divendres, 20 de gener del 2017

Dear Evan Hansen - Nova York - Nadal 2016





Ben conmogut surto del Music Box Theatre després de veure aquest musical. I ben content de veure com encara es poden fer joies com només a Broadway les saben fer. 

El director Michael Greif torna a una història contemporània i familiar, com ja va fer amb Next to normal, amb els seus drames, neguits i necessitats. En aquest cas fa un homenatge a aquest personatge tan típic de les ficcions americanes: el "loser" o "nerd", aquest adolescent solitari, que li costa fer amics (ser tímid és pecat en una societat tan extrovertida com l'americana) i és carn de mofa dels companys del "high school". I ho fa a partir d'una història plena d'enganys i desitjos, on les noves tecnologies i les xarxes socials hi tenen un paper bàsic. 



Dear Evan Hansen és un espectacle rodó, emocionant com pocs, amb una direcció brillant i uns actors en estat de gràcia, especialment el seu protagonista, Ben Platt, que broda el seu personatge amb una interpretació rica, desbordant i plena de matisos.  

L'escenografia és realment espectacular. Juga amb un complex sistema de projeccions on constantment estem veient el contingut d'un munt de pantalles diverses, processadors de textos, twiter, facebook, etc. (amb dissenys propis per no identificar cap xarxa concreta), que es projecten en diferents panells mòbils distribuits per tot l'escenari. Aconsegueix donar la sensació d'estar vivint immers en el ciberespai, en un món virtual on qualsevol cosa que diguis o facis por posar-se, de cop, a l'abast de tot el món amb un sol clic.



I aquest és un dels punts forts de l'espectacle. Aquestes xarxes socials en les que vivim i l'us que en podem fer. El consum de continguts que ens emocionen però que al cap de poques hores ja els hem oblidat i ja en necessitem d'altres, més intensos, més morbosos. La banalitat amb que tractem el dolor aliè, la popularitat que genera el patiment.  Un dels moments culminants de l'obra és el final del primer acte quan l'Evan fa un discurs d'inauguració del nou web en homenatge a Connor, un adolescent que s'ha suicidat, fet que desencadena tota la trama del musical. Quan aquest discurs en reconeixement a tots aquells que se senten oblidats arriba a la xarxa, al moment es converteix en viral "You will be found". L'atordidora emoció de l'Evan és tan autèntica que estaborneix a tot el públic de forma aclaparadora. Tothom se sent identificat amb el missatge "tu no estàs sol" i el comparteix immediatament. Però tota aquesta emoció està basada en una mentida (per una sèrie de circumstàncies l'Evan ha fet creure que va ser el millor amic d'en Connor quan, en realitat, pràcticament no es coneixien) i la barreja de sentiments contradictoris fa difícil retenir les llàgrimes just abans de la mitja part. 



Altres grans moments són "For forever" quan l'Evan comença a inventar tota una vida plena de moments feliços d'en Connor dels quals la seva família no en sabia res i com tots aquests detalls són rebuts per tots ells: per la mare com un raig de vida al creure que el seu fill no va ser tan infeliç com sempre havia pensat, i pel pare i la germana amb incredulitat i desconfiança. 



O "Words fail" quan finalment l'Evan confessa la seva mentida a la seva "família adoptiva". La colpidora explicació dels fets i la reacció de la família de'n Connor, especialment el desconsol de la mare, és un moment culminant. 

Malgrat que la posada en escena i la imaginativa i espectacular escenografia són extraordinàries, voldria destacar el valor de la interpretació. En un gènere on s'acostuma a menystenir els actors per falta de profunditat, en aquest cas s'ha de dir que l'impacte dramàtic no seria igual si no fos per la gran actuació de tota la companyia. És impressionant veure com diuen cada frase i com reben cada rèplica. Moltes vegades brollen les llàgrimes no tant per la bellesa de la música o per la perfecció del moviment escènic sinó per aquest treball tan delicat de direcció d'actors i d'interpretació. I també és l'avantatge de veure una obra d'estrena i no una franquícia amb molts anys a l'esquena. Estar a primera fila com era el meu cas també ha estat un privilegi impagable. 



En definitiva, un gran musical al que li desitjo una bona i llarga estada al carrer 45. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada