de l'alegria, travessant Broadway
corrents, el meu estimat iPhone va sortir disparat pels aires. Ara la meva
pantalla té una gran cicatriu en record d'aquell matí... Però això és una altra
història...<br />
<br />
Evidentment, hi havia moltes ganes de veure l'última aventura del compositor de
la gran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Avenue Q</i>, Robert López (2
musicals a la seva carrera i 2 Tony al millor musical...) i dels terroristes creadors
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">South Park</i>, Trey Parker i Matt
Stone. Després d'escoltar el disc i llegir les lletres, les expectatives encara
eren més altes, sobretot després d'escoltar cançons com “Hasa diga eebowai” o
“Turn it off”, tan enginyoses i hilarants com terriblement dures i amargues en
el fons. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Extracte de la lletra de "Hasa diga eebowai"</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b><span lang="EN-US">ELDER
PRICE</span></b><span lang="EN-US"><br />
<i>Excuse me, sir, but what EXACTLY does that phrase mean?</i><br />
<br />
<b>MAFALA</b><br />
<i>Well, let's see...'Eebowai' means 'God', and 'Hasa Diga' means 'FUCK YOU'.
So I guess in English it would be, "Fuck you, God!"</i> </span>(Hasa
Diga Eebowai!)</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="EN-US">If you
don't like what we say <br />
Try living here a couple days<br />
Watch all your friends and family die<br />
Hasa Diga Eebowai!<br />
</span>Fuck you!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Brutal... </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=NhRwxCm7bV8">Vídeo</a> amb el cast
original </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=AhxChl9bGl0">Àudio </a>amb
subtítols en espanyol</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-US">Extracte de la
lletra de Turn it off</span></span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-US">When I was
young my dad<br />
<span style="font-size: xx-small;">w</span>ould treat my mom real bad,<br />
every time the Utah Jazz would lose.<br />
He'd start a<span style="font-size: xx-small;">-</span>drinking,<br />
and I'd start a<span style="font-size: xx-small;">-</span>thinking,<br />
How am I gonna keep my mom from getting abused?<br />
<br />
I'd see her all scared and my soul was dying,<br />
My dad would say to me, <span style="font-size: xx-small;">n</span>ow don't you dare start crying.<br />
<br />
Turn it off, Like a light switch just go click!<br />
It's our nifty little Mormon trick!<br />
Turn it off! TURN IT OFF!</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-US">My <span style="font-size: xx-small;">s</span>ister
was a dancer, but she got cancer,<br />
<span style="font-size: xx-small;">m</span>y doctor said she still had two months more.<br />
I thought she had time, so I got in line<br />
for the new iPhone at the <span style="font-size: xx-small;">A</span>pple store.<br />
<br />
She lay there dying with my father and mother.<br />
Her very last words were "<span style="font-size: xx-small;">W</span>here is my brother?"<br />
<br />
Turn it off! Yeah! Bid those sad feelings adieu!<br />
</span>The fear I might get cancer too... </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=PNJSaPbQoIA">Àudio</a> amb subtítols en espanyol</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Pensar que tot plegat té un punt de veritat posa els pèls de
punta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZqbfQI1aXfa_JVTiuJ0WYT9t0QTHep38LrVEmX6GfTT_QXxHyfPCg1dBTHA2uLWU-IQ4d7ZSh-L8zmNARHCb3c76K4nyTMyzGvfxGfJFVGmKx3v_3_0iSbs-Oykn_IqxeqA49XJifr4da/s1600/Book-of-Mormon-624x344.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZqbfQI1aXfa_JVTiuJ0WYT9t0QTHep38LrVEmX6GfTT_QXxHyfPCg1dBTHA2uLWU-IQ4d7ZSh-L8zmNARHCb3c76K4nyTMyzGvfxGfJFVGmKx3v_3_0iSbs-Oykn_IqxeqA49XJifr4da/s640/Book-of-Mormon-624x344.jpg" width="640" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UyuMr17ay92KgcbpFH8Nyil_OlsoO4QYhFPh2TSG2kBhvFKn14Ox13wX3jr6psc9PgqeEHU2YzyRGTkRavxgTUOy1-p9FAo9ZXlYX3WXb5mrMMtkJyIUJrrAAE5VhxP2gZOgaTtO_amn/s1600/2.-Audra-McDonald-Norm-Lewis-e-_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZqbfQI1aXfa_JVTiuJ0WYT9t0QTHep38LrVEmX6GfTT_QXxHyfPCg1dBTHA2uLWU-IQ4d7ZSh-L8zmNARHCb3c76K4nyTMyzGvfxGfJFVGmKx3v_3_0iSbs-Oykn_IqxeqA49XJifr4da/s1600/Book-of-Mormon-624x344.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquí pensava que
podia residir la força d'aquest musical, com dir veritats molt incòmodes
fent-nos riure sense parar. Però vaig tenir una sensació similar a la que vaig
tenir amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Spamalot</i>, musicals que
funcionen millor en disc que en escena.<br />
<br />
Amb això no vull dir que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Book of
Mormon</i> sigui un mal musical. Però penso que frega el gran musical que
podria haver estat si els seus autors haguessin estat més valent<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">s</span></span> i haguessin
anat més al fons de moltes qüestions que planteja l'obra: l'absurditat de la
religió, la fe cega, la misèria del tercer món, la violència, la mort,
l'esperança... Paraules molt fortes que s'acaben diluint en un espectacle massa
amable i que no acaba mossegant gaire. Som a Broadway i s'han de vendre
entrades. Una llàstima.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Queden molts grans moments, és clar:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Hello” </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=OKkLV1zE8M0">Hello</a> a l’entrega
dels premis Tony del 2012</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">és un dels
millors inicis que he vist a Broadway. Simple i impecable. I va seguida de “Two
by Two”, que és un altre moment fantàstic. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=S_QAq5Fa1Sk&feature=fvwrel">Two by two</a>
subtitulat en espanyol</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_l4h2q5UlJjPlsLHvEekQRqIhAxajYhiU8hWhE8rnPWl343DfpU3FI-F1_LTZjMy4mF9PN6jQIxGK29nlt9Bm2ghtD_ZC1hLLPBU4QQzABXWowQ0j2Qds53DFLy4ZSDcxBo3Ja8oJ3FsM/s1600/06mormon-blog480.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_l4h2q5UlJjPlsLHvEekQRqIhAxajYhiU8hWhE8rnPWl343DfpU3FI-F1_LTZjMy4mF9PN6jQIxGK29nlt9Bm2ghtD_ZC1hLLPBU4QQzABXWowQ0j2Qds53DFLy4ZSDcxBo3Ja8oJ3FsM/s640/06mormon-blog480.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El grup de joves
mormons, innocents, efeminats, abduïts per la seva religió, és potentíssim. I
com que el musical comença tan fort, a continuació tot va cap avall. És cert que aviat arriba
“Hasa diga eebowai” i després encara “Turn it off”, però la sensació d'alegria
i eufòria de l'inici ja no torna. Hi ha molt bones idees de guió com l'escena
on el germà Cunningham reinventa el llibre dels mormons per fer-hi cabre els
problemes reals dels pobres ugandesos (follar amb una granota per a curar-se de
la sida és d'un surrealisme mai vist Broadway), el germà Price intentant
convèncer un terrorista armat amb una metralladora que Jesús viu al planeta
Kobol, entre altres bogeries que diu el llibre dels mormons, o el final, quan
els ugandesos fan seu el llibre i passa a dir-se el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Llibre de Cunningham</i> i ells es tornen ambaixadors d'aquesta nova
religió que, en el fons, tant fa el que expliqui. Només importa que et faci
sentir bé en moments difícils. Llàstima que aquesta idea força radical, no es
desenvolupi una mica més. Em pregunto si el públic, majoritàriament religiós,
d'aquest espectacle deu entendre el missatge final.<br />
No cal dir que la factura és impecable (no es pot esperar menys amb el preu de
l'entrada...) i el repartiment és fantàstic, però no me'n puc estar de destacar Andrew
Rannells, el germà Price, que fa un personatge exagerat però entranyable amb
una fe </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">inesgotable </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">en el seu destí i en evolució constant. És el protagonista
de grans moments com “I believe” o “Mostly me” i la seva reacció quan els
ugandesos escenifiquen el <i>Llibre de Cunningham</i> davant les mirades horroritzades
del caps dels mormons, va atraure totes les mirades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi87d6aEQir8Fxj3lSULTJ-GCT5E-K-Cc2g6Rzcx0nzWjQUeL-9lbLLrQXSRK0dC5yQAM9V1VG72eSE83HwnsGxXarAGD8gQEyFAO6EvEKE8ibn8zSf4k4txtb75MAxasC0_gv6TMUH9fmY/s1600/book_of_mormon_musical.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi87d6aEQir8Fxj3lSULTJ-GCT5E-K-Cc2g6Rzcx0nzWjQUeL-9lbLLrQXSRK0dC5yQAM9V1VG72eSE83HwnsGxXarAGD8gQEyFAO6EvEKE8ibn8zSf4k4txtb75MAxasC0_gv6TMUH9fmY/s640/book_of_mormon_musical.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=xlbDHejQFV4"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I believe</span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
<br />
<i>The Book of Mormon </i>arrasa. Aviat també a Londres.<br />
No n'hi ha per a tant. Potser hi anava amb massa expectatives. He d'intentar
entrar als teatres més neutre...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Anything
Goes</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNf0uqJU0OMUiDQ4vXCTuCcreNFsl3ZN-fELPhnyXpbLHzppH6DYKOYbeJB4-WeLKjStZVM2urhDBIPjvawadDCCRhLTAUiQbvVpxzZAEJPw1zgLBOZCaXMmxl6rchY3IQ-oIFek4Bc1Yt/s1600/anything_goes_poster_by_gabmouse-d3cwpkc.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNf0uqJU0OMUiDQ4vXCTuCcreNFsl3ZN-fELPhnyXpbLHzppH6DYKOYbeJB4-WeLKjStZVM2urhDBIPjvawadDCCRhLTAUiQbvVpxzZAEJPw1zgLBOZCaXMmxl6rchY3IQ-oIFek4Bc1Yt/s640/anything_goes_poster_by_gabmouse-d3cwpkc.png" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=qcs09ZaskiM">Vídeo</a> del repartiment
complet en un assaig obert a la premsa </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=qo6lPifGnGA"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Anything goes</span></i></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=qo6lPifGnGA"> </a>als Tony del 2011</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Un clàssic, Cole Porter... No és el que més m’entusiasma però Sutton Foster i
l'Stephen Sondheim Theatre em van fer acabar de decidir.<br />
Jo tinc un problema amb la manera de fer aquests clàssics avui dia. No nego que
en el seu moment van ser grans espectacles, però avui dia els ha passat el
temps. Tot i l'intent d'actualitzar l'espectacle amb un nou llibret (i van...)
de John Weidman i Timothy Crouse, el musical segueix sense funcionar. Perquè no
interessa res del que passa, ni cap personatge i, a sobre, no fa riure.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8od3uwPUdp1zbF5w7IiNrXqwvO9y1ozPtxlAScwUJmglBu5GuVyPgTFsxBjFy7ZrKmqip0Y2fYvDr9eZbfPoGxwqeAsqvi3QcGPKapPulSM3j9syn5IIhsUFOfKLxbo11q1FHkd2Ksk8o/s1600/Anything-Goes-by-Joan-Marcus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8od3uwPUdp1zbF5w7IiNrXqwvO9y1ozPtxlAScwUJmglBu5GuVyPgTFsxBjFy7ZrKmqip0Y2fYvDr9eZbfPoGxwqeAsqvi3QcGPKapPulSM3j9syn5IIhsUFOfKLxbo11q1FHkd2Ksk8o/s640/Anything-Goes-by-Joan-Marcus.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Queda la música, molt ben interpretada, però si no ets gaire amant de Porter,
et deixarà més aviat fred, i si el que busques són grans números de ball has
d'esperar tot un etern primer acte fins arribar al primer gran ball que és “Anything
Goes” i que realment és espectacular i tothom està esplèndid, especialment
Sutton Foster, que fa malabarismes amb els peus com si res.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
El segon acte comença amb ganxo amb “Blow, Gabriel blow” però tot seguit
continua el sopor del primer acte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Yo4ds5VF2SHGnoQwo10b_VY3SaE8PpAA0ubSKYGksWX2Jsx0oEt1cL9ZGhkTq1o_V-K5p6hRexGRdXQsOkG5rnmnM0ZgITVC2H7OmzgvWfT1ygUcgfy_CJhHKsiDseBUNlboMEp5rOUI/s1600/sutton-crop-Joan-Marcus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="532" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Yo4ds5VF2SHGnoQwo10b_VY3SaE8PpAA0ubSKYGksWX2Jsx0oEt1cL9ZGhkTq1o_V-K5p6hRexGRdXQsOkG5rnmnM0ZgITVC2H7OmzgvWfT1ygUcgfy_CJhHKsiDseBUNlboMEp5rOUI/s640/sutton-crop-Joan-Marcus.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
En definitiva, una recreació arqueològica d'una antiguitat que, malgrat l'han envernissat
amb un nou llibret perquè sembli més nova, segueix fent olor a vell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Porgy
and Bess</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBitavKjwaawGY9kaMXJJFeN7nAGzeDABszWiMOG85BKEOOhdg__90OCb-hpXpXggBqBJGQ0nzOcyqELaBEs3aEBPbDhhjAxWsFvpkZPMcouzHKU3OvfO-G69J932cohhNy1e7tbN6ZxEe/s1600/cd-porgy-and-bess.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="568" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBitavKjwaawGY9kaMXJJFeN7nAGzeDABszWiMOG85BKEOOhdg__90OCb-hpXpXggBqBJGQ0nzOcyqELaBEs3aEBPbDhhjAxWsFvpkZPMcouzHKU3OvfO-G69J932cohhNy1e7tbN6ZxEe/s640/cd-porgy-and-bess.jpg" width="640" /></a> </i></b><br style="mso-special-character: line-break;" />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=4XDnTV-TMoA"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Porgy and Bess</span></i></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> als Tony de 2012</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Gershwin i Audra MacDonald són suficient ganxo per anar a veure aquest
muntatge. Una musicalització de l'òpera original que ha molestat a més d'un
(Sondheim inclòs) tot i que ha guanyat el Tony al millor revival. Ha ferit
susceptibilitats el fet que diguin que han volgut ser fidels a l'obra posant <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Gershwin's Porgy and Bess</i> (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Porgy and Bess dels germans Gershwin</i>)
i no hagin dit res de la llibretista DuBose Heyward, que alguna cosa va fer en
aquesta història. Però hi ha tants talls i tants canvis introduïts per la
directora que hagués sigut més just posar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diane
Paulus's Porgy and Bess</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-hKl9fcaGRl5nozb7Bwg9kXzt164kmYE_Y5OypisGqfSN6i3Bq04uErPntFl9jFYyEN2P76rnDja5XWzH3aRbRbUkUDCsCGkL1IaiLL6EW0xznDCxtYWIXWeaFk2mPIyKkSD_wTUbzgFJ/s1600/pb-broadway-lutch-december-16-2011_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-hKl9fcaGRl5nozb7Bwg9kXzt164kmYE_Y5OypisGqfSN6i3Bq04uErPntFl9jFYyEN2P76rnDja5XWzH3aRbRbUkUDCsCGkL1IaiLL6EW0xznDCxtYWIXWeaFk2mPIyKkSD_wTUbzgFJ/s640/pb-broadway-lutch-december-16-2011_3.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jo no tinc inconvenient que es manipuli el material original per aconseguir un
altre resultat. L'òpera és molt llarga i plena de recitatius. Si es retalla per
aquí i es posa més text parlat, per mi funciona sense problema. La pega és que
l'han "Broadwayisat" massa en el sentit que han convencionalitzat la dramatúrgia
quan molts cops no feia falta. El discurs original no s'atura a cada ària perquè
tot el públic aplaudeixi. És molt molest que la directora ens vulgui fer
aplaudir després de cada solo o duo, amb els personatges mirant al públic i
fent impuls en l'acord final com dient: ja podeu començar a aplaudir-nos. Per
què no aprofitar les coses bones que té la dramatúrgia original i fer que la
història flueixi i no haguem d'estar pendent d'aplaudir cada cop que canten un
hit (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Porgy and Bess</i> en té un munt) i
aturar l'acció.<br />
El canvi del final tampoc té excusa. Si l'original és dur, per endolcir-lo com
fan aquí?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UyuMr17ay92KgcbpFH8Nyil_OlsoO4QYhFPh2TSG2kBhvFKn14Ox13wX3jr6psc9PgqeEHU2YzyRGTkRavxgTUOy1-p9FAo9ZXlYX3WXb5mrMMtkJyIUJrrAAE5VhxP2gZOgaTtO_amn/s1600/2.-Audra-McDonald-Norm-Lewis-e-_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UyuMr17ay92KgcbpFH8Nyil_OlsoO4QYhFPh2TSG2kBhvFKn14Ox13wX3jr6psc9PgqeEHU2YzyRGTkRavxgTUOy1-p9FAo9ZXlYX3WXb5mrMMtkJyIUJrrAAE5VhxP2gZOgaTtO_amn/s640/2.-Audra-McDonald-Norm-Lewis-e-_0.jpg" width="560" /></a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<br />
El fet de fer un muntatge més teatral també té coses positives. En aquest cas,
tot el repartiment són grans actors, cantants i ballarins. En el cas d'una
òpera tindríem tres grups diferents i separats, els solistes, el cor i el cos
de ball. Poder integrar-ho tot és una de les meravelles del musical i aquí
s'aconsegueix donar més realisme i espontaneïtat a l'escena on tots fan de tot.
