Sens dubte, internet és un dels més grans invents dels últims
anys. L'impacte en la societat ha estat tan immens que es fa molt difícil
d'imaginar com seria la nostra vida, avui dia, sense la www. Però com tot allò que
té relació amb la humanitat, a internet també hi trobem el millor i el pitjor.
Una meravellosa base de dades i un pou d'informació, i una eina de comunicació
impressionant que ens permet estar comunicats els uns amb els altres en tot
moment i a tot arreu.
I aquesta eina brutal dóna fruits
en funció de l’ús que se'n faci. En un món perfecte, simplement amb gent bona,
responsable, respectuosa i de bons sentiments, internet excel·liria i només en
podríem dir coses bones. Però els humans som capaços del millor i del pitjor,
com he dit abans, i això ens demana separar el gra de la palla, contrastar i
buscar allò que necessitem entre tones ingents de porqueria digital.
I avui m'interessa parlar d'una
porqueria en especial. Una porqueria que em sorprèn, em repugna i fins i tot em
fascina.
L'odi.
La capacitat d'odiar dels humans,
el plaer que genera insultar, difamar, mentir i fer mal que té la humanitat i
que es manifesta de forma triomfal a la xarxa.
I aquest post me l'ha provocat
l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona. Un desgraciat atac terrorista que ha
acabat amb la mort de 14 persones.
D'aquí en podrien sortir dotzenes
d'articles tractant els tres mil aspectes que afecten aquest incident des de
moltíssims punts de vista. Però a mi, de vegades, m'agrada centrar-me en un
aspecte minúscul en relació a l'envergadura general de l'assumpte i tirar del
fil des d'aquí.
Bueno, pues molt bé, pues adiós.
Aquesta va ser la reacció
espontània del major Trapero, cap dels Mossos d'Esquadra quan un periodista va sortir indignat d'una roda de premsa on va contestar en català a una
pregunta feta en català. Quan el periodista li va demanar que contestés en castellà, ell va dir que respondria cada pregunta en
funció de la llengua en que li fessin. El periodista es va alçar i va marxar i ell va dir aquesta expressió que ja és un clàssic de la nostra cultura
pop recent i que va ser trendic topic aquella nit.
Bueno, pues molt bé, pues adiós.
I no va servir de res que Joaquim
Forn, conseller d'interior, digués que si ho volien després repetirien la
resposta en castellà. Una roda de premsa feta en 4 llengües diferents: català,
castellà, anglès i francès. Una roda de premsa feta per als mitjans de
comunicació, provinents de tot el món, que volien les respostes en el idiomes
del seu mitjà. I si calia es repetia la resposta en la llengua que es demanava.
Elegància, educació, cultura i demostració de cosmopolitisme al demostrar que
es pot parlar al món en una diversitat i competència lingüística que ja voldria
el govern espanyol.
Un podria pensar que després de
l'èxit del cos de Mossos d'Esquadra desarticulant la banda terrorista i acabant
amb tots els seus membres morts o detinguts en tan poc temps només hi hauria
mostres de gratitud i admiració per l'eficàcia amb la qual s'havien fet les
coses i que aquesta pataleta d'aquest periodista seria objecte de crítica per
part de tota la societat.
Però, esclar, no podríem estar
més equivocats. L'odi, protagonista d'aquest post, no ha trigat ni mig minut a
aparèixer, en forma de catalanofòbia, tan en voga darrerament.
- Ese funcionario público, se cree que vive en su pueblo... y no se da cuenta que trabaja para los ciudadanos...
- El catalán no tiene derecho a ser usado fuera de Cataluña ni para actos (Como este del que se habla) que sean de toda España.
- ¿Y no ha dimitido todavía por grosero, mal educado, paleto y lo que es muchisimo mas grave aprovechar un terrible atentado para hacer política de la más baja estopa inmunda y rastrera? ¡¡¡Que vergüenza de energumeno!!!
- Desde que no se fusila a los traidores no damos pie con bola.
