Un pare, una mare, dos pares, dues mares o un pare i una mare?

Avui llegia una notícia al diari que m'ha semblat escandalosa:

Una jutge de BCN concedeix l'adopció d'un menor a una lesbiana "per imperatiu legal"

La magistrada substituta al·lega que "l'ideal" és tenir pare i mare, ja que així ho va determinar Déu

 

Tan poques paraules i tantíssimes consideracions! Per començar, que aquesta magistrada s'hauria de dedicar a una altra cosa. Monja, segurament. És una vergonya que una treballadora pública del món jurídic posi en dubte, amb consideracions personals, les lleis que ha de fer complir. Si les persones que ens emparen a nivell judicial poden posar les seves reserves morals per sobre de la llei, anem llestos! O sigui que no estaria de més una dimissió immediata d'aquesta magistrada, anomenada María Rosa Gutés Pascual, i que se'n vagi a treballar a un convent on segur que podrà aplicar les lleis divines sense cap contratemps.

 

Després, llegint les apassionades opinions dels lectors, he pogut llegir això:

 

La madre naturaleza no va a cambiar y un niño necesitará siempre un padre y una madre. Los gays y lesbianas se comportan como niños mal criados y caprichosos en su empeño por aparecer normales cuando no lo son.

 

Un parell de lleons en plena acció

Bé, ja hi som amb el tema de la naturalesa i l'homosexualitat... Des que va sortir la llei del matrimoni homosexual, no deixem de sentir comentaris que diuen que això és una barbaritat, que el matrimoni només pot ser entre un home i una dona, que així ho ha dit Déu, i que les relacions sexuals entre dues persones del mateix sexe és antinatural... Aquest discurs de la dreta i de l'església (parlar d'uns sembla que és com parlar dels altres... tenen la mateixa moral) tan retrògrad i conservador no té cap sentit. Aquesta gent confon natura amb La casa de la pradera on la figura de la família exemplar és una mostra exacta del que ha de ser una bona família: tradicional i cristiana. Però això no té res a veure amb la natura. Si busquem l'homosexualitat en el regne animal, ens trobem que gossos, gats, lloros, pops, hienes, etc. tenen relacions pecaminoses i poc naturals. Resulta que molts animals són bisexuals i alguns clarament homosexuals. Es diu que l'índex d'homosexualitat en els animals arriba fins a un 15% tot i que, en el cas de la cacatua rosa, fins a un 44% dels seus exemplars mantenen relacions amb membres del seu propi sexe. Realment, la sexualitat animal va més enllà del que la nostra moralitat està disposada a acceptar. Les xinxes guarden l'esperma dels seus amics en el propi cos per dipositar-lo en el cos de les femelles (marranots...) i les oques tenen vincles homosexuals i, fins i tot, arriben a fer un ménage à trois quan una femella, gelosa, els interromp. Dofins, macacos, bonobòs (que es masturben i es miren a la cara mentre tenen relacions sexuals)... Més de 1500 espècies! Per tant, podem assegurar que l'homosexualitat és absolutament natural. 

Dos ximpanzès amorosos

 

Alícia Sánchez Camacho

Ara bé: el que no és tan natural és el matrimoni. Aquest contracte sí que és absolutament humà. 

 

I avui dia els homosexuals també es poden casar. Però aquests matrimonis poden adoptar fills? Segons Alícia Sánchez Camacho, capo del PP català, és evident que no. Recordo com aquesta dona em va fer bullir la sang en l'última campanya electoral quan va participar en el programa Tinc una pregunta per a vostè. Va ser tota una declaració de principis i un exemple de cinisme extrem. Li van preguntar si una parella homosexual podia adoptar un fill. Ella va respondre que no, que això no era raonable, que un nen necessita sí o sí la presència d'un pare i una mare, no pas de dos pares o dues mares. I tot seguit va precisar que era un tema sensible per a ella perquè resulta que és mare soltera gràcies a la inseminació artificial. ?!?!?!?  Es pot ser més incoherent? Dues mares no poden tenir un fill però una sí. Què vol dir això? Si estan en contra que dos pares o dues mares adoptin, també haurien d'estar en contra que un pare sol o una mare sola adopti o es quedi embarassada per mitjans artificials. És de sentit comú. Una persona sola cuidarà pitjor un nen que dues persones. Simple matemàtica. Quatre mans, quatre ulls, quatre cames, poden més que dues. Malauradament no té cap explicació que no sigui homòfoba. El que no vol l'església ni el PP és que un matrimoni homosexual pugui adoptar. Però no perquè un nen necessiti un pare i una mare sinó perquè és un tipus de relació basada en el pecat i mal vista per Déu Nostresenyor. I ja està. Tota la resta són focs d'encenalls per distreure la població del que hi ha realment. Afortunadament som al segle XXI i les coses han canviat. L'homosexualitat ha existit sempre però ara està més protegida que mai (tot i que encara queda molt de camí per recórrer) i la dreta no sap com amagar o difuminar la seva presència. I no deixarà de posar pals a les rodes a tots els intents per normalitzar-la. 

 

Sigui com sigui, m'alegra llegir que, malgrat la senyora María Rosa Gutés Pascual, la parella de la dona que ja tenia el fill en adopció ha pogut dur a terme la seva propia adopció del nen, ara fill legal de totes dues, i em fa sentir bé pensar que vivim en un país on això, malgrat tot, ja és possible.