Audra MacDonald està esplèndida com a Bess. Canta meravellosament i esnifa cocaïna
de forma més que convincent. Norm Lewis té molt bona planta (segur que no s'ha
vist un Porgy més guapo) però vocalment queda una mica just. Li falta potència
i cos.<br />
<br />
I respecte les tisorades, penso que s'han passat. Una cosa és retallar alguns
recitatius i una altre és tallar introduccions i estrofes. El que ha de quedar
àgil acaba sent precipitat. I és una pena que la música no flueixi com toca. Et
quedes amb mal de cos esperes un discurs i te'n donen la meitat i mal acabat.<br />
<br />
I la posada en escena, molt simple, poc original i sense gaires idees
interessants.<br />
<br />
En resum, una bona idea no del tot reeixida i el luxe de veure l'Audra en
directe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memphis</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidac3SYlbEhTEjOPJKim1N9Yh7Lqzav20K__0haZuFRRmPoMZvs3G7VkIH6AZcmmhIlJs-xtYp7NlPFj_jZy5v0Oga6ghGzrxBe0nYlLYoAe1ciNo7lZl6NyFnlFmdZHfs4NXBcCknhRD4/s1600/MEM-0009M_logoforHarman_4C_Kback.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidac3SYlbEhTEjOPJKim1N9Yh7Lqzav20K__0haZuFRRmPoMZvs3G7VkIH6AZcmmhIlJs-xtYp7NlPFj_jZy5v0Oga6ghGzrxBe0nYlLYoAe1ciNo7lZl6NyFnlFmdZHfs4NXBcCknhRD4/s640/MEM-0009M_logoforHarman_4C_Kback.jpg" width="640" /></a> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=ufENHpG6rHM"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memphis</i></a> als tony de 2010</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Em va deixar tan
poca petjada aquest musical que, 8 mesos després, gairebé ni me'n recordo. Tony
al millor musical i llibret de Joe di Pietro ( el lletrista de T'estimo ets
perfecte, ja et canviaré). Una barreja entre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hairspray</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dreamgirls.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HAnZUkrJMezQCeMmbyD3reezswHVtKWZtQ_LhQUmsOLu6v5FMsSfUVvaS1toT4usCNDG53wIj0ASJBlIcYrTWychqZ1ntcxd6Z1O9LvKrXCQZUIGxIaU8QANwHgKYPHAgZj1EvK0302B/s1600/memphis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HAnZUkrJMezQCeMmbyD3reezswHVtKWZtQ_LhQUmsOLu6v5FMsSfUVvaS1toT4usCNDG53wIj0ASJBlIcYrTWychqZ1ntcxd6Z1O9LvKrXCQZUIGxIaU8QANwHgKYPHAgZj1EvK0302B/s640/memphis.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Tan correcte com oblidable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nice
work if you can get it</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQaeRGZRQd6lthSr-JCnHxEFNmZ7sCJvyeLkTl2mKv_965svmYQYWZSKzhITFZTx0p-OmsdAy_NXLhmM5pXBH1McyGX2TeFtehmmrvBUsiOUMsEh5HH93175ug-50lxsR3OjjoJAS1EkBd/s1600/nice-work-if-you-can-get-it-1180.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQaeRGZRQd6lthSr-JCnHxEFNmZ7sCJvyeLkTl2mKv_965svmYQYWZSKzhITFZTx0p-OmsdAy_NXLhmM5pXBH1McyGX2TeFtehmmrvBUsiOUMsEh5HH93175ug-50lxsR3OjjoJAS1EkBd/s640/nice-work-if-you-can-get-it-1180.jpg" width="456" /></a> </i></b><br />
<br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=ugZ_vrDX3qM">Vídeo</a> dels Tony de 2012</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta és una
idea a l'estil de Crazy for you. Agafar tot un seguit de cançons de George
Gershwin i lligar-les amb un llibret més o menys divertit. Com en el cas de
Crazy for you, han optat per fer un llibret a l'estil clàssic, el mateix tipus
d'humor, els mateixos embolics, els mateixos personatges... I funciona igual de
malament. Un avorriment. Suposo que tots aquests muntatges tenen un públic
(gran) que espera els clixés de sempre i són grans operacions comercials que
busquen omplir el teatre. Res a dir, però no m'interessen gens. Per sort vaig
poder gaudir altre cop de Kelly O'Hara que és fantàstica i té una veu
prodigiosa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MIVRNlWhtuqAnbvv9QCYaW6p57CLlSI_dZTi2OwUSciq0FzgfwHS7XxfSwcGFvz_-95_zwGPKmqsJ0mTRL-AkkMmYZPmYeQLe9Hx1I3ciKVbJnstMdzKPIPrB6TpCrGrfLtP-loEy1JE/s1600/Nice%252BWork14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MIVRNlWhtuqAnbvv9QCYaW6p57CLlSI_dZTi2OwUSciq0FzgfwHS7XxfSwcGFvz_-95_zwGPKmqsJ0mTRL-AkkMmYZPmYeQLe9Hx1I3ciKVbJnstMdzKPIPrB6TpCrGrfLtP-loEy1JE/s640/Nice%252BWork14.jpg" width="418" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malauradament Mathew Broderick estava de vacances i vam veure el
seu substitut, Will Chase que ja m'havia demostrat sobradament que és un actor
sosso, sosso a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Smash</i> i a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rent</i>. Si el personatge ja era difícil de
salvar, ell no ajuda gens i des de la primera escena no t'importa en absolut el
que li passi.<br />
Queda en la memòria un instant de bogeria amb una vella penjada d'un llum i
fent corredisses per sobre de la taula del menjador i poca cosa més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj52qZL2k5g7RZV-Kcp-D47Vdg2egCxKCRzuWNO4b_ZHBkslzmHWl5-P5fAUYltUERmNfO5pgBBiAVLIqgdy5gFIesT_FH7Ru05cOb6oDvzstOUH_7cqdfZw1iYCZJz4VoCVWkLHoeFX4kj/s1600/Nice-Work.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj52qZL2k5g7RZV-Kcp-D47Vdg2egCxKCRzuWNO4b_ZHBkslzmHWl5-P5fAUYltUERmNfO5pgBBiAVLIqgdy5gFIesT_FH7Ru05cOb6oDvzstOUH_7cqdfZw1iYCZJz4VoCVWkLHoeFX4kj/s640/Nice-Work.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Once</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh16YtTEQpqI8TJrK1GboKWldU03yUxwj7d9nDXlgXLaeS-lQGZIyAf67YuDbH8AmIABIpYvlZ0H9iNVM2p0pxRO36KC2ODizZJ4VrVAQtiwuBVr-_rUbUay8m_WRsljHSEizVdI6qIRpxo/s1600/once6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh16YtTEQpqI8TJrK1GboKWldU03yUxwj7d9nDXlgXLaeS-lQGZIyAf67YuDbH8AmIABIpYvlZ0H9iNVM2p0pxRO36KC2ODizZJ4VrVAQtiwuBVr-_rUbUay8m_WRsljHSEizVdI6qIRpxo/s640/once6.jpg" width="640" /></a> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=XZeT3uyL4MY">Diferents moments</a>
del muntatge</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=XZeT3uyL4MY">Once</a> als Tony de 2012</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Aquest era el plat fort del viatge de l'estiu. Vaig fer els deures i vaig veure
la pel·lícula abans. I em vaig trobar amb una història molt mínima, íntima, de
personatges reals, molt vius. Una història d'amor curiosa, amb una sèrie de
cançons senzilles però emotives. Vaig pensar que seria difícil ampliar-la
suficientment com per a omplir tot un espectacle de Broadway de 2 hores i
mitja. Però després de guanyar el Tony al millor nou musical de l'any i de
veure alguns vídeos, la cosa pintava bé.<br />
Abans d'entrar, se sent molta festa a l'interior del teatre i et preguntes què
deu passar. Un cop entres veus a l'escenari hi un pub irlandès amb tot de gent
tocant i cantant i prenent cervesa. El públic que volia estava allà dalt,
passejant i gaudint de la festa. Llàstima que vam arribar una mica justos. Però
a la mitja part, quan van tornar a obrir el pub al públic, no vam desaprofitar
l'ocasió de trepitjar un escenari de Broadway! Va ser molt emocionant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNLOQA6z0PkntTrnz1wBHIJcIURXQyamrwPzOrf6MkytjahslHf9t48EksNQn-faRut6qQ3kxp2KdNQoCsmj46B4D5XszMoU6Za5-lKHJOW6FBaNzYFg6SCrLd_QuYWHCmipaCVD4ixT68/s1600/ONCE-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkdWmLBe5yb6UILwMOTvAOv3CGevTtRmqocgypgeK8blV68rSd0sdX-le_6NKOnUXYnWz-B65Ch_yuMt442OCrITw5id4Clo9DYMqNlgn5LEZXx2-ryTHB7AOKWqyrP60pmKdlrG_Hwp8Z/s1600/tony-watch-cristin-milioti-a738bff5b8383166.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkdWmLBe5yb6UILwMOTvAOv3CGevTtRmqocgypgeK8blV68rSd0sdX-le_6NKOnUXYnWz-B65Ch_yuMt442OCrITw5id4Clo9DYMqNlgn5LEZXx2-ryTHB7AOKWqyrP60pmKdlrG_Hwp8Z/s640/tony-watch-cristin-milioti-a738bff5b8383166.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
L'espectacle és bastant fidel a la història de la pel·lícula. Tot és molt
senzill. Una escenografia única que és el pub. No hi ha orquestra. Els mateixos
actors toquen l'acompanyament, a base de moltes guitarres, un parell de
violins, un cello... El resultat musical és preciós. Els arranjaments són més
macos que els de la pel·lícula que en molts casos només cantaven acompanyats
d'una guitarra o un piano. Aquí tot el conjunt funciona molt bé i crea molts
moments de màgia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNLOQA6z0PkntTrnz1wBHIJcIURXQyamrwPzOrf6MkytjahslHf9t48EksNQn-faRut6qQ3kxp2KdNQoCsmj46B4D5XszMoU6Za5-lKHJOW6FBaNzYFg6SCrLd_QuYWHCmipaCVD4ixT68/s1600/ONCE-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNLOQA6z0PkntTrnz1wBHIJcIURXQyamrwPzOrf6MkytjahslHf9t48EksNQn-faRut6qQ3kxp2KdNQoCsmj46B4D5XszMoU6Za5-lKHJOW6FBaNzYFg6SCrLd_QuYWHCmipaCVD4ixT68/s640/ONCE-2.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Per allargar la història han optat per donar més pes als personatges
secundaris. I aquí és on el musical naufraga completament. L'original és
seriós, madur, realista. Però sembla que a Broadway això faci por. Així que
tots els personatges menys el principal són estranys, exagerats i creen un
humor molt barat que a mi no només no em feia riure si no que a més em treia
completament de la història. Fins i tot la mateixa protagonista que a la pel·lícula
és un prodigi de contenció i crea un personatge sensat, proper i entranyable,
en el musical és una dona dominant, tossuda amb unes conductes tan estranyes
com la de desitjar sempre bon dia al piano abans de tocar-lo cosa que provoca
algun dels moments més ridículs del musical. Calia que tots aquests personatges
fessin el tonto? No confiaven prou amb la seva història que l'han hagut de
farcir de tanta estupidesa? És una llàstima perquè el muntatge ho tenia tot per
a ser un deu: un gran actor principal, una posada en escena sòbria i efectiva,
una música senzilla però emotiva, molt ben cantada i tocada, un munt de moments
plens de màgia i un final que et posa un nus a la gola.<br />
<br />
Altre cop, llàstima...</span><br />
<br />
<br />
<br />
<b><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Into the woods </span></i></b><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHHNMJGvIbU-aEeILqJVOUai3u3nQWrRcY9zPGZyMkJs5iD6UiFsEvoIJNFBpE5SoPmjmkG48BpKClzOnODUoG-BdssQspDsZxC8dXNsLgNWPewEzlUmSbzzd_lOwx7Y_Ee3omeCFQrXGk/s1600/cover+art+1.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHHNMJGvIbU-aEeILqJVOUai3u3nQWrRcY9zPGZyMkJs5iD6UiFsEvoIJNFBpE5SoPmjmkG48BpKClzOnODUoG-BdssQspDsZxC8dXNsLgNWPewEzlUmSbzzd_lOwx7Y_Ee3omeCFQrXGk/s640/cover+art+1.jpeg" width="398" /></a></div>
<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=mBl-zOvRFCM">Vídeo</a> amb imatges del musical<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Shakespeare in
the park és una activitat que té molts anys a Nova York, on cada estiu es
programa al Delacourt Theatre del Central Park una obra de Shakespeare i una
altra més actual. Aquest any han programat <i>Into the woods</i> amb la mateixa posada
en escena que es va poder veure fa dos anys al Open Theatre del Regent's Park
de Londres.<br />
<br />
En el cas del Delacourt Theatre, les entrades són gratuïtes i s'aconsegueixen
fent cua o participant en un sorteig que organitzen cada dia que hi ha funció.
