1000 visites

En començar aquest blog, em preguntava els motius d'escriure'l. I em reafirmo en la idea que és més terapèutic que no pas exhibicionista. Però he de reconèixer que la pestanya d'estadístiques amb la qual pots veure el nombre de visites del blog, és un lloc que consulto de tant en tant. La veritat és que em fa gràcia veure les visites que tinc, des d'on vénen i quins són els posts més visitats.

I ara he arribat a les 1000 visites. No sé si són moltes o poques. I no m'importa gens. No penso canviar la manera ni el contingut dels posts. Perquè escric allò que em ve de gust en cada moment i em sembla molt bé que sigui així. Però aquesta xifra, ben significativa, em dóna una excusa per a fer una valoració del que han estat per a mi aquests 6 mesos de blog.

És curiós recordar l'empenta inicial en començar-lo. La meva idea era escriure sobre moltes coses i especialment sobre totes les pel·lícules i obres de teatre que veiés. Vaig començar amb molta disciplina i vaig fer una crònica sobre les primeres dues pel·lícules que vaig veure. Però de seguida em vaig adonar que això de donar contingut a un blog i fer posts interessants i ben fets, porta molta feina! I el meu ritme de veure pel·lícules és molt més ràpid que el meu ritme de fer posts. Així és que entenc que resulta estrany que en aquests 6 mesos només hagi parlat de Tangled i 127 hours, dues pel·lícules que tampoc no són massa especials. N'he vist moltes més. Que ningú no es pensi que són les úniques que he vist! Però he entès que si vull dedicar un temps a explicar coses, han de ser coses que em vingui molt de gust explicar perquè hi hauré de dedicar molt de temps. Per això he dedicat alguns posts a alguns espectacles que m'han impressionat (i he volgut posar el meu gra de sorra en la seva difusió) o a alguns temes que m'indignen especialment com l'homeopatia o la religió i, en especial, he volgut dedicar uns quants posts al viatge de l'estiu passat començant per Yellowstone i que espero completar amb els altres parcs naturals que vam visitar. En definitiva: coses que m'interessen i em commouen.

Això dels blogs és un format amb moltes possibilitats. El fet de poder posar fotos, vídeos i enllaços, penso que enriqueix molt el que podria ser un simple diari personal. Les noves tecnologies fan que puguis deixar una empremta en el món virtual però també que tinguis un record de les teves vivències i pensaments a tot color i en cinemascope! No sé si continuaré escrivint aquí durant molts anys, o si el mes que ve me'n cansaré i no hi tornaré a escriure, però el que és segur és que una part de tu queda registrada entre aquests zeros i uns i serà bonic fer un repàs, d'aquí a 10 anys, del que pensava quan en tenia 36.

6 mesos, 1000 visites i 20 posts. I el gust de saber que no hi ha cap exigència, que sóc lliure per a continuar aquest blog com a mi em vingui de gust. Moltes idees i molts temes possibles em vénen al cap. I segur que de mica en mica aniran caient en els posts venidors.

No hi ha pressa. A veure si quan arribo a les 2000 visites he fet 20 posts més. Potser faré un altre post per a comentar-ho. O potser no.

Sigui com sigui estic content d'haver entrat al món dels bloggers i espero que la cosa continuï per molts anys.