- A ver que muy bien que difundais la noticia de Barcelona pero que total han muerto catalanes, no personas tampoco hay que alarmarse.
L'argument és clar. Si tothom
parla una de les dues llengües oficials a Catalunya (en són tres, però deixarem
la qüestió aranesa per a una altra ocasió) no té cap sentit fer servir el
català, que només el parla una part minoritària del públic objectiu d'aquella
roda de premsa. Fer servir el català en aquesta roda de premsa és utilitzar de
forma política l'atemptat, és una falta d'educació i és una mostra més de la
deriva independentista de la minoria catalana que no té la decència d'aparcar
el procés ni en un moment tan delicat com el d'aquest atemptat.
És ben trist que aquestes alçades
de la pel·lícula s'hagi de justificar que es parli català a Catalunya i més si
ho fan funcionaris públics. Però és que no cal. L'odi no entén de raons. Encara
que els expliquis que també es fa en castellà (que es faci en anglès i en
francès, curiosament, no és objecte de cap crítica) és igual. El fet és que (a
Catalunya!) es fa servir (també) el català per a coses importants com una roda
de premsa. I això hi ha molta gent que no ho pot suportar. Els genera un odi
visceral. I aquest odi es manifesta a les xarxes socials.
- Esto es de vergüenza , siempre volvemos a lo mismo , periodistas e informadores de varios países y la explicación en catalán .
- La inmensa mayoría de los catalanes son anti-españoles, nos odian, por lo tanto, es de recibo que nos den asco.
- Si te realizan la pregunta en catalán... Te pones a la misma altura q el maleducado del periodista y la respuesta la contestas en el mismo idioma. Sí señor!! Y que luego te vuelvan a realizar la misma pregunta en castellano y te cabrees cm un mono porque ya la has respondido. Vosotros cobráis con lo que se recauda con lo que pagamos con nuestros impuestos TODOS LOS ESPAÑOLES, para obtener ciertos servicios. Me parece ridículo que no se responda en un idioma común, el español, cuando no hablas solo en esta rueda de prensa para personas que hablen y entienda el catalán. Estás gilipolleces nos están tocando muchiíimo los cojones y que no se haga nada por ello, y se os aclaren ciertas cosas, ns los toca aún más.
- Los catalanes ya me dan más asco que los vascos.
- Así acabaran todos los catalanes.
Ha estat interessant (i dolorós)
llegir opinions als diaris i a facebook de tot tipus de gent de tot arreu
d'Espanya. Evidentment, hi ha de tot. Però llegint aquests comentaris i
opinions, posa els pèls de punta veure la mala educació, els insults, la mala
llet, la ràbia, l'odi en definitiva, que a generat aquest incident tan
anecdòtic. Gent que no vol entendre encara que hi hagi alguns que tenen la
paciència d'intentar explicar de forma ordenada com van anar les coses, gent
que només crida i vol imposar el seu criteri. La "massa
descervellada" que funciona a cop de bilis i no li cal raonar les coses,
ni entendre els contextos ni posar-se en la pell dels altres.
A tot això, no ajuden gens els
mitjans de comunicació, d'una toxicitat social fora de mida. Han abocat tantes
mentides per simple interès polític que tristament provoquen que un dels grans
valors d'internet, un lloc on trobar informació, on poder-te formar una opinió
de les coses, perdi totalment la seva validesa. Avui dia, es vital contrastar
tot allò que ens arriba per internet. Pels mitjans de comunicació i per les
xarxes. És veritablement al·lucinant que es publiquin coses en mitjans
"seriosos" com que el mosso que va abatre els terroristes a Cambrils
sigui un legionari suposo que perquè la resta del país relacioni l'èxit policial i la valentia amb quelcom tan espanyol com la Legión, o que el conductor de la mortífera furgoneta era voluntari
pel referèndum. En totes les preguntes que li han fet a Carles Puigdemont en relació a si aquest atemptat canviaria en alguna cosa el full de ruta del procés, ha respost amb el mateix, que aquesta qüestió ara no tocava i que ens havíem de centrar amb l'atac i les víctimes. I tot seguit El País publica aquesta vinyeta tan indecent com aplaudida pels seus lectors convençuts.