Vam fer servir els dos sistemes i vam aconseguir entrades de tots dos. Però
l'experiència de la cua va ser molt més interessant. Les entrades les donaven a
les 13h. Vam arribar a la cua a les 7h del matí. I ja hi havia tota una gentada
davant nostre. Va ser molt curiós veure com de preparada venia la gent.
Matalassos inflables, mantes, cadires, "tumbones", neveres amb
menjar... De tot. És que la gent faria entre 6 i 10 hores de cua! Nosaltres vam
portar una manta i una cadireta. Just arribar, vaig plantar la manta i em vaig
posar a dormir. Em vaig despertar una estona per veure un músic de carrer que
anava passant per la cua tocant temes d'<i>Into the woods</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiED1EzAupxxHNARZ6ew69KtQ2C3RNg7pVqNiFvlVfrMa1tsjiCDOjBcy9f_R6L9g3FALsluYVL6mg3iVX7B8D8Bkvz8hh51uMvVN_qdppLO_GN0-8kwP4sA8O6HDljKo7rkDkRUbLVkU_S/s1600/foto+into+park+2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiED1EzAupxxHNARZ6ew69KtQ2C3RNg7pVqNiFvlVfrMa1tsjiCDOjBcy9f_R6L9g3FALsluYVL6mg3iVX7B8D8Bkvz8hh51uMvVN_qdppLO_GN0-8kwP4sA8O6HDljKo7rkDkRUbLVkU_S/s400/foto+into+park+2.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifVQDoCi90TCL2jvTaFkYLMC3fQcbsC7_ohB8aPUMwoZgyKZN39Apxtajm3LXlOLpmHXV2kHM761Q3SEaCm8Efrk8SRgjZoOzZRaZDwOh5gSM_v1AlCgZKqQUW2CJuyUqinxWObMKTTyKG/s1600/foto+into+park.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifVQDoCi90TCL2jvTaFkYLMC3fQcbsC7_ohB8aPUMwoZgyKZN39Apxtajm3LXlOLpmHXV2kHM761Q3SEaCm8Efrk8SRgjZoOzZRaZDwOh5gSM_v1AlCgZKqQUW2CJuyUqinxWObMKTTyKG/s400/foto+into+park.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwrUPGImeepDt7aMNHzoal32c7t1-Bi0gzwulWZMSSXhbcm9pYxdy9oIj_upEI7M6lRwAT4wJCN2UH63jU7PQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'estona va passar plàcidament.
Va ser molt agradable estar aquell matí descansant sota els arbres de Central
Park compartint cua amb aficionats al teatre. Finalment es va fer l'hora i ens
van donar les entrades. Malauradament tan les entrades de la cua com les de la
loteria eren a les últimes files o sigui que va quedar clar que no veuríem
l'espectacle en les millors condicions. Una pena. Jo hagués preferit pagar per
una bona entrada... Què hi farem.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />Com ja he dit, era el mateix muntatge que el de Londres, que ja havia vist en
vídeo, o sigui que en aquest cas el luxe era veure (més aviat escoltar) Donna
Murphy fent de bruixa i Amy Adams fent de fornera. En general tot el
repartiment va funcionar molt bé i la funció va ser molt agradable,
especialment per l'entorn, envoltats pel bosc del Central Park, que li donava
un encant molt especial a tot plegat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSrzefuF6nLRNlzi-0ROLP3MgTiA95ialsIEDRo8jNEmTpy_QCFXa8MTKEFrFQg_k-XnJM5StGhANmqRe3_-aA_gISMJg9Kszjd6g75L8EI7vX8Fac0reVHPBbY8b9XW5HQi8607wkDC6/s1600/into-the-woods-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSrzefuF6nLRNlzi-0ROLP3MgTiA95ialsIEDRo8jNEmTpy_QCFXa8MTKEFrFQg_k-XnJM5StGhANmqRe3_-aA_gISMJg9Kszjd6g75L8EI7vX8Fac0reVHPBbY8b9XW5HQi8607wkDC6/s640/into-the-woods-1.jpg" width="640" /></a> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I vull destacar especialment la posada en escena d'aquest <i>Into the woods</i>. Una
amiga anglesa és molt crítica amb aquesta versió. Jo crec, en canvi, que
millora molt l'original, salvant les distàncies del meravellós càsting del 85.
Sempre he pensat que <i>Into the woods</i> és un musical imperfecte, molt poc
equilibrat en molts sentits. El nivell de les lletres de Sondheim està a anys
llum dels diàlegs de Lapine. Sondheim dóna una profunditat a tot el que es diu
que es perd en la banalitat dels diàlegs parlats i això sempre m'ha descol·locat
molt. En aquesta versió, en canvi, tot és més greu, més dramàtic, i el segon
acte queda més cohesionat. I la feliç idea de fer del narrador un nen que s'ha
escapat de casa i s'amaga al bosc on comença a jugar amb les seves joguines fa
més clar el missatge d'aquest musical, el viatge per la vida que ens fa madurar
i créixer: el fer-se gran. Fer del narrador part de la història te'l fa veure
amb uns altres ulls i l'escena final amb el retrobament del pare amb el fill
mentre la bruixa canta children will listen és molt emocionant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwvRPoIYH2B15dBKuzzQ-Fvu5I0m-4IloyHODAV7hd2W-pHhTLN473b_oaNG6egQmX3fazmwfJPFMh3viszlQQo0vL9iwYJ_xX9urv4hADJlfTmqmvaBQMaOoNKWQ8FsODh2uDeOAS-9qK/s1600/Shakespeare-In-The-Park-2012-Into-The-Woods-amy-adams-31762841-594-389.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwvRPoIYH2B15dBKuzzQ-Fvu5I0m-4IloyHODAV7hd2W-pHhTLN473b_oaNG6egQmX3fazmwfJPFMh3viszlQQo0vL9iwYJ_xX9urv4hADJlfTmqmvaBQMaOoNKWQ8FsODh2uDeOAS-9qK/s640/Shakespeare-In-The-Park-2012-Into-The-Woods-amy-adams-31762841-594-389.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Altres troballes són la geganta, creada amb quatre elements manipulats per uns
quants actors que causa molt efecte, o l'enorme vitalitat que desprèn el
musical pel fet de tenir constantment els actors en escena observant, ballant i
actuant tot el que va succeint. Potser li falta sentit de l'humor a aquesta
versió. Tot el primer acte hauria de ser més boig. Però l'obra tampoc no ho
posa fàcil. És molt llarga i enrevessada i segurament milloraria molt amb 45
minuts menys.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
No és un muntatge rodó però jo agraeixo molt aquest nou punt de vista, que
penso que ajuda molt a comprendre el musical en la seva plenitud.<br />
<b><i> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i>Jersey Boys</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVq5D592h87OiahdtA2dit0GAheC2zr0ZRtTAwEY3L9aSPo5yhluIHIgCXS-qOYYkgO_6TLbrDfuB6Amlsc8F9Gk-1BwaaCqlzxSUKgU8-Fd3rZZWFsg4Li1g6YFPCs9ClHnAt0zM4eS_n/s1600/wp1(1600x1200).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVq5D592h87OiahdtA2dit0GAheC2zr0ZRtTAwEY3L9aSPo5yhluIHIgCXS-qOYYkgO_6TLbrDfuB6Amlsc8F9Gk-1BwaaCqlzxSUKgU8-Fd3rZZWFsg4Li1g6YFPCs9ClHnAt0zM4eS_n/s640/wp1(1600x1200).jpg" width="640" /></a> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=WM4fMmMq1S0">Vídeo</a> de l'entrega dels Tony 2006<b><i> </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">He de reconèixer que no vaig veure <i>Jersey Boys</i> en aquest viatge si no que l'he
vist un parell de cops a Londres, però aprofitant que els meus companys de
viatge hi van anar, aprofito per comentar-lo, entre altres coses, per a donar
una imatge més positiva del que es pot veure avui a Broadway i acabar amb bon
gust de boca.<br />
<br />
I és que <i>Jersey Boys</i> és una meravella de musical. He de reconèixer que a
diferència de <i>Spamelot</i> o <i>The Book of Mormon</i>, el musical no m'interessava gens
escoltant el disc. No sóc massa partidari dels musicals jukebox i, a sobre, la
sinopsi del musical no prometia gaire, ja que la vida dels joves músics que van
crear aquest conjunt tan popular als anys 60 i 70, m'interessava molt poc. Així
doncs no hagués anat mai a veure aquest musical si no fos per la recomanació
que em va fer un amic, gran amant dels musicals que malauradament ja no està
entre nosaltres. Així doncs li agraeixo molt que em fes interessar per aquest
musical ja que va ser tot un descobriment.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52yxb092QDQTjJBnsPUc9ngAuabGEMc4VrvFrBtItEdDcAphhhkOYv_qCTUxp80Qp6RyNVhP3quhPO81hDFhP9ZnIL4t0QhDZDYoLUJinNEAq2TXnakg_fqTGf5oRC5DUmHI_tth12jVG/s1600/090420_jersey_boys2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52yxb092QDQTjJBnsPUc9ngAuabGEMc4VrvFrBtItEdDcAphhhkOYv_qCTUxp80Qp6RyNVhP3quhPO81hDFhP9ZnIL4t0QhDZDYoLUJinNEAq2TXnakg_fqTGf5oRC5DUmHI_tth12jVG/s640/090420_jersey_boys2.jpg" width="640" /></a> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
És un exemple clar de quan la forma està molt per damunt del contingut. <i>Jersey
Boys</i> és pura forma. El contingut argumental és mínim i si s'aguanta el musical
és per la fantàstica posada en escena i un personatges principals ben dirigits
i carismàtics.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />El musical ens explica la història de Frankie Vally and the Four Seasons a
partir de les vivències dels integrants del grup que van explicant cada un
d'ells per separat en les quatre parts en que es divideix el musical. I les
cançons del grup no serveixen ben bé per fer avançar la història si no que són
una il·lustració sonora de la trajectòria del grup tot i que, com que els
llibretistes són gats vells, fan quadrar perfectament l'estat d'ànim dels
personatges amb la cançó triada.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtz0F1C3U7J3u8pLMX1Blxf4vWwcu-jB7rPgW8PSUy1NtabtYZGn0n_JqHTPKJeIfzKY9Z5cHYLXAd9DaQzLlD7umNHuTXcxHl7jJz0ltqsxN3ylkkRQR6IntCR9-Jjcb2JB5BXUtD1uGH/s1600/jb_2_low1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="446" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtz0F1C3U7J3u8pLMX1Blxf4vWwcu-jB7rPgW8PSUy1NtabtYZGn0n_JqHTPKJeIfzKY9Z5cHYLXAd9DaQzLlD7umNHuTXcxHl7jJz0ltqsxN3ylkkRQR6IntCR9-Jjcb2JB5BXUtD1uGH/s640/jb_2_low1.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això també fa que molts cops no calgui
escoltar la cançó sencera i amb un petit fragment n'hi hagi prou per anar
endavant. Aquesta manera de fer dóna un ritme trepidant a l'espectacle i les
escenes i l'evolució de la història transcorren a molt bon pas. Les escenes són
curtes i els canvis d'un espai a un altre se succeeixen a una velocitat
impressionant. I la precisió és total. Moments com l'actuació a la televisió
amb les grans pantalles projectant exactament el que estàs veient a l'escenari
o l'extraordinari final del primer acte amb el canvi de perspectiva de
l'escenari quan de sobte ens transporten darrera del grup i veiem els flaixos
que provenen del públic mentre sentim els últims compassos de la cançó "Walk like a man"
estan tan ben resolts que encara ara quan els recordo em posen la pell de
gallina.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
No tens més remei que treure't el barret quan veus que els actors a sobre també
són instrumentistes. Quan després de parlar tant de la cançó rara (la dels
vents, diuen) que cap productor vol enregistrar, finalment l'escoltem i veiem
els actors com surten per una passarel·la al darrera de l'escenari armats amb
trompetes, trombons i saxos interpretant "Can't take my eyes off you", l'emoció que es palpa a
la platea és intensíssima i les ganes de cantat i ballar de tot el públic són ben evidents. De fet, ho són durant tot el musical.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX28lz32BSpWviZdSK2M8xFKvqe0Rw9JKFiOGkd2pLx-X5g4GM5OKo245TQm2-kbZYVVf6B7_99tDbnJwYHlfwo6bn9n1jhQOdZzwy7hf-0OlR_8r8kzG802boGOnFHVxkqvjIGTQI9zXu/s1600/jersey-Boys.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="446" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX28lz32BSpWviZdSK2M8xFKvqe0Rw9JKFiOGkd2pLx-X5g4GM5OKo245TQm2-kbZYVVf6B7_99tDbnJwYHlfwo6bn9n1jhQOdZzwy7hf-0OlR_8r8kzG802boGOnFHVxkqvjIGTQI9zXu/s640/jersey-Boys.jpg" width="640" /> </a></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cast original de Londres que vaig tenir la sort de gaudir en dues ocasions</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En definitiva, el que més captiva d'aquest musical és l'energia que hi posen els seus actors. Sembla mentida que avui dia, acostumats a grans parafernàlies, quatre actors davant de l'escenari puguin omplir l'escenari amb tanta força simplement cantant i ballant davant de quatre micròfons. I <i>Jersey Boys</i> no és massa més que això. Però, en aquest cas, l'èxit ha estat rotund. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"></span></div>
</div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com3Nova York, Estats Units d'Amèrica40.7143528 -74.005973140.3292248 -74.637687100000008 41.0994808 -73.3742591tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-91100253419498753642012-07-26T22:21:00.000+02:002012-07-26T22:41:56.462+02:00EUA - estiu 2010 / Grand Canyon<br />
<a href="http://www.nps.gov/grca/planyourvisit/upload/BrightAngelTrail.pdf">Mapa de Bright Angel Trail</a><br />
<br />
<a href="http://www.nps.gov/common/commonspot/customcf/apps/maps/showmap.cfm?alphacode=grca&parkname=Grand%20Canyon">Mapa de Grand Canyon</a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sortint
de Monument Valley vam enfilar cap a Grand Canyon. No està molt lluny i la idea
era arribar a Cameron on teníem reservada una habitació, deixar els trastos i
intentar veure la posta de sol a Desert View, el mirador més a l'est del parc.
