El frau de l'homeopatia

L'altre dia vaig escoltar una entrevista a Catalunya Ràdio en què un metge molt reconegut de qui malauradament no recordo el nom, parlava de psicologia i psiquiatria, de fàrmacs i altres drogues. Quan en un moment concret li van preguntar sobre l'homeopatia, no va dubtar ni un segon. Va afirmar amb absoluta rotunditat que l'homeopatia no té cap valor terapèutic real més enllà de l'efecte placebo i va explicar que, fa pocs mesos, una comissió encarregada pel parlament britànic va recollir tota la informació existent sobre el tema i van arribar a la conclusió que en cap cas es podia demostrar que els beneficis superaven l'efecte placebo abans esmentat.

La veritat és que vaig aplaudir aquestes afirmacions. Més d'un cop m'he "barallat" amb un amic per aquest tema. Quan l'homeopatia va començar a ser moda al nostre país i vaig començar a veure les coses tan estranyes que feien alguns amics, em va pujar una mica la mosca al nas. Jo sempre he sigut molt escèptic i necessito explicacions raonables. Quan preguntava les raons d'una cosa o de l'altra, sempre em sortien amb arguments molt volàtils, ambigus, molt new age. I gens convincents. Per aquest motiu vaig començar a investigar una mica sobre l'homeopatia, per saber quins fonaments té. I aleshores em va quedar tot clar...




Estem en un moment en què l'esperança de vida és cada cop més alta i la medicina occidental rendeix al màxim. Vivim més que mai però no en tenim prou i demanem miracles. Evidentment la medicina occidental no és infal·lible i, segurament, en casos greus, quan t'arregla una cosa, te n'espatlla una altra. Però si tenim aquesta esperança de vida i vivim millor que mai, no és només perquè tinguem més higiene, com diuen alguns que desestimen aquesta medicina. S'hi dediquen molts estudis, molta investigació, molts diners i molta energia. És cert que també hi ha molts interessos, com en tots els àmbits del capitalisme atroç en què vivim, però crec que si fem un balanç just, podríem assegurar que si tens una malaltia greu, millor que vagis a un bon hospital de la seguretat social. De moment, és clar. No sé si podrem dir el mateix després del pas (espero que fugaç) d'en Mas per la Generalitat.

I de moment no vull discutir els avantatges de totes les medicines alternatives perquè no les conec prou. Segur que moltes de les seves aplicacions són efectives i moltes no serveixen per a res. Per molts interessos que hi hagi en el món farmacèutic, em costa de creure que les universitats no les hagin investigades a consciència per veure si tenen un valor real i les hagin fetes passar pel mètode científic i tots els procediments estrictes que es fan servir per a validar tractaments que passen al nostre sistema sanitari. Estic segur que la nostra medicina seria la primera interessada a aplicar tractaments efectius i integrar-los en la indústria.

Sigui com sigui, sobre el que més m'he informat és sobre l'homeopatia. I la veritat és que és per a arrencar a córrer. És escandalós!

Comencem pel començament:

Samuel Hahnemann

Tot va començar fa uns 200 anys quan Samuel Hahnemann, un metge alemany, va tenir la idea que per curar qualsevol trastorn que afecti un ésser viu, s'havia de combatre amb un trastorn més fort que, sense ser idèntic al que es desitjava combatre, fos similar en les seves manifestacions. Dic jo que deu ser com intentar curar un refredat amb el virus de la grip A. Un altre concepte una mica especial és el de la definició de malaltia, que és com un mal espiritual o una aberració. A més a més, proclamen que no hi ha dues malalties iguals i que els homeòpates curen malalts particulars i no pas malalties. Fan una distinció entre tres tipus de malalts:

1. El tipus carbònic: persones de temperament clar i decidit.
2. El tipus fosfòric: persones altes, delicades, amb gestos expressius, amb rampells d'entusiasme interromputs de sobte per moments de desil·lusió.
3. El tipus fluòric: persones de pas inestable i gestos desordenats.

Els va fer tastar diferents substàncies per veure quin efecte provocaven. Ho va anar apuntant tot al seu llibre Matèria Mèdica. Aquest pas el va anomenar "provació".


Com que algunes de les substàncies eren molt tòxiques i, és clar, els pacients es morien, aquest savi va decidir diluir-les per disminuir-ne l'efecte. Com que veia que no hi havia canvi en el resultat (ni per a bé ni per a mal), va tenir la brillant idea que com menys quantitats de l'element en qüestió, més gran seria l'efecte que tindria en el nostre cos.

