M’he proposat acabar el
meu repàs dels parcs naturals que vam visitar fa dos estius durant el nostre
viatge als EUA abans del proper gran viatge d’aquest estiu que ve. Segur que
el Canadà també portarà molta feina... M’he d’espavilar!
Així doncs, vam sortir de
Moab i vam continuar cap al sud. Vam passar per Mexican Hut i de seguida vam
veure una d’aquelles imatges que tens gravades des de fa tant que ni te’n
recordes. La llarga carretera que porta a les famoses estructures de Monument
Valley.
Monument Valley és sens dubte un dels escenaris naturals més utilitzats
en el món del cinema. Per a un amant del cinema com sóc, era impossible
desaprofitar l’ocasió de visitar aquest parc. Tot i així, tenia els meus
dubtes. M’impulsava la meva part mitònoma, la curiositat i la fascinació de
veure en persona els decorats de tantíssimes pel·lícules de John Ford com La
diligencia o Centauros del desierto, o de pel·lícules més modernes com com
Regreso al futuro III, Forrest Gump, Thelma and Louise o Misión imposible II
entre tantíssimes altres. Però no sabia si l’experiència com a visitant del
parc valdria la pena sense tenir en compte tot aquest contingut cinèfil.
La direcció era clara i vam
arribar a l’entrada del parc. Monument Valley és dins d’una reserva dels nadius
Navajo i ells controlen tota l’explotació comercial del parc. Vam deixar el
cotxe al pàrquing i ens vam dirigir cap a l’hotel que és com la porta que dóna
pas a la vall. I un cop vam travessar l’hotel i vam sortir al mirador des d’on
pots observar el parc, és quan vam entendre la fascinació per aquell paisatge.
Preciós. Ens vam quedar bocabadats admirant la vista: una gran vall on, de tant
en tant, immenses estructures de pedra sobresurten del no res creant formes
peculiars, esculpides per l’erosió al llarg del temps. Un terreny vermell i
polsegós que immediatament et fa pensar en tantes pel·lícules que s’han rodat
allà mateix. En qualsevol moment podria aparèixer John Wayne a cavall, darrera
algun turó.
Un cop superat l’impacte inicial, vaig admirar també la
sensibilitat amb la que s’ha construït l’hotel. Del color de la roca i de només
3 pisos d’alçada, està perfectament camuflat. L’impacte humà està molt ben
mesurat en els parcs naturals americans i aquest no és una excepció. Malauradament
és un hotel molt preuat i tot i que les habitacions no són precisament barates,
amb 8 mesos d’antelació ja no era possible reservar allotjament. Així doncs, ni
ens vam plantejar la possibilitat de dormir-hi tot i que estic segur que la
posta i la sortida del sol des d’aquest hotel ha de ser una experiència
inoblidable.
Volíem endinsar-nos en el
parc o sigui que vam contractar un tour en un 4x4 que ens portaria per alguns
dels racons més bonics del parc. Un nadiu amb gorra, texans i ulleres de sol
ens faria de guia i conduiria el vehicle. Era molt simpàtic i feia preveure una
excursió ben divertida. El 4x4 tenia capacitat per a unes 10 persones i només
una lona ens protegia del sol. No cal dir que aquell dia vaig quedar ben
torrat. Ens hi vam enfilar i va començar la sortida. Entre bots i pols vam anar
avançant i ens vam endinsar en el parc. El nostre guia ens anava explicant
curiositats del parc, com ara els noms que els havien posat a les diferents
estructures: Snoopy, les tres germanes, el gall, l’elefant... I de tant en tant anàvem parant per gaudir de l'espai, trepitjar el terreny i observar el paisatge amb calma.
Al cap d'una bona estona de passejar per espais ben oberts, ens vam endinsar en una part del parc més muntanyosa, vam passar prop de rius absolutament vermells, vam veure bestiar i cowboys que treballaven per aquells indrets, restes molt antigues de símbols i pintures de les tribus indígenes, diferents arcs i estructures curioses formades per l'erosió...
Algú hi veu el cap d'un ocell? |
L'excursió no va ser molt llarga però sens dubte va valer la pena. Finalment vam tornar cap a l'hotel i altre cop vam admirar les vistes.
Dins de l'hotel hi ha una botigueta. Em va fer gràcia veure tots els pòsters, fotos, dvds i tot el que algú es pugui imaginar dedicat a John Wayne. Una pila de pel·lícules rodades al parc, samarretes... Vam tafanejar una estona i poc després vam donar per acabada la nostra visita a Monument Valley.
La propera posta de sol la faríem a Grand Canyon!