Per casualitat vam descobrir que havíem de canviar l'hora i així doncs vam
tenir una hora més de marge. Arribar a Grand Canyon és realment
emocionant. És d'aquells paisatges monumentals que has vist milions de vegades
a tot arreu i que sempre has somiat en visitar. I allà érem nosaltres, entrant
per la porta est. Aquest mirador és una mica decepcionant. Només hi ha un petit
espai on veure la vista, que està molt massificat i tot i que la vista és
absolutament espectacular, et quedes amb ganes de més. </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNLR3nV6S9v7Djg8n-RcqjDk7sQYeaqBNLrvSHyOX46I_MXcPcUrvJquRMQ62256qgkTFvRrWkDlBkmunVqLxVJo27j6NxlascnkXtX_ZuprOg1o4XnwYhVS6aNtJOobCxGx4KuNjeTJfE/s1600/2218866489_bb451832a5_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNLR3nV6S9v7Djg8n-RcqjDk7sQYeaqBNLrvSHyOX46I_MXcPcUrvJquRMQ62256qgkTFvRrWkDlBkmunVqLxVJo27j6NxlascnkXtX_ZuprOg1o4XnwYhVS6aNtJOobCxGx4KuNjeTJfE/s640/2218866489_bb451832a5_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Desert View</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOCWKvXzCVD3uTqrt1aUC1LakbaTT1olRxYHSgT-WBp7ez-eMp9NzISae0RilUOuduM46MFm_gXa94CxlMB02lslbr-NbRZnF2sBIsUDZTDqOMoFHyDadrkgYeLYYcu4ttBSz0uw8n8yl0/s1600/IMG_5685.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOCWKvXzCVD3uTqrt1aUC1LakbaTT1olRxYHSgT-WBp7ez-eMp9NzISae0RilUOuduM46MFm_gXa94CxlMB02lslbr-NbRZnF2sBIsUDZTDqOMoFHyDadrkgYeLYYcu4ttBSz0uw8n8yl0/s640/IMG_5685.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV2EG1b5P8yrrVzKBiFT92eVAAzc8oNOduviv0ayvcw94jgSwniVKQuctXaPONtytl5JjguSOhrlI3HerMhhyrSwPbvjdYBa6-8tR7D8UJGi2833V-cVdAevO_bP-9g0xLtz9HoynYgi_t/s1600/IMG_5717.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV2EG1b5P8yrrVzKBiFT92eVAAzc8oNOduviv0ayvcw94jgSwniVKQuctXaPONtytl5JjguSOhrlI3HerMhhyrSwPbvjdYBa6-8tR7D8UJGi2833V-cVdAevO_bP-9g0xLtz9HoynYgi_t/s640/IMG_5717.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Wath Tower</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Vam visitar una torre/museu
sobre tema Navajo (on em vaig comprar un barret per a protegir-me del sol) i
vam escoltar una història molt maca d'una rànger que era trompista i com un dia
li van proposar de tocar l'obra <i>4'33''</i> de John Cage, una obra en tres
moviments per a qualsevol instrument o grup d'instruments on a la partitura
surt escrit <i>tacet,</i> que vol dir que s'ha d'estar en silenci sense tocar
res<i>. </i>Ens va explicar com el compositor va concebre l'obra, buscant el
silenci. Es va ficar en una cambra isobàrica i es va adonar que ni allí hi
havia silenci perquè s'escoltava a sí mateix, el cor, la respiració... Per això
va tenir la idea de fer una peça curta on tothom en fos part, que el so generat
per tot el públic i els músics fos l'obra. El neguit, la roba, els caramels,
els estossecs, els comentaris a sotaveu... Evidentment no ho va entendre ningú
i és un dels clàssics moderns que tothom assegura que és una presa de pèl. Però
a aquesta rànger li va fer prendre consciència de l'entorn, del so de la
natura. I ens assegurava que enlloc com a Grand Canyon havia gaudit més
d'aquest so. Enmig de la majestuositat del canyó, parar i escoltar era una de
les experiències més intenses que havia viscut. </span><br />
<br />
<span lang="CA">Vam
seure de cara a la posta de sol i vam deixar que el sol se n'anés. Va ser una
estona curta però preciosa. </span><span lang="CA"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOBImzTA6BnJ0CRO5iB5fuZoAzz3rwgMt2v0DLvsO4JjFWAmodVqE7PWrDT3uXAISXfI7jNVRMXANNRW-gIdIay-ua7drwkTolumjuuZkj-N65JRr0KaOnkhNBmZ7rI8NqsCFMPhWI2mwm/s1600/IMG_5729.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOBImzTA6BnJ0CRO5iB5fuZoAzz3rwgMt2v0DLvsO4JjFWAmodVqE7PWrDT3uXAISXfI7jNVRMXANNRW-gIdIay-ua7drwkTolumjuuZkj-N65JRr0KaOnkhNBmZ7rI8NqsCFMPhWI2mwm/s640/IMG_5729.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vam
tornar a Cameron i vam sopar al complexe mateix on teníem l'habitació. L'endemà
era el gran dia: baixaríem tot el canyó fins al riu Colorado! La meva idea
inicial fer l’excursió Bright Angel Trail i baixar fins al Phantom Ranch, un
petit espai enmig d'un bosc a la base del canyó. Allà lloguen petites cabanes
amb aire condicionat que s'han de reservar amb molts mesos d'antelació. No vam
arribar a temps i 8 mesos abans, quan preparava el viatge, ja estava tot
llogat. L'alternativa era acampar amb una tenda al Bright Angel Campground.
Tampoc no ho posen fàcil. Has de demanar un permís i pagar per avançat. Però ho
has de fer per fax. Així ho vaig fer i mesos abans de l'estiu ja em van enviar
l'autorització per a poder plantar la tenda al Phantom Ranch. Bona part del
material que vam portar al viatge estava condicionat per aquesta excursió. Aïllants
i sacs minúsculs que hi poguessin cabre dins la motxilla de passeig, on també
havíem de posar l'aigua i el menjar. T'aconsellen que portis 4 litres d'aigua
per persona per baixar i 4 per pujar. Són uns exagerats. No hi havia per tant.
Com que els meus companys de viatge no estaven en massa bona forma, jo mateix
vaig carregar la tenda. I de bon matí vam anar fins a Grand Canyon Village des
d'on surt el camí fins el ranxo. Vam parar en diversos miradors i les vistes
feien realment justícia a la fama del canyó. Espectacular és dir poc. És tan
gran i és tan bonic que costa de creure. Vam estar gaudint de l'entorn i fent
fotos i entre que vam fer una mica el ronso i que ens vam entretenir mirant les
vistes, vam començar l'excursió massa tard. Això ho pagaríem després... </span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWXvUueW59Cuh_vQBfRyz-xusczGzbnWc68K7A5h-miw3VN6oiTK4gGfUodrIc8bxYGbRBfeUDfhHS7FsKK0kaIu_g6kfbmB2yXlHr3Stmv0lIHOAESiRzF1UKx7_J57XbcYZVFfDohG0S/s1600/IMG_5767.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWXvUueW59Cuh_vQBfRyz-xusczGzbnWc68K7A5h-miw3VN6oiTK4gGfUodrIc8bxYGbRBfeUDfhHS7FsKK0kaIu_g6kfbmB2yXlHr3Stmv0lIHOAESiRzF1UKx7_J57XbcYZVFfDohG0S/s640/IMG_5767.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDWR9_i9BrzSG44__owP0hSyvTOR_qm1f5eBWGJ3NlQC0wZF2W-eQdKvZokt_yq7ee41Qo_m2FmDROsR5CnMxCcU-VW2TYOyV5n3MCsesuQ28lhAl9nXNaHMQ8LYdP649YgSjUvPY4iret/s1600/IMG_5765.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDWR9_i9BrzSG44__owP0hSyvTOR_qm1f5eBWGJ3NlQC0wZF2W-eQdKvZokt_yq7ee41Qo_m2FmDROsR5CnMxCcU-VW2TYOyV5n3MCsesuQ28lhAl9nXNaHMQ8LYdP649YgSjUvPY4iret/s640/IMG_5765.JPG" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA">El
camí és molt fàcil. Per aquest camí pugen i baixen cada dia una colla de mules
que carreguen turistes (rics) i material per al ranxo. A la part superior de
l'excursió hi ha molta gent que vol aventurar-se una mica pel canyó. Però de
seguida es van anar perdent i vam anar quedant sols. El passeig va ser prou
agradable fins a Indian Garden, una zona molt boscosa i humida que vam agrair
molt després de la baixada tan seca que estàvem fent. Vam trobar una font i vam
beure a gust. Vam pensar que potser no calia estalviar tanta aigua si tenies una
font a mig camí. Començava a fer força calor però en aquella zona estàvem a
l'ombra i s'hi estava bé. Els meus companys no ho veien tan bé com jo i un
d'ells va començar a mostrar signes evidents de motí. Vam continuar baixant i
quan ja estàvem cansats vam parar per dinar una mica. </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM6UFkSJ0o0Vnm6W61MBEzrtjLZ5OimOBk6MOVFKcwhFnxh5vQk0abAml-xKyzHOKKHDqvlqRMhaxNjcjhFHx1_PUBEhDwgFUBf4oify0X6CjjMd1td7pqoQNTj0lNDeS0_3T3YK_pj-2c/s1600/P8130460.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM6UFkSJ0o0Vnm6W61MBEzrtjLZ5OimOBk6MOVFKcwhFnxh5vQk0abAml-xKyzHOKKHDqvlqRMhaxNjcjhFHx1_PUBEhDwgFUBf4oify0X6CjjMd1td7pqoQNTj0lNDeS0_3T3YK_pj-2c/s640/P8130460.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Baixat el Bright Angel Trail</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipsCFzrwD_rlWu8O0AQ57DiE5EW5fgVePOwKmUL-2ps709BpO60HiBv18DTGLtlxTF_DaLJ2kNTh19Kjdruvuf7MCmdcKLdZBwCFDQJDTDcw9Q-jNyxio4UtUFQd862_Tcik-nqlOiflfp/s1600/P8130462.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipsCFzrwD_rlWu8O0AQ57DiE5EW5fgVePOwKmUL-2ps709BpO60HiBv18DTGLtlxTF_DaLJ2kNTh19Kjdruvuf7MCmdcKLdZBwCFDQJDTDcw9Q-jNyxio4UtUFQd862_Tcik-nqlOiflfp/s640/P8130462.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I carregant la tenda...</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuskrQnzvdhyphenhyphenWxnidwNHRIZzyGEoTTjWxMldbbXgE8WhfDL5qtvFOY5V-Iu_d0LXOuRzpYf6OBkPwweJh8CXvLjtatkoTaiwZmgdAKkEarEmyQy_CqbNCQLSprzVbYc_jFH7f2uXURLDO4/s1600/P8130469.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuskrQnzvdhyphenhyphenWxnidwNHRIZzyGEoTTjWxMldbbXgE8WhfDL5qtvFOY5V-Iu_d0LXOuRzpYf6OBkPwweJh8CXvLjtatkoTaiwZmgdAKkEarEmyQy_CqbNCQLSprzVbYc_jFH7f2uXURLDO4/s640/P8130469.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Descansant a l'ombra</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span lang="CA">Entre esquirols vam
menjar i beure i al cap de poc vam continuant baixant. La temperatura anava
pujant considerablement. Vam deixar les ombres i ens vam quedar a ple sol. Allò
s'estava tornant un forn. Vaig posar la directa i vaig baixar a corre cuita.
Era molt dur però vaig veure el riu Colorado una mica més avall i això em va
donar ànims per a tirar endavant. Vaig arribar al fons del canyó i hi havia una
cabaneta amb un porxo que protegia del sol. Ràpidament hi vaig entrar. Hi
havia una família i una colla d'amics que s'estaven banyant en una petita
piscineta formada per un riuet que acabava al Colorado. Quan els meus companys
van arribar, amb cara de pocs amics van deixar les motxilles i van anar de cap
a la piscineta, a remullar-se i a fer amics.</span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_srYck6JOrxKQU4ZB0cJpdRXknfXInI9PU_KZmSiY1u1g9mwCSRssruhG7E8xbah0-dMy3c1PR_EDMswe1uSmUmsYlT2qLMMd1n_HKJR-fCww7j1_yVG7fPuM50jhA5mn5UTcJL_D8IST/s1600/P8130475.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_srYck6JOrxKQU4ZB0cJpdRXknfXInI9PU_KZmSiY1u1g9mwCSRssruhG7E8xbah0-dMy3c1PR_EDMswe1uSmUmsYlT2qLMMd1n_HKJR-fCww7j1_yVG7fPuM50jhA5mn5UTcJL_D8IST/s640/P8130475.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una cabana i el Colorado al fons</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxZXAkyUEupkrbWvvY7bBbqkUXuNGXf4U-1RQcQ7NuGBXiRMVcCYzz6CLlv82VC1zhXfUcmJcx68uzwqSBi3S4QvIW5_r6WY_bq-VE4Bq8UUqJnjOYrzSf7PKuvjeWmiGlsDEUVXCKYr0b/s1600/P8130478.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxZXAkyUEupkrbWvvY7bBbqkUXuNGXf4U-1RQcQ7NuGBXiRMVcCYzz6CLlv82VC1zhXfUcmJcx68uzwqSBi3S4QvIW5_r6WY_bq-VE4Bq8UUqJnjOYrzSf7PKuvjeWmiGlsDEUVXCKYr0b/s640/P8130478.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refrescant-se i fent amics...</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però
la temperatura seguia pujant i encara faltava un tros fins al Phantom Ranch.
Vam començar a caminar pel costat del Colorado i allò era absolutament
insuportable. Mai he experimentat tanta calor. Una mica més enllà vam veure un
pont que creuava el riu. </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizGv65shYOANOBQIW36S9FjCa6-U4XkIxwY8atGF_2Xj_mapoPvAioQdKY0XS6qpmQZLzX6iJ5sCcPrDwYkrktiJ_rTNUPpwcrNmmXtaJ5PthNOUBbEflkDXr7xqdgLJ6XPwL5vRv7BitP/s1600/P8130481.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizGv65shYOANOBQIW36S9FjCa6-U4XkIxwY8atGF_2Xj_mapoPvAioQdKY0XS6qpmQZLzX6iJ5sCcPrDwYkrktiJ_rTNUPpwcrNmmXtaJ5PthNOUBbEflkDXr7xqdgLJ6XPwL5vRv7BitP/s640/P8130481.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creuant el Colorado</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcKcKl2n2r-TuwVppQfDrQKGwj2_YwZdSoOPUq-h2_ANMQ9L16zX4YOheVi5sMgNpuRZCOfK8hbdFsNq0DSBuKX7GIedH0QyVAjK3tmuS3qBFfgXmBRl3e9MGmAw6Zyjd2PAJX5gFj00dH/s1600/P8130482.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcKcKl2n2r-TuwVppQfDrQKGwj2_YwZdSoOPUq-h2_ANMQ9L16zX4YOheVi5sMgNpuRZCOfK8hbdFsNq0DSBuKX7GIedH0QyVAjK3tmuS3qBFfgXmBRl3e9MGmAw6Zyjd2PAJX5gFj00dH/s640/P8130482.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El riu Colorado</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span lang="CA">Vam poder prendre consciència que malgrat la calor, el
lloc era impressionant. De colors intensos, el riu tot vermell, les parets del
canyó ben lluents... I afortunadament, quan ja no podíem més vam arribar a un
bosc, a l'altre banda del riu, i un camí que portava a la zona d'acampada i al
Phantom Ranch. Vam anar directes a la caseta principal del ranxo. Allà és on s'esmorza
i es sopa. Encara que no teníem cabana reservada, sí que havia reservat els
àpats. A dins s'estava fresquet, una delícia! I el primer lloc on se'ns van
anar els ulls va ser cap a una màquina que servia llimonada fresca i natural.
Ens hi vam llençar com animals assedegats. És la llimonada més bona que tastat
en la vida. Ens vam fer litres i litres de llimonada asseguts a les taules
d'aquell espai. Una mica més calmats vam començar a xerrar amb la noia que
estava al càrrec de tot plegat. I la sort ens va començar a somriure. Ens va
demanar d'on érem, Li vam explicar que de València, Barcelona i Sabadell.
Resulta que aquella noia havia estat un temps vivint a Sabadell i li vam caure
bé. També resulta que fins aquell mateix dia havien tingut problemes amb el subministrament
d'aigua i per aquest motiu s'havien cancel·lat algunes reserves de cabanes.
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Suposo
que ens va veure amb aquella cara de desesperació i li vam arribar al cor. Vam
sortir d'allà amb la clau de la nostra cabana flamant. Una cabaneta petita i
preciosa, amb dues lliteres i aire condicionat. Era glòria. En aquell moment
vam començar a apreciar la vivència en la seva plenitud. L'aventura havia estat
dura però per a mi tenia fins i tot un punt místic. Un lloc tan emblemàtic, tan
bonic, tan dur. I allà estàvem, estirats en un llit amb aire condicionat. Era
una justa recompensa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAC2CmywKxqIKlbE01UpvEHA19PAqdNIan2SQBhFW6qtYL3RPihA-BAU7_85IBBsQBmAtoPUgeV_a68pPJm_hmzgGhfZ26I3lpR7KribOlEWxY14fZ5RH0B8f4qJja0Mz0tiwWlTr9F8Co/s1600/P8140484.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAC2CmywKxqIKlbE01UpvEHA19PAqdNIan2SQBhFW6qtYL3RPihA-BAU7_85IBBsQBmAtoPUgeV_a68pPJm_hmzgGhfZ26I3lpR7KribOlEWxY14fZ5RH0B8f4qJja0Mz0tiwWlTr9F8Co/s640/P8140484.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La nostra cabana</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizCsZSWxVB9MA8eDNBxWcpYgJAouf62ypXlbhegPzU6BCFtfZ3q3FJcD5nmgV1XW6o3p2yJVhVYM-1_bdCrwDXNRfijJz5x0BYpIaLswbNAHtZnWGeB3nw_uzctpM08MwVqNmNsjkD7CQ/s1600/P8140486.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizCsZSWxVB9MA8eDNBxWcpYgJAouf62ypXlbhegPzU6BCFtfZ3q3FJcD5nmgV1XW6o3p2yJVhVYM-1_bdCrwDXNRfijJz5x0BYpIaLswbNAHtZnWGeB3nw_uzctpM08MwVqNmNsjkD7CQ/s640/P8140486.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Phantom Ranch</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un cop
recuperats i esperant l'hora de sopar, vam anar a passejar una estona pels
voltants. Al fons del canyó començava a fer ombra i la temperatura era molt més
agradable. Vam passejar pel riu, vam veure ocells... </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2U1xI8coQoinveHiyZi6lA_5YvbOVdkWPzETOIJOdtEmPrKXZSuMLihZe_ovwGWRvj1S7U2jHiOYytUpZrxji8_bVVy99ivoUtShHyHe1GiMAGjJ6UESW7ltZ4WMxT05L7xPIKsGkqkb8/s1600/P8140508.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2U1xI8coQoinveHiyZi6lA_5YvbOVdkWPzETOIJOdtEmPrKXZSuMLihZe_ovwGWRvj1S7U2jHiOYytUpZrxji8_bVVy99ivoUtShHyHe1GiMAGjJ6UESW7ltZ4WMxT05L7xPIKsGkqkb8/s640/P8140508.JPG" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnJvq1NX-GSFTITAQ-jxQIjECcYHtzgnTWMebikkxeS8T_AT_KhDauGn4ktJfejV2r2F6A8AbCj-xepRRRWu0-aawZHCxpjDg5Th8dkGOTh2YIeiX_L7VmnE1LMuA-wVhTogR2-BGn92Oj/s1600/P8140518.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnJvq1NX-GSFTITAQ-jxQIjECcYHtzgnTWMebikkxeS8T_AT_KhDauGn4ktJfejV2r2F6A8AbCj-xepRRRWu0-aawZHCxpjDg5Th8dkGOTh2YIeiX_L7VmnE1LMuA-wVhTogR2-BGn92Oj/s640/P8140518.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<span lang="CA">Tampoc no ho vam fer durar
gaire i de seguida vam tornar per anar a sopar. Com que vaig triar estofat de vedella,
vam ser del segon torn. Ens van col·locar en una taula al costat d'una família
de Boston, un matrimoni i dos fills. Eren encantadors i resulta que estaven
allotjats a la cabana del costat de la nostra. Vam estar xerrant animadament
amb ells compartint experiències. Ells venien d'una jornada encara més dura que
la nostra i estaven feliços de poder explicar-ho davant d'aquell estofat. S'ha
de dir que si la llimonada anterior era la millor que he pres mai, aquell
estofat era glòria i deixava en ridícul els estofats de ma mare. Vam sopar
molt i molt bé. </span><br />
<br />
<span lang="CA">A fora ja era fosc i ens van comunicar que, en una placeta al centre del ranxo,
una rànger explicaria la història geològica del canyó i després aniríem a caçar
escorpins. Els meus companys de seguida van posar cara de poker. No els agraden
els animalons... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
xerrada va ser molt agradable. Sota les estrelles, al fons de Grand Canyon...
És una experiència que s'ha de viure. La
cacera d'escorpins no tenia gaire d'èpic, com anunciava el nom de l'activitat.
Jo en vaig veure un i prou. Evidentment, mirar i no tocar. Allà tot està molt
ben protegit. I els escorpins, també. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Faig
fer un últim passeig i cap al llit. Després d'experimentar aquell forn no
volíem repetir aquella vivència, i menys de pujada! Vam posar el despertador a
les 4 del matí i ens vam adormir. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Poques
hores després ens vam llevar i vam anar a esmorzar. Allà estaven els nostres
amics bostonians. Ens acompanyarien durant tota la pujada. </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhSW14rVKQPhoyfqP7y2kKi2lSX97g2r9G7t9sU-fAOHJAqrCY31Ut66exNlbO0qNYteaZai53O0tlzGQGcZV5EEiBWtRoJiQ5TYOO23YvTrwYQzyChAullXNpaMiJ0ABIh9SB06Ys8efb/s1600/P8140526.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhSW14rVKQPhoyfqP7y2kKi2lSX97g2r9G7t9sU-fAOHJAqrCY31Ut66exNlbO0qNYteaZai53O0tlzGQGcZV5EEiBWtRoJiQ5TYOO23YvTrwYQzyChAullXNpaMiJ0ABIh9SB06Ys8efb/s640/P8140526.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esmorzant</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Encara
era negra nit. Vam agafar les motxilles (i la tenda...) i cap amunt. Mica en
mica va començar a fer-se de dia. Tornar a passar pel mateix lloc que el dia
anterior t'havia semblat l'infern, era curiós. A aquelles hores era un passeig
preciós i plàcid. Vam arribar a la cabana i la piscineta i aleshores va
començar la pujada. Mil metres de desnivell. Dur però suportable. Sense parar
vam anar tirant fins a Indian Garden. Allà vam descansar i vam beure. Em vaig
quedar amb les ganes de passar més temps allà. Potser dedicar 2 dies a Grand
Canyon també hagués estat bona idea. Acampar a Indian Garden i fer excursions
per la plana central o pel Tonto Trail... Potser en una propera ocasió...</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggX4rkA7wXuWWzGwYGMpuLmDjd0babzqaIB0grrVyWh__KtyjMoBZjKFCYTpuk6AnN9e60Gg5QKZYaYs2ckLhKZXdcQEdJvT_JaicaJ4cp-zsCSD9_QzwwZnPw_lC73C9_LWy8nf_KdPtN/s1600/P8140534.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggX4rkA7wXuWWzGwYGMpuLmDjd0babzqaIB0grrVyWh__KtyjMoBZjKFCYTpuk6AnN9e60Gg5QKZYaYs2ckLhKZXdcQEdJvT_JaicaJ4cp-zsCSD9_QzwwZnPw_lC73C9_LWy8nf_KdPtN/s640/P8140534.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6kpLexhLrrZqr-wWiv0NUDgM_0LwINEMLZJgV4X2MY6tZiyYmyFqWDcUWKuHdoH4jOWStRq6nHtZSzBhjr3fnWpxuLmPu8JJljR8D4RnrdBtBqVdMtLsrWV72Ehb93u18FXuBMfeCgcSh/s1600/P8140538.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6kpLexhLrrZqr-wWiv0NUDgM_0LwINEMLZJgV4X2MY6tZiyYmyFqWDcUWKuHdoH4jOWStRq6nHtZSzBhjr3fnWpxuLmPu8JJljR8D4RnrdBtBqVdMtLsrWV72Ehb93u18FXuBMfeCgcSh/s640/P8140538.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb els Bostonians</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw99M-9x7NEiHH-ouFfFVJp8mWbM1ViQpf2T9ZWQLqLcL0kZaB6dMdC_x91vLH-CI7PdBOgJvN41pL1awJJOGF7OWhXxbgoPZgAbjF1b3HCVZ9aki1EQketitgbHtS1D0MokikyJV0mzoM/s1600/P8140545.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw99M-9x7NEiHH-ouFfFVJp8mWbM1ViQpf2T9ZWQLqLcL0kZaB6dMdC_x91vLH-CI7PdBOgJvN41pL1awJJOGF7OWhXxbgoPZgAbjF1b3HCVZ9aki1EQketitgbHtS1D0MokikyJV0mzoM/s640/P8140545.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Company de viatge</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsGbstfR4wKSsARYfiJ72cPn4OvCCyV1bbovrj5x0bnqfboelf_cL0u6zya2MF6HF2hrKwyR0wtfVbXXpN6I1tKCgqTG_fQNz7BIiUgZRPtbvywEbn9Ph4tint1Xu0cDk5-AtdLIXfNIXi/s1600/P8140549.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsGbstfR4wKSsARYfiJ72cPn4OvCCyV1bbovrj5x0bnqfboelf_cL0u6zya2MF6HF2hrKwyR0wtfVbXXpN6I1tKCgqTG_fQNz7BIiUgZRPtbvywEbn9Ph4tint1Xu0cDk5-AtdLIXfNIXi/s640/P8140549.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribant al cim</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Un últim esforç i finalment vam arribar a dalt. Cansats, adolorits i molt satisfets.