Quin sentit té publicar mentides amb total coneixement de
causa? Generar estat d'opinió, atiar l'odi general i beneficiar certes
tendències polítiques. Que sigui una falta de professionalitat absolutament
lamentable no els importa gens. Al contrari, el seu públic ho celebra i la gent
sense criteri ho compra a cegues i ajuda incrementar el seu argumentari i ha augmentar el seu odi.
També és igualment sorprenent els
missatges que han arribat per WhatsApp on gent amb suposats contactes amb els
mossos asseguraven que hi havia un munt d'amenaces de bomba per tot Barcelona i que ens havíem de quedar a casa per no patir un altre atemptat. Però què li
passa pel cap a una persona per, en un moment així, inventar-se aquestes
històries per generar més malestar i inquietud? Costa molt d'entendre i et fa
estar en guàrdia amb aquest gran invent que és internet. Sempre s'ha de contrastar.
He centrat l'ODI d'aquest post en
la catalanofòbia però ha estat a tall d'exemple. Els odiadors (haters) estan a
tot arreu. Odiar per internet és fàcil, anònim i permet dir-ne de tots colors
sense repercussions. Potser es una vàlvula d'escapament. Potser la violència
que la humanitat du a l’ADN i que està continguda per aquesta civilització que
ens conté a tots plegats dins d'unes normes de conducta ha de sortir per alguns
banda. També és cert que qui no vol pols que no vagi a l'era. No cal entrar en
contacte en aquest món. I podem deixar als odiadors que es barallin entre ells.
Però realment costa assumir que hi ha gent que sent aquesta ràbia per coses que
a tu et semblen d'allò més coherents i raonables. Sigui com sigui, més val no
barallar-s'hi. Molt millor dir-los:
Bueno, pues molt bé, pues adéu.
¡Qué pena vuestra hostilidad!. En tanto que la sangre internacional derramada en la bella y cosmopolita Rambla empieza a correr por vuestras venas . No es una desgracia de los españoles en Cataluña, más bien una desatinada obcecación de cuatro empecinados dirigentes que no representan ni el 30/100 de una región extraordinaria.
ResponEliminaMal muy mal por una factura de dolor que nadie asume,niños incluidos. Mientras esos muertos, esas familias rotas miran el desfile de dimes y diretes en cuatro estúpidos idiomas.
Humanidad, querido, se llama humanidad. No tiene idiomas. Simplemente duele. Pero a ciencia cierta que tiene dolor que sus provincianos dirigentes no han sabido, podido o querido respetar. Están en lo suyo.
Mal, muy mal. En catalán, en español en inglés o en la lengua por inventar.
Ganaros el respeto respetando y después hablamos.
Cataluña merece mucho más que las sobras del plato que ya estáis tomando. Os están robando en vuestras propias caras y ni tenéis conciencia de ello.
Digerirlo si podéis.
Los inteligentes y hombres de buena voluntad lo harán. El resto...
Perdona? Yo soy hostil? Por mis venas no corre ninguna sangre ni internacional ni nacional. Sólo la mía. Yo aquí no hablo ni de nacionalismo ni de independentismo. Hablo del odio que surge de forma espontanea cuando algo no cuadra con lo que uno piensa. Y he puesto un ejemplo reciente. Y entonces viene tu comentario, que me alucina igualmente, mezclándolo todo y acusándome de hostil y de irrespetuoso... Lo escribes con buenas palabras pero en mi post también me refiero a reacciones como la tuya...
EliminaHostil, irrespetuoso, inconsciente, tonto, de mala voluntad... Eres un campeón! Has captado la esencia del post a la perfección...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo es tanto hacia tu persona el comentario, como hacia la situación que expones de catalanofóbia. Siendo estereotipos y etiquetas, si bien, usados inconvenientemente y de forma machacona sistematicamente, siembran distancia y malestar, irritación, que unidas a errores de percepción de los hechos acontecidos, acaban creando incomprensión. Bloqueo en el mejor de los casos.
