Els finals de curs acostumen a ser una bogeria i això afecta de ple a la publicació de nous posts en aquest blog. Em sap greu, la veritat, perquè m'agradaria ser més constant i anar escrivint tot de coses que tinc al cap i estan pendents. Ja fa més de mig any que vaig anar a Nova York i vaig veure The book of mormon o Porgy and Bess i m'agradaria fer una petita crònica de cada espectacle que vaig veure. O acabar la meva col·lecció de posts sobre els parcs nacionals de l'oest americà...
Però aquest any ha estat especialment intens i se m'han acumulat moltes coses. I totes bones!
Vaig començar al maig amb un concert maco de teatre musical. Sondheim, Bernstein i Les misérables. Molta feina d'orquestrar i molts assajos per dirigir. Finalment va anar molt bé i tothom en va sortir molt content.
 |
| One day more |
 |
| Lovely ladies |
Al juny vaig unir totes les meves corals i una bona colla de musics i ens en vam anar a L'Auditori de Barcelona. Una mica més de Sondheim i una obra meva. Va ser tot un privilegi compartir programa amb aquest gran autor. L'experiència de dirigir a L'Auditori és de les que no s'obliden. També estic molt content de com va anar tot plegat.
 |
| Assajant Sondheim |
 |
| Final del concert |
Tot just després em van sortir dos encàrrecs per escriure un parell de bandes sonores. Una sèrie documental dirigida per Jordi Llompart i un corporatiu de les caves Torres...
I això ho he hagut de fer mentre escrivia les orquestracions de El musical participatiu, el projecte en que estic ficat de ple en aquests moments i del que us en parlaré en el proper post.
Milers d'assajos, milers d'hores davant l'ordinador i el meu inseparable Finale, i fent les hores de feina de cada setmana han estat una mica massa. En èpoques de crisi un no es pot lamentar de tenir feina però ja es podria repartir al llarg de l'any!
En tot cas, la feina s'ha anat acabant, ara estic més lliure i tot aquest lament és la meva excusa i la presentació del concert que dirigiré la setmana que ve.
quin any!!
ResponElimina