Vam buscar els nostres amics però tot i que vam coincidir durant tota la
pujada, allà dalt tot és ple de turistes. No els vam veure més. Un
cop descansats vam passejar per la riba del canyó, admirant la vista. I tots
tres teníem la sensació que cap d'aquelles persones coneixia el canyó com
nosaltres, ningú l'havia viscut amb la intensitat amb la que l'havíem
experimentat en aquells dos dies. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmQr07b8VyLrWtNwjWtnumrO6EMDH3ibS05ueOFS3VxJ_-qJ4v4YwnNTmocl8D_NUmlUIKaqnZ4Vpb6bK8OUGf0TjMe4eUqTl67ZFILKRsPWQzL3SXIj7C-c_oj1GirUXMYD6JQ9OwlKJ/s1600/IMG_5784.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmQr07b8VyLrWtNwjWtnumrO6EMDH3ibS05ueOFS3VxJ_-qJ4v4YwnNTmocl8D_NUmlUIKaqnZ4Vpb6bK8OUGf0TjMe4eUqTl67ZFILKRsPWQzL3SXIj7C-c_oj1GirUXMYD6JQ9OwlKJ/s640/IMG_5784.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY82flHq3usY6gsFC2jvfiEXnr1vaJygunPxwfPA_dgL3uW3aBZLDjYbAAOVQyAiN5R6DDAewm3o48sMRwOtDDnrfdd6rBAY3Cg-Ikj6lU6zvqcliHXvNlPP2r_gTV5Ms_PyqGUoMbQw8M/s1600/IMG_5791.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY82flHq3usY6gsFC2jvfiEXnr1vaJygunPxwfPA_dgL3uW3aBZLDjYbAAOVQyAiN5R6DDAewm3o48sMRwOtDDnrfdd6rBAY3Cg-Ikj6lU6zvqcliHXvNlPP2r_gTV5Ms_PyqGUoMbQw8M/s640/IMG_5791.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG2qoBWeTcF4_EkyhCXQuXM8z3dWf8D_GpAHhK-RQ1tlLksS36bGVhfuhaf6JhIz9fRVQ9JqtcXMGSo5hC9GCc-qiMuYLVUAxxbnwI1epYugzBeV421xBFrYgMvNURhqf5moNIs7XWxdqK/s1600/IMG_5792.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG2qoBWeTcF4_EkyhCXQuXM8z3dWf8D_GpAHhK-RQ1tlLksS36bGVhfuhaf6JhIz9fRVQ9JqtcXMGSo5hC9GCc-qiMuYLVUAxxbnwI1epYugzBeV421xBFrYgMvNURhqf5moNIs7XWxdqK/s640/IMG_5792.JPG" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA">Una
gran excursió. D'aquelles que no s'obliden.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I ho
hauria de deixar aquí perquè és més poètic, és més bonic. Però no puc deixar
d'explicar que el primer que vam haver de fer després de tota aquella
experiència, va ser buscar una dutxa!!! La propera parada era Las Vegas. Hi ha
dutxes a Las Vegas? Sí. Però bé, les dutxes de Grand Canyon Village també estan
bé...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNIT1sg7P1uHFRlE1soVQiAFVYMSax4bBqe3sQR42ThucfKfSkQR0lq_uO7MGJiQKh_8Jg0WmFlfX_lH_or8UFBuEXCbVebC_if7c4oY-MtwAn6w7-tokPjpMl92d9MDVovEsUdEzjId6/s1600/IMG_5681.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNIT1sg7P1uHFRlE1soVQiAFVYMSax4bBqe3sQR42ThucfKfSkQR0lq_uO7MGJiQKh_8Jg0WmFlfX_lH_or8UFBuEXCbVebC_if7c4oY-MtwAn6w7-tokPjpMl92d9MDVovEsUdEzjId6/s640/IMG_5681.JPG" width="640" /></a></div>des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0Parc Nacional del Grand Canyon, Grand Canyon National Park, Village Loop Rd, Grand Canyon,, Arizona 86023, Estats Units d'Amèrica36.0696373 -111.875152635.2482428 -113.13858010000001 36.891031799999993 -110.6117251tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-67593052899096102852012-07-25T15:00:00.001+02:002013-11-11T10:39:34.906+01:00Londres - estiu 2012<div style="text-align: justify;">
Entremig dels dos concerts participatius, he tingut temps de passar un dies a Londres. Sempre és un plaer visitar aquesta ciutat i la cartellera oferia 3 espectacles que no ens podíem perdre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Sweeney Todd</i> a l'Adelphi Theatre</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=RXTM8JveWYk&feature=results_video&playnext=1&list=PLD7B24F999532B1FB">Trailer 1</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=8RfzTW9NNkk&feature=relmfu">Trailer 2</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un <i>Sweeney Todd</i> clàssic, de gran format i amb grans estrelles. Després de veure la versió de John Doyle, he agraït veure un <i>Sweeney Todd</i> tal qual. Potser l'única peculiaritat ha estat que han canviat l'època en la que secceeix la història. Ja no estem al Londres victorià sinó als anys 40 (diria jo). Alguns llums de neó, el mobiliari i, sobretot, el vestuari en porten a aquesta època. Però és un canvi que no afecta en res al conjunt. Suposo que queda justificat per com han plantejat la "Balada de Sweeney Todd". El musical comença i acaba en una fàbrica on els treballadors estan netejant i s'expliquen els fets de Sweeney Todd entre ells, com qui explica una rondalla macabra. Fins al final no veurem que el que estan netejant és la sang que han deixat tots el personatges al final de l'obra, degollats pel Sweeney i pel Toby. Un recurs molt bonic, realment. Veure com s'expliquen la història i fan broma, i l'actitud de cada membre del cor en aquell moment, explicant històries de por mentre van fent el seu quefer quotidià sorprèn perquè estem acostumats a una Balada on es trenca la quarta paret i el cor sempre canta al públic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimbNO0tq4Wrge56mBAeBCLDs_6Frnu9DCtUDuGierJeckB9OozKX4kM3OVJSqbfUceNzDhrW5VRwwc1IqV8TY3Poj8xTUo00iBXMHrKQmmo5niJIN9O5Nz6GL68hP5hD-a9JrRfZtzA57-/s1600/url22.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimbNO0tq4Wrge56mBAeBCLDs_6Frnu9DCtUDuGierJeckB9OozKX4kM3OVJSqbfUceNzDhrW5VRwwc1IqV8TY3Poj8xTUo00iBXMHrKQmmo5niJIN9O5Nz6GL68hP5hD-a9JrRfZtzA57-/s640/url22.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">God, thats good!</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El repartiment està molt encertat però mereixen un comentari apart els dos protagonistes. Michael Ball fa un Sweeney aspre, rude i contingut. Vocalment impecable. Imelda Staunton fa una Miss Lovett menudeta, enèrgica, viva i molt enamorada. Tots dos fan uns personatges molt humans on totes les transicions estan molt pensades i són molt naturals, buscant sempre la credibilitat en les reaccions dins d'una història de "grand guignol" com és aquest <i>Sweeney</i>. Això és un dels grans encerts de l'obra, aquesta humanitat. Tot és més intens i més dolorós. Quan finalment en Sweeney veu que ha matat la seva dona i que Miss Lovett el va enganyar i torna a cantar el vals de "Priest" (un moment meravellós, una fita del món del musical) tothom sap, i la Miss Lovett també que allò no acabarà bé. I en comptes d'acabar ballant i llençant de forma elegant Miss Lovett al forn, l'impuls d'en Sweeney és estrangular-la, en una escena de gran violència. Quan ja la té mig morta decideix llençar-la al forn. A la platea no se sent ni una respiració...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNh-L89E_P-Xb421eF_V1vVPCtQPW9tSkS0vm6YtXUyhqgttujp4Wy-yDyfBUAQR2nc4lXxabRktD-1blvOYQVT5MvmzEJuyEGlS05-lpgNW5wD7Lh0-nfcsgRbAAHQtKqVwfF3HmT45pF/s1600/Michael-Ball-as-Sweeney-Todd-and-Imelda-Staunton-as-Mrs-Lovett.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDorMvc-ONQkpPOCBzX3iGbLwdYXOGgMZnU6ML30gg5bf5cYPJncSDL9LIczWOnyvLaf_Qdd5UpwY1sWMg4RjjS6My2LYFJRYSpLJSsZAVCx4oyIxgRwrek7wPUcxIDMoLliO2TmhssHoN/s1600/NEW-Imelda-Staunton-Mrs-Lovett-and-Michael-Ball-Sweeney-Todd-in-SweeneyTodd.-Image-by-Johann-Persson.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDorMvc-ONQkpPOCBzX3iGbLwdYXOGgMZnU6ML30gg5bf5cYPJncSDL9LIczWOnyvLaf_Qdd5UpwY1sWMg4RjjS6My2LYFJRYSpLJSsZAVCx4oyIxgRwrek7wPUcxIDMoLliO2TmhssHoN/s640/NEW-Imelda-Staunton-Mrs-Lovett-and-Michael-Ball-Sweeney-Todd-in-SweeneyTodd.-Image-by-Johann-Persson.jpg" width="426" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També vull destacar alguns moments de posada en escena que vaig trobar preciosos, a la barberia d'en Sweeney. Una estructura molt gran, com un gran cub negre on a dal hi ha un bagul i la cadira. En moments com "Pretty Women" van girant molt lentament l'estructura, però els actors sempre miren endavant i el que està assegut, aprofitant que la cadira gira, aconsegueix, girant subtilment, estar sempre mirant endavant. S'aconsegueix una sensació de tràveling cinematogràfic molt especial. Com un moviment de càmera en un teatre. Molt bonic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I un altre moment és a "Epiphany", on l'estructura s'acosta tan al públic que sembla que ens caurà a sobre. I l'energia i odi que manifesta en Michael Ball a tota la platea posa els pèls de punta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNh-L89E_P-Xb421eF_V1vVPCtQPW9tSkS0vm6YtXUyhqgttujp4Wy-yDyfBUAQR2nc4lXxabRktD-1blvOYQVT5MvmzEJuyEGlS05-lpgNW5wD7Lh0-nfcsgRbAAHQtKqVwfF3HmT45pF/s1600/Michael-Ball-as-Sweeney-Todd-and-Imelda-Staunton-as-Mrs-Lovett.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNh-L89E_P-Xb421eF_V1vVPCtQPW9tSkS0vm6YtXUyhqgttujp4Wy-yDyfBUAQR2nc4lXxabRktD-1blvOYQVT5MvmzEJuyEGlS05-lpgNW5wD7Lh0-nfcsgRbAAHQtKqVwfF3HmT45pF/s640/Michael-Ball-as-Sweeney-Todd-and-Imelda-Staunton-as-Mrs-Lovett.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Epiphany</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Sweeney Todd</i> és el musical que més cops he vist a la meva vida. Tres cops la versió catalana, un cop la versió castellana, la versió de John Doyle i aquesta. I la pel·lícula, és clar. No hi ha cap obra que conegui més bé i em sàpiga tots els diàlegs de memòria. I, tot i que no hi va haver sorpresa per la història, vaig estar interessat i atent durant les 2:30h que dura l'espectacle. Realment, <i>Sweeney Todd</i> és una obra mestra del gènere, un grandíssim musical al que no li cal massa maquillatge per a que mantingui el seu interès i la seva força brutal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I avui dia, per la meva experiència, pocs clàssics poden dir el mateix. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNh-L89E_P-Xb421eF_V1vVPCtQPW9tSkS0vm6YtXUyhqgttujp4Wy-yDyfBUAQR2nc4lXxabRktD-1blvOYQVT5MvmzEJuyEGlS05-lpgNW5wD7Lh0-nfcsgRbAAHQtKqVwfF3HmT45pF/s1600/Michael-Ball-as-Sweeney-Todd-and-Imelda-Staunton-as-Mrs-Lovett.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikB8QN4tycQBLdfIyIdK0JKP5W18keSJBP67hirzycWYey6gZ35G0xQ0ewDI4ZBZFMcc3IoaRmHX3o6PPAm4O5FaT8rbxpCb9qUnvMgZgQ4eBQslPVqZVT07VmMTNVtrUoQ07F-3k3T5KT/s1600/url.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikB8QN4tycQBLdfIyIdK0JKP5W18keSJBP67hirzycWYey6gZ35G0xQ0ewDI4ZBZFMcc3IoaRmHX3o6PPAm4O5FaT8rbxpCb9qUnvMgZgQ4eBQslPVqZVT07VmMTNVtrUoQ07F-3k3T5KT/s640/url.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimbNO0tq4Wrge56mBAeBCLDs_6Frnu9DCtUDuGierJeckB9OozKX4kM3OVJSqbfUceNzDhrW5VRwwc1IqV8TY3Poj8xTUo00iBXMHrKQmmo5niJIN9O5Nz6GL68hP5hD-a9JrRfZtzA57-/s1600/url22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Matilda </i>al Cambridge Theatre</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=jjj56XZcCAc">Escenes</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=P9yyiy7aqiE">Naughty </a> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=-Kn-fEuRB0Q">Revolting Children </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Matilda</i> ha estat la sorpresa del viatge. Hem quedat encantats! Només entrar al teatre et va entrant una sensació de bon rotllo. Tot està decorat amb elements infantil, joguines de les d'abans i material escolar i els anuncis estan escrits amb guixos de colors, . I quan entres a la platea l'escenografia és tan bonica que causa impacte. L'escenari està emmarcat per centenars de peces de Scrabble de diferents tamanys i colors, posades de forma desordenada i al mig de l'escenari, set gronxadors porten les lletres del nom de la protagonista de la història. Tothom queda molt sorprès i les fotos no es fan esperar...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglcT1Pfd6lYZNyA8jXfw-TFjmFwG6iNUaC__whChtOJ5Y50OTxunHVWMFIeJn99Qm6m6eMoCLVIOGriiFxVnLRQdAsXC3I9dySapvpxlHLUdfHZK1I_sw0X3HBTm-peJZR2MtBR09ygA90/s1600/IMG_3539.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglcT1Pfd6lYZNyA8jXfw-TFjmFwG6iNUaC__whChtOJ5Y50OTxunHVWMFIeJn99Qm6m6eMoCLVIOGriiFxVnLRQdAsXC3I9dySapvpxlHLUdfHZK1I_sw0X3HBTm-peJZR2MtBR09ygA90/s640/IMG_3539.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