ResponEliminaNi todo es tan sencillo como lo cuentas, ni se llega a esos sentimientos repugnantes del bajo vientre de algunos porque sí, sin más.
Evidente que como una bola de nieve, nace pequeña y, a medida que se desliza, acaba siendo una montaña.
Ni el gallego de Ourense, odia al catalán de Barcelona, ni creo que el catalán de Sitges, odie al castellano de Almagro.
Esa es la pena. Que la sociedad civil, convive feliz, hasta que alguien, deja de hacer bien su trabajo y para rescatar su honor y dignidad, le echa la culpa a otros. Entonces nace el odio. Ira. Incomprensión.
Frecuentemente se nos olvida que, vivimos en una sociedad de derechos y deberes, pero la justicia rueda despacio. Y nosotros muy infantiles.
Qué yo sepa, aquí los únicos héroes, me resultan las víctimas y los ciudadanos de bien, que esperan de sus elegidos, más verdad y menos uso y abuso de su riqueza y buena voluntad.
No he deseado ofenderte, sí bien, no estaba completo el hilo de tu madeja.
Menos tontería de cuatro idiomas, con uno habría bastado. Se llama decir la verdad.
Pues no. Eso no es así. Vuelves a mezclar las cosas. Aquí no hablo de nada de eso. Solo del derecho y el deber de poder expresarse en la propia lengua. Dando opción (es una rueda de premsa) a poder explicarlo en la lengua que se quiera. La pena es que hay gente (como tú) que eso lo ve como una ofensa cuando es simplemente un hecho normal aquí donde vivimos, donde convivimos todos sin violencia, discrepando de forma civilizada y sin más problema que el que hacen creer a fuerza de manipulación en el resto de España. Aquí no hablo de víctimas ni de terrorismo. Eso podría dar para otro post. Aquí hablo de los que se enfadan, por ejemplo, porqué nos expresamos en catalán.
EliminaAuque te parezca lo contrario, te entiendo de maravilla. Puesto que te refieres a un hecho concreto que seguí en directo por televisión.
ResponEliminaQue en otras circunstancias, sin tragedia por el medio, habría pasado desapercibida, pero que en tal desgraciado momento y teniendo inquieto a todo un país pues las personas que por esa calle andaban eran de todas partes, resulta poco inteligente -al menos eso creo-, que un Mosso, un líder político o un periodista no den la información en español que tiene más cobertura y alcance que el catalán. Luego todo lo demás.
Quiero decir con esto que si de informar se trataba y era de eso de lo que se trataba, naturalmente, y con urgencia, pues había por ejemplo unos de Granada que sus familiares sin mala voluntad, podían no entender el catalán ¿no crees?
Todas las lenguas son preciosas en tanto que sirven para comunicarse, de lo contrario, -ni modo-, que diría Cantinflas.
En algún sitio aprendí que lo pequeño cabe en lo grande, más lo grande imposible meterlo en lo pequeño.
Pues es tan simple como eso. Sucede una cosa y a ti no te parece bien y a mi me parece perfecto. Dos opiniones, ningún problema. El problema para mi es la bilis, los insultos y la mala educación que surge cuando algo molesta. Se puede no estar de acuerdo con educación. Yo aquí hablo del hater que se dedica a odiar sin criterio y sin razonar y sobretodo sin ningunas ganas de entender.
EliminaOtro día ya haré un post sobre estos millones de catalanes que parece que se han vuelto locos, que han estado adoctrinados desde pequeños en el colegio, que de los 200 medios de comunicación a su alcance solo ven TV3 y que parece que tienen el encefalograma plano y listo para que Mas siga dictándoles todo lo que deben hacer incluso desde la papelera de la historia. Mira que son ciegos, tontos y débiles mentales... Todos.