EUA - estiu 2010 / Yellowstone dia 5

9 d'agost de 2010

El nostre últim dia a Yellowstone es va alçar ben marcià. Per una confluència estranya dels núvols i el sol, vam començar a plegar la tenda en un entorn tot vermell. Amb un punt de tristor vam anar recollint tots els nostres paquets i vam anar omplint el cotxe. Vam pensar que després de tants dies esmorzant tan tristament, aquell dia esmorzaríem a Jackson Hole com déu mana. Així doncs, un cop vam tenir tots els trastos guardats, ens vam enfilar al cotxe i de seguida vam arribar a l’última zona que ens quedava pendent amb activitat termal: West Thumb.

Era ben d’hora i l’ambient era tot boirós. Unes passarel·les ens portaven per un circuit ple de piscinetes i brolladors que deixaven anar els seu rastre en forma de fum amb olor de sofre. Una particularitat d’aquesta zona és que està just al costat del Llac de Yellowstone i alguns guèisers surten des de dins mateix del llac. Les vistes del llac a aquelles hores del matí tenien un aire de somni molt especial. 

I ja està. La visita va ser curta. Vam tornar a agafar el cotxe i vam sortir del parc per on vam venir. 

 

 

 

 

 

 

A l’entrada ens vam fer una foto a amb el cartell que anuncia el parc (un ritual que vam seguir en tots els parcs que vam visitar en aquell viatge) i tot seguit vam enfilar cap a Jackson Hole. El camí de tornada igualment bonic però com que ja estàvem curats d’espants, no hi vam fer massa cas. 

 

 

 

Un cop arribats a Jackson Hole vam passejar una mica pel poble, que té un cert encant, i després vam fer un bon esmorzar a The Bunnery, un forn/pastisseria/restaurant molt i molt bo, on vam menjar com uns reis.  

I tot seguit, vam començar el camí que ens portaria fins a Salt Lake City.

 

 

 

 

Després d’aquests dies a Yellowstone tinc la sensació d’haver estat un privilegiat per haver pogut gaudir d’un paratge incomparable, de difícil accés pels que vivim tan lluny però que val molt la pena fer l’esforç per arribar-hi. En tots els aspectes és un lloc únic i ple de sorpreses i poques vegades m’he quedat tan sovint amb la boca oberta admirant la bellesa de la naturalesa en tot el seu esplendor.

Però tot i que vam pensar, mentre atravessàvem l’estat de Utah, que havíem començat pel plat més fort i que a partir d’aleshores tot el viatge seria costa avall, no ens imaginàvem pas l’impacte que seria viure en directe l’experiència de Arches, Canyonlands, Monument Valley, Grand Canyond i Yosemite...

Però aquesta és una altra història i serà explicada en una altra ocasió...