Aleshores van venir les dilucions. Agafes una mesura de l'element tòxic que t'interessa, la poses en un pot amb nou parts d'aigua (l'aigua, l'alcohol, la lactosa i el sucre són els diluents més comuns) i el sacseges enèrgicament. Dilució més agitació dóna dinamització. Aleshores agafes una part d'aquesta dissolució i la tornes a barrejar amb nou parts d'aigua. I tornes a dinamitzar. Aquest procés s'ha de repetir moltes, moltes, mooooltes vegades. Sense oblidar-te de sacsejar l'aigua cada vegada, és clar. Es fa tantes vegades aquest procés que per pura estadística, el més probable és que en el resultat final no hi hagi cap mol·lècula de l'element principal. Ni una. Però és que en homeopatia, com més diluïda estigui la substància, més potent serà...

Però tot té explicació. Resulta que els homeòpates consideren que l'aigua té memòria. Aleshores, quan sacsegem l'aigua amb l'element que ens interessa, aquesta queda impregnada de les característiques d'aquest element. I així, encara que no hi hagi cap partícula a l'aigua, l'efecte és el mateix... S'ha de dir que no només té memòria sinó que, a més, és de molt bona pasta i té coneixements mèdics perquè només recorda allò que ens pot fer bé. Encara que s'hagi barrejat amb porqueria diversa, contaminació, radiació, etc. només recorda aquell component que necessitem...






Bé. Fins aquí podíem arribar. No puc escriure més barbaritats.

Així doncs, com és que l'homeopatia té tant d'èxit avui dia? Segurament, la immensa majoria dels seus clients no saben tot això. I la indústria farmacèutica se n'ha aprofitat. Una pastilla de sucre que no fa mal ni té efectes secundaris és un negoci fàcil i rodó. Només cal que alguns metges la receptin. I ja tenim l'homeopatia dins del sistema occidental.

Evidentment, segur que hi ha gent que diu que l'homeopatia els ha anat bé. Seguríssim. Però és que el poder de la suggestió és altíssim. Per això els fàrmacs "legals" passen uns estrictes controls i processos de doble cec on una part de la mostra pren el fàrmac i l'altra part un placebo i ningú no sap qui ha pres què, ni tan sols els metges, no sigui que es manipuli el resultat ni que sigui sense voler. Si algú pren una pastilla de sucre i creu que es curarà, és possible que això passi. També és possible que aquest algú es prengui la pastilla de sucre amb gust de menta en el moment en què la grip ja va de baixa i allò que ha passat de forma natural ho atribueixi a la pastilla. També és comú que un remei homeopàtic en realitat no ho sigui i que tingui en la seva composició alguna herba que tingui un component realment actiu.
I també és cert que els homeòpates dediquen molt de temps i atencions als seus pacients. Avui dia, que tot és tan ràpid i tecnificat, la gent també vol ser escoltada i entesa. Que s'atenguin les seves necessitats emocionals. Segurament, si l'homeopatia estigués plenament integrada en el sistema públic, amb el seu poc temps d'atenció personal, fins i tot perdria bona part de l'efecte placebo.

Normalment, l'homeopatia tracta dolences que no són greus però que són molt molestes. El problema de tot plegat és que hi ha gent que es pot deixar enredar per aquest món i, en el moment en què tingui una malaltia greu, cregui que se'n pot sortir a base de pastilles de menta.

És sorprenent que avui dia hi hagi gent que es deixi portar per la fe d'aquesta manera. En un moment en què gairebé tot té una explicació racional, algunes persones prefereixen viure pensant que altres mons són possibles i que no tot ha de tenir una raó de ser que hàgim de conèixer. Segurament és una evolució de la fe religiosa, una necessitat de creure en coses que són fora de l'abast de l'home. Com tot, amb mesura, no ha de ser perjudicial. Però fa por pensar que hi ha pares que no vacunen els seus fills perquè no creuen en les vacunes, o que no deixen que els facin transfusions de sang perquè va en contra de la voluntat de Déu i tantes altres monstruositats. Afortunadament són minoria.

Des d'aquí només poso un petit gra de sorra en favor de la veritat, de la raó, de l'anàlisi i del sentit comú.

I que cadascú faci el seu camí.

Per si a algú li interessa, aquí deixo un enllaç on s'explica la història de l'homeopatia en format de còmic.
Homeopatia, un còmic de Darryl Cunningham




 _