EUA - estiu 2010 / Yellowstone dia 4

8 d'agost de 2010

Després de llegir i rellegir la guia, vaig decidir que la propera excursió seria "el camí dels estanys dels castors" (Beaver Ponds Trail). Aquesta ruta sortia des de la zona de Mammoth Hot Springs, així és que ens vam llevar, vam esmorzar (la llet de soja no va triomfar gens, la veritat, i la vam acabar llençant) i cotxe fins al començament de la ruta.

Pel camí vam seguir veient bestiar divers i tot de paratges de somni. Però és estrany com t'acostumes a tot i arriba un moment en què gairebé ni et sorprens.

Arribar a l'inici de l'excursió no ens va costar gaire. Vam començar pujant i al cap d'una hora vam arribar a un pla. El camí segueix a camp obert i es poden veure bones vistes de la zona de Mammoth.

I al cap de poc el camí s'endinsa en el bosc. El paisatge és preciós, un bosc de conte amb un caminet que va resseguint una colla de llacs de diferents mides.

 
 Aleshores vam patir un atac massiu. Ens vam trobar dins de núvols de mosquits famolencs que ens van començar treure la sang sense compassió. I vinga a córrer per fugir de les bèsties. Curiosament, com els vampirs, només ens atacaven en zones d'obaga. Quan trobàvem zones amb sol, ens deixaven tranquils. 




Així doncs, de sol en sol vam arribar al llac més gran de l'excursió. L'entorn era de postal. Tot un espectacle. Un dels membres de l'expedició diu que va veure un castor que se submergia en l'aigua. Jo vaig quedar amb les ganes. El motiu secret de fer aquella excursió era que durant l'EGB vaig ser de la classe de Castors i era gairebé un deure veure'n un en el seu hàbitat natural en honor a aquells vells temps quan vaig passar tantes bones estones. En comptes de castors, mosquits a manta. No es pot tenir tot.

 

El llac era el punt més allunyat d'aquesta ruta circular. Vam passar-lo i vam començar a tornar. La tornada, sense novetats destacables.

Arribats a Mammoth Hot Springs, cansats i amb gana, vam decidir dinar en una de les moltes taules que hi ha repartides pel parc. Jo em vaig quedar fent guàrdia i vigilant el material mentre els altres anaven a comprar beguda fresqueta i alguna cosa de postres. Vam dinar a l'ombra, ben a gust, i després vam fer la migdiada. La calma i la temperatura eren agradabilíssimes. I de cop ens va sorprendre una altra bestiola que passava per allà. Realment, els animals no passen ànsia a Yellowstone.





Després de descansar a consciència, vam decidir l'última excursió al parc: una cascada ben a prop de la zona del Grand Prismatic, les Fairy Falls. Així, de passada, tindríem l'oportunitat de veure el brollador des d'una altra perspectiva. Una mica més al sud hi ha una zona d'aparcament. Allà vam deixar el cotxe i vam començar el camí. Havíem llegit que per veure el Grand Prismatic des de més amunt, t'havies d'enfilar a una muntanyeta. Però no hi ha res indicat. Al cap d'una estona vam veure petits corriols que s'enfilaven cap amunt i en vam agafar un. Fent camp a través i després de desviar-nos una mica, vam arribar al cim del turonet des d'on es fan les típiques fotos d'aquell espai.

 

Després vam continuar la ruta. S'anava fent tard i teníem aquella llum tan bonica de les últimes hores de la tarda. Hi havia sol però també era núvol i queien quatre gotes de tant en tant. El paisatge era molt curiós. És una de les zones del parc que es van cremar en l'últim gran incendi i és plena d'arbres morts i d'arbres joves que estan creixent. Diferent i molt bonic. Vam continuar fins a la cascada. Com que era ple estiu, no anava gaire carregada però, tot i així, déu n'hi do l'aigua que baixava. Vam estar una estona més gaudint d'aquell racó de món i tot seguit vam tornar per on havíem vingut. L'espai, la llum, la conversa, la companyia... Tinc molt bon record d'aquella tarda.

Fairy Falls

Un cop vam arribar al cotxe, vam decidir que l'última nit a Yellowstone s'havia de celebrar. Vam anar cap a Old Faithful i vam fer un bon sopar. Ja de nit, cap a Fishing Bridge a fer la dutxa de rigor i cap al sac. Després de tantes nits ja no teníem cap mania. El cos, acostumat a la duresa del terra i al fred nocturn, va caure rodó després de riure una estona a costa de la carraca/llanterna. Pot haver-hi estri menys eficaç? 

Era l'última nit a Yellowstone però encara quedava molt de viatge!