Jesucrist va existir realment?

Sempre m'ha apassionat el tema de la religió. Des del meu lloc d'ateu convençut, el misteri de la fe m'ha semblat sempre un enigma sense solució. Des del meu punt de vista racional, tot el fet religiós té una explicació antropològica i històrica òbvia i avui dia no té sentit creure en fets paranormals. Però avui dia la gent hi segueix creient. I a tot el món. Fins i tot bons amics meus hi creuen. I són gent culta i intel·ligent. Per això, aquesta incongruència tan monumental sempre l'he trobada interessantíssima. Una cosa que jo entenc com un conte de fades, mitja humanitat (o més) hi creu i fins i tot estaria disposada a qualsevol cosa per a defensar-la.

Ara podria estar tres hores parlant sobre tot plegat: fanatismes, dobles morals, el vaticà, el PP, l'Opus, la inquisició... Però em vull aturar en un tema que sempre havia donat per entès i del qual fa poc m'ha semblat veure la llum: la figura de Jesucrist. Una figura sobre la qual fins i tot els ateus més escèptics diuen que sí, que està demostrat que la figura històrica va existir, tot i que no va fer tota la colla de miracles de què la Bíblia parla. Tothom sap que Jesucrist va existir. Ningú sap com ho sap, però.

I si, en realitat, Jesucrist va ser una invenció? I si no va existir mai? Riu-te de les innocents teories de Dan Brown i el seu codi davincià! Bona part del món segueix la doctrina catòlica i aquesta es basa fonamentalment en la figura de Jesús. Si es demostrés sense dubte que aquest no va existir... El món s’acaba!

Per començar vull dedicar un fort aplaudiment a l’Església. Ens ha convençut a tots i ens ho hem empassat sense dubtar. Ni la Coca-Cola té un sistema de màrqueting tan eficaç. Per altra banda, una clatellada afectuosa a tota la societat que no ha tingut la més mínima curiositat ni l’interès per a fer sortir a l’opinió pública els més que evidents dubtes respecte a la realitat d’aquest personatge.

Tot va començar quan vaig veure el documental Zeitgeist. Un documental molt efectista i manipulador que té una sèrie de teories molt interessants sobre Jesús, el sistema econòmic mundial i sobre l’atac terrorista de l'11 de setembre de 2001 als EUA. Diu, sense cap mena de dubte, que Jesús va ser un invent molt posterior al seu hipotètic naixement i que és un recull de característiques i fets coincidents en moltes altres religions, mites i societats. Si pares a analitzar atentament el que diu, t’adones que algunes de les coses que proposa són pura invenció i que no estan gens documentades. Però si més no, em va servir per a inculcar-me el dubte. Si realment Jesucrist no va existir, són impressionants les conseqüències que tindria en la nostra societat si el món s’atrevís a acceptar-ho.

Jo no sóc historiador però, per pur sentit comú, penso que la manera de verificar un fet històric llunyà és revisant la documentació de l’època. I en aquella època s’escrivia molt i de tot. Fins i tot del més insignificant lladre se n’escrivien pàgines i pàgines.

Així doncs, si busquem informació en els textos dels historiadors de l’època, només trobem dos breus passatges d’un historiador del segle I anomenat Flavi Josep en els quals lloa les virtuts de l’home, diu que és el Messies, que va ressuscitar, etc. Tenint en compte que era jueu i que mai es va convertir al cristianisme, són uns textos força sospitosos. Els experts, en general, opinen que aquí hi ha una interpolació, ja que els textos van estar guardats per cristians i no van sortir a la llum fins molts anys després. 

També tenim Tàcit. En aquest cas no hi ha tant de consens en el fet que hi hagi interpolació en els seus textos però sembla que Tàcit es va limitar a escriure el que els cristians li havien dit o el que a Roma es pensava d’ells. Sigui com sigui, tan Flavi Josep com Tàcit van néixer anys després de la suposada mort de Jesús, o sigui que no van tenir cap informació de primera mà i els seus escrits tenen un valor molt relatiu. 

Aquests són els textos seculars bàsics en els quals se sustenta l’existència de Crist. Un personatge que va ser tot un fenomen de masses no hauria de ser més representat en els textos d’aleshores? Evidentment, sí.

Els investigadors diuen que els primers textos cristians són les cartes de Sant Pau. Cap a la meitat del segle I. No hi ha cap referència a la virginitat de Maria, ni s'hi parla de cap miracle, ni es diu que Sant Pau visqués en l’època de Jesús, ni s'associa la mort de Jesús amb el judici davant de Pilat. Aquests textos són anteriors als evangelis. Els evangelis apòcrifs, que són també anteriors als quatre evangelis de la Bíblia, tampoc parlen d’aquestes qüestions. Segurament van ser un invent posterior.

Després tenim la Bíblia i tots els escrits religiosos. Demanar rigor històric als evangelis crec que a aquestes alçades no és necessari. 

En definitiva, que un fenomen de masses com es diu que va ser Jesucrist no tingui una gran representació en els escrits de l’època, tenint en compte que els romans ho posaven tot per escrit, és un motiu de pes per a dubtar de l’existència d’aquest personatge. 

També tenim un munt de mites i divinitats d’altres religions i cultures que comparteixen multitud de característiques amb Jesús. És sabuda l’obsessió del cristians per esborrar ritus o festes, paganes o d’altres religions, absorbint-les i substituint-les per les seves. Així doncs, és molt probable que la figura de Jesús sigui una barreja d'elements d’altres cultures que ha desembocat en el personatge definitiu.

Bé, ja he dit abans que no sóc historiador i potser no tinc en compte qüestions fonamentals que algú amb més seny em podria rebatre sense parpellejar. Però també és cert que no em crec el primer que llegeixo per internet o veig en una pel·lícula. M’agrada contrastar la informació i arribar a conclusions per mi mateix. I això és el que he fet. 

El que és segur és que no tenim proves irrefutables de la seva existència. Ans el contrari. Que no tinguem proves que va existir tampoc no vol dir que no existís. Però, afortunadament, tenim el sentit comú...

De vegades em pregunto, en un exercici d'història-ficció, què passaria si el  món acceptés que Jesús és una invenció humana. Però veig implicacions tan grans que no m’ho sé imaginar. No em puc imaginar un món sense el domini de la religió sobre la humanitat, dient-li què ha de fer i com s’ha de comportar. No em sé imaginar l’Església acceptant una veritat que no sigui la seva i molt menys cedint tot el seu poder de manipulació i la seva situació de privilegi.

Però reconec que un sentiment de satisfacció em recorre l’espinada cada cop que hi penso...

Malauradament, tal i com està el món avui dia, tal i com ens té collats el món eclesiàstic, fer caure aquest mite és més difícil que el fet que el PP accepti el matrimoni homosexual. 

Però aquesta és una altra història i serà contada en una altra ocasió...