L'espectacle comença de forma espectacular. En els primers deu minuts t'ensenyen totes les cartes. Sobretot quedes impressionat per la qualitat dels nens. Nens molt petits, de vuit a onze anys que canten, actuen, es mouen i ballen amb una precisió, una entrega i una maduresa que deixa amb la boca oberta. En aquests deu primers minuts trepidants passen tantes coses que gairebé no tens temps d'assimilar-les totes. Els nens que són els reis de la casa, els pares que els cau la bava, les funcions de final de curs, els pares que es queixen dels professors, la mare de la Matilda que pensa que està grassa quan està embarassada de nou mesos i que vol un antibiòtic per a curar-se perquè ha d'agafar un vol per anar a un concurs de ball a París, el metge que canta sobre el miracle de la vida i la Matilda que canta que els seus pares pensen és un cuc i que nenes com ella justifiquen el control de la natalitat i haurien d'estar prohibides per la llei. Molt de ritme, molts canvis, molta precisió. Mil coses en poc temps però que no dóna la sensació d'atapeïment sinó de ritme i emoció. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És difícil mantenir el ritme a partir d'aquí però aleshores Eleonor Worthington ens va robar el cor. Quina Matilda més encantadora! Una nena preciosa que va fer tota una creació amb el seu personatge. Totes les frases impecables, ni un error, vocalment perfecte... Un deu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjibfE8URiFqm5go2bFQISfTmN-NDTgLWbCyQquVfSgUzhG_IVFO_ze3Of0obyApkklyPf1NbKJwGy1fJPnJbvm4tX36Hn1WyIufqj2KRNvBS_2lDXHVWDVU5_L9_MIq7C_WYZQeVGd3ALD/s1600/tn-1000_m44.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjibfE8URiFqm5go2bFQISfTmN-NDTgLWbCyQquVfSgUzhG_IVFO_ze3Of0obyApkklyPf1NbKJwGy1fJPnJbvm4tX36Hn1WyIufqj2KRNvBS_2lDXHVWDVU5_L9_MIq7C_WYZQeVGd3ALD/s640/tn-1000_m44.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Naughty</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnUC6Az7Pj1IKYn2rJXW9G2lSqQ4iOQYZFNerctcgJnrt57YGUO8mUivlVgAP0d3yoiGCzq4EAdHqgmLbd2OTV1usyk3TPtQGLNe2Io7jl5D_BCMzkHfwvOGjvtM7Sy21R77iY47fy06dB/s1600/tn-1000_m45.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els moments corals són el millor de la funció, però. "School song" i "Bruce" són altres grans moments del primer acte, on els nens més petits es barregen amb els adults que interpreten els alumnes més grans de l'escola. Tot el repartiment és impecable. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I al començament del primer acte és on arriba un dels moments més especials, per mi, del musical. Un moment dels que et queden marcat per sempre: "When I grow up". Una cançó molt senzilla i innocent, sobre els desitjos dels nens, del que esperen per a quan es facin grans. Comencen els nens més petits del repartiment, gronxant-se en quatre gronxadors. Cada cop amb més empenta. I altres nens més grans els van substituint fins que en el moment més culminant de la cançó, adults vestits de nens agafen empenta i es llencen cap a la platea amb tanta energia que sembla que sortiran disparats. Aleshores te n'adones que estàs veient créixer els nens en aquells gronxadors. I és tan bonic i emocionant que encara ho tinc del tot gravat. Sobretot perquè no està subratllat. És només un petit moment que dura pocs segons. Però és màgic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0hyphenhyphenocY4GbqqXHT08lKu9PloqOjpWCFA1Xj6JXkSBhf-fZbQxpmd50hD1k1KJj_JiZAfmXKXEp3ugCblHxoBqXMeC7e-yHxOp3NWPakeaPkXumOaTb4vyK9LqBH72e7ys95mqMsj6GuTc4/s1600/url.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0hyphenhyphenocY4GbqqXHT08lKu9PloqOjpWCFA1Xj6JXkSBhf-fZbQxpmd50hD1k1KJj_JiZAfmXKXEp3ugCblHxoBqXMeC7e-yHxOp3NWPakeaPkXumOaTb4vyK9LqBH72e7ys95mqMsj6GuTc4/s640/url.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">When I grow up</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La història és un conte infantil de Roal Dahl i té la suficient mala llet per a mantenir l'interès dels adults. Uns quants moments emotius ben posats i uns secundaris amb prou entitat ajuden a tirar de la història sense dificultats. Però el més destacable, a banda dels nens, és la posada en escena, molt rica, original, ben pensada i amb molt de ritme. Crea imatges d'impacte amb elements molt senzills i això té molt valor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La música no és una gran creació però és d'aquelles que s'enganxen i no te les pots treure del cap. Porto ja uns quants dies cantant "Naughty", "When I grow up" i "Revolting children" sense parar. I això també és un valor. I les coreografies recorden una mica les de <i>Spring Awakening</i> amb un punt de <i>Our House</i>, gestos secs, molta energia, salts, picar amb els peus a terra... Funcionen a la perfecció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy_YObXCK16_qqgbOwioIRSZOeoYClrBBr8zWGtFqqyzj5sJN5tNGIPAHaHks_TR5ZTZyjWyZEEYw3cQrkc9BsrPzYjmv6Cxgrqs4gTE9ZXLzCbwFfy3cAPEfSie5_5-WS5lE4TyxKLfys/s1600/matilda4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy_YObXCK16_qqgbOwioIRSZOeoYClrBBr8zWGtFqqyzj5sJN5tNGIPAHaHks_TR5ZTZyjWyZEEYw3cQrkc9BsrPzYjmv6Cxgrqs4gTE9ZXLzCbwFfy3cAPEfSie5_5-WS5lE4TyxKLfys/s640/matilda4.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Revolting children</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una proposta honesta, fresca i sense pretensions. De les millors experiències teatrals que he tingut a Londres últimament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGto_hwxRosQzv1v5cWipIsbThNInlpQtMZ52ZcZY5s0qxZu6wV_c2khLt8kOp2z8gSA8DZ0AT2oKL_wiQs5yVlbucCjI948Ze4wz_qmSUROEeXrp67ONpkxY2Ct52FG9WQ7hGAqzcEAMY/s1600/tn-500_m48.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGto_hwxRosQzv1v5cWipIsbThNInlpQtMZ52ZcZY5s0qxZu6wV_c2khLt8kOp2z8gSA8DZ0AT2oKL_wiQs5yVlbucCjI948Ze4wz_qmSUROEeXrp67ONpkxY2Ct52FG9WQ7hGAqzcEAMY/s640/tn-500_m48.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Ragtime</i> al Open Air Theatre</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=hm-PGFi1r5M">Trailer</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I l'últim dia teníem Ragtime, a l'Open Air Theatre al Regents Park. És un teatre a l'aire lliure. I des del primer dia vam estar patint per la pluja. Va ploure cada dia. I aquell dia no va ser una excepció. Tot i així, vam tenir sort i pràcticament vam veure tot el primer acte sense pluja. Però a "Till we reach that day" vam haver de treure el paraigües. I tot el segon acte sota la pluja. I amb fred. I amb helicòpters (ciutat olímpica)... En definitiva, no eren les millors condicions per a gaudir de l'espectacle. I paties tant pels actors, actuen com si res sota la pluja, que costava posar-se en situació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6LcwzF9LSAa-lYxFJnnsvbLGqJf174Q2_oOLt53ziVlMx6msQGur0XtogxrWIjeWJQfPZutRzX7uF-obvr9SJqEu7HcPEY-f97QQ3RUA8ZWlsiUYwt-nqxDNOyoTbzis66uXfIbNQoFJC/s1600/rrurl.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6LcwzF9LSAa-lYxFJnnsvbLGqJf174Q2_oOLt53ziVlMx6msQGur0XtogxrWIjeWJQfPZutRzX7uF-obvr9SJqEu7HcPEY-f97QQ3RUA8ZWlsiUYwt-nqxDNOyoTbzis66uXfIbNQoFJC/s640/rrurl.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i així, el muntatge no està gens malament i té propostes realment curioses. L'escenari té un punt d'apocalíptic. Un descampat tot ruïnós, com un abocador d'avui dia, o fins i tot del futur. Un cotxe destrossat, un piano vell, una cartell de Barak Obama mig cremat... Els actors, amb un vestuari contemporani (s'aniran vestint d'època a mida que avanci l'espectacle), van apareixent mica en mica, mentre el públic va seient i una veu en off va narrant notícies de tot el segle XX als Estats Units. Hi ha de tot, negres, blancs, jueus... I arriba un moment en que et comencen a explicar una història, del passat, com fent un repàs d'una època llunyana. Tots els actors s'hi van incorporant. I torna a sorprendre que blancs, negres i jueus canten les seves parts sense tenir en compte els seus personatges. Sobta molt aquesta idea en una obra que té com a base el conflicte racial i la immigració. Però funciona en el cor. És la manera de tenir molts actors fent totes les escenes sense haver de tenir molts actors de cada raça per els diferents moments. I també flota la idea que avui dia és un tema més superat i que tots plegats podem conviure sense els conflictes que es van viure en aquells moments tan complicats. El que no s'entén és que Grandfather sigui negre. És l'únic personatge que no és del cor que és d'una altra raça. Al ser només un personatge, la proposta té coherència. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD5s_YhTPcPnYe3ahs-KiIRbMK4HVUldLcX88zIjdv_fF2L-3OezpLSyRzJqbIjjWanjwPFOOvZAtXwQ6RrdU2p3ieAIpJHyB8tF0UmfgRuszoummlrSPCwkxm9EE2pgGn2e-belkBqGbF/s1600/rrrurl.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD5s_YhTPcPnYe3ahs-KiIRbMK4HVUldLcX88zIjdv_fF2L-3OezpLSyRzJqbIjjWanjwPFOOvZAtXwQ6RrdU2p3ieAIpJHyB8tF0UmfgRuszoummlrSPCwkxm9EE2pgGn2e-belkBqGbF/s640/rrrurl.jpg" width="426" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Ragtime</i> és un musical molt complex. Moltes subhistòries i molts personatges. Aquí està ben resolt i el musical es segueix amb interès. Hi ha un punt de distanciament i vol fugir del realisme en molts moments i això ajuda al musical. El cor hi és molt present tota l'estona i dóna vida i ritme al muntatge. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però, en alguns moments, tens
la sensació que tot va massa de pressa i no paren a mastegar bé el que
estan fent. Cançons com "New music" estan desaprofitades i passen com si
res, cantades de qualsevol manera, molt ràpida, sense la seva
introducció, tallant estrofes... Una pena. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una grua immensa serveix per a donar una mica de moviment a l'escenografia, que és molt estàtica, afegint algun element com una estàtua de la llibertat, un gronxador o una caixa forta, al mig de l'escenari. Petits elements ben posats que donen un puntet d'espectacularitat a un muntatge més aviat sobri. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAuUOT7TMysfjNlvHtKVTlyHumQ0mFfWEKmEKqXy9HdlySxHdW66ONSCmj9wJJjp7DBD071FuBo4NiI7iGk39V4D0p0ephWoWhlwKGjqpj3EVTELlE_yC061B8h9T-IgG-i6o83Lw5yBmX/s1600/rrrrrurl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAuUOT7TMysfjNlvHtKVTlyHumQ0mFfWEKmEKqXy9HdlySxHdW66ONSCmj9wJJjp7DBD071FuBo4NiI7iGk39V4D0p0ephWoWhlwKGjqpj3EVTELlE_yC061B8h9T-IgG-i6o83Lw5yBmX/s640/rrrrrurl.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD5s_YhTPcPnYe3ahs-KiIRbMK4HVUldLcX88zIjdv_fF2L-3OezpLSyRzJqbIjjWanjwPFOOvZAtXwQ6RrdU2p3ieAIpJHyB8tF0UmfgRuszoummlrSPCwkxm9EE2pgGn2e-belkBqGbF/s1600/rrrurl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Del repartiment només destacaria, en negatiu a Rolan Bell (Coalhouse). No té carisma i vocalment, si més no aquell dia, no va estar a l'alçada del paper, fent numbrosos galls. Acostumat a Brian Stokes Mitchell, Rolan Bell no li arriba ni a la sola. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser costa ser objectiu amb aquest muntatge. La pluja, el fred i els helicòpters no ajudaven. Però tot i que al segon acte, quan Coalhouse agafa protagonisme, es nota que baixa l'interès perquè l'actor no el sap mantenir, en general crec que és un bon muntatge. Jo el vaig trobar més interessant que el <i>revival</i> que van fer a Nova York fa pocs anys, que era més realista, però molt més avorrit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En tot cas, encara espero la versió definitiva de <i>Ragtime</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQZ7xZaD-Ialbh9dUXDeaIqA1mapIGLY4gTckFJ_3GwJIfoHXkfern57KmWGKngiou8XKss91rK1zufywRVS-63NdIzqSDG-4qHe92AuUZu2lafVWGzneX7XzYJSF_6isyoNYllbvh9bHn/s1600/rurl.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQZ7xZaD-Ialbh9dUXDeaIqA1mapIGLY4gTckFJ_3GwJIfoHXkfern57KmWGKngiou8XKss91rK1zufywRVS-63NdIzqSDG-4qHe92AuUZu2lafVWGzneX7XzYJSF_6isyoNYllbvh9bHn/s640/rurl.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-69761788652809425412012-07-08T13:47:00.000+02:002013-11-11T10:35:49.720+01:00El musical participatiu<div style="text-align: justify;">
L'Obra Social "la Caixa" fa anys que organitza concerts participatius. Fa 15 van començar amb els <i>Messies</i> de Händel participatius i la proposta va tenir tanta acceptació que ha continuat ben viva fins avui. I mica en mica s'ha anat obrint a altres obres: <i>Carmina Burana</i>, el <i>Rèquiem</i> de Brahms, <i>Grans Cors d'Òpera</i>... Sempre amb la voluntat de fer arribar gran música a aficionats al cant coral, amb les millors condicions artístiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per aquesta voluntat de qualitat de l'Obra Social, em va fer especialment il·lusió que em cridessin per escriure'ls un projecte de concert participatiu però de musicals. Ells tenen molta experiència en el món clàssic però aquest gènere, que sembla que cada cop està més de moda i que genera tan d'entusiasme, se'ls escapa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_fs4mtuXIHysfRLNPKy7hdBt5Lap86EaDtSLkPVqCJaM76MAOByKWG0sbWEO1OlksNUxatQmDqNN0Nxgo00rv9ciZqc9hyGUFaBfmyUjP11T6ExcER5jjVWX8cZHxuG9AMzwnkF9CvJq/s1600/d12f3fb7cb1c5c2dbe907c370ab63faa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_fs4mtuXIHysfRLNPKy7hdBt5Lap86EaDtSLkPVqCJaM76MAOByKWG0sbWEO1OlksNUxatQmDqNN0Nxgo00rv9ciZqc9hyGUFaBfmyUjP11T6ExcER5jjVWX8cZHxuG9AMzwnkF9CvJq/s400/d12f3fb7cb1c5c2dbe907c370ab63faa.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, els vaig escriure un projecte que va ser com una carta als reis. Hi vaig posar de tot. I a l'engròs!</div>
<div style="text-align: justify;">
