EUA - estiu 2010 / Arches National Park

11 d'agost de 2010

Potser és una mica estrany fer un post, a punt d’entrar al 2012, sobre l’estiu del 2010. Però això dels blogs és una cosa que demana temps i, tot i que vaig tard, vull deixar un record d’aquell viatge i d’aquells parcs inigualables.

Així doncs, després de deixar Yellowstone i passar per la capital de la terra dels mormons, Salt Lake City, vam arribar a Moab, una petita població encara a l’estat de Utah, que fa de campament base per a tots aquells que volen anar a visitar els dos parcs que són més a la vora: Arches i Canyonlands. 

Moab no té res d’interès. És una carretera amb petits edificis a banda i banda. Botigues amb material de muntanya, motels, restaurants. Un poblet dedicat al turisme. Vam arribar al migdia i vam anar al motel. Feia moltíssima calor o sigui que vam decidir quedar-nos a l’habitació fins que el sol baixés una mica i fes més suportable l’excursió. Alguns van gaudir de la piscina del motel. Jo em vaig quedar dormint, que tenia molta son. Quan em vestia per a la propera excursió, em vaig adonar que m’havia deixat les botes de muntanya al motel anterior! Vaig anar a comprar-me’n unes en una botiga propera. Van caure unes North Face. Cares però impecables.

Després de dinar vam enfilar cap a Arches. Aquest parc nacional destaca per tenir una gran concentració d’arcs naturals. En té prop de 2000! 

Aquí us poso un enllaç de la Viquipèdia per si voleu una mica més d’informació tècnica sobre el parc.

I aquí teniu el mapa del parc en pdf.

El dia era esplèndid. Els colors, molt vius. En entrar al parc ja ens va sorprendre la intensitat del color de les roques i les primeres formes curioses no es van fer esperar. Ens va fer molta gràcia la Balanced Rock, una immensa pedra que no saps ben bé per què no acaba de caure. I nosaltres vam caure en la temptació de fer-nos-hi la típica foto. Quantes se n’hi deuen haver fet d’aquestes... 

 Balanced Rock

I no només fotos. Aquest parc ha estat el decorat de innombrables pel·lícules. A Indiana Jones and the last crusade podíem observar la Balanced Rock a la primera escena.

Escena inicial i crèdits de Indiana Jones and the last crusade

Un cartell que explica la creació dels arcs

Vam anar a fer un tomb per The Windows, uns arcs molt grans i molt bonics. Hi ha una petita ruta que els fa la volta. Tenies la sensació d’estar en una pel·lícula de l’oest enmig d’aquell paisatge tan polsegós. M’imaginava en James Steward sortint de rere una roca i podia sentir l’eco exagerat dels trets en aquells duels impossibles entre cowboys i bandits.

Una mica més enllà vam visitar el Double Arch. Realment impressionant! Dos arcs units d’una mida descomunal. Sembla mentida que aquestes estructures sorgeixin de forma natural. Vam estar una bona estona bocabadats contemplant tanta meravella. 

Double Arch

L'increible Hulk també s'hi va passejar, pel Double Arch

I després vam fer una petita excursió cap a Delicate Arch. Volíem arribar abans que marxés el sol. És imprescindible veure la posta de sol en aquell paratge. Va ser tota una experiència. Realment cal un diccionari de sinònims per no anar repetint les mateixes expressions de meravella però és ben cert que aquest arc va ser un dels moments més impactants del viatge. Vas pujant pel camí i de cop, rere una paret de roca, apareix, majestuós, il·luminat per una llum d’un roig intens del capvespre. És un arc grandiós. I és allà, tot sol, enmig del no-res. És ben estrany i molt curiós. Allí ens hi vam estar una bona estona, fent fotos i veient com de mica en mica el sol anava marxant fins a deixar l’arc apagat. Sense la llum del sol no tenia cap gràcia. Quan marxàvem d’aquell lloc vam anar veient gent que arribava amb la por de no arribar a temps de veure l'arc iluminat per la llum de la posta de sol. No vam poder evitar exclamar uns quants “too late...” per sota el nas...

Delicate Arch

Delicate Arch i un intrèpid viatger

I ja de nit vam refer el camí cap a Moab. Vam fer un bon sopar en un restaurant mexicà i cap a dormir. Havíem d’anar a dormir molt d'hora perquè a l’endemà ens esperava la sortida del sol a Mesa Arch a Canyonlands, o sigui que el despertador el vam posar a les 4:30h de la matinada. 

Les doggie boxes es van convertir en una constant en aquest viatge

A Arches hi vam tornar el dia següent a la tarda. Tenia molt d’interès per veure Landscape Arch. Però la posta de sol no arriba a aquest arc. Suposo que aquí també és interessant veure la sortida del sol. Tot i així, és un arc preciós que no acabes d’entendre com s’aguanta i que segurament caurà qualsevol dia d’aquests. 

Fent l"indio" a Landscape Arch

 

Landscape Arch