EUA - estiu 2010 / Yellowstone dia 2

6 d'agost de 2010


Per a mi va ser una sensació molt emocionant el fet de despertar-me al bell mig d'aquest parc. Enmig de la natura, amb vistes al llac de Yellowstone i respirant aire ben pur. És cert que aquest despertar no va ser tan bucòlic per a tots els aventurers protagonistes d'aquests posts. La duresa del terra no va ser massa ben rebuda, el fred no va acompanyar gaire i l'ensurt, cap a les 2 de la matinada, causat per l'alarma d'un cotxe a tot drap (sembla que per causa d'un ós) va neguitejar una mica... Jo anava amb por perquè el nostre equipatge era una mica escàs de cara a l'acampada. Preparant el viatge vam haver d'escollir entre portar motxilles o maletes. En un dels dies del nostre viatge hauríem de baixar el Grand Canyon i acampar al costat del riu Colorado. Això implicava portar sac, aïllant, tenda, cantimplora, menjar... Com que al Decathlon són els genis de la miniaturització, vam comprar uns sacs minúsculs i uns aïllants molt petits. De tal manera que seria possible baixar el Grand Canyon amb la motxilla petita i així poder portar maleta, que és més pràctica per a un viatge com aquest. Tot això ho explico perquè és el motiu pel qual el nostre sac era d'estiu, molt petit i portable però molt fi. Yellowstone és a uns 2400m d'alçada i havia llegit que a les nits hi faria fred. Tenia por que passéssim malament les nits per causa del fred. Ben abrigats (la manteta de l'avió va fer miracles) la cosa no va ser tan greu. Una altra por que no es va complir va ser la dels mosquits. Havia llegit que n'hi havia un munt i que t'havies d'untar constantment de repel·lent antimosquits. Tot i que portàvem tones d'Autan, no el vam fer servir mai.

Glamour a les 7 del matí

Així doncs, ens vam alçar, ens vam rentar la cara com gats i vam esmorzar. Cereals, galetes, formatge, llet de soja amb gust de xocolata (ecs...). Sense fer massa escarafalls, ens ho vam menjar tot i de seguida vam estar a punt per a sortir. Avui tocava el Gran Canyó de Yellowstone.

Una cosa que aprens de seguida a Yellowstone és que si hi ha cotxes parats a la carretera és que alguna cosa passa. I així va ser. El nostre primer contacte amb la fauna salvatge del parc van ser aquests tres ants que anaven pasturant tranquil·lament. Va ser molt emocionant veure aquests animals tan imponents de tan a prop. Al cap del temps ens acabaríem acostumant però el primer cop va ser molt especial.






I al cap de poc vam tornar a parar. Vèiem sortir fum per tot arreu, al costat del riu. Per curiositat vam parar i vam baixar al riu. L'espectacle era impressionant. Moltes fumeroles i un paisatge de postal.

Una mica més enllà vam tornar a parar. Mud Volcano i Sulphur Caldron. Més brolladors i estanys amb aigua bullent, el Dragon's Mouth Spring, una font d'aigües àcides i sulfuroses que treu molta fumera... Aquí vam tenir el primer encontre amb un bisó.

Mud Volcano Area

Al costat d'un bisó que pastura lliurement

Mud Volcano

Dragon's Mouth Spring

La meva ombra reflectida sobre el vapor de la font

Sulphur Caldron

Sulphur Caldron Area

Hayden Valley

Hayden Valley

Vam continuar més amunt per Hayden Valley. I ens vam trobar uns quants bisons pel camí. És normal a Yellowstone que els bisons campin per les carreteres tranquil·lament. I els conductors, encantats de compartir la carretera amb ells.

Seguint per Hayden Valley ens vam aturar un altre cop en un lloc on hi havia una colla d'observadors amb binocles. Deien que estaven observant llops. Estaven massa lluny i només vam veure taquetes...




I finalment vam arribar a la zona del Grand Canyon of Yellowstone. Vam començar per les Upper Falls. El riu Yellowstone va caient en una sèrie de cascades. Preciós. Però res a veure amb el que ens trobaríem després.

Upper Falls

Hi ha una pila de miradors des dels quals pots gaudir de les Lowers Falls i del Grand Canyon of Yellowstone. Els vam anar recorrent tots. I les vistes ens van deixar amb la boca oberta.

Grand Canyon of Yellowstone

Lower Falls

Ben parat de veure com la vida salvatge és tan present al parc

Veient aquestes roques, s'entén que el parc es digui Yellowstone.

Després d'aquest impacte per als sentits, vam anar a dinar a Canyon Village. Va caure una hamburguesa. Impressionant. Ja se sap que no se'n poden menjar cada dia, però aquesta gent sap com fer-te caure en la temptació. S'ha de dir, però, que durant tot el viatge ens vam portar molt bé, gastronòmicament parlant, i que no vam fer gaires excessos...

I després de dinar ens en vam anar a Norris. La Norris Area, s'entén. Una zona plena de piscinetes, guèisers i brolladors. Es divideix en dues parts. La primera que vam veure va ser Porcelain Basin. De mil colors diferents i amb un aspecte una mica llunar, tot plegat. A causa de la calor i de l'àcid de les aigües no hi pot viure cap planta. L'altra part és Back Basin. Un recorregut pel mig del bosc que, lamentablement, encara estava una mica cremat a causa d'un gran incendi que va arrasar bona part del parc ja fa uns quants anys. Per unes passarel·les vas passejant pel bell mig de tot plegat. La paraula impressionant ja començava a perdre sentit. És curiós com et pots acostumar a certs impactes quan són constants. Però s'ha de dir que cada zona té el seu caràcter i la seva diferència com per a no semblar més del mateix. Per les fotos ho podreu jutjar vosaltres mateixos.

Porcelain Basin

Back Basin

Emerald Spring

Pearl Geyser

Vist Norris, vam agafar la carretera cap al nord i vam arribar a Mammoth Hot Springs. Un altre paisatge de conte de fades. En aquesta zona, les fonts han creat tota una sèrie de plataformes de travertí que conformen un paisatge irreal. Yellowstone és una zona en canvi constant i aquí això s'aprecia molt. Hi ha zones que tenen aigua i d'altres que ja són seques. El contrast és absolut. Suposo que a la llarga tot quedarà sec i ben blanc. Algunes de les imatges d'aquesta àrea són de les més maques del parc.

Després de tot el dia de no parar, estàvem cansats i vam decidir tornar cap al càmping. Sortint de Mammoth Hot Springs vam tenir una altra sorpresa. Yellowstone és el parc de l'ós. I per fi en vam veure un. Malgrat que el vam veure de lluny, va ser molt emocionant igualment.






Ja es començava a fer fosc però teníem l'esperança d'arribar amb prou llum per poder sopar sense fer servir llanternes. Però ja se sap que, quan la dutxa és innegociable, sopar amb llum no entra al menú... O sigui que dutxa, sopar a les fosques i cap al sac, amb l'esperança de dormir ben a gust i sense passar fred. Per cert, recomano als clients de Decathlon que s'estalviin de comprar les llanternes que es carreguen a força de donar-li a la manivela. El primer dia fa gràcia tot el tema de la matraca però quan ja són uns quants els dies en que veus a algú del grup intentant veure alguna cosa amb aquesta llanterna la bateria de la qual dura 3 segons un cop has deixat de donar-li voltes, te'n recordes de tota la parentela del senyor Decathlon. No hi ha res com una bona llanterna a piles de les de tota la vida!