I els va agradar molt. I aquí va acabar la cosa, temporalment. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un temps més tard em van tornar a demanar un altre projecte, aquest cop d'un format més petit, més controlable i més assequible econòmicament, que es presentaria al CaixaForum, en el cicle de les<i> Nits d'estiu </i>i dins la programació del Grec. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest projecte és el que finalment ha vist la llum i s'estrenarà dimecres que ve.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de moment està sent una experiència magnífica. Començant per la creació del projecte en sí: una pàgina en blanc i la història del teatre musical als teus peus! He tingut la ferma voluntat de presentar el musical des del meu punt de vista, allunyat de la moda actual, més basada en l'èxit fàcil, en operacions purament comercials que es basen en temes populars, que sovint no tenen res a veure amb el musical, i que a nivell teatral acostumen a no tenir cap interès. Aquest tipus de teatre ha fet molt de mal al gènere i jo volia reivindicar el teatre musical de sempre, el teatre de qualitat que ha passat a l'història gràcies a grans partitures i grans lletristes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig pensar que, donat que no s'ha fet mai res així en aquest país, seria molt bo començar per un repàs a la història del musical a través dels seus autors més emblemàtics. Així doncs, vaig dividir el concert en tres suites on cada una representa una època, i una obertura. Decidir qui entrava i qui no, no em va costar gaire. Evidentment no estan tots els que són. Però són tots els que estan. En alguns casos vaig optar pel gust personal. Tampoc no volia fer un concert enciclopèdic. Potser algú trobarà a faltar algun autor imprescindible. És possible. Els 45 minuts del concert tampoc no donen per a més. Però jo estic molt satisfet de la selecció. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mida que anava construint el concert s'anava perfilant tot plegat. Dos solistes, un director d'escena, dos traductors, un pianista d'assaig, una orquestra de deu músics. I un cor participatiu de 125 persones. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_fs4mtuXIHysfRLNPKy7hdBt5Lap86EaDtSLkPVqCJaM76MAOByKWG0sbWEO1OlksNUxatQmDqNN0Nxgo00rv9ciZqc9hyGUFaBfmyUjP11T6ExcER5jjVWX8cZHxuG9AMzwnkF9CvJq/s1600/d12f3fb7cb1c5c2dbe907c370ab63faa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtrzh7LMszVkFQRrkfONvoHivwnT2ijMOLG7sPESlKwqRbV-KL1tMlWmvCPFB-7YY6tyJL9jMYK01Eo-T3q4fEkBJgfsLCpF_lZWub6ieuzrlhGB4vCcJqCBLIpTRi0ST3Tr6_Z2a7eoTN/s1600/i+got.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtrzh7LMszVkFQRrkfONvoHivwnT2ijMOLG7sPESlKwqRbV-KL1tMlWmvCPFB-7YY6tyJL9jMYK01Eo-T3q4fEkBJgfsLCpF_lZWub6ieuzrlhGB4vCcJqCBLIpTRi0ST3Tr6_Z2a7eoTN/s640/i+got.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seleccionar el cantaires va ser un bon maldecap. Un cop es va fer pública la proposta, vam tenir moltíssimes inscripcions. De tal manera que després de fer algunes audicions per veure qui era apte i qui no, es va haver de fer un sorteig davant de notari i, malauradament, molta gent va quedar fora del concert. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He de dir que l'experiència humana està essent el millor d'aquesta aventura. Tenim la immensa sort de comptar amb un cor d'un altíssim nivell i l'entusiasme que desprèn sempre és tan enriquidor que cada assaig ha estat una gran satisfacció que tant el director d'escena com jo mateix hem gaudit enormement. Només han estat quatre assajos i el primer dia s'havia de portar tot el repertori après i l'últim dia s''havia de cantar tot de memòria. No ha estat gens fàcil i el cor a complert a la perfecció. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnin76-g33HJNSFaZRbyFC5NvGywfh4Igzqx1BYNXyN2Aw6CBCunWFrwUd1tEvpE-nW4KA1zTzWJJ1r8mJ7Th2APnnz6hYSoyg5Bhg2uWahjhUMw8xRm8bl4pIXyTZOrMimksh5qGVr6HB/s1600/dirigint.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnin76-g33HJNSFaZRbyFC5NvGywfh4Igzqx1BYNXyN2Aw6CBCunWFrwUd1tEvpE-nW4KA1zTzWJJ1r8mJ7Th2APnnz6hYSoyg5Bhg2uWahjhUMw8xRm8bl4pIXyTZOrMimksh5qGVr6HB/s640/dirigint.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3AQl1mA0oDdzK9JyIHj79hHHQGOnbZHtPvaTba5Ofv4yQXtOf_44DGStafnGMi_1nJ4g21zTkNz4HiB1j9gMZDWv0iKC15qqyapDH6p20dYnx-hBKba4H-rXkMSWDlnUuN8TrG_rlQcPK/s1600/homes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3AQl1mA0oDdzK9JyIHj79hHHQGOnbZHtPvaTba5Ofv4yQXtOf_44DGStafnGMi_1nJ4g21zTkNz4HiB1j9gMZDWv0iKC15qqyapDH6p20dYnx-hBKba4H-rXkMSWDlnUuN8TrG_rlQcPK/s640/homes.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb els solistes també hem tingut una gran sort. Tant la Mone com el Toni Vinyals han estat molt generosos amb el seu temps i han treballat de valent per arribar a bon port. Jo els agraeixo molt totes les hores extres que hi han posat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I també ha estat un gust treballar amb el director d'escena, el Xavi Casan. Poder-te concentrar només en la part musical mentre que algú que coneix i estima el gènere com ningú treballa la part escènica no només és molt pràctic sinó que ha estat molt interessant, enriquidor i molt divertit!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKHmamLXu1OzBe_cZm0jawPUCoem9K-xJ1oayzDwcNvcrTmmj78S7tHe-fzNSkuHoqF0Xg1Ox9mCs1THutY1xCsu_hqlTlY293PD40IdAStwruzpb2MHcHMSHEgyuslYNSDO-YGfqJmpaR/s1600/xavi+oscar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKHmamLXu1OzBe_cZm0jawPUCoem9K-xJ1oayzDwcNvcrTmmj78S7tHe-fzNSkuHoqF0Xg1Ox9mCs1THutY1xCsu_hqlTlY293PD40IdAStwruzpb2MHcHMSHEgyuslYNSDO-YGfqJmpaR/s640/xavi+oscar.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I dir que tenim les millors traduccions possibles a càrrec de la Maria Carme Mateu i el Cèsar Aparício tampoc està de més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tant de talent posat i una energia positiva immensa fa pensar que tot plegat pot ser una gran festa!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dilluns tenim el primer assaig amb l'orquestra. Espero que les orquestracions estiguin a l'alçada i tot vagi sobre rodes. La part instrumental té risc. Només tenim un assaig i al dia següent el general. Però tenim uns músics molts bons i confio que no hi haurà cap problema. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dimecres estrena. Dos concerts, un a les 20h i un altre a les 22h. Afortunadament, la cosa no quedarà aquí i dimecres següent hi tornarem. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El Messies</i> porta 15 anys. Potser d'aquí a 15 anys us escric la crònica de la quinzena edició de <i>El musical participatiu.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs estaria molt bé! </div>
<br />
_________________________<br />
<br />
<br />
Aquí us deixo el programa del concert<br />
<br />
Obertura<br />
· Overture (fragment)<br />
Jule Styne – Funny girl (1964)<br />
<br />
Suite 1<br />
· En aquest concert / Comedy tonight<br />
Stephen Sondheim – A funny thing happened on the way to the forum (1962)<br />
· Velles aigües / Ol' man river<br />
Jerome Kern / Oscar Hammerstein II – Show boat (1927)<br />
· Tinc el ritme / I got rhythm<br />
George Gershwin / Ira Gershwin – Girl crazy (1930)<br />
· I tot s’hi val / Anything goes<br />
Cole Porter – Anything goes (1934)<br />
· Tu mai camines sol / You’ll never walk alone<br />
Richard Rodgers / Oscar Hammerstein II – Carousel (1945)<br />
<br />
Suite 2<br />
· Coral de Westfàlia / Westphalia chorale<br />
Leonard Bernstein – Candide (1956)<br />
· La plaça es torna un mercat / Down in MacConnachy Square <br />
Frederick Loewe / Alan Jay Lerner – Brigadoon (1947)<br />
· Alba i vespre / Sunrise sunset<br />
Jerry Bock / Sheldon Harnick – Fiddler on the roof (1964)<br />
· Ja et pots posar elegant / Put on your Sunday clothes<br />
Jerry Herman – Hello, Dolly! (1964)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnin76-g33HJNSFaZRbyFC5NvGywfh4Igzqx1BYNXyN2Aw6CBCunWFrwUd1tEvpE-nW4KA1zTzWJJ1r8mJ7Th2APnnz6hYSoyg5Bhg2uWahjhUMw8xRm8bl4pIXyTZOrMimksh5qGVr6HB/s1600/dirigint.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
Suite 3<br />
· I tot plegat! / All that jazz<br />
John Kander / Fred Ebb – Chicago (1975)<br />
· Jelicants per a gats jelicals / Jellical songs for jellical cats <br />
Andrew Lloyd Webber / T. S. Eliot / Trevor Nunn - Cats (1981)<br />
· Jo et cuidaré / I’ll cover you (reprise)<br />
Jonathan Larson – Rent (1996)<br />
· Nous ritmes / New music<br />
Stephen Flaherty / Lynn Ahrens – Ragtime (1998)<br />
· Som als anys seixanta / Welcome to the 60s<br />
Marc Shaiman / Scott Wittman – Hairspray (2002)<br />
· No sentiu cantar la gent? / Do you hear the people sing?<br />
Claude-Michel Schönberg / Alain Boublil - Les misérables (1985)<br />
<br />
<br />des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3522830052867601926.post-51665929097809681682012-07-08T12:40:00.000+02:002012-07-08T12:40:18.562+02:00Excuses de final de curs<div style="text-align: justify;">
Els finals de curs acostumen a ser una bogeria i això afecta de ple a la publicació de nous posts en aquest blog. Em sap greu, la veritat, perquè m'agradaria ser més constant i anar escrivint tot de coses que tinc al cap i estan pendents. Ja fa més de mig any que vaig anar a Nova York i vaig veure <i>The book of mormon</i> o <i>Porgy and Bess</i> i m'agradaria fer una petita crònica de cada espectacle que vaig veure. O acabar la meva col·lecció de posts sobre els parcs nacionals de l'oest americà... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però aquest any ha estat especialment intens i se m'han acumulat moltes coses. I totes bones! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig començar al maig amb un concert maco de teatre musical. Sondheim, Bernstein i <i>Les misérables.</i> Molta feina d'orquestrar i molts assajos per dirigir. Finalment va anar molt bé i tothom en va sortir molt content. </div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_pJVPtcBTeIdnQ3-z_iJgrZgXqtN2AunfBa3p_AaBF5gRc0MC3ox-L8nCQGhK1jv-zQPL8b9lx0_XQF2sWXGmMkzCq6t5XgvenO8YlWojn_G7xnJ04pZgVLS2Jetc0u4yKXuGfxO29WK/s1600/one+day+more.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_pJVPtcBTeIdnQ3-z_iJgrZgXqtN2AunfBa3p_AaBF5gRc0MC3ox-L8nCQGhK1jv-zQPL8b9lx0_XQF2sWXGmMkzCq6t5XgvenO8YlWojn_G7xnJ04pZgVLS2Jetc0u4yKXuGfxO29WK/s640/one+day+more.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">One day more</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJn4LGldWVH5SQqe1GMms9pWC1O1u1vp1PymSElXQQpJUF2f6-BpoFO7HSHZoOpYiTZwp8rGd3Voq_djzclIx6WGBwDFiXiOOFUIgymYlT9vAkP2iEOO5_P3yHy3Na1w6bnxVTx4zc-4mz/s1600/lovely+ladys.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="521" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJn4LGldWVH5SQqe1GMms9pWC1O1u1vp1PymSElXQQpJUF2f6-BpoFO7HSHZoOpYiTZwp8rGd3Voq_djzclIx6WGBwDFiXiOOFUIgymYlT9vAkP2iEOO5_P3yHy3Na1w6bnxVTx4zc-4mz/s640/lovely+ladys.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lovely ladies</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Al juny vaig unir totes les meves corals i una bona colla de musics i ens en vam anar a L'Auditori de Barcelona. Una mica més de Sondheim i una obra meva. Va ser tot un privilegi compartir programa amb aquest gran autor. L'experiència de dirigir a L'Auditori és de les que no s'obliden. També estic molt content de com va anar tot plegat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisBFXwWXTbNclwLLq21FnhRIAboOuua05MKURibOdvdp__e7QUf-Gk9T7Tj0IsFRwe1beba40_XcEi6mc2p_qGlMHhBmYSu3_28agBApgP9hyphenhyphenU_Wfo29-xezY5qYzwMXRSMxO11Q5vOR78/s1600/IMG_1364.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisBFXwWXTbNclwLLq21FnhRIAboOuua05MKURibOdvdp__e7QUf-Gk9T7Tj0IsFRwe1beba40_XcEi6mc2p_qGlMHhBmYSu3_28agBApgP9hyphenhyphenU_Wfo29-xezY5qYzwMXRSMxO11Q5vOR78/s640/IMG_1364.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Assajant Sondheim</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVjQEYDafuDCNO2g6IwLknOpXZ8YSX3zfqPlPg0eeJGPwiuvqmYmNr8BiE3cmgONfo-tF-PBsgdmNKeYWHfSNg-OiXD7veH-7qcONks1JH-k2H1pkwM71W5NBfRGHJTEu_W8obJplhCreg/s1600/IMG_1886.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVjQEYDafuDCNO2g6IwLknOpXZ8YSX3zfqPlPg0eeJGPwiuvqmYmNr8BiE3cmgONfo-tF-PBsgdmNKeYWHfSNg-OiXD7veH-7qcONks1JH-k2H1pkwM71W5NBfRGHJTEu_W8obJplhCreg/s640/IMG_1886.JPG" width="425" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Final del concert</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Tot just després em van sortir dos encàrrecs per escriure un parell de bandes sonores. Una sèrie documental dirigida per Jordi Llompart i un corporatiu de les caves Torres...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això ho he hagut de fer mentre escrivia les orquestracions de <i>El musical participatiu</i>, el projecte en que estic ficat de ple en aquests moments i del que us en parlaré en el proper post. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Milers d'assajos, milers d'hores davant l'ordinador i el meu inseparable Finale, i fent les hores de feina de cada setmana han estat una mica massa. En èpoques de crisi un no es pot lamentar de tenir feina però ja es podria repartir al llarg de l'any!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En tot cas, la feina s'ha anat acabant, ara estic més lliure i tot aquest lament és la meva excusa i la presentació del concert que dirigiré la setmana que ve.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVjQEYDafuDCNO2g6IwLknOpXZ8YSX3zfqPlPg0eeJGPwiuvqmYmNr8BiE3cmgONfo-tF-PBsgdmNKeYWHfSNg-OiXD7veH-7qcONks1JH-k2H1pkwM71W5NBfRGHJTEu_W8obJplhCreg/s1600/IMG_1886.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJn4LGldWVH5SQqe1GMms9pWC1O1u1vp1PymSElXQQpJUF2f6-BpoFO7HSHZoOpYiTZwp8rGd3Voq_djzclIx6WGBwDFiXiOOFUIgymYlT9vAkP2iEOO5_P3yHy3Na1w6bnxVTx4zc-4mz/s1600/lovely+ladys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_pJVPtcBTeIdnQ3-z_iJgrZgXqtN2AunfBa3p_AaBF5gRc0MC3ox-L8nCQGhK1jv-zQPL8b9lx0_XQF2sWXGmMkzCq6t5XgvenO8YlWojn_G7xnJ04pZgVLS2Jetc0u4yKXuGfxO29WK/s1600/one+day+more.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>des de la vilahttp://www.blogger.com/profile/11648728805060410372noreply